L'home és l'animal racional viu i sociable,
propi de la imperfecció i de la improvisació,
capaç de moure's i sentir, sagaç, ridícul, pròvid,
memoriós,temerari, atrevit, ple de raó i de consell,
i que posseeix els defectes i les qualitats i requisits
adequats per a realitzar les activitats relacionades
amb els temes inserits en aquest bloc.
Amando Blanquer Ponsoda
Jo no vaig inventar res, la marxa cristiana ja estava en l'ambient, jo només tenia que vincular-la.
En mi música hablo igual como artista i como hombre.
Intento construir mi música acercándome al hombre de hoy.
Antoni Eiximeno i Pujades / Dramaturg, poeta i novel·lista
La música és una revelació més alta que la filosofia.
Antoni Gómez i Torras / Poeta
Tot creix, tot progressa; voler filosofar fins al fons és com aprendre a comptar amb la sardana revessa.
Agustí Fernández / Pianista i compositor
Escoltar música és sempre una actitud, un obrir-se a l’exterior, a una
espera, una mena d’auscultació de la vida.
Carlos Palacio García / Compositor i escriptor
L’aprenentatge
és amargor, i el fruit, dolçor.
La música és
el primer amor, i el solfeig el primer desengany.
No tengo más
que una consciencia en la que se funden el hombre y el compositor.
Dàmaris Gelabert / Pedagoga i cantant
Si tingués la màgia d'un mag, de les bales faria flors, dels fusells trombons i fagots i dels trons poemes d'amor.
Enric Sòria
El poeta ha de tocar les cordes greus de l’experiència humana, buscar les vibracions més fondes a dins seu, perquè puguen fer ressonar les del lector conjuntament, les unes amb les altres. Per això, cal furgar fort i endins.
Enric Valor i Vives
 |
| Casa natal a Castalla Carrer Major n.24 |
Cal dir que molts homes, com m'ocorre a mi, sentim un gran plaer en la creació de mons ficticis que suplanten amb èxit el mon real. En el meu cas, sense una relació causa a efecte quant a la seua publicació. Escriure per escriure ja és una mena d'objectiu il·lusionadament abastat. Naturalment, després ve l'emoció de veure el nostre fill eixir al carrer i saber que viu la seua vida en la ment dels lectors. - Fragment del discurs d'investidura com a Doctor Honoris Causa per la Universitat Politècnica de València,
Ferran Torrent i Llorca / Escriptor i periodista
Frederic Mompou i Dencausse
No som lliures de pensar el que volem. Pensem el que
sentim.
... Arribar a trobar tres notes o menys, si cal. Buscar l’ànima mateixa de la música i la màxima expressivitat amb el mínim d’elements possibles.
Gato Pérez / MúsicEls músics volem emocionar-vos i fer-vos sentir ballera. (Ganes de ballar).
Guillem Calaforra / Lingüista
Per què els músics que millor frasegen són els de vent?. Perquè per a ells resulta natural una cosa que els altres han d'aprendre per imitació: el fet que el fraseig és una forma de respiració. - Fragment de "So i silenci". E. Riurau.
Isabel Clara Simó i Monllor / Escriptora, mestra i periodista
El soroll
raspa les orelles. La música és harmoniosa.
Suposem que un home té la vanitat que canta bé; fa refilets a la dutxa o entona, al menjador de casa, alguna romança de Doña Francisquita impostant la veu. La dona resignada -perdó per la redundància-, gairebé per un mecanisme hereditari, acostuma a proclamar que el seu Mateu canta molt bé; en repetir-ho mol - tes vegades, esdevé una mena de dogma familiar, inamovible. - Fragment de "Estimats homes" (Una caricatura). E. Columna 2001,
Joaquim Martí i Gadea / Religiós, filòleg i escriptor
Als fills de la tèrra del gè: Una de dos, ó som valensians ó nou’ som; si som, parlem valensiá, com mos han ensenyat els nostres pares y ahuelos, salves aquelles paraules qu’ estiguen mal dites ó altres modernes que la costum y el us diari autorisen. ¡Com s’ anten soltar yo la mehua llengua p’ agarrarne un atra! ¡no mane Deu ni la Reina Santísima! Aixó pera mí sería dasta sert punt un sacrilechi, perque sería fer despresi y tirar per terra una cosa tan sagrá com el lleguache que mamarem en los pits de les nostres mares.
Josep M. Hernández Ripoll. Diari Avui 10-01-2007
La música és
com la plastilina. Amb les festes surt al carrer, però quan no toca, és una
víctima menystinguda.
Joan Carles i Amat
Del que no
has estudiat no tractes, que es necedad.
En la casa del juglás, tothom balla contrapàs.
Les festas
has de guardar, y à ton pare, i mare honrar.
A un sol Deu
adoraràs y en va may lo juraràs.
Sempre les
festes majors causen al ventrell dolors.
A la Iglesia
per orar, y à la plaça per tractar.
Sens urgens
ocupacions no deixes de oihir sermons.
Quant lo
diable ve à rezar, mira quet vol enganyar.
Deu te guart del desbarat de algun Poble alborotat.
Joan Brossa / Poeta, dramaturg i artista plàstic
El silenci és l’origen, les paraules són la còpia.
L’art no és una força d’atac, sinó una força d’ocupació.
Joan Fuster i Ortells / Escriptor, crític literari i assagista
Açò és música celestial o la ironia necessita còmplices
(Treball realitzat en memòria de Joan Fuster i Ortells en forma estructural d'un pasdoble).
A la matinada, tots els ocells piulen igual, com de nit totes les vaques són negres.
Costa poc de llegir, però, quan ha costat d'escriure?.
El violoncel té veu d’escolà, si més no, de cabiscol.
Els
aforismes, els meus com els de tothom, són sempre falsos, intrínsecament
falsos. I aquest també.
Hi ha qui es pensa que Déu Nostre Senyor s’entretingué modelant els dits d’Adam a fi que, passats els segles, Mozart pogués tocar el piano.
Les aparences no enganyen,
són aparences.
Les
lliçons més útils són aquelles que decidim no aprofitar
L’artista mai no està obligat a justificar la seva obra. Per principi, ell sempre té raó
Les màximes s'escriuen per als altres i
rarament per a si mateix.
No facis de la
teva ignorància un argument.
Només hi ha
una manera seriosa de llegir, que és rellegir.
Qualsevol soroll premeditat ja es
pot considerar música.
Sense himnes!
Sense banderes! Sense visques!
Un bon llibre sempre és una provocació.
Joan Miró i Ferrà / Pintor, escultor, gravador i ceramista
Més important
que una obra d’art en si mateixa és el que sembrarà.
L’art pot morir,
una pintura pot desaparèixer.
El que compta és la llavor.
Tracte d'aplicar colors com a paraules que formen poemes, com a notes que componen música.
Joan Triadú i Font / Escriptor, crític literari i pedagog
Quan defineixo el mestre com una persona de cultura, em refereixo a la seva disposició a adquirir coneixements generals sobre qualsevol aspecte del saber humà.
Joan Valls i Jordà / Poeta i escriptor
Bruixots d’antiga llegenda / negres que corren la senda de quimeres orientals. / El sol brunyí metalleria / i ompli de ritme de follia dels platells i dels timbals. - Fragment de l'Esquadra de Negres
Joana Raspall i Juanola / Escriptora, lexicóloga i bibliotecària
Estimo les lletres que formen els mots, els llavis que els diuen, i el cor que l'enten ... perquè als mots hi ha l'ànima de tota la gent.
Jordi Lara i Surinyach / Escriptor, cineasta , filoleg i compositor
Cada expressió artística és una metàfora de l'altra. Em fa l'efecte que la meva cinematogràfica és la poesia que no he escrit, la narrativa, el cinema que no rodaré.
El tible és pervers, però qui aprèn a estimar el tible es fica tota la cobla a la butxaca. Perquè el tible és el desllorigador tímbric de la cobla. La sal del seu caràcter. Un tible encabritat és d'una potència que tomba. Ell és el veritable artífex de la màquina d'espavilar ocells de nit, que diria l'avi, i no és gaire aventurat suposar que sense la cobla. sense el conjunt que reclama una xeremia per a la tessitura alta, el tible no existiria. "M'agrada sentir la sardana de lluny...", escrivia en Segarra, maliciosament ambigu. Deuria sentir el tible, més que res. Al pla i amb vent a favor, es fa sentir d'un quilómetre lluny. Fragment de "Una màquina d'espavilar ocells de nit".E de 1984.
La literatura és un combat de la llengua amb el món; ña llengua maldant per dir el món; el món no deixant-se dir. Amb les despulles rendides d'aquest combat en fem els llibres. Discurs del Premi Crítica Serra d'Or,
Josep Vicent / Director d'orquestra. músic
Tocar en Do
major és escoltar a Déu.
La Llegenda del picarol d’en Martí de
Búger
El picarol té en el so, la veu de l’eternitat i el batec lleial del cor, la pau i la llibertat.
Lluis Llach / Compositor i cantautor
Jo no visc per cantar, cantar m’ajuda a viure.
Matilde Salvador i Segarra / Compositora i pintora
La condició de ser dona i la d'haver nascut a Castelló han marcat la meua vida i la meua obra, No es compren la meua producció musical i pictòrica sense aquests lligams.
Marià Aguiló i Fuster / Poeta, bibliògraf, bibliòfil i linguista
Cap nació pot dir-se pobra si per les lletres reneix. Poble que sa llengua cobra se recobra a si mateix.
Miguel Hernández Gilabert
Para sonar a su hora está la campana en el campanario - Fragment de "Los Hijos de la Piedra"
Cantando espero a la muerte, que hay ruiseñores que cantan encima de los fusiles y en medio de las batallas. - Versos de Vientos del pueblo me llevan.
Entro despacio, Se me cae la frente despacio, El corazón se me desgarra despacio, y despaciosa y negramente vuelvo a llorar al pie de una guitarra. - Versos de la Elegia Primera
Montserrat Roig i Fransitorra / Escriptora i novel·lista
La música, les paraules, res de tot això no atura el desordre del mon.
Ovidi Montllor i Mengual
Aquell que tan resava, ara va per a sant - Fragment de "Encara nois, encara"
Que és ofici
de festa, ser pintor de parets, ja que si la cançó és molt bella, deixen el pis
molt fresc.
Té costeres i ponts, música de telers; te muntanyes que el volten i li donen fondor ... - Fragment de "El meu poble Alcoi"
Pau Casals i Defilló
A qui li escau més que a l’artista, la defensa de la llibertat tan essencial per la seva tasca creadora.
Cada músic ha d’aprendre a tocar com si fos un solista i, a la vegada, amb la constant consciència que és una part indispensable d’un equip.
Des de la infància he viscut envoltat de música, es pot dir que la música fou com un mar en el qual vaig nedar com un peix petit.
El veritable respecte per la
música, consisteix a donar-li vida.
El violoncel és com una dona que no ha envellit, sinó que cada vegada és més jove, més àgil, més graciosa.
L’amor al propi país és quelcom natural. Però per què ens hem d'aturar a la frontera?. Tots som fulles d'un mateix arbre i l'arbre és la humanitat.
L’artista és responsable de la música que
executa: ha de sospesar-la i recrear-la.
La meva contribució a la pau pot ésser minsa, però hauré donat tot el que puc per aconseguir un ideal que considero sagrat.
La música és l’art que surt de la
inspiració de l’anima i que jo transmeto amb els meus dits.
La música fou
com un mar en el qual vaig nedar com un peix petit.
La música mai
no és la mateixa cosa per a mi. Cada dia hi ha quelcom de nou, fantàstic i
extraordinari. Bach, com la naturalesa, és un miracle.
La música
transcendeix les fronteres de la llengua, de la política i de les nacions.
La música,
aquest meravellós llenguatge universal hauria de ser font de comunicació entre
tots els homes.
La tècnica més perfecta és la que es no es nota en absolut.
Les úniques armes de què disposo són la batuta i el violoncel.
No es pot separar la música de la
vida.
Primer sóc un home, i segon, un artista.
Sigueu fidels a la terra i a la llengua, no per tancar-vos i recloure-us, sinó per a tenir veu pròpia en el gran concert dels sentiments i les esperances dels homes.
Tot és una qüestió d'equilibri, que el bon gust ha de saber controlar. Però el rubato és per ell sol, un procediment d'expressió tan natural que es podria dir que la música és, fins a un cert punt, un rubato continu. Succeeix la mateixa cosa quan parlem: Quantes vegades, sense ni tan sols adonar-nos-en, avancem o retardem el ritme de les nostres paraules a fi que siguin més expressives?. - Fragment de "Converses amb records i opinions d'un músic" - Josep. Mª Corredor - E. Selecta 1967.
Pere Calders i Rossinyol
Callar no és mai sobrer, sobretot a mesura que posem anys.
L’home troba la forma més segura d'immortalitat imitant-se i repetint-se.
Raimón - Ramón Pelegero i Sanchis
El silenci no és mai total absència de so. No ho sé, però imagino que només la mort és la total absència de so.
Ramón Llull
Cantava
l’aucell en lo verger de l’amat, e venc l’amic qui dix a l’aucell: si no ens
entenem per llenguatge, entenam-nos per amor; cor en lo teu cant se representa
a mos ulls mon amat.
Mes ama Deu
per tu sa bontat que per la teua.
Prega Deus
segons les seues condicion, e no segons les seues.
Prelat qui
diu mal de son poble, diu mal de si mereix.
Sens
sanctetat no pots hauer deucio.
Viu en Deu e viuiras tots temps.
Salvador Espriu i Castelló
Diversos són els homes i diverses les parles, i han convingut molts noms a un sol amor.
Sebastià Farnés i Badó
¿Qui gosará proposar que desaparegan llenguas tan primitivas com lo basch, tan tendras com lo gallego, tan dolses com lo bable, tan músicas com lo valenciá, tan vigorosas y onomatopeycas com lo catalá?.
Societat Unió Musical d’Alcoi. - Premi Euterpe a la millor pàgina web 2006
Fórmula mestra: Acords senzills, so transparent i melodies de fàcil entonació.
Teodor Llorente i Olivares
La Renaixença no és un projecte que s’haja de
discutir; és un fet que s’ha realitzat
Entoneu les
albades del poble; / Que entre agrestes flayrors du á la fadrina l’ayre embaumat
y fresch; / Feu sonar la donsaina en totes vostre festes,
Y els repichs caprijosos del atabal moresch.
Mon cant alçaré a tu, com a tothora, en trista soledat plorant son dol, te canta igual la tortora quan plora que el triumfant rossinyol - Fragment del Cant darrer.
Vicent Andrés i Estellés / Poeta, periodista i escriptor
La teua estricta veu encara, aquella veu de cauta confidència, obscurs
treballs d’amor amava, que fou davant el nom clar de València. (Oda honesta a Teodor Llorente).
Les paraules se salven de totes les catàstrofes.
El poeta no baixa al poble:
El poeta és poble ell mateix,
El poeta és el mateix poble.
Vicent Andrés Estelles
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada