CANTAR

LES NOSTRES TRADICIONS - 2a Part

Les nostres poesies i les nostres cançons, els nostres intèrprets i els nostres joglars, els nostres balls i els nostres balladors, els nostres costums, les nostres arrels, en definitiva, les nostres tradicions conservades i transmeses de pares a fills, les desenvolupem paremieològicament en els Moviments següents.

Com un record d’infantesa sempre recordaré a la Teresa ballant el vals.
Potser fou l’últim fet amb algú que estimés abans que un bombardeig la tornes boja.

Amb el fragment d'aquesta poesia-cançó, vull retre el meu xicotet homenatge a Ovidi Montllor i Mengual, singular cantaautor, poeta i actor alcoià, què reivindicant uns valors perduts com la llibertat i la il·lusió en una època tenebrosa i de pobresa, i amb la gosadia i l'atractiu de la lletra de la seua poesia-cançó "Homenatge a Teresa", transmetin-nos tot el seu art interpretatiu, vull que recordem la història de Teresa Mora Ferrándiz, personatge entranyable de la història popular alcoiana.

Ovidi Montllor - Homenatge a Teresa

9é. EL CANTAR EN LES PARÈMIES

Cantar - Jogalrs - Trobadors    

CANTAR: So que es produeix a la laringe pel pas de l’aire expirat a traves de les cordes vocals, posades prèviament en contacte.

Aquest art, condicionat per la respiració, com també per l’emissió de la veu i el seu timbre, el fraseig i els matisos expressius s’integra amb la música, reproduint la melodia resultant en forma i durada determinada i habitualment acomodant-la als diferents ritmes i/o compassos.

Melodia principal d’un fragment o d’una obra musical de diverses parts.

Lloar i dir coses bones realçant les virtuts d’alguna cosa o d’algú.

Dir el que es pensa de forma clara i sense embuts.

Expel·lir una olor forta i desagradable, especialment d’una part del cos.

- A -

¡Ni al cantador, canta!. ¡Ni al bebedor, bebe!.

Canal de Navarrès.

A alta veu cantava.

A ballar cançons!.
           Ball de caràcter satíric i festiu.

A barata canciones.

A bajo precio.

Lengua Churra.

A cada cantador el seu tocador.

A casa de l’abat, menjar i cantar.

A casa del músic qui no canta, taral·leja.

A home bròfec, no li vagis amb cançons.

Bròfec: Grosser, adust, aspre.

A l’església a cantar, i a casa a plorar.

A l’home bovo, canta-li un trobo.

A la fi es canta les glòria.

El resultat d'una tasca no es pot pregonar fins que no està acabat.

A la gana no li vagis amb cançons.

A més de cantar cal treballar.

A nova cançó, nou contrapunt.

A qualsevol li fa mal que li canten les quaranta.

A tothom plau son cant i son infant.

Confirma que cadascun està satisfet del que és seu.

Illes Balears.

Abat de poblat, molt de cantar i poc de menjar.

Abat de poble molt canta i poc millora.

Adaptar les cançons al seu estil.

Aixecar la veu com una cantant d’òpera.

Això és un fart de cantar.

Això és una altra cançó.

Modifica el que s'havia dit abans o rectifica la situació presa anteriorment.

Al cantar hom coneix l'ocell, i al parlar el cervell.

Al final de la cançó ve la paga.

Al llogar cantar. Al pagar plorar.

Al menjar tot és cantar i al pagar tot és pesar.

Al puig d’en Ribes, canten cabrides; quan hi ha un mort, canten més fort.

Parla enigmàticament de les campanes.

L’Empordà.

Al so que plora la vella, canta el capellà en l’església.

Albada li fas?, tu t’hi casaràs.

Albíxeres pare, que el bisbe és xantre.

L’Albíxer comunica noticies generalment poc favorables i incertes.

Alcoià i bovo?, canta-li un trobo de repicam el colze i de meollo.

A Alcoi. (L’Alcoià).

Açò és cançó de ceg?.

Allò que canta el bou, canta la carreta.

Allò que canta l’escolà, cantant ve i cantant se’n va.

Almassora, ni canta ni plora.

Amb cançons no es paga cap compte.

Amb el sac de gemecs ple, el bon cantar també és ple.

Amb música s'estima, es riu i es plora, com també amb música es canta, es viu i es balla.

Amollar sempre la mateixa cantamussa.

Allò que de manera més o menys semblant, es repeteix sempre en determinades circumstàncies, 

Amor parlat, amor cantat.

Anar a pas de bou.

Amb cançoneria.

Anar cantador

Anar en coples.

Anar una cosa barat a cançons.

Anar-li a u amb cançons.

Anar-se’n cantant baixet.

Aquesta n’és una altra que canta bé!.

Aquí està qui canta.

Ara vorem com para esta cançó!.

Arnau, fes cantar a Maria, Arnau, fes-la cantar si us plau.

-B-

Balla, canta i beu que la vida és breu.

Ballar i cantar, abans no eren de fiar.

Ballar i cantar, feines que no donen.

Batalles nouen, i sonar i cantar plauen.

Bé balla a qui la fortuna canta, i encara millor si malament canta.

Bé canta el francès quan tot li va bé.

Bé canta el porc quan està gros.

Bé canta la Marta, quan està farta.

Berenars i dejunis no canten.

Bescantar.

Difamar, parlar malament d'algú o d'alguna cosa.

Beure fa cantar i enfonsar, i cantar fan beure i coixejar.

Beure, fumar i cantar, tot és començar.

Bon cantor, bon gormand.

Gormand:  Dit d’aquell a qui li agrada menjar bé i amb abundància.

Bon element és, ja que sap cantar i ballar bé.

Bon xantre i bon borratxo.

Bonic cabell i ben cantar, ajuden a ben casar.

-C-

Caçador de cançons.

Cadascú es canta i balla sol.

Cadascú es grata on li pica.

Cadascun canta segons la seva gràcia, i segons la sort, caça.

Cada u canta lo que sap.

Calla i canta!.

Cançó de batre. Cançons de batre

Que s’interpreta quan es treballa i se sincronitza el ritme amb les tasques a les quals s’acompanya.

Cançó de bressol.

Cançó per a adormir als xiquets (i al majors també)

Cançó de pandero.

Cançó popular.

Cançó escrita amb sang.

Cançó o cançoneta!.

Cançoneta: Cançó curta, corranda o romanç.

Cançó protesta.

Moviment musical sorgit als anys seixanta del S. XX què, a través de les lletres de les seues cançons, mostraven la disconformitat amb les idees establides o les formes de vida de llavors.

Cançó que mai no diràs mai.

Dins de la música i de la poesia, es pot representar com una melodia personal que mai no serà compartida amb ningú, o potser, que una cançó, per qualsevol motiu sempre la tindràs dins de tu?. O fent referència a una cosa, mai no podrem assegurar totalment que no farem o direm?.

Cançó que una paraula porta l’altra.

Cançó vella, sofriment vell.

Cançonada.

Cançó cantada pegant crits.

A Alcoi. (L’Alcoià).

Cançonejar.

Cançons amb història.

Cançons en divendres, treballs en diumenge.

Amb la finalitat de trobar un equilibri entre els temps de treball i els d'oci, cal no fer el que expressa aquesta frase, atès què, organitzant-se amb responsabilitat, podem gaudir tant dels diumenges.

Cant a la galeria.

Cant flamenc.

Cant d'origen andalús amb influències morisques i jueves, però principalment de l'ètnia gitana.

Cant gregorià.

Cant atribuït al Papa Gregori I sobre textos en llatí, propi de la litúrgia de l’Església cristiana que s’origina en l’Alta Edad Mitjana, de tipus de música vocal monòdica i de ritme lliure

Cant plà.

En les litúrgies cristianes, cant monofònic, monòdic de ritme lliure i originàriament sense música

Cant responsorial.

Cant litúrgic en el qual s’alternen solistes amb el cor.

Cant sense salari és el mateix a mort sense dol.

Canta Antó per la seua desesperació.

Canta bé, però mal entona.

Canta cançons a l’ase i et respondrà amb pets.

Canta el qui té por.

Canta que cantaràs.

Canta qui canta, i sense aiua en la càntara.

La deia la meua "auela" Julia.

Canta qui té l’as.

Canta Ramó amb desesperació.

Canta tu i cantaré jo, així ens escoltaran als dos.

Canta, canta qui té l’as; l’as cantaré i tu pagaràs.

Cantaires i instrumentistes, dansaires i sonadors!.

Cantaires i sonadors, caramellaires són.

Cantant de trompeta, mai no val una castanyeta.

Cantant dolçament s’han vençut moltes serps.

Cantant i ballant el camí s’escurça.

Cantant i ballant el fred se’n va anant.

Cantant i ballant i donant-li gràcies al sant.

Cantant i ballant mai ningú aplega a ser sant.

Cantant i més cantant, les penes es van alleujant.

Cantant la lliçó trista.

Cantant la veritat, es perd l’amistat.

Cantant, cantant, les penes se’n van.

El Collado dels Gabriels (El Carxe – Múrcia).

Cantant, cantant, no perd cala.

Cantant, també s’aprenen moltes coses.

Cantar?, cantar no cante però si que entone.

Cantar a algú.

Cantar a bragueta solta.

Cantar amb tota llibertat.

Cantar a cor.

Cantar tots junts.

Cantar a petició.

Cantar a plaer.

Cantar a ritme de llamps.

Cantar a un llaüt trencat.

Cantar a veus.

Cantar abans d’esmorzar és plorar abans de sopar.

Cantar afinat abans de parlar.

Cantar al seu caient.

Lloances interessades i excessives.

Cantar al so de son teler.

Cantar al vespre és sibil·lí. Farà vent d’allà o d’aquí!

Cantar amb cos mai no és una qüestió de pulmó sinó de tècnica.

Cantar amb el cor en la mà.

Cantar amb la mà.

Cantar amb un fil de veu.

Cantar bé és de pocs, cantar mal és de molts.

Cantar bé o cantar mal en el camp dóna igual, però davant de la gent,

cantar bé o no cantar.

Cantar càntics: per boig i per babau.

Cantar clar i net.

Cantar com els àngels.

Cantar com la cega de l'Olleria.

La cega de l'Olleria cantava i tocava la guitarra amb molta destresa aquest gènere musical tan nostre com és el Cant d'estil.

Possiblement aquesta dita parla de l'antic barri de l'Olleria de Valencia (Adjunte enllaç del Diario Levante)

Cantar com un mut.

Cantar com un ou de dos rovells.

Cantar com un passerell.

Cantar com un romancer.

Cantar com un Serafí.

Serafí:  Esperit celestial que pertany a la més alta de les jerarquies angèliques.

Cantar com un sifó d’apotecari.

Cantar com una caixeta de música.

Cantar com una granota.

Cantar com una tellerina.

Desentonar, cridar l'atenció.

Cantar com una xixarra.

Cantar d’alegria.

Cantar d’àngel però cervell de dimoni.

Cantar d’orella.

Cantar de ple.

Buidar el pap.

Cantar de solfa.

Cantar de xiulet.

Cantar debades.

Cantar el gall i quedar mono.

Cantar el Kyrie eleison.

Cant inicial de la missa, entre l'introit i el glòria, on són repetides, cadascuna dues vegades, les invocacions Kyrie eleison, Christe eleison, Kyrie eleison.

Cantar el lairón (a algú).

Dir-li les veritats.

Cantar el miserere.

Cantar el paper.

Obrir el bec.

Cantar el paperot.

Cantar el serení.

Criticar, reprotxar.

Cantar els estels dins un bassiot.

Esforçar-se inútilment.

Cantar els goigs de sant Llemic.

Indica que algú passa fam.

Cantar els goigs de sant Tornem-hi.

Cantar els verdums.

Cantar en la plaça i plorar en casa.

Cantar és gratis.

Cantar i afinar bé.

Cantar o ballar el goigs de sant Prim.

Encara ben viva, s'usa per indicar que algú passa gana.

Cantar i ballar no fan aixovar.

Cantar i filar tot sol es fa.

Cantar i no acabar.

Cantar i no predicar.

Cantar i nuar fan el coll flac.

Cantar i parlar fan fàcil treballar.

Cantar l’al·leluia.

Satisfacció per haver sortit d’un perill.

Cantar l’evangeli de les Verges.

Cantar la cançó de les ovelles.

Cantar la canya.

Dir les veritats.

Cantar la canya a algú.

La Canyada de l’Alenya. (El Carxe – Múrcia).

Cantar la cartilla.

Cantar la gallina.

Confessar, dir les veritats.

Cantar la lliçó clara.

Cantar la mateixa cançó.

Cantar la nana a la cigonya en la campana.

Cantar la palinòdia.

Palinòdia:  Poema en què hom es retracta d’un poema anterior.

Cantar la potra.

Cantar les absoltes.

Donar per finalitzat.

Cantar les coples de la sarabanda. (o çarabanda)

Eren lascives, provocatives i escandaloses, inventades en Cadis per una comedianta amb eixe sobrenom en temps de Felip II, perè també el seu origen `podria vindre de les Índies o de la ciutat de Sevilla.

Cantar les hores, com el sereno.

Cantar les quaranta.

Dir-ne de tots els colors.

Cantar les tres anades.

Tindre facilitat per a  fer alguna cosa.

Cantar les veritats

Cantar Magníficat a Matines.

Magníficat a Matines: Càntic que, segons l'Evangeli va dirigir al Senyor la Mare de Déu en la visitació a la seva cosina santa Isabel que es resa o al final de les vespres.

Magnificat: Gènere musical religios polifònic vocal similiar a la cantata però basat amb l’Evangeli.

Cantar maigs.

Són cançons amoroses que es canten al més de maig.

Cantar mal i obstinar-se, no és d’aprovar.

Cantar mal i porfidiar.

Discutir, disputar, ...

Cantar mal i porfidiar no és d'aprovar.

Cantar mal no val, cantar bé entreté.

Cantar malament, espanta a molta la gent.

Cantar més per la melodia i pel ritme que no pas pel significat de la lletra.

Cantar més que les sabates de l’anunci.

Cantar més que un canari.

Cantar molt, confessar.

La Canyada del Trigo. El Carxe. (Múrcia).

Cantar millor que la cega d’Olleria.

I això que cantava molt bé.

Cantar molt espanta, cantar poc amansa.

Cantar no costa res.

Cantar pavanes.

Cantar pels colzes.

Cantar per gafaüt.

Robar. Agafar el que no és seu.

Cantar per a feinejar.

Cantar quan sonen les notes.

Cantar romanços.

Narrar poemes de personatges en fires i festes.

Cantar segons la nota.

Cantar sempre en el mateix to.

Cantar un gall.

Donar una nota falsa en registre agut.

Cantar un vint.

Cantar una cançó i ballar-ne una altra.

Cantar una cosa com el parenostre.

Saber-la de memòria.

Cantar una lletra

Cantar una lliçó amb claredat.

Cantar una nota massa alta.

Cantar València.

Amb la lletra d'aquest pasdoble –Valencia es la tierra de las flores ... –, la cantaven certs pintors amb el pinzell en la mà estenent la pintura de dreta a esquerra, de dalt a baix, ...

En memòria d’Ernesto Lloréns Juan, amic i músic de l’UMDA.

Cantar victòria.

Cantarellejar.

Modular la veu al parlar característic de certes persones.

Cantoria.

Conjunt dels cantors d'un cor.

Cantar-hi els àngels.

Ser molt bo, deliciós, apetitós.

Cantar-les clares.

Dir el que es pensa a algú.

Cantar-li el cant de la serrana.

Cantar-li el tràgala.

El trágala era una cançó de to burlesc que els liberals cantaven als partidaris del govern absolut al primer terç del segle XIX.

Cantar-li el vestit.

Resultar malament una cosa, desdir d’una altra.

Cantar-li els budells.

Cantar-li els peus.

Tufejar.

Cantar-li la boca.

Cantar-li la canya.

Dir la veritat.

Cantar-li la humanitat.

Suar.

Cantar-li la lletra.

Cantar-li la lliçó.

Cantar-li la nana.

Cantar-li les albades.

Cantar-li les veritats.

Cantar-li un trobo, (a algú).

Increpar-lo,  reprendre’l.

Cantar-li una cançó a cau d’orella.

Cantar-ne quatre.

Dir les coses sense embuts.

Cantates a la vora del foc.

Cantates de rots i pets a capella.

Cantau bona amor, cantau. Cantau vos qui estau contenta.

A les Illes Balears.

Cantem o no cantem, en la mateixa part cabem.

Canten cartes, callen barbes.

En els judicis, el que interessa són les proves.

Canten papers i callen (o menten) barbes.

Càntics de pandero.

Càntics i amors no volen tambors.

Cantor amb llengua d’or.

Cantor de proa i cantor de popa, parents llunyans.

Cants amb contes vells.

Cants d’amor són el recull on s’explica aquest embull.

Cantussejar.

Cantar a mitja veu.

Capellà, cantant o estudiant, tira’ls a la porquera.

Carro que canta, el seu amo avança.

Recolza la idea de què el negoci funciona.

Cent ames d’un corral, cadascuna diu el seu cantar.

Com l’escolà d’amèn, que ni canta ni deixa.

Com la moda, el cant.

Començar una cançó massa alta.

Contar una de cantants.

Corregint i cantant el mestre va ensenyant.

Cosir y cantar, tot es començar.

Cuc clar, l'amo fa cantar.

-D-

D’home tiple i de dona tenor. Lliurem-nos senyor!

D’Ibi i bovo?. Canta-li un trobo.

Castalla (L’Alcoià).

Locució que es diu de moltes altres poblacions.

D’on tots ixen plorant, no puc entrar jo cantant.

D’una cançó bonica no s’ha d’ometre cap vers.

De cantar i de ballar, no es mor cap burro gras.

De cantar tothom en sap, de treballar ja no tant.

De cantar, prou cantaria si tinguera bona veu.

Pretext per no fer un tasca.

De cantar i de refranys, el poble en té mil millars.

Defensa la saviesa del refranyer, a través de l’experiencia dels segles.

De diferents sons canten.

De l’horta i bovo?, canta.li un trobo.

De la cera i el cant pla viu el sagristà.

De pares cantors, fills caderners.

De poetes, cantants i enamorats, la meitat de la meitat.

De ser cantor que no tingui presumpció aquell que no sàpiga més que una cançó.

De trobos i cançóns, tres sisons.

Sisó: Moneda valencian antiga que equivalia a sis diners.

Diner: Moneda ade diferents valors (la de coure equivalia aproximadament a un cèntim de pesseta).

De vegades, els capellans fan cantades.

Deixar-se de cançons.

Del qui cau pel camí, no es canta cap cançó de victòria.

Deixa’l cantar, digui lo que vol, nosaltres fem com volem.

Dir freqüentment coses inútils.

A L’Alguer. (La Sardenya).

Després de Matines, s’ha de cantar Tedèum.

Donar gràcies per algun benefici.

Déu ens guarde del bram de la balena i del cant de la sirena.

Digui’l cantant, que la bora se’n va.

Diners de capellans, ni en dits ni en mans, però si en cants.

Diners de capellans, cantán venen y cantán se’n van.

Dir quatre coses ben dites.

Cantar a algú les veritats.

Dir-li a algú més que la mar trau a les vores.

Cantar-li a u les quaranta.

Discorre més un cantant famós que cent lletrats.

Dolç cantar desplau en temps de dol.

Dóna més el cantar que un cavall marí en un hipòdrom.

Donar el do de pit.

Donar serenata.

Donar una cosa, barata cançons.

Donar-li l’atac líric.

Dos amics d’una borsa, quan l'u canta, l’altre plora.

Dues manilles i un as: botifarra cantaràs.

Manilla: Joc de cartes en què la carta més alta és el nou.

-E-

Eixir per peteneres.

Eixir per qualsevol ...

Petenera:Cançó andalusa de compàs ternari i d’una gran intensitat dramàtica.

El boig comença la cançó, i els llestos la canten.

El boig en el cant, el port en el so.

El cabell i el cantar no es paguen, però ajuden a casar.

El cant del tambor, de lluny.

El cant embelleix la vida.

El cant espiritual, es lamenta del seu mal.

El cantant guarda la seva gola a la seva botiga.

El cantaor madur demana vi pur.

El cantar alegra el treball.

El cantar porta alegria, i el plorar porta tristor.

El cantar que no sé. Com t’ho diré?.

El cervell dret, cantar a la taula i ballar en el llit.

El cervell dret, cantar a la taula i xiular en el llit.

El diable canta la gran missa.

El diner de l’escolà, cantant ve i cantant se’n va.

El diner fa cantar a tot als capellans.

El diner fa contar, l’alegria cantar.

El filar fa cantar.

El jornaler mentre canta, fa més vida.

El matrimoni és cosa de dues: mentre un canta l'altre aplaudeix.

El món canta s’alegria, en el silenci del seu cor.

El món una gàbia de bojos és, canten uns i ploren els demés.

El monjo contesta com l’abat canta.

El poble és com un renoc, que canta molt i es veu poc.

El pobre canta les cançons i el ric les escolta.

El que avui plora, un altre dia cantarà.

El qui avui canta, demà plora.

Ens recorda que les situacions favorables, en qualsevol moment poden canviar, com també, podem interpretar la importància que té en l'ésser humà la prudència i la modèstia, atès que la felicitat i la riquesa mai no són permanents. 

El qui canta en el forn, en la font i en el llit, no té el coneixement complit.

El qui canta en la taula i menja en el llit, no té l'enteniment complit.

El qui canta i balla, s’agita i no avança.

El qui canta no conta.

El qui menja i canta, prompte s’escanya.

El qui no pot cantar, pot xiular.

El qui treballa cantant, se li’n passa el temps volant.

Aquest missatge ens motiva a realitzar amb energia totes les activitats quotidianes, atès què, amb l'acte de cantar no només "passa el temps volant", sinó que també, ens serveix per a millorar la nostra tasca diària.

El riure, el cantar i el ballar, volen cor alegre.

El sabater a cantar, el sastre a xafardejar i el barber a xerrar, el diable es degué ensenyar.

El sereno menja d’allò que canta.

El tenor de la paella que siga la cullera.

Paella:  Recipient de ferro, de base circular i de vores inclinades i de poca altura, amb un mànec llarg o amb dues anses petites, que serveix per a fregir aliments.              

Menjar valencià, d'arròs cuit amb carn de pollastre, conill o porc, peix,mariscs, caragols, llegums i altres ingredients.

Sartén -Cast.-  és  INCORRECTE.

El to fa la cançó.

El vi clar l’amo fa cantar.

El vi crida la cançó.

El violí i la guitarra són les meves pedres d’afilar i afeli la meva gola quan començo a cantar.

El xantre té la seva botiga al ganyot.

Ells canten i ballen sols.

Que no necessiten l'ajuda de ningú.

Els àngels hi cantaven i el rei li feia so.

Els àngels hi canten en cos de camisa.

Els boixets porten cançons.

Els budells canten l’espanyola.

Els cabells i el cantar és un dot que no entra en l’aixovar.

Els cantants, els amants i els poetes menteixen molt.

Els frares per a cantar han de menester pregar i en haver començat no se’n saben deixar.

Necessiten molt assajos, no obstant quan s’animen, no saben parar

Els infants i els ignorants, diuen les veritats cantant.

Els ous fan cantar clar.

Els músics per a cantar, han menester pregar, i en haver començat, no se'n saben deixar.

Illes Balears.

Els pobres tenen més cançons que menjars i més refranys que pans.

Els qui viuen cantant, moren plorant, que la vida és una roda que sempre va girant

Ens convida a reflexionar sobre la intermitència de les emocions, és a dir, ens recorda el caràcter efímer de la tristesa sobre la felicitat (o a l'inrevés) com a parts inseparables i quotidianes de la vida.

Em vaig afartar de cantar quan pensava plorar.

Embarbollar les paraules del cantant.

En abril molt cantar i poc anar.

En el cant, sense una bona tècnica de respiració, mai no es possible frasejar correctament. 

En el cant i en el ball, no es fan mentides.

En forment clar, canta l’amo al trillar.

En hora foscant, no cantes al sant i busca l’amant.

En la casa dels altres, tothom canta victòria.

En Monòver han fet un bando que el que cante una cançó, té deu pessetes de multa i tres dies de presó.

En sentir les primeres notes, ja ens ve la cantera.

Tindre ganes de cantar

En ser lleig, cantador.

Engegar a algú a cantar pavanes.

Treure-se’l del davant de mala manera

Ensenyat a callar, per a saber bé cantar.

Entendre’s a cobles.

Entre contar i cantar, contar has de procurar.

És frare, no canta.

Illes Balears.

És la cançó del rebot, de la qual no saps mai el final.

És la cançó del rebot, sempre torna a començar.

És més fals que la veu d'un cantant d'òpera.

Escoltar cants de sirena.

Ser encisat per un cant enganyos.

Escolteu els nostres cants i ells diran que tots són germans.

Espanyol copler, no té cap diner.

Ésser un aniversari que no es canta.

Ésser un cançoner.

Estar a cant d’orgue.

Estar cantat.

Estar carregat de cançons.

Estar fart de cantaes.

Estar fet un centó.

Fet a pedaços.

Centó: Del llatí, una capa feta de pedaços.

Composició musical (o literària) composta de fragments de diferents autors o obres d’un mateix autor.

Estar sempre cantant.

Estret farratge, cant dolent.

-F-

Fa com les gaites!, no canta si no té el ventre ple.

Sense menjar, no es pot fer res.

Farts i dejuns no canten junts.

Fer cançons d’una cosa.

Fer cantar.

Fer com els mestres de capella que entonen sempre massa alt.

Fer cor.

Fer el cantussol.

Plorar a llàgrima viva..

Fer festa dels qui canten i dels qui escolten.

Fer gloses.

Estar despert, a hora molt avançada de la nit.

Fer la cançó del bacó.

Fer la rondalla.

Anar d’un lloc a l’altre cantant, fent serenates.

Fer una cantada.

Cantada:Executar una o més cançons.

Fer una cantilena.

Cantilena:  Cançó molt coneguda que sovint té refrany.

Fer-ho cantant i xiulant.

Fer-ho fàcil, amb tranquil·litat.

L’Empordà.

Fer-li l’última música.

Cantar-li el rèquiem.

Fes-te una cantada i te passa.

Sés de mala idea.

A L’Alguer. (La Sardenya).

Filar, cantar, xerrar i xafardejar.

Final cantat.

Fins el cantar vol gust i gana.
           Fins que no s’acabe la història, que ningú cante victòria.

-G – H-

Galejar o jugar amb la veu.

Cantar amb gran domini dels recursos fònics.

Gens sona tan estrident a les oïdes del cantant com el silenci de la crítica.

Haver-hi sempre la mateixa cantarella.

Haver-ho perdut tot, càntics de verges i música d’ocells.

Hi ara et faran la cançó!.

Hi ha cantants que en volta de tindre una veu tenen una botzina.

Hi ha qui una cançó, li és igual que un sermó.

Hi ha temps de callar i temps de cantar.

Ho cantaré bé amb un altre to.

Home amb veu atiplada i dona amb veu abaritonada a ningú ens agrada.

-I – J – L – LL-

I allí s’armaven us malaguenyes i us jotes i una cantarulla que p’a qué!

La Canyada de Trigo - El Carxe (Murcia).

I de sobte fer cobles!.

Ja que heu començat el cantar, heu d’acabar-lo.

Ja sentireu cantar a la mare.

Jo també sé el meu salm i el meu cant.

Joc cantat, joc esguerrat.

Referent al joc del tresillo.

Jornaler que canta fa més via.

L’abat on canta?, on menja.

L’abat per a cantar, l’acòlit per acompanyar.

Acòlit:  Escolà que serveix l’altar, encara que no hagi estat ordenat.

L’abat, d’allò que canta, es vist.

L’aigua fa suar i el vi fa cantar.

L’alegre cant satisfà el cor de la persona.

L’alemany demana l’almoina cantant, el francès plorant i l’espanyol reganyant.

L’amistat i l’amor van poc a un tenor.

L’amor ensenya a cantar.

L’amor entra cantant i surt plorant.

Destaca el contrast entre l'alegria, la passió i la màgia del principi d'una relació amorosa a la tristesa i el desengany que afligeix el final, sent una reflexió sobre la fragilitat i la vehemència emotiva que sovint ens envolten.

L’amor posa a test a un tenor.

L’elegància, la picardia i la serenitat són propis d’un cantant.

L’escolà de Quart, cantant se’n va i arriba tard.

L’espanyol quan canta, o ha plorat o no té blanca.

L’hereu plora per fora i canta per dintre.

L’home als seixanta anys, canta i canta, però no menja.

L’home només canta quan està enamorat.

L’home quan és xiquet, és com un gall cantant, de major com l’ase treballant i de vell com el porc grunyint.

L’home que no solfeja, mai no cantarella.

L’oncle sense fills, amb càntics i balls.

La cançó d’en Perot: avui no paga i demà tampoc.

La cançó d’en Toca-son.

Dormilega.

La cançó de la lileta.

Repetir massa les coses

La cançó de la lileta és canço que mai s'acaba, comença per la lileta i s'acaba per la lilada

La cançó de mai acabar.

La cançó de l’enfadós.

Referent a la insistència molesta i impertinent de repetir les coses.

La cançó del tururut, qui gemega ja ha rebut.

Parla d’una cosa que ja no te remei.

La cançó vella, la millor cançó.

La copla d’en llàntia.

La dona maca no canta gaire, però, quan canta, encanta.

La faena crida a la cançó.

La flauta que canta pel nas!.

Flauta que es fa sonar amb el nas.

La gana no fa cantar.

La mare canta. El fill cantador.

La Marta bé canta, quan està farta.

La moneda del capellà cantant sén vé i cantant sén va.

L’Alguer. (La Sardenya.)

La primera cançó no es canta fàcilment.

La raó parla, l’amor canta.

L'aigua canta sense parar i mai no es repeteix.

Les cançons ajuden a aprendre la llengua.

Les cançons del violer, totes van pel mateix raser.

Les cançons van i vénen, i no s’entretenen.

Les coples de Calaínos.

S'apliquen á les cansóns desustanciades y ridícules, atrbuides á eixe personaje real ó fabulós, que no sabém tan sixquera si ha existit, ni d' ahon era, cas d' exixtir; i en gineral se refereixen á totes les còses pèsimes ó de mals gust. (J.M.G.)

Lo cant és quasi sempre senyal de goig.

A L’Alguer. (La Sardenya).

Llaura’m plorant i em segaràs cantant.

Lluna blanca, bon temps canta.

-M-

M’he posat a cantar perquè no sabia quina llonga havia de tirar.

Llonga: Cordes amb què es guia l'animal que llaura o que bat.

Ma mare ja me’n cantava es vou-verivou.

Es diu quan algú presenta una cosa com a nova i ja és sabuda.

Illes Balears.

Mai no tractes d’ensenyar a un porc a cantar, perdràs el teu temps i

fastiguejaràs al porc.

Malalt cantant, home mortal.

Males cançons entren per les orelles.

En al·lusió a les infàmies.

Mare que hi ha per dinar? Cançons i violes.

Menjar i cantar, plorar i pagar.

Mentre canten els capellans s’omplin les canadelles els escolans.

Les canadelles son les ampolletes per posar el vi i l’aigua per dir missa.

Més es va perdre en la guerra i van tornar cantant.

Més fets i manco de cançons.

Més m’estime que me se mengen els crancs que em canten els capellans.

Més prompte canta el mut que el llengut.

Millor cantar que jurar.

Millor guardar la veu en l’armari que cantar.

Molts són els que canten, però a pocs dóna gust oir.

Molts són els que canten, però pocs que cantant, encanten.

Monyo i cantar, no omplin aixovar.

Mudar de cantar.

Canviar de parer, d’opinió.

-N-

Ni barber mut, ni cantor sessut.

Ni bou cansat, ni cantor sense rutllar.

Rutllar:  Funcionar una cosa així com cal.

Ni noces sense cants, ni mortuori sense llants.

Tot té la part positiva i la part negativa, per la qual cosa la felicitat mai no será completa.

Ni sopranos, ni pianistes, ni violinistes!.

Ningú fa ses gloses més avengudes que s’enamorat.

Illes Balears.

No alçar tant la cantarella.

No cantar cap cançó bonica.

No cantar en la dutxa perquè l’aigua es talla.

No cantar victòria abans de temps.

No cantar-se’n ni xiular-se’n, de quelcom.

No deixar d’estimar i cantar.

No em cantes mortuoris.

No em feu cantarelles d'això que us he dit.

Conveniència de guardar secrets.

A Llofriu (Baix Empordà).

No em vinguis amb romanços

No entendre la cançó de la nit de tan clara com són les paraules.

No és àngel ni home qui no plora quan canta l’arpa.

No és d’Alcoi?, ell cantarà.

No és espanyol, deixa’l doncs, que ell cantarà.

No és igual un cantant amb una veu bonica que un cantant que canta bé.

No es pot carregar al mort i cantar al lloat.

No és tot vero, això que canta el pandero.

Vero: Vertader

No escoltar una cançó ni en canaleta.

No estar per a cançons.

No estar per a romanços.

No estar per a coples.

No et fies d’home que no canti.

No et fies de cants.

No fer cançons d’això que us han cantat.

No ficar-se en contes i romanços.

No hi ha barber mut, ni cantor que no sigui somogut.

Somogut – Somort:  Deficient de força, que gairebé no es percep.

No hi ha res com cantar mal per a cantar molt.

No me’n canta ni una.

No s’ha de cantar a Déu agraït, quan la victòria arriba.

No saber quan comença una cançó i en acaba una altra.

No se’n va al cel per l’ample i cantant sinó per l’estret i patint.

No saber altra cançó.

No saber ni cantar ni xuilar.

No tenir ni per a fer cantar a un cego.

No valer-li (a algú) cobles ni penyores.

Només canten els lleigs (lletios).

Només el sentit alegre canta amb gust.

-O – P-

O cantes o calles.

Oblidar el fandango per a ballar bolero.

Oir cantar i no saber en quin corral.

Adverteix ser prudent amb una informació rebuda, sobre tot, per la falta de claredat quan la font d'on prové la noticia és anònima o no es fiable. 

On es menja es canta.

On l’home no canta. Qui és el qui canta?.

On ploren, no cantis.

On tinga jo el menjar, allí em sentiran cantar.

On vaja un, deu ballar i cantar al so que li toquen.

Pa cantat.

Pa dur.

Pagant, mossèn Pere canta.

Pagar amb cançons.

Palau prengué vida i es posà a cantar.

Paraules volen, escrits canten.

Parèixer un cor de cegos.

Parlar del cantar, és un mai no acabar.

Parlar i cantar és una mateixa cosa.

Passar la nit de cant en cant.

Patir de melopea.

Cantar monotònament.

Melopea: Fragment o cant melòdic monòton.

Pel juliol canta qui vol.

Pel que cobra, canta poc.

Pels diners ballen els cans, canten els frares carmelitans i fan miracles els sants.

Pensava cantar i vaig plorar.

Per cantar i per ballar, hom no pot mal pensar.

El cant i el ball són bones arts.

Per cantar poc, poc es perd.

Per diners canta el cego i dansa el gos.

Per molt llarga que siga una cançó, sempre té el seu final.

Per on va la dansa.

Per qui té gana, val més un mal menjar que un bon cantar.

Per ser un mal cantant, val més quedar-se callat.

Per Tots Sants, encara que siguin cants.

Per Tots Sants, tots els cants són sans.

Perdre la veu.

Perquè trina si no sap cantar?.

Plora i canta, perd i guanya.

Plora i cantaràs. Canta i ploraràs.

Poble que no sap cantar, marxa camí del fossar.

Pobre que no sap més que una cançó no guanya més que un rosegó.

Poder cantar el que vol.

Portar els tenors.

Portar la veu cantant.

Pot cantar com un Cantaire.

Pots Cantar?, Cantar i saltar?, Salta i flota! que tu pots.

És una gran cosa.

Pregar perquè cante, pregar perquè calle.

Prendre’l per la cançó dolenta.

-Q-

Quan calla el vent, canta el torrent.

Quan el cantor dubta, tus i es trasmuda.

Quan el català canta, o és de ràbia o no té blanca.

Quan els diners canten, tots callen.

Quan els fets canten, les raons callen.

Quan estàs al carretó d’algú, canta la seva romança.

Quan gemega el malalt, canta el metge.

Quan hi ha soroll, no tot és cantar.

Quan l'arada va i ve, el bover canta.

Quan l’interès canta, la dignitat s’espanta.

Quan la dona és lletja i rica, de dia canta i de nit repica.

Quan la gaita és plena, es canta d’això millor.

Quan més bona filadora, més bona cantadora.

Quan mom pare ve així, prompte tindrem cantà.

Quan tothom cobra, tothom canta i balla.

Quan un cantant oblida la cançó es com un cranc enganxat a la seva gola.

Quan un cante lo cau escoltar.

Val d’Aran.

Quaranta?, quan ton pare pixa i ta mare canta.

Què canta el credo?.

Qui al mercat canta, lladra sempre la mateixa cançó.

Qui avui canta, dia vindrà que plorarà.

Qui avui plora, un altre dia cantarà.

Qui bé balla i bé canta en boda i boda, bé se la campa.

Qui bé canta i bé balla, bé badalla.

Qui canta a l’agost, a desembre dejuna.

Qui canta a la taula i balla al llit, no té el seny gaire eixerit.

Eixerit:  Espavilat en potències intel·lectuals i físiques.

Qui canta a la taula i pixa al llit, no té el seny gaire eixerit.

A Olot. (La Garrotxa).

Qui canta a la taula i xiula al llit, digueu que té el seny petit.

Qui canta a la taula o xiula en el llit, no té el coneixement complit.

Qui canta á la taula y xiula al llit, ó no té seny ó lo té molt petit.

Qui canta abans d’esmorzar, plora abans de sopar.

Qui canta alegrement, el seu sofriment venç.

Qui canta amb so vell, obté soles salari vell.

Qui canta clar no necessita mestre.

Proposa clarament que emprant l'honestedat, la bona fe i la veracitat, mai no serà menester l'ajuda i la supervisió d'altres.

Qui canta el seu mal, espanta.

Per canviar o donar-li sentit a aquesta frase i a les següents, és molt important tan en l’escriptura com en la música, la coma de respiració.

Qui canta el seu mal, espanta, i fa mal de cap al qui l'aguanta.

Qui canta el seu mal, espanta i fa mal de cap als altres.

Qui canta els seus mals, els escolta.

Qui canta els seus mals, espanta.

Qui canta en la taula i en el llit, no té l'enteniment complit.

Qui canta en la taula i xiula en el llit, és que no té sentit.

Qui canta en la taula i xiula en el llit, no té l'enteniment sentit.

Qui canta en la taula y en lo llit, no té 'l señ ó enteniment cumplit.

Qui canta en divendres, plora en diumenge.

Qui canta i balla massa, té cap de carabassa.

Qui canta i balla, no té el cap de palla.

Qui canta i plora, diu que els seus mals espanta.

Qui canta la seva por, espanta.

Qui canta malament, no fa ninguna gràcia a la gent.

Qui canta massa i massa riu, no té el seny gaire gens viu.

Qui canta mentides, ha de tindre bona memòria.

Qui canta mentre cuina, pasta o feny, no té gaire seny.

Feny – Fènyer:  Acabar de treballar la pasta donant-li la forma.

Fingir, fer veure que és una cosa que no és.

Illes Balears.

Qui canta no dorm.

Qui canta quan pasta i quan feny, no té son seny.

Illes Balears.

Qui canta sense to, no té el cap bo.

Qui canta tot sol, balla tot sol.

Qui canta, els seus mals espanta, qui plora, els seus mals augmenta i el que està enamorat, sols de mirar s’acontenta.

Qui canta, els seus mals espanta.

Qui canta, els seus mals espanta. Cantem una cançó!, Cantem-ne cent quaranta!, Cantem-ne un milió!.

Per suavitzar les afliccions convé cercar alguna distracció o riure’s davant de l’adversitat.

Qui canta, encara és viu.

Qui canta, la seva por espanta.

Qui canta, no pensa malament.

Qui canta, ses mals espanta, i qui plora els augmenta.

Qui canta, sos mals espanta; qui plora, més els augmenta.

Qui canta, xanta.

Xantar: Cantar, imitar el cant o crit dels animals, cridar de dolor.

Qui canti a la taula i al llit, no te el seny complit.

A la Franja de Ponent.

Qui de jove canta, de vell plora.

Qui de jove planta, de vell canta.

Qui dorm a la taula i canta al llit, no té el seny ben complit.

Qui en la taula canta i crida en el llit, és que no té l'enteniment complit.

Qui en la taula canta i es riu en el llit, és que no té sentit.

Qui és amic del batlle, cantant se’n va a la cort.

Qui és amic del jutge, cantant se’n va a verbal.

Qui es casa amb dona pobre i guapa pel dia repica i per la nit canta.

Qui es menja pa, la cançó canta.

Qui et canta la copla, eixe te la bufa.

Qui et diu sa glosa, o se’n riu o t’ho posa.

Illes Balears.

Qui fa una cançó bona, no les fa totes dolentes.

Qui gemega, espanta el mal.

Qui huí canta, demà plora.

Qui la virtut canta, té la seva sumanta.

Qui mal canta, bé li sona a ell i a la seua gola.

Qui mal canta, bé li sona, perquè si mal li sonara mai no cantaria.

L’amor propi ens impedeix acceptar els  defectes i corregir-los.

Qui mal canta, bon sentit li falta.

Qui mal canta, és qui més canta.

Qui mal canta, mal acaba.

Qui mal canta, mal resa.

Qui mal canta, pluja crida.

Qui mal canta, sempre espanta.

Qui mana cantar, mana pagar.

Qui massa alt pren el to, no acabarà la cançó.

Qui massa canta, patirà de la garganta.

Qui massa vi beu, canta per tot arreu.

Qui menja i canta, amb bogeria s'aixeca.

Qui menja i canta, aviat s’ennuega.

Qui menjant canta, si no està boig, poc li falta.

Qui menjant està cantant, a la casa dels bojos l’estan esperant.

Qui molt canta, espanta i qui canta poc, amansa.

Qui no canta pel Juliol és perquè no vol.

Qui no sap callar, no sap cantar.

Qui no té delit, no canta.

Qui no té opinió, s’aprèn qualsevol cançó.

Qui no va amb el ball, pot saber molt de cançons.

Qui només llegeix un llibre, no sap més que una cançó.

Qui te la canta, te la planta.

Qui té pare va plorant, i qui té mare va cantant.

Qui viu amb mal veí, uns dies canta i els altres plora

Qui viu cantant, mori plorant.

Quins càntics ens canten allà?.

-R-

Ramonet, Ramonet, quina cançó cantes?.

Rebentar la cançó.

Rector i gall canten junts.

Refilen cançons a la gola que encara no han estat cantades.

Remugar el mateix càntic de sabuts al mateix aire.

Rentar i cantar.

Abans quan es rentava es cantava, es creia que d’aquesta forma la roba quedaria més neta.

Requiescat in pace cantaven els monjos quan l’abat havia mort.

Ric i rac, però en la butxaca no en canta cap.

Roí au, roí cant.

Roí gola, roí cantant.

Rondalles i cançons, mentides són.

-S-

Sabater que no cante, sastre que no murmure i barber mut, mai ningú n’ha conegut.

Sabater trapasser, canta molt i no fa res.

Saber molt de cançons i de corrandes.

Corranda: Cançó curta i improvisada que s’utilitza com a cançó de ball.

Saber una cançó i dos guiadores.

Sant Nicolau, el que canta les festes en clau.

Sant Salvador tantes gallines, sant Salvador tants cantadors.

Sé la lletra, però no la veu d’aquesta cançó.

A Reus (Baix Camp).

Seca la gargamella, ni gruny ni canta.

Segons canta el capellà, li respon l’escolà.

Generalment s’aplica als súbdits per a que actuen tal com volen o diuen els superiors.

Segueix avant, que ací no es canta.

Sempre canta, qui mal canta.

Valora més l'alegria i les ganes de participar que no la qualitat per cantar, encara que sorprenga o faça riure a uns altres).

Sense cantar es pot viure un dia.

Ser afònic, na fa rés.

Ser com el diable, que li va cantar a Judes.

Ser més inútil que un cantant quec.

Ser més pesat que el qui canta en bodes.

Ser més utòpic que un concert de Madonna en la Plaça de Sant Pere.

Ser un boig canta-càntics.

Ser un cançoner.

Es diu del qui posa excuses o tarda per fer les coses.

Ser un cant sense alegria.

Ser un canta-manyanes.

Fanfarró, cregut.

Ser un escolà de cant.

L'infant dedicat al cant litúrgic.

Ser un home trist que sempre canta alegre.

Ser un tenor de porxe.

Ser una cançó sense final.

Ser una festa cantada.

Ser una musicalla el que el placebo canta.

Si  vols que el cego cante, dóna-li l’almoina antes.

Antes -Cast.-  és  INCORRECTE. Cal dir: Abans: Prioritat en el temps.

Si amb la teua llengua saps cantar i fer, a ta casa mai no seràs foraster.

Aquesta reflexió destaca la importància de l'ús de la pròpia llengua com un vincle d'identitat i de pertinença, atès que l'idioma, amés de ser un mitjà de comunicació entre les persones, també ens permet gaudir de les nostres arrels i de les nostres tradicions.

Si canta massa matí, perdrà la seva ofrena.

Si canten, canta; si ballen, balla.

Si el bover canta, bé va l’arada.

Al·ludeix al costum de cantar mentre es llaura.

Si em pose a cantar cançons ... en cantaré més de mil!.

Si es canta massa, bell cantar arriba a enutjar.

Si és valencià, ell cantarà.

Si et pareix bovo, canta-li un trobo.

Si et pica l’alacrà, que et cante l’escolà.

Si l’abril comença cantant, acaba plorant.

Si les ales canten molt, es poden congelar.

Si no em dones panadetes, no et cantaré l’albada.

Panadetes:  Panada de verdura, especialment espinacs, pinyons i panses.

Si no ets cantador i tens ganes de cantar, segur que aviat plourà.

A Blanes (La Selva).

Si no hi ha dineri, no hi ha cantari.

Si no ho dic cantant, ho diré xiulant.

Si no sentim cantar l’alzina, no creguem en ella.

Si quan es remou no remoreja, l’arbre no donarà perquè altres arbres li han pres la força.

Si no t’agrada, no li facis l’albada.

Si pel gener plou i les fonts fan renou, posa’t a cantar.

Si pel gener veus terrejar, posa’t a cantar i si veus verdejar, posa’t a plorar.

Amb fred, bona collita; amb calor la florida s’avançarà i es malmetrà pel fred que farà.

Si tens el boig solt?, perquè vols el cant sol.

Si voleu els meus cants, que el barral vaja endavant.

Si vols cantar, a què esperes?.

Si vols que el cego cante, dóna-li els diners a l’acte.

Sols els bojos i els violinistes canten quan mengen.

Somriu, canta, balla, mou-te, salta, viu, sent, escolta, plora, comprèn, aprèn, ensenya, ajuda, dóna, gaudeix, puja, baixa, solta't, cau, aixeca't.

Recorda com vas arribar aquí i torna a somriure!.

Sonar-li la cançó.

Sortir amb aquesta cançó.

-T-

Tal es canta com content està el cor.

Tal serà el meu pagar com siga el teu cantar.

Tals canten que ploraran en breu.

També de dolor es canta quan de plorar no es pot.

Tan canta el boig com el sacerdot.

Tantaratau, tantaratena, tot això que tinc ho porte a l’esquena.

Tara-lira, tara-lara, s’ha de fer el que el mestre diga.

Tararà i tararú, tot ve a ser u.

Té d'ell l’aire i la cançó.

Tener el romance la escullica.

Tener un secreto a voces.

Lengua Churra.

Tenir sempre com un prec constant, el cant i la música.

Tenir una bona veu per a escriure i una bona mà per a cantar.

Tenir una veu musical.

Tens més tonades que un matxo lladre.

Matxo -Cast.- – Mul:  Mascle híbrid de cavall i somera.

Tindrer cançons!.

Tindre el cantar alegre.

Tindre les lletres més grosses que el llibre del cor.

Tindre manipulades fins les cançons.

Posant d'exemple les lletres de les cançons, és una crítica a l'excessiu control de recursos tant emocionals com culturals, que també ho podem aplicar a qualsevol motiu com una eina de poder o de manipulació).  

Tindre més coples que la sarabanda.

Tindre passió pel cant.

Tiple capat, mal és el seu cant.

Tornar amb la mateixa cançó.

Tot cantant i ballant.

Tot cantador és bevedor.

Tots cantant en la boda i la nóvia plora.

Tots cantant i amb alegria, fem la faena cada dia.

Tots estem en un cantar.

Treballar bo i cantant.

Tu en saps una cançó, i jo en se una altra.

Tu saps una cançó, i jo en sé una follia.

Follia: Cançó popular curta, improvisada i a voltes utilitzada com a cançó de ball.

Tu saps una cançó, i jo en sé una rondalla.

-U – V – X-

Un cant breu fa més que un sermó llarg.

Un cant ompli les orelles, no l’estómac

Un cant que té com a missatge la vida eterna no té data de caducitat.

Un coixo per a ballar i un queco per a cantar.

L’Empordà.

Un diner perquè cante i dos perquè calle.

Un diner perquè canti, i un diner perquè calli.

Al·ludeix als qui es fan pregar per fer una cosa i després, no deixen de fer-la fins a molestar amb molta insistència. 

A Mallorca.

Un hom quan està sol, canta, xiula i fa el que vol.

Una ànima sola, ni riu, ni canta, ni plora.

Una porta mal greixada, canta.

Una veu fa bella melodia, dues veus fan cantar amb alegria i tres veus juntes fan bella harmonia.

Val més cantar a les estrelles que cantar als cabirons.

Els cabirons són les bigues que formen el pendent de la teulada.

Val més cantar que portar la creu.

Val més cobles que manyoples.

Val més entendre’s a coples que a manyoples.

Val més mitja cançó que cançó sencera.

Ves on canta la sardina.

Ves-te'n a passejar!.

Vet aquí que quan les bèsties parlaven, els arbres cantaven i les pedres caminaven, va passar que ...

Inici d’una rondalla.

Veu d’or.

Vi clar a l’amo fa cantar.

Vi que salti, pa que canti i formatge que plori.

Vi vell, dóna cançó nova.

Vida de pastor, vida regalada cantant i sonant guanya la soldada.

Vine i canta!.

Voler fer-lo cantar.

Vols que et canti la cançó de l’enfadós?.

Vós ral!.

Cantar la glòria.

Xiquet que a la taula canta, s’atraganta.

Xiulant soles, cantant aleshores?.

Xiulets i crits de cançó, pertanyen al ball de camperols.

Joglars  -  Trobadors

JOGLARS: Transmissors orals de peces literàries que en l’Edat Mitjana van de llogaret en llogaret, de castell en castell, sorprenent i divertint a un públic analfabet. Meitat poetes i meitat saltimbanquis, barregen en les seues actuacions, la declamació i el malabarisme, la música i la sàtira, la lírica i les cançons de gesta -poemes èpics que difonien les magnificències militars dels senyors i que configura el model de cavaller cristià-.

-A – C – E-

A casa del joglar el qui no balla, rellisca.

A casa del joglar, els infants no paren de ballar.

Critica a qui no actua com caldria donant mal exemple als seus.

A casa del joglar, la canalla és balladora.

A casa dels joglars, tothom balla a contrapàs.

Influeixen per a bé o per a mal en les decisions.

Alguna vegada el joglar canta quan vol plorar.

Amic i joglar que no serveix al carrer.

Com el trobador amb enteniment que el so i la cançó vol trobar.

El pare joglar, el fill timbaler.

En nom de Déu.

Fórmula amb què els glossadors comencen les seves gloses.

-F – J – L – M – P-

Fer joglaries.

Joglar de pa sucat amb oli.

Poc important.

Joglar i mandraixer, mai no entren en cap consell.

Joglar pagat, fa mal so.

Vinaròs (Baix Maestrat).

Joglar per força, no plau.

Joglar pobre, no fa bon vers.

Joglar xaró, joglar bufó.

L’advocat i el joglar de la mateixa manera fan de moro com de cristià.

L’advocat i el joglar, tan aviat fan de dimoni com de sant.

Aquesta frase ens fa reflexionar sobre la moralitat i l'ús de la saviesa segons la situació en que s'empra, ja que l'advocat -defensant tant el bé com el mal- com el joglar, amb la seua capacitat d'acontentar, ridiculitzar o exaltar, un fet o un  moment, ens recorda la doble cara o moral de diverses persones que trobem al llarg de la nostra vida.

La campana és el primer i l’últim joglar de la vida.

Mai el joglar de la terra canta bé en la festa.

Més gent coneix el juglar que el juglar en coneix.

Música trobadoresca.

Música creada pels trobadors, de tipus monòdic i que servia per a acompanyar-lo quan recitaven les seues poesies.

Per la Quaresma els joglars, poc treballar i molt dejunar.

Poeta pobre no fa bon vers.

Poeta de secà.

Glossador o rimador rústic, sense cap estudi.

-Q – R –S –T – V-

Quan el marit és joglar, la companya és balladora.

Quan el pare és trobador, els fills són balladors.

Quan l’amo és joglar, què han de fer els seus criats si no cantar.

Reflecteix la influència d'un líder donant exemple als seus subordinats els quals el segueixen adapta--se a l'entorn que ell crea i literalment podrem afegir què, si l'amo adopta una actitud festiva i joglaresca, els subordinats prendran sens dubte prendran d'aquesta norma.  

Quan l’amo és joglar, cantadors són els seus familiars.

Quan l’amo és joglar, els criats són cantadors.

Qui crida als joglars, crida a la cançó.

Robo o trobo.

Rondallaires i joglaires tots van al mateix aire.

Ser com els joglars, que no tenen habitatge pitjor que el seu.

Ser u joglar de boca.

Dedicar-se a dir acudits.

Tot joglar pagat d’avança, no fa pas bon so.

Rosselló.

Varen néixer el mateix dia, el joglar i la falsia.

Versador d’albaes.

Persona que elabora la lletra de les composicions i va dient-la a l’orella del qui la canta.