P
A R È
M I A
És el terme genèric d ’us popular que es
manté viu
i que amb transformacions continues,
defensen i estudien
a través de l’experiència dels segles
les frases, consagrades i acceptades,
i que expressen d ’una manera
objectiva,
pautes de
vida, pensaments, sentències, aforismes, etc.
Exemples:
ACUDIT:
Joc de paraules
o historieta enginyosa breu d’intenció humorística.
ADAGI:
Sentència breu,
clara i popular, que inclou un pensament o un consell moral.
AFORISME.
Proposició
concisa, completa i sovint enginyosa que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar.
AXIOMA:
Proposició d'una veritat tan clara i
evident que no necessita demostració.
CITA:
Doctrina, nota de
llei, autoritat o qualsevol altre text que s'al·lega per a prova del que es diu
o refereix.
CLIXÉ:
Conjunt d’idees
que un grup o una societat obté a partir de les normes o els patrons culturals
establerts.
DEFINICIÓ:
Proposició
que té per objecte explicar les notes que té un concepte, segons el seu
significat, s’anomena definició formal, i segons el seu contingut, definició
real.
DICTAMEN:
Allò que
la consciència, la raó, un sentiment, etc., dicta de fer a l'home.
DITA:
Frase que expressa
una opinió o decisió.
EPITAFI:
Composició lírica breu, de caràcter
seriós o satíric.
FRASE FETA:
Expressió
d'ús corrent amb què ordena la dicció i expressa els seus pensaments l'ésser
humà tan de forma escrita com parlada.
LOCUCIÓ:
Forma particular de llenguatge,
manera de expressar-se.
MÀXIMA:
Sentència que conté un
precepte moral o pràctic, expressat en llenguatge breu i reflexiu.
METÀFORA:
Recurs
literari que es basa en la identificació de dos termes, és a dir, consisteix en
emprar una frase o una paraula per una altra, per establir entre elles un símil
no expressat.
MODISME:
Locució o frase peculiar d'una llengua o de la seua variant o d'un dialecte, de tal manera que resulta impossible de traduir literalment a un altre idioma o resulta inusitada en els altres dialectes de la mateixa llengua en què s'usa.
MOT:
Element lingüístic
significatiu compost d’un o més fonemes, que conserva la seva forma en tot o en
part dins la cadena parlada.
Estàtua en bronze ubicada en la plaça
Emilio Castelar de Burjassot.
Obra de Teresa Chàfer
PROVERBI:
Dita d'us comú o de llarg temps i que té un caràcter sentenciós d'ensenyament.
REFRANY:
Frase
popular que ensenya o aconsella. Els refranys solen ser frases en vers, o
almenys amb cert ritme, consonància o assonància, que les fa fàcil de
memoritzar.
Com a mot tècnic, resposta, represa o
recoble d'una cançó.
RONDALLA:
Narració popular que combina
elements fantàstics i reals. Es caracteritza per la senzillesa i
l'expressivitat dels seus recursos.
SENTÈNCIA:
Opinió d’un tema filosòfic o
teològic, expressat d’una manera dogmàtica.
TÒPIC:
Pertanyent o relatiu a un lloc
determinat.
Argument o expressió trivial, que
s’aplica a tots els casos anàlegs.
VEREDICTE:
Judici
emès per algú amb autoritat en la matèria de què es tracta.
Parer emès per un jurat qualificat en un
certamen, un concurs, etc.
VOCABULARI (Dins dels 14 Moviments) - GLOSSARI
(Al final del recull):
Compilació
de caràcter divulgatiu amb diverses explicacions bàsiques de termes musicals,
de festes i de tots aquelles que hem emprat per a l’assoliment d’aquest recull.
Quan saps què vols dir però no saps com dir-ho,
és una putada.
Quan més escrius, més problemes tens,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada