LA MÚSICA - LA SOLFA - L'ART

2n   LA MÚSICA  -  LA SOLFA  -  L'ART

Per a mi, la música no és una ciència tancada

o una disciplina de laboratori

sinó,

matèria viva i sonora que serveix

per a commoure el cor de l'home

Carlos Palacio García

Fragment de l'integral de l'obra per a piano

París, 1 de novembre de 1983 - Alberri Soart SA 

             

La música, la solfa i l’art com necessitat de la vida, formen  part d’un sentiment col·lectiu, s’estenen pertot arreu, defineixen la cultura d’un poble i el coneixement popular reconeix la seva importància, per això, les parèmies de les que a continuació parlem, reflecteixen la seva idiosincràsia.
         Recordar que alternant-se amb les parèmies expliquem el significat del terme (música, solfa i art) del qual parlem en aquest moviment i ordenat alfabèticament, repassem un resumit vocabulari musical.

  

MÚSICA: Art de combinar els sons de la veu humana o dels instruments i dels uns i amb els altres d’acord amb les lleis de la melodia, harmonia i ritme i que ens afecten d’una manera agradable, racional i lògica. Cal dir què al llarg d’aquest moviment i conjuntament amb les parèmies, hem inclòs un resumit i xicotet vocabulari sobre els estils o formes de composició d’aquest art.

Col·lecció de papers on estan escrites les composicions musicals.

Irònicament, soroll desagradable.

Assumpte fora de l'orde normal, maldecaps que duu una qüestió, feina complicada, etc.

-A-

A bon compàs.

A compàs.

A contratemps.

A diners de xavalla, poca i roí música. A diners de plata, llarga i bona

música.

Xavalla - Derivat de xavo-:  Moneda de coure o d’altre metall no preciós.

A la bona música no li cal pregó.

A la bona música, busca-la, la mala arriba sola.

A la bona música, cerca-la, a la dolenta, espanta-la.

A la llum de la candela tota música pareix bella.

A la música així, suma-la!.

A la música entre el poc i el massa sempre hi ha una mida.

A la porcessó hi siguerà la música.

L’Alguer. (Sardenya).

A mi sí, que re m’hi fa si fa sol o si no en fa.

Embarbussament.

A mi sí que re mi fa que faci sol.

A mig fort, massa poc!

A música boja, testa serena.

A música de brams, contrapunt de garrotada.

Davant d’una situació rebel, cal una actitud enèrgica amb la finalitat d’evitar una baralla.

A música de taló.

A punt de solfa.

A ritme de tarantel·la.

A Sant Andreu del Palomar, sense música no es pot ballar.

Critica a que diu alguna obvietat.

Sant Andreu del Palomar és un barri de Barcelona

A tandes va la música.

A temps.

A un compàs.

Abaixar el diapasó.

Baixar la exclamació, el to, les pretensions ...

Abans de tocar un paper, hi ha que llegir-lo primer.

Abemollar.

Posar bemolls.

Com a sinònim, suavitzar, dulcificar, .. (Abemollar la veu). 

Acabada la música, acabada la festa.

Accelerar el ritme per a canviar el decorat.

Acid house.

Subgénere del house (anglosaxó)psicodèlic i repetitiu d’instruments electrònics i que incorpora línies parlades en lloc de lletres cantades.

Acid jazz.

Estil de música d’origen anglosaxó que combina influències del funky, el soul i el jazz.

Acompanyar aquesta música amb fugues del desertor.

Addició musical.

Dependència musical, més enllà del control voluntari.

Agafar una bona solfa.

Agradar la música, però no la lletra.

Això és música celestial!.

Això són vuits i nous i cartes que no lliguen.

Això és una altra música!.

Que resulta diferent al que semblava.

Això és una dissonància, però no és tan dissonant.

Això serà que les dents li estan fen serenata.

Metàfora que evoca el moviment io l’activitat d’un espectacle, d’una funció, ...

Això són músiques!.

Al bon músic li encomanen la música?.

Al enemic que se’n va, amb música i festa.

Al fort!.

En el moment culminant.

Al mateix temps.

Al músic no el busques perfecte, a la música, sí.

Al punt.

Alçar el diapasó.

Elevar la exclamació, el to, les pretensions ...

Alguns éssers tenen vida, uns altres, tenen a la música.

Allà està tota la música!.

Allargar més l’instrument que les notes.

Excedir-se

Allargar-se en música i paraules.

Ofendre.

Alterar el barri amb una música agra i cascarrada.

Amanida musical.

Barreja de sons.

Amb bon cap, millor art.

Amb bona música torna!.

Indica que les raons soles són excuses.

Amb bona música, tot es bo de sentir.

Amb bones músiques.

Amb cap molt art.

Amb la música tot és bo d’arreglar.

Amb les notes ben sabudes.

Amb música dolenta, mala cara i enfora.

Amb música s'estima, es riu i es plora, com també amb música es canta, es viu i es balla.

Amb música fàcil tothom és bon músic.

Amb música, pau.

Anar a compàs.

Obrar rítmicament.

Anar a contratemps.

Anar a l’uníson.

Conjunt de veus o d'instruments que produeixen la mateixa nota musical.

Anar acompassat.

Ajustat al compàs, amb regularitat.

Anar al gra i deixar-se de músiques i romanços.

Dir les coses pel seu nom.

Anar als bemolls.

Anar amb el compàs en la mà.

Anar amb solfes.

Anar compassos darrere.

Anar contant corxeres.

Anar darrere de músiques.

Ficar-se en qüestions embarbollades.

Anar ple de solfes.

Anar-li a u amb solfes.

Anar-se’n amb la música a una altra part.

Anem pel món tocant cadascú una partitura diferent i per això mai no ens entenem.

Any nou, música nova.

Aprendre música llegint teoria musical és com fer l'amor per correu.

Aprofitar-se’n de la música d’altres.

Aquesta música portarà els diables a terra.

Ara què!: Acord major, acord menor o continuarem amb l’acord alterat!.

Acord: Conjunt de tres o més notes que sonen simultàniament.

Acord major: Format per una tercera major i una quinta justa.

Acord menor: Format per una tercera menor i una quinta justa.

Acord Alterat: Format per una o diverses notes alterades cromàticament.

Arribarem a uns acords paral·lels?.

Acord paral·lel: Que tenen la mateixa estructura a quant als intervals i el mateix nombre de veus, però que es mouen paral·lelament.

Arròs per a música, bacallà per a pregador.

Art acabat, patir encetat.

Art i amor, música en progressió.

Assenyalar el compàs amb els dits.

Atracar-se de caixetes de música.

Fonamentada en els efectes flatulents dels fesols quan els menges.

-B-

Bakalao.

Música de discoteca, de ritme repetitiu i sense melodia, realitzada amb sintetitzadors, i sorgida a València durant els anys huitanta del segle xx.

Ballar al compàs.

Ballar al so de la música que sona.

Ballar és l’art que desitga música.

Ballar i donar voltes sense ritme.

Ballar segons la música.

Ballar segons la seva música.

Barret de plat i música de casaca.

Bebop.

Estil de jazz d’influència afrocubana, aparegut a Nova York durant els anys quaranta del S. XX que es caracteritza  per l’abandó de la continuïtat rítmica i la prolongació de les bases harmòniques

Bemolls front al glamur.

Big band.

Conjunt de música de jazz formada per uns quinze instrumentites acompanyats de vocalista, molt popular des dels anys trenta del S. XX:

Blues.

Estil musical del folklore negre nord-americà, de tema personal i ritme lent, caracteritzat per una forma harmònica constant, que va influir decisivament en l’origen del jazz.

Bon músic, bona música.

Bon nas, bon compàs.

Així se diu del hòme sabút y espavilát, y per aixó al que reunix eixes bònes condicións, encara que siga jato, li dihuen tots que te 'l  nas llarg. (J.M.G.)

Bon pas i bon compàs, i descansat tocaràs.

Bon pas, bon compàs.

Bona és esta música, encara que cara.

Bona música!, la de les teves paraules.

Bones i dolentes arts hi ha per totes parts.

Bones músiques!.

Bossa nova o bossa vella?.

Bossa nova: Estil musical sorgit als anys cinquanta del S. XX a Brasil, basat en la samba i amb influències del jazz.

Brunzit de mosquit, música de violí xicotet.

Bufa músic!, que la música passa.

Buggi-buggi.

Estil pianísitc de jazz, harmònicament derivat del blues

Buscar harmonia a les notes de la trompeta.

Buscar la música que més m’agrada.

-C-

Cada ball vol la seva música

Cada música al seu temps.

Cada nota que es toca, té on caure.

Cada pòpul té una sua música.

Pòpul: Habitants d’una població.

L’Alguer. (La Sardenya).

Cadascú cerca feina del seu art.

Cadascú fa el seu compàs, ni menys ni més.

Cadascú viu amb l’art que pren.

Campanes i música senyal de festa.

Cantar com una caixa de música.

Cantar la solfa.

 A Alcoi, en la Societat “El Trabajo” es juga una original loteria popular. Els jugadors recullen les solfes que són cartons numerats i atentament segueixen els números que canta l’encarregat de la loteria, la persona que canta més prompte la solfa tota plena de pedretes és la que rep el premi. Hi ha solfes (alicantinas) que els números no estan  correlatius.

Cantar quan sonen les notes.

Cantar segons la nota.

Cantar sobre una altra nota.

Cantar una nota massa alta.

Canviar de mestre per a canviar de música.

Canviar de música.

Cap mai músic no pot dir: Aquesta música no tocaré!.

Cap música resulta tan bona com pareix.

Castell sense música.

Castell que es realitza sense acompanyament musical.

Cercar un nou llenguatge amb la música.

Clavar una bona solfa.

Clavar-li la fusa però no la semifusa.

Clímax musical.

Moment culminant.

Com un castell de focs amb música.

Comèdia musical.

Obra teatral o cinematogràfica en la que s’enllaçen dins de la trama de l’obra, peces musicals i cançons.

Compàs d’espera.

Suspensió momentània.

Compàs i viuràs.

Compàs incomplet.

Compondre-se-les amb menys música.

Compondre música no és una qüestió musical, sinó d’habilitat.

Compondre música progressista.

Concentració, connexió i concert!. Tot música!.

Ensenyen els mestres.

Conèixer la partitura de memòria.

Conforme és el nas, és el compàs.

El Carxe (Múrcia).

Conquistar la música nota a nota.

Costa més mantenir un vici que ensenyar música a un infant.

-D-

D’aquesta música, ni sentir-ne parlar.

Dar música a sordo.

Treballar en va per a persuadir a algú.

Darrera sa música hi perd s'al·leluia.

Illes Balears.

De concert.

D’acord, de mútua conformitat.

De director canviaràs, però la mateixa música tocaràs.

De la bona música tothom se’n recorda.

De la fusta dolenta, mai no faràs bona música.

De la música al compàs, ballarem un contrapàs.

Invitació a ballar.

De la música i de les arts només són enemics els ignorants.

De la música, pren només la que et convé, però fes-la sempre bé.

De les notes s’ajusta la música.

De mestre es canviarà, però la mateixa musica sonarà.

De músic roín mai no es fa una bona música.

De música, sempre n’hi ha poca.

De poques músiques i paraules.

De tal compàs.

Declamació melòdica.

Art d’ajustar un tex literari a la melodia amb una correcta articulació, mitjançant les paraules, les síl·labes i els accents.

Decorar amb musicadures.

Fer una ornamentació complicada.

Degustador de música.

Lema del meu primer bloc

Deixa fer vent, que la música és de qui l’entén.

Recomana calma o tolerància respecte al que els altres fan.

Tortosa (Baix Ebre).

Deixar la partitura al calaix.

Deixar-se dur pel so de la música.

Deixar-se emborratxar per la riquesa d’una partitura.

Deixar-se estar de solfes.

Deixar de donar excuses o de parlar.

Dels clarinets ve la música.

Dels llamps d’amor, la música és el major.

Descobrir en quin diapasó estan.

Després del do ve el re.

Després d’un concert, només queda la foto?.

Després d’una nota en ve una altra?.

Després del silenci, el que més s’acosta a expressar l’inexpressable, és la música.

Destil·lar notes.

Déu em doni un any més de música que de vida.

Déu ens guarde de Certamen Musical amb jurat esmarrat i consciencia de piteu.

Dir en música tot allò que no es pot dir en paraules.

Dir massa solfa per a fer una cosa de profit.

Dirigir la música.

Discurs musical.

Do, re, mi, fa, sol, la, si, veiem si puges s’escala!.                                            

Rebotada i aviada!. Do, re, mi, fa, sol, la, si.

Illes Balears.

Do, re, mi, fa, sol, la, si; per a pujar. Si, la, sol, fa, mi, re, do; per a baixar.

Dolent és fer música amb un instrument desafinat.

Donar el do de pit.

Donar el tenor la nota més aguda i executada amb veu de pit.

Donar el si.

Donar la nota amb so de timbal.

Donar la solfa.

Donar música a un sord.

Donar una nota falsa.

Donar una serenata.

Donar-li a algú la nota.

Donar-li corda com a la nineta de la caixeta de música.

Donar-li fantasia al pentagrama.

Fantasia: Composició treta de fragments d’una obra musical. Composició musical lliure que no està subjecta a unes determinades normes.

Donar-li forma el paper pautat.

Donar-li música al cos.

Dones, músiques i ocells, contes nous, romanços vells.

Drama líric.

Obra dramàtica amb parts cantades i músicals semblant a l’òpera.

Dur massa solfa per a fer feina de profit.

Tindre una lentitud excessiva en fer una cosa.

-E-

El 2000 ha arribat i la música no ha canviat.

El compàs és l’ànima de la música.

El director és el que fa viure la música als músics.

El més interessant de la religió és la seva música.

El mestre de música avantatja sempre en un pas als músics.

El mestre li clavarà una bona solfa!.

El meu mal no vol música.

El meu respecte a la música es deu al respecte a la meva vida.

El músic i la música són dues cares de la mateixa moneda.

El músic que més sap, no sap més que música.

El perfum és com la música, cal saber percebre’l.

El que escolta música sent que la seva soledat, de cop es pobla.

El que sap tocar, no sempre sap música.

El qui respecta una obra d’art, respecta la vida.

El silenci és or.

El silenci també té un valor.

El soroll passa, la música queda.

El to és que fa la música.

El més important no sempre és el que es diu, sinó la manera de dir-ho.

Els cops més forts mai no fan millor la música.

Els músics creen música, els altres, “roïdo”.

Els músics més grans, són grans per la seva música.

Els sons d’un mar de música són gairebé agraïts.

En aquest món, són uns els que fan música i són altres els qui la toquen.

En bona música veniu!.

En casa del so Tomàs, tot el món balla a compàs.

En el llit tot l’any hi ha música.

En el mon de la música hi ha molts intrusos i són pocs els músics

En el silenci està la clau.

En la festa del patró: repics, coets, música i sermó.

En la música, tots els sentiments tornen a seua puresa, i el mon no és sinó, música feta realitat.

En música dubtosa, cal callar i no tocar.

En música, dos i dos no sempre són quatre,

Anar a temps, però no sempre anar a temps.

En música, només cal emprar les notes bones.

En solfa.

Sense pressa, pausadament.

En solfa, a poc a poc, les fantasmes s’avancen.

En València, la música canvia de compàs.

Encendre’m els ulls amb l’escalfor de la música.

Endevinar en quin diapasó està.

Enfurruñamientos musicales.

Engendrar un concert de trombonistes, percussionistes i trompetistes, adobat per dolçainers brogits.

Ens estem anant perquè hi ha poca música, deia la guineu.

Ens ha tocat l’arrendament de la música.

Ens trobem en el calderó. (I després tocarem els quatre compassos finals). O començar i acabar junts, el que passa en mig no importa.

Ensenyar la mateixa música.

Entendre la solfa.

Entrar amb una simfonia i sortir amb una opereta.

Entre solfa i lletra, discurs al canto.

Entretenir-se musicant uns esclops, com un rabadà.

És més fàcil tocar que guardar silenci.

És millor una música sense èxit, que no fer-la.

És un País de Música!.

És una barreja irònica, música i festa harmònica.

És una boda sense música.

Esclafit de música.

Escolà amb barba, música amb bava.

Escriure en clau.

Escriure en paper pautat.

Escriure missa.

Ésser altra mena de música.

Ésser la nota discordant.

Ésser llarg de solfa.

Ésser un pou de música.

Està fet amb art, regla i encert.

Esta música sona bé, perquè el qui la toca ho fa bé.

Estar a punt de solfa.

Estar amb tots els bemolls.

Estar boig per la música.

Estar carregat de solfes.

Estar de bona solfa.

Estar en el darrer contrapunt.

A punt de cantar-li el rèquiem.

Estar en els bemolls.

Estar en totes les notes del diapasó.

Estar en tots els bemolls.

Estar fet tot un artista.

Estar massa carregadeta de pebre negre per a tindre cabuda en la nostra solfa.

Estar musiquejant.

Estar preparant el solfeig.

Estima la música i la faràs sense esforç.

Estirar-se més en l’instrument que en la solfa.

Estudiants de música, molts de petits i pocs de grans.

Exagerar la nota.

Executar una música.

Expressar el seu sentiment amb la música.

SOLFA: Art que ensenya a llegir i entonar les diverses veus de la música.

Sistema de signes amb què s'escriu la música: compàs, temps, notes, etc.

Lafaüt: La – Fa – Üt (actualment Do): Nom donat antigament a la solfa formada amb aquestes notes.

Presentar-la sota un aspecte ridícul, reganyar, recriminar.

Posar una cosa al seu lloc.

           -F-

Fa més soroll desenrotllar caramels que escoltar música en un concert.

Falsejar les notes.

Fanfàrria, arrogància vana!.

Fanfarria: Composició per a instruments de metall. Passatge musical que imita la musica castrense.

Fastiguejar i tocar sempre la mateixa musiqueta.

Fer alquímia amb el pentagrama.

Fer bona música, damunt d’un carro.

Fer bona música.

Fer el millor arpegi.

Arpegi:  Manera d'executar els tons d'un acord: en comptes de tocar-los de manera simultània, es fan escoltar en successió ràpida, generalment del més greu al més agut.

Fer la música rascant i no bufant.

Fer la música viva.

Fer més notes de les que hi ha.

Fer música és donar vida.

Fer música.

Fer-la agradable, emotiva ...

Fer parlar un instrument de música.

L’art de fer-lo sonar.

Fer sempre la mateixa musiqueta.

Fer sonar alguna cosa que vol ser música.

Fer xim-xim.

Seguit de músiques i d’actes ostensius amb què es vol donar importància a un esdeveniment.

Fer-ho amb música.

Fer-li l’última música.

Cantar-li el rèquiem.

Fer-se servir de la música per arribar a Déu.

Ficar-se en músiques.

Fora de temps.

Fotre’s de l’armadura.

Armadura:  Conjunt d’accidents, col·locats després de la clau i abans de la indicació del compàs, que afecten a les notes escrites mentre no troben cap més accident o canvi d’armadura, i que determinen l’escala d’un fragment musical.

Ordre de sostinguts o diesis -fa, do, sol, re, la, mi, si

 Ordre de bemolls -si, mi, la, re, sol, do, fa-.

Fotre’s de la música i del tocador.

Anar a la seua desentenent-se de les adversitats dels altres

Frase musical.

Element d'una composició de dos o més compassos i que acaba en una cadència..  

Cicle melòdic que expressa una idea i determina el ritme.

-G – H – I – J-

Gairebé tots els músics tenen les seves músiques preferides.

Garbellar la música.

Gastar amb compàs.

Gastar les notes bones.

Gènere musical.

Categoria que agrupa composicions musicals afins o d’una altra classe (d’origen geogràfic, històric, sociocultural, etc.) en que s’han originat.

Giravoltar com la nineta de la caixeta de música.

Guardar silenci.

Harmonia interna, vertadera música.

Harmonitzar amb ...

Agrupar les parts que formen un tot.

Haver molta borumballa en esta música.

Haver un pasdoble.

Haver-hi compàs.

Haver-hi dones amb molts bemolls.

Haver-hi molta ferralla.

Col·loquialment, instruments de metall que sonen a ferro.

Haver-hi molta tinta en un paper de música.

Haver-hi una bona consonància.

Consonància: Qualitat d’un interval o d’un acord que produeix un efecte d’afirmació i de repòs a causa de la fusió dels sons que el constitueixen.

Conjunt de veus, d'instruments, o de les dos coses, que sonen amb concordança.

Haver-ho perdut tot, càntics de verges i música d’ocells.

Her-se a la saga, que va a esclafir la música de Agna.

Conten que ho va dir un anner perquè la gent es fes arrere i deixés pas a la Banda de Música d’Anna, que tocava a les falles de València.

Hi ha dos regles d’or per a una orquestra: Començar junts i acabar

també junts, el que passa al mig no importa.

Hi ha festers a que no els agrada la música, però sí el soroll que fa.

Hi ha música que costa d’entendre.

Hi ha música que es dura d’ensenyar.

Hi ha música que mata lentament, ... no importa, no cap tinc pressa.

Hi ha música que no s’hauria d’escoltar.

Hi ha música que no vol crits.

Hi ha músics que no serveixen a la música, sinó que se serveixen d’ella.

Hi ha músiques que semblen un oratori i altres un camp de batalla.

Hi ha tres coses on no importa l’idioma: l’esport, la música i el sexe.

Ho sap?. Moc a compàs.

I l’assumpte tenia bemolls!.

Igual dóna bemolls que sostinguts.

il·lustració musical.

Música d’escena.

Ja n’hi ha prou d’aquesta música!.

Jazz!. Jazz fussió i jazz rock, tot és jazz.

Jazz: Estil de música afroamerica que es caracteritza per la improvisació i un ritme molt marcat i sincopat. Diferents variants amb uns arrels en comú.

Jordi!. El repertori és dels bons?.

Jutjar la qualitat musical d’un concert pel preu de l’entrada.

-L – LL-

L’amor ensenya música, tanmateix un home és hàbil.

L’amor és com la música, dos cordes del mateix to vibren conjuntament encara que es toque una.

L’amor porta música.

L’art de la dansa consisteix a deixar que el cos i la ment es casen amb la música.

L’art del pagès mai no és guitarrer.

Illes Balears.

L’art és el reflex de l’ànima.

L’art és més que música i dansa, és el reflex de l’ànima.

L’art és simplement el que un sent.

L’art és un mateix, sense regles.

L’art resideix en l’espectador i no el l’obra ni en l’artista.

L’error és artístic?.

L’esperança és la millor música per al dolor.

L'esport és per al cos el que la música és per al cor.

L'estima i l'amistat són com la música, dos cordes del mateix to, vibraran conjuntament encara que només es toque una.

L’exactitud és també un art.

L’home que no sap solfejar, mai no sabrà cantar.

L’instrument d’un director de música no és només la batuta.

L’os de la música.

L’os del colze que és extremadament sensible als cops secs.

La  bona música cal crear-la, perquè la mala arriba sola.

La bona música comença on acaba el llenguatge.

La bona música es ven tot sola.

La bona música no necessita anunci.

La bona música no té res dolent.

La bona música, al músic honra.

La bona música, distrau, ensenya i cura.

La bona música, fica-la a casa.

La bona música, mai no és dolenta.

La clau està en la música.

La cultura és com el sucre, encara que n’hi hagi poc, dóna dolçor.

La festa és un fet màgic i la música els seus conjurs.

La fusta de maig fa més bona música.

La gent de la muntanya feia els flabiols amb fusta tallada pel maig.

La gent ha d'aprendre a respectar la música, però també ha a estimar-la.

La lletra sense música, és un molí sense aigua.

La memòria es degrada, la música roman.

La millor música està feta d’amor, l’altra música, de diners.

La música a més de fer una funció social i artística, fa una comesa econòmica.

La música a molts trau les faves de l’olla.

La música agrada a tots.

La música ajuda a no tindre mal de dents.

La música amansa les feres.

La tendresa i els sons suaus afavoreixen la bona actitud dels éssers vius. 

La música buida, molt sona.

La música costa llàgrimes, però es ven per diners.

La música de la dona l’estableix l’olla.

I també la de l’home.

La música de Pinell: sàrries i cabassos, graners i bufadors.

Terra Alta.

La música descarrega la tensió.

La música dolenta és sovint rentable.

La música dolenta és una malaltia d'allò més curiosa, no la sofreix el qui la toca, sinó al qui l'envolta.

La música en àpats és com un carboncle banyat en or.

Carboncle:  Pedra preciosa.

La música en directe es sana.

La música ens fa de rics i de pobres.

La música és art, l’art alimenta l’ànima i l’ànima la reconeix.

La música és bonica, però no la sent.

La música és com el cel, t’oblides que estàs en la terra.

La música és com el primer amor, es duu sempre en el cor

La música és com la fluorescència, il·lumina quan tot està fosc.

La música és dels músics.

La música és el instrument terapèutic més eficaç per a prevenir les malalties.

La música és el més car de tots els sorolls.

La música es el ressò del mon invisible.

La música és el somriure que brilla en tots els llocs.

La música és el soroll més agradós a les orelles (o menys ingrat).

La música és el territori on un es troba bé, ... perfectament.

La música és el vertader llenguatge universal.

La música es fa amb notes precises.

La música és l’aliment del amor.

La música és l’aliment dels sorolls.

La música és l’aritmètica dels sons.

La música és l’art de combinar els sons de l’ànima que arriba a l’ànima dels altres.

La música és l’art dels pensaments amb els sons.

La música és l’expressió de l’ànima que desitja ser escoltada.

La música és l’harmonia del cel i la terra.

La música és l'ànima del poble.

La música és l'única medicina per l'ànima.

La música és més dolça al morir.

La música és molt curiosa, quan més la sents, més t’agrada.

La música és per a qui l’entén, i li pegava amb la guitarra al cap.

La música és per a qui l'escolta.

La música és poesia.

La música és soroll que pensa.

La música es toca amb el cor i se sent amb l’ànima.

La música es trama, i després es converteix.

La música és un balanç ideal entre l'emoció i l'intel·lecte. 

La música és un camí obert.

La música és un combinat de sons transformats en art.

La música és un dels misteris de la vida i no una qüestió d’aritmètica.

La música és un llenguatge tonal i rítmic, idèntic al llenguatge parlat.

La música és un soroll amable.

La música és un tranquil·litzant sense efectes secundaris.

La música és una cosa àmplia, sense límits, sense fronteres, sense banderes.

La música és una lliçó fantàstica per a la vida.

La música és una sensació pura i sincera bolcada en un paper.

La música és vida.

La música et duu a eixe món màgic on eres lliure de ser i sentir.

La música fa por.

La música fa respecte.

La música forta provoca sordesa.

La música i l'escriptura formen part de la nostra cultura.

La música i la poesia no tenen mitjania.

La música i les dones mai no s’haurien de datar.

La música i les flors criden a l’amor.

La música inflama el temperament.

La música mai no és avara.

La música manté a tothom que la tracta.

La música més senzilla potser la més sublim.

La música mou records i per això no té data de caducitat.

La música no col tocar-la, la música cal interpretar-la.

La música no és de qui l'escriu, sinó de qui la necessita.

La música no es fa, neix

La música no és solament conjugar notes sinó també harmonitzar timbres sonors.

La música no és un mitjà per a guanyar-se la vida sinó que és la vida mateixa.

La música no és un vici, però a molts fa perdre el judici.

La música no fa dol.

Fins i tot, en moltes cultures aquest art forma part d'ella.

La música no fa olor, però tots la senten.

La música no neix, es fa.

La música no només és el centre del nostre ésser, amb ella estimem, sense ella ni existim.

La música no sap de cap nacionalitat.

La música no té edat.

La música pagada no fa soroll.

Quan es paga a la bestreta se sol treballar poc i d’una forma dolenta.

La música perquè tinga credibilitat necessita que el música siga creïble.

La música porta encants per a assossegar el pit salvatge.

La música pot definir-se com la ciència de l’amor entre l'harmonia i el ritme.

La música quan agrada és un art, però quan no agrada és soroll.

La música quan no sona, es balla?.

La música que fas en vida, tindrà eco en l'eternitat?.

La música que fas, reflecteix el teu estat d’ànima.

La música que no agrada a l’orella, no plau sentir-la.

La música que no sona, Déu no la sent.

La música que sona avui és himne d'alegria, i demà quan despertem, repetirem la simfonia.

La música que sona bé, bé pareix.

La música retrata el passat, il·lustra el present i verbalitza el futur.

La música surt de la barrica.

Els efectes de l’alcohol fa cantar a la gent.

La música també vol mida.

La música té màgia, apareix sense estar físicament i entra en l'ànima sense tocar la porta

La música tot ho abraça.

La música tot ho diu.

La música vola, l’escrita roman.

La música vulgar, embogia a les feres.

La música, al seu lloc.

La música, la pintura i els focs d’artifici, de lluny

La música, la pintura i la merda, de lluny.

La música, la poesia, la pintura, les persones, ... ens ensenyen a conèixer la vida.

La música, o t’apassiona o t’horroritza, però mai et deixa indiferent.

La música, organització sonora.

La música, si no expressa algun sentiment no és més que soroll.

La panxa no escolta músiques.

La partitura és un llibre. La música és el llenguatge.

La qualitat d’una obra no depèn del gust de cadascú, una obra és, i res més.

La solfa és el pa del músic.

La vida és art, i l’art és llibertat.

La vida és una simfonia, descobreix-la.

L'art de la música és el més proper a les llàgrimes i als records.

L'art és una pausa, una trobada de sensibilitats.

L'artista sempre persegueix la bellesa.

Les festes sense música són enterrros.

Les músiques i saraus, mai no porten res de profit.

Les notes estan escrites, però la música hi ha que tocar-la amb tota l'ànima.

Les persones són com els instruments de música, si saps tocar-les, pots treure melodies perfectes.

Les persones són com la música, les unes fan melodia i les altres fan soroll.

Les persones són com la música, moltes són pura poesia metre que unes altres, només fan soroll.

Les úniques cordes que donen llibertat, són aquelles de les quals sorgeix la música.

L'amistat és com la música, no la veus, però si la sents.

L'home pot viure sense art, però no sense cultura.

L'infern està ple d'afeccionats a la música.

Lligar notes.

Lluna nova i brillant, bona música pel davant.

Lluna roent, música al vent.

Velada candent.

Lluna roja, música forta.

Amb plenitud i força.

Lluna setembrina la música afina.
            Nits tènues.

ART: Manifestació de l’activitat humana la qual té per objecte l’expressió de la bellesa mitjançant el color, la forma i el so, amb una visió personal i desinteressada que interpreta el real o l’imaginat amb recursos plàstics, lingüístics o sonors.

En musicologia l'Ars antiqua (Art antic), s'utilitza per a referir-se a la música polifònica anterior al segle XIV sent l'Ars nova, que neix cap a 1320 el que suposa un revulsiu a la concepció musical de principis d'aquest segle com també l’Ars Subtilior (art més subtil), que és el resultat de la progressiva complexitat rítmica i subtilesa melòdica.

Conjunt de regles i coneixements que són necessaris per desenvolupar una activitat.

Procediment pel qual es val algú per aconseguir alguna cosa. 

-M-

Mai no és culpable la música, sinó el músic.

Mai no podrà jutjar d’un art, qui en ell no té part.

Mal pot judicar de l’art, qui en ell no hi té part.

Malgrat de ser una música xarona, sona bé.

Mancat d’arguments musicals.

Manejar-li la música.

Marcar-li les pautes.

Manipular la música.

Marcar la pauta.

Assenyalar el camí.

Memòria musical!.

Menjar-se compassos.

Més val mal concert que bon plet.

Més que un art, la música és sentiment, ànima i passió.

Més val poca música i bona, que molta i dolenta.

Mestre, vaja-se’n!. Que la banda sona millor sense vostè.

Mestre, vull estudiar jazz, ... jaz, jazbutano estudiaràs tu!.

Va contestar un mestre de banda.

Mila, fa sol?. Si Domi, si fa sol.

Dues germanes.

Millor és estar sense música que no pas envoltat de sorolls.

Molt art però poc cap.

Molta bona música surt d’un vell violí.

Molta carrera, però poca música.

Molta música és poca; poca música és molta.

Molta música i poc suc; qui la escriu és un ruc.

Es refereix als que xerren i criden més que altres sense tenir autoritat ni capacitat per a parlar.

Molta música però a més, mal tocada.

Molta música, però poca investigació.

Moltes notes fan música.

Moltes notes i a més, mal posades.

Molts componedors descomponen la música.

La música manipulada per molts acaba mal.

Moure mala música.

Provocar gresca.

Muntar música de programa.

Músic pobre mai no fa bona música.

Músic sense música, de seguida s’acaba.

Musicà,

Músic,sonador, que interpreta música,

Camp de Tarragona.

Música a tot ritme.

Música a tota paleta.

Música a tota pastilla.

Música ad libitum.

Ad libitum – Ad lib.: És un vocable llatí que significa al gust de cadascú.

En música, aquestes paraules apareixen a les partitures indicant que la part és prescindible, com ara en acompanyaments innecessaris. També s'utilitza en aquells passatges que s'interpreten amb un temps lliure. Aquesta llibertat es troba a vegades en finals expressius.

Música al músic!, i deixa’t d’històries.

Música amb capacitat.

Música amb gasosa.

Sense essència..

Música amb músics s’adapten?.

Música asèptica o música amb passió?.

Música barroca.

Moviment artístic sorgit a Itàlia a les darreries del S. XVI i estés a Europa fins a mitjà del S. XVIII. Amb l’us del baix continu, el desenvolupament harmònic tonal, el naixement de l’òpera, l’oratori o la sonata, aquest període representa una de les èpoques més fecundes de la música occidental,

Música ben apresa, mai no es perd.

Música ben feta.

Música boga.

Música / Òpera burlesca.

Gènere musical en la que la pantomima exagerada, ridiculitzen o glorifiquen a les persones, les institucions, els  costums, etc.

Música celestial.

Dóna a entendre una cosa agradable i exquisita però també matisa el temps perdut en fer coses inútils o dir paraules que no responen a la realitat.

Música clàssica.

Aquest tipus de música, creada a Europa en la 2ª mitat del segle XVIII i principi del Segle XIX, està caracteritzat per la senzillesa i la proporció, l’equilibri i la disciplina i una expressió  universal i objectiva.

Música concreta.

Aquesta tècnica compositiva, es basa en la gravació, mescla i reproducció de sorolls naturals o objectes, que es combinen amb els instruments musicals.

Música coral.

Música que ha de ser interpretada per un cor de veus.

Música d’escena.

Composició destinada a servir de fons d’una obra teatral.

Música d’innocent fa pietat a qui la sent.

Música d’ordinadors, manca d’expressions.

No té el element expressiu propi del ésser humà.

Música de batalla.

Batalla:Composició musical descriptiva, que va estar de moda durant els S. XVI i VXII.

Música de cambra.

Música que habitualment interpreta un grup reduït de músics i que està composta amb un criteri més bé intimista.

Música de carrer.

Música de cascavell.

Música de concert.

Harmonia de sons.

Música de duro.

Música de gats i gossos.

Música de programa.

Aquesta música inspirada en elements no musicals pren com argument, diversos temes pictòrics, literaris, fenomens de la natura, etc.

Música de repetició.

Música de somni.

Música de telers, soroll de diners.

A Alcoi. (L’Alcoià).

Música descafeïnada.

Música descriptiva.

Composicions que descriuen determinats processos físics o psíquics a traves de variats elements associats a la música.

Música disco.

Música de ball, derivada del “rhyyhm and blues” que empra diversos elements com el funk o el soul amb aires hispànics.

Música divina.

Música dolenta mai no fa bona oïda.

Música electroacústica.

Estil musical que utilitza mitjans sonors electrònics, per a transformar i/o reproduint el so

Música electrónica.

Tècnica en la què la principal font sonora són els generadors elèctrics.

Música em fas?. No em besaràs.

Música embalsamada.

Música embruixada.

Sotmesa a la influencia d’un sortilegi.

Música en embrió.

Música en moviment, art al moment.

Música ètnica.

Aquesta música empra en el seu desenvolupament signes de caràcter tradicional.

Música experimental.

Estil sonor que es caracteritza per emprar noves tècniques sonores, instrumentals i formals.

Música fàcil.

Música fantàstica.

Música fingida.

Música folklórica.

El conjunt de tradicions, creences i llegendes, habitualment són transmeses de manera oral mitjançant aquest tipus de música.

Música fora de lloc.

Música foradada, música esgarrada.

Música harmònica.

Música i acompanyament.

Música i dona, a tota hora és bona.

Música i dona, no hi ha cap bona.

Música i flors conquisten amors.

Música i flors, gales d’amors.

Música i orgasme.

Música incidental.

Composicions creades per a auxiliar al  teatre o al cinema.

Música instrumental.

Que s’executa només amb instruments.

Música li fas? No t’hi casaràs.

No és el qui més festeja amb u o una el que obté el seu amor.

Música li fas?, tu no l’hauràs.

Música li feia Antònia amb un càntir foradat, l'omplia per la boca i se'n anava pel forat,

Música litúrgica.

Música destinada al culte religiós.

Música lleugera.

Intranscendent, senzilla i sovint ballable.

Música mal guiada, aviat estrellada.

Música màquina.

Música de ritme agressiu, frenètic i repetitiu

Música medicinal.

Que serveix per a sanar.

Música no assolida, música no aconseguida.

Música o musiqueta?.

Música oberta.

Aquesta música, prescindeix dels esquemes clàssics seguint la tendència de donar importància a l’atzar com a mètode de creació.

Música oblidada, ni agraïda ni pagada.

Música pagada, mal entonada.

Música pagada, molt roí so fa.

Música pensada en els músics.

Música per a deixar-se anar.

Música per a oblidar-la.

Música per estrenar.

Música plana, ànima buida.

Música pop.

Música lleugera amb influències de diversos estils com el jazz, el rock, el folk, etc.

Música popular.

Forma tradicional de la música d’un poble.

Música profana.

Música que no té ccap relació amb l’espai sagrat o religiós.

Música proscrita.

Censurada!.

Música pseudocastrense.

Música pura, sola i amb mesura.

Música pura.

Música que emplena els ulls de records.

Música que has fet tu, que no té la copie ningú.

Música que no es suporta, dóna-li comiat.

Música que no has d’escoltar, que la pague un altre.

No ficar-se en assumptes que no són de la teva incumbència

Música que pessigolleja el sexe.

Música que s’entén.

Música que surt, no torna enrere.

Música rabiosa.

Música ratera, trau les aranyes fora.

Vulgar, inculta.

Música ratonera.

Nom burlesc que es donava a la música de la “viola de rodes”.

Viola de rodes: Instrument popular de corda que sona mitjançant el fregament d’una roda accionada per una maneta. Al girar, la roda toca les cordes donant un so semblant a la gaita.

Música religiosa.

Nom donat a la música sagrada a una veu, a diferents veus i a la instrumental que empra o no els texts litúrgics, com també a les composicions d'inspiració religiosa destinades als concerts.

Música rítmica.

Música sense fer no dóna plaer.

Música si, però sense pasar-se.

Música simfònica.

Composició creada per a ser interpretada per una orquestra i que compren diversos moviments i que habitualment és escoltada en una sala de concerts.

Música tonal.

Aquest tipus de composició basat en l’harmonia tonal i tonalitat, ha estat vigent de forma exclusiva des del S. XVII al XX.

Música tossuda i obstinada

Música trobadoresca.

Música creada pels trobadors, de tipus monòdic i que servia per a acompanyar-lo quan recitaven les seves poesies.

Música verda.

Immadura.

Música xabacana.

Música!, fer-la bona.

Música!, llenguatge intercultural.

Música!, tornar-la a sentir.

Música!. Mestre!.

Música, caça i pesca s’envolten a la vellesa.

Música, cacera i pesquera, porten pollera.

Música, és música.

Música, misèria i merda, tot comença amb M.

Música, no eres Déu, però si eres cel.

Música, pintura i guerra, des de fora.

Música, senyora de la terra.

Musicalment.

           Músics segurs, música amb futur.  

-N-

Necessita música!.

Ni barber trobaràs mut, ni solfista molt sessut.

Ni blanques ni negres!. Solament música.

Ni música dispar, ni amistat semblant.

Ni que tingueren música.

Ni un poble sense música, ni una música sense poble.

No anar de solfes.

Sense tonteries.

No convertir la música en silenci.

No creguem què açò no té bemolls, que en té i prou!.

Reprendre amb duresa i severitat.

No encaixar la música de ball i el campaneig de cavar.

No entendre la música.

No em venguis amb música.

Reprova al nostre interlocutor quan vol desviar-se de l’assumpte del qual s’està tractant.

No em vingues en solfes.

No estar per atendre coses que no interessen o insignificants.

No es considera ratera la música casera.

No és el mateix tocar música que bramar-la.

No és més músic qui més música fa, sinó el que millor la compon.

No és millor música la que més sona, sinó la que millor sona.

No és música al casar-se això que sona alt o baix.

No és solfa, però si que és música.

Reflexió inserida en el meu facebook.

No es tracta de tocar bé, sinó sentir el que es toca.

No estar per a músiques.

No estar per a qüestions que no interessen o que poder ser impertinents o enutjoses.

No estar per solfes.

No estar renyits la qualitat amb la popularitat d’una música.

No fer ni nota.

No haver-hi ordre ni concert.

No hi facis música bona que sembli dolenta.

No hi ha millor música que la que no s’ha escrit.

No hi ha música ben dita que no puga ser mal entesa.

No hi ha música mal feta, sinó mal entesa.

No hi ha música sense músics.

No hi ha música sense taral·lejar-la.

No hi ha música tan pèssima que no tinga res de bo.

No hi ha res més solitari que un instrument de música abandonat.

No hi ha res més trist que trobar un instrument de música en un racó.

No hi ha res que alegre més, que la música i els diners.

No la palpes, però si l'escoltes.

No perdre’s en la remor de la música. Sentir-la!.

No s’ha de ballar pas més de pressa del que marca la música.

No cal avançar-se a les aparences d'una cosa, atès que pot canviar i fer-nos quedar mal. 

No saber com acabarà la sarsuela.

No saber llegir la mateixa música.

No saber-ne més que una nota.

No sempre el ballador és el que paga la música.

No ser gens bona la dicció musical.

No tenir ni art ni part.

No tota dissonància és dolenta.

No treure ni un do de mi.

No vagues amb tanta solfa.

No veure-li ni els bemolls.

Només li falta música!.

Només música!.

Nota que encertes, tafarrà que em dones.

Nota repetida.

Notes addicionals.

Notes de pas.

Lligar dos notes harmòniques que pertanyen  al mateix acord.

Notes fora d’escala.

-O – P-

Oferir un sac ple de bona música.

Omplir el silenci amb música.

On acaben les paraules, comença la música.

On hi ha música mai no hi pot haver dolenteria.

On hi ha música, mala cosa no hi pot haver.

On hi ha músics mai no hi falten músiques.

Parla de la vitalitat i el geni que els caracteritzen. 

Illes Balears.

On les paraules fallen, la música parla.

Opereta de butxaca.

Orquestrar la imparcialitat.

Parlament d’opereta.

Jocosament, parlament poc seriós.

Parlar amb música.

Parlar amb to de solfa.

Amb to de superioritat i recriminant.

Parlar com un solter en la música, tot en números.

Parlar en un concert, és més dolent que la pesta.

Parlar sempre en octava alta.

Baladrejar.

Pasdoble!.

Passar de la xaranga i la pandereta a la Filharmònica de Berlín.

Patriotisme d’opereta.

Pegar-li una solfa.

Pel matí el sol i pel vespre el resol.!

Pep, quatre compassos després del final!.

Per a fer música dolenta millor és no fer-la.

Per a fer música no cal permís.

Per a música anem! diu la rabosa.

Per a qui sap bona música una simfonia cura una malaltia.

Per a ser un bon fester, escoltar música has de menester.

Per a uns, la música és la seva passió i per a uns altres, la seva necessitat.

Per fer bona música fa falta bona actitud.

Per fer música és menester conèixer les règules.

L’Alguer. (La Sardenya).

Per fer-la més clara, més directa, més intensa: fet i fet, la música.

Per no perdre el compàs, dóna el ferrer més i més.

Perdre el compàs.

Perdre el respecte per la música.

Perdre el temps.

Perdre els papers.

Perdre la xaveta i el compàs.

En llenguatge familiar, perdre el seny.

Però ... tinga o no tinga bemolls!.

Però això és música?.

Personatge d’opereta.

Pica?. Doncs posa-hi música.

Irònicament per a consolar al qui es queixa.

Pinzellades de música.

Poc peix, poca música.

Poca solfa, poc músic.

Pocs diners, poca música i poc sermó.

Les coses importants no es poden fer sense despesa.

Pocs diners, poca música.

Podreu canviar de mestre, però mai no podreu canviar de música.

Poques notes però ben dites.

O poques paraules però ben clares.

Porta bon compàs qui camina sense perdre el pas.

Portar el compàs.

Portar els bemolls.

Posar a algú de bemoll a becaire.

Posar a punt de solf.

Preparar-la convenientment.

Posar en solfa les realitats del país.

Posar en solfa.

Donar la forma concreta i plasmar-la.

Posar la música a caminar.

Posar la música davant de les notes.

Posar-li música a la vida.

Posar-se al diapasó d’un altre.

Posar-se a to, moderar-se a la manera que un altre té de veure o d'opinar.

Potència musical.

Preferir la música d'una xaranga al soroll dels petards.

A les Falles i altres festes.

Prendre notes.

Primer estudiar i després musicar..

Primer la música, o la música primer?.

Principi musical.

Part essencial en la que es recolzen les altres.

Progressió harmònica.

Proposició musical.

Protegir el gust és matar l’art.
            Públic de sarsuela, refrigerant-se amb l’orxata i l’anís de l’entreacte.

-Q – R-

Quan a notes, iguals, però de diferents qualitats.

Quan els diners sonen, la música s’acaba.

Quan els mestres són molts, la música s’enfonsa.

Quan és menester música, vinga música, i quan no, fora música.

Quan la música governa, mai cap ànima s'escanya.

Quan la música no es de rebò, visca la revolució!.

Quan la música és perfecció, no cal revolució.

Quan pica, senyal de música.

Quatre, vuit, setze, trenta-dos, seixanta-quatre, ... i tornem a començar.

Parla de cadascun dels períodes de compassos que potser marquen una composició musical.

Què compon això amb allò?.

Què deu la musica en el callat?.

Què fantàstica és la música!

Què profit té una bona música per a maltractar-la?.

Quedar-se solfejant.

Qui compon música amb gust, la sent amb gust.

Qui copia música, copiador és.

Qui és de l’art, que el gaste.

Illes Balears.

Qui és músic, sap música.

Qui estima la música, estima la vida.

Qui música sap, respecte deu.

Qui no és de l’art, el gasta.

Sovint els menys lúcids, entenen més del assumpte.

Illes Balears.

Qui no sap de l’art, el llop, se’l menja.

A Llofriu (Baix Empordà).

Qui no sàpiga de música, que no es fiqui en solfes.

Qui s'enamora de la música, sempre serà feliç.

Qui sap de música, sap molt.

Qui sap música no sempre és bon mestre de música.

Qui té art, va a qualsevol part.

Qui té l’art, té part.

Qui tira de l’art, tira la fam.

Qui vol ballar el vals, també pot pagar la música.

Quina música!. ... si durara.

Quina música, mare meua!

Quines neus!, quines solfes! ... quins romanços!.

Quins bemolls!.

Rampellut com un solfista.

Re mi fa si fa sol si la. Si-la fa mi-do.

Reclam musical!.

Reglat, com un paper de música.

Reivindicar la solfa.

Exigir un reconeixement.

Rendir-se les orelles amb aquesta música.

Ressonar-li les notes dins del cap.

Retirada la música, acabada la dansa.

Retornar amb música tot el que ella m’ha donat.

Ric en sonoritat, ritme i música.

Ritme, rima i melodia.

Riure’s de la música i dels tocadors.

Riure’s de la música.

No afectar-se de les desgràcies o dels infortunis,

Robar a la música, la seva direccionalitat.

Rock and roll o rock simfònic?.

Estils musicals derivats d’una mescla d’altres gèneres com el blues o country com també imitar les sonoritats orquestrals de la música clàssica a traves de sintetitzadors i instruments amplificats.

Rompre el silenci.

-S-

S’ha canviat de mestre, però no de música.

S’han tirat a la música i han desgraciat la festa.

Saber de solfa.

Persona molt intel·ligent que sap resoldre o fer un qüestió complicada 

Saber fer música sense solfa.

Saber més música que la que li han ensenyat.

Saber música no és saber-la escriure.

Saber música, però no saber de música, saber de música, però no saber música, i saber música i saber de música.

Saber-se la lliçó de música.

Salut i música!.

Salut i pessetes, tot el demés són musiquetes.

Se li’n fot de la música i dels tocadors.

Se’n van sense música.

Segons la santa, la música.

Seguir el compàs.

Sembla donar-li música a un sord.

Semblar la música de Bufali.

Xàtiva (La Costera).

Semblar un art encantat.

L’Empordà.

Semblar una caixeta de música.

Sempre és bo que el mestre sàpiga la música.

Sense arbres, no hi ha música.

Sense compàs, la música s’esgarra.

Sense música el món seria un desert.

Sense música no es pot ballar.

Sense musica també hi ha festa.

Sense so però no sense música.

Sentir més els trons que la música.

Sentir música a plena satisfacció.

Sentir música requereix un cert esforç, però oir-la mai no en requereix cap.

Sentir un pet de música.

Senzillesa musical, riquesa harmònica.

Se té que ballar a la música que toquen.

El Collado dels Gabriels (El Carxe – Múrcia).

Ser de bemolls curts.

Ser de l’art.

Ser entès en la seva professió.

Illes Balears.

Ser de l’episcopat de la música.

Ser el preludi.

Preludi: Peça musical breu de forma lliure, sovint per a instruments de teclat que als segles XVI i XVII solia procedir a una obra més extensa i complexa.

Al segle XIX, peça musical de forma lliure, independent, generalment per a piano.

En l’òpera i alguna vegada en l’oratori, peça breu d’introducció, de forma lliure,més curta que l’obertura.

Ser més bast que ballar amb la música del telediari.

Ser molt bona la interpretació musical però tindre mala lletra.

Ser molta música per a uns dolents músics.

Ser tan rica que fins el cul li fa música.

Sarcàsticament, dir que no és tan ric com s’aparenta.

Ser un com la música del infern.

Fer passar les Filipines amargues.

Ser un concert de gran pulmó, aires apresurats (precipitats) i propis de “sfogato”.

Ser un neci, per becaire i per bemoll.

Ser un paper sense solfa.

Ser un solfes.

Ser una música sense esperit.

Ser una musicalla això que el placebo canta.

Placebo:  Persona massa amable i condescendent.

Ser una orquestra, i no solament un grup de solistes.

Si alguna cosa té bona la música és que quan et copeja no sents dolor.

Si en l'altra vida no hagués música, caldria importar-la.

Si fa sol Mila redola.

Si hi ha notes falses en un instrument, malament.

Si l’enveja fora música, quants de Mozart i Beethoven hi haurien.

Si l’escola de música mor, els músics també moren.

Si la butxaca no sona, la música no se sent.

Si la fam fora música, quanta simfonia hi hauria.

Si la música no existís la vida seria un error.

Si la por fora música, ballarien tots.

Si molta música vols saber, molta en tindràs que aprendre.

Si música li fa, no la se’n durà.

No és el qui més temps festeja, el que obté finalment el seu amor.

A Mallorca (Illes Balears)

Si paguem la música, anirem al ball.

Simfonia de granotes.

Burlescament, qualsevol conjunt de sorolls.

Simfonia de sabors.

Simfonia dels estels.

Solament set notes són capaces d’aconseguir un llenguatge universal.

Solfa restreta.

Que no surt de ...

Solfejar.

Copejar, espolsar, picar.

Solo amb trompa, senyal de música.

Solo: Fragment musical que és interpretat per un sol instrumentista o una sola veu.

Sonar com un estol de notes màgiques.

Sonar en cada casa un instrument.

Sonar més música que en un romanç de cegos.

Sonata sense patetisme ni claredat.

Sortir molta música, però no deixar-la sentir.

Substituir les llenegues i els rovellons per músiques i paraules.

-T-

Tal música, tal dansa.

Tan hi ha burros amb música com sense música.

Tan ric, tan ric, fa música.

Tanta comèdia i tanta música. 

Accentuant la i per ensenyar un poquet el cul.

Els uns patim i els altres "patum".

Té  bemolls la cosa!.

Té bemolls això què, després de fer tot el treball ho cobre ell!.

Tenir bona harmonia.

Tenir el mateix diapasó.

Tenir els pantalons plens de solfes.

Tenir els pantalons tacats.

Tenir l’art parat.

Tenir un projecte i no posar-lo en marxa.

Tenir més lletra que una òpera.

Tenir més notes que un burro amb potes.

Tenir moltes notes.

Tenir musicalitat.

Tenir sensibilitat i bon gust.

Tenir músiques.

Tenir disputes acalorades, embolics, etc.

Tenir orelles musicals.

Tenir poca música a la tòtina.

Tenir sempre com un prec constant el cant i la música.

Tensió, composició, ordre, concert, equilibri, harmonia. Art en moviment!.

Terrorista musical!.

Tindre bemolls!.

Tindre bon art.

Tindre com a maledicció la música.

Tindre el gust per la música penjat del rabo.

Rabo: -Cast.-  és  INCORRECTE. Cal dir: Cua: Prolongació més o menys llarga de la part posterior del cos de molts animals vertebrats.

Tindre la música com animal de companyia.

Tindre mal art.

Tindre més música que la fam.

Tindre més xiquets que en porta una banda al darrere.

Tindre molta música.

Tindre moltes solfes.

Tindre uns bemolls com una església.

Tirar de l’art.

Tocant tocant, surt la música

Tocar axarangat.

Tocar els bemolls.

Tocar en octava real!.

Tocar és un bon art, però és més bon art deixar de tocar.

Tocar l’himne equivocat.

Tocar música inspirada en altres músics, és expressar la música que t’agrada.

Tocar música més apropiada d’un vetlatori que no pas d’una festa.

Tocar notes baixes.

Tocar sempre amb la mateixa corda fa la música lletja.

Tocar sense solfa.

Embrollar les coses.

Tocar solfa anònima i subalterna.

Tocar una altra partitura.

Tocar una música agarrada en agulles.

Tocar una música d’una qualitat bastant regular, per dir-ho d’una forma  optimista.

Tocar una música molt brogida.

Tocar valsos.

Tenir poc enteniment.

Tocar-li el remata-me’n de la música.

Tocar-li l’aura de l’art.

Tocar-li la solfa.

Toqueu música balladora, que volem ballar!.

Tornar-se música de respons.

Tornar-se tot música.

Ser bonic, esplendorós.

Tot a la terra ha de morir, però només la música viurà sense fi.

Tot això, és igual que donar-li música a un sord.

Tot duu la seva música.

Tot el que es toca esdevé música.

Tota música que no ix per TV, no existeix.

Totes les músiques tenen la seva clau.

Traginar massa solfa per a fer feina de profit.

Trempar els instruments.

Trenca l’orquestra, vinga música!.

Reclamar una cosa que és desitja.

Trencar-li la música.

Molestar amb intervencions inoportunes.

Tres són bemolls i quatre són sostinguts!.

Treset?, música i diners.

Treset:  Moneda antiga que valia tres diners.

 Grup de tres figures de la mateixa classe que duren com dos.

Treure el compàs.

Sortir de l’estat tranquil.

Treure les lletres del pentagrama.

-U – V – X-

Un art immaterial: la música.

Un ase no entén res de música.

Un bon sopar sense vi, és un ball sense orquestra.

Un company alegre és música en un viatge.

Un lloc per a la música!.

Un músic dolent, desbarata la música.

Un poble sense música és un poble sense ànima.

Un sofriment de cor es deixa marcar de forma difícil en notes.

Un sol natural, per bemoll i per becaire!.

Una altra música.

Una banda de música és una gran família.

Una banda musical no pot fer a manco del tamborino.

A L’Alguer. (La Sardenya).

Una boca silenciosa, també és musica.

Una bona nota.

Una bona tocada sempre és ben escoltada.

Una cosa és la lletra i l’altra és la música.

Una estrofa sense música és com un molí sense aigua.

Estrofa: En la poesia grega, primera part d’un cant líric.

Grup de versos que constitueixen un període rítmic i que adopta denominacions diverses, segons el nombre de versos que l’integren i la combinació de llurs rimes.

Una música mai tocada és una música inútil.

Una música que no s’interpreta és com un llibre que no es llegeix.

Una orquestra de música és un instrument gran.

Vaja una música!.

Val més ésser porc de sant Antoni, a que el passegen amb música.

Val més la música que no pas els músics.

Val més músic sense solfa que solfa sense músic.

Valen més els músics que la música.

Ves quina música!.

Viatjar per la música d’un altre temps.

Vida, llum i alegria i bona música cada dia.

Vindre amb solfes.

Provocar conflictes.

Viure amb musica.

Xè, què solfes!.