Glossari

La condició de ser dona i la d'haver nascut a Castelló,

han marcat la meua obra.

No es comprèn

la meua producció musical i pictòrica sense aquests lligams.

Matilde Salvador i Segarra 

GLOSSARI

A Capella – A cappella: Estil de música vocal o cant sense acompanyament instrumental o peça prevista per a ser interpretada d'aquesta forma. 

Expressió italiana que significa a l’estil d’església.

Capella: Conjunt de músics -cantors i instrumentistes- al servei de la capella d’una església o d’un sobirà.

Acordió: Instrument de vent consistent en unes manxes que a un costat tenen un teclat i a l’altre diverses claus per a fer l'acompanyament.

Almoina:  Allò que es dóna gratuïtament per socórrer una necessitat, com diners, menjar, roba, etc.

Donatiu fet per esperit o manament religiós.

Llimosna – Limosna -Cast.-  és  INCORRECTE.

Al·leluia: Mot d’alegria que l’església canta per Pasqua darrere les antífones.  

Exclamació que significa lloeu Déu i que expressa joia i agraïment.

Albada: Música vocal o instrumental que es interpreta a la nit o a la matinada, al carrer, davant la porta o baix de la finestra d'algú que es vol homenatjar o requerir.     

Peça de música composta pensant en el moment de l'alba.

Alosa: Moixó de color terrós, amb el dessota clar i llarga cua, que emet un cant agut i musical sostingut llargament.

Amèn - Amén: Paraula hebrea que significa així sia i que, en la litúrgia cristiana, conclou les oracions com a manifestació d’acord i d’adhesió a allò que ja ha estat dit.

Ànima: Allò que és part essencial d’una cosa, que li dóna vida, vigor, força.

Fusteta de forma cilíndrica que es posa dins dels instruments de corda, per a comunicar les vibracions de la tapa al fons i sostenir la pressió que produeixen les cordes damunt la tapa a través del pont.

Àpat: Esmorzar, dinar o sopar per a celebrar una festa, un aplec en honor d'algú o d’alguna cosa.

Artista - Artiste: Qui sent i expressa la bellesa en obres d'art, representa obres dramàtiques, danses, teatrals, etc. que es dedica a una art mecànica o manual, etc.

Ase – Burro: Mamífer d’aspecte semblant al cavall, però més petit, d’orelles grosses i de cap relativament gros. 

Home estúpid, que obra irracionalment o que fa treballs pesats.

Asguilando – Guirlando -Colq.-: Regal, present, donat com a gratificació per Nadal.

Avemaria: Oració a la Mare de Déu en llatí, comença amb els mots Ave Maria.

Toc de ou campanades, distribuïdes de tres en tres, que es fa a la sortida del sol, al migdia i a la posta del sol, per a invitar a recitar l'Àngelus.

Babau – Simple – Tonto -Cast.- – Bovo – Bobo -Colq.-: Persona sense cap malícia, que no es malfia de res, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment.

Bací: Instrument musical de percussió consistent en plat de metall.

Institució destinada a recollir diners per a algun fi.

Baldufa – Trompellot – Trompa – Trompitxol: Joguina de fusta en forma de pera, acabada en una punta de ferro, que es fa girar imprimint-li un ràpid moviment de rotació mitjançant un cordill enrotllat en la part cònica i que es desenrotlla tenint-lo subjecte per un cap i llançant-la contra el sòl.

Ball de la safanòria: Varietat del ball de l’u, de ritme ternari i vivaç, que forma part de les danses tradicionals valencianes.

A les comarques valencianes del centre i sud, es coneix amb la denominació de l’u.

Banda de Música: Nom que es dóna a un col·lectiu d’éssers amb inquietuds musicals i que tenen com a objectiu fonamental, el de interpretar l’art de la música.

Les famílies instrumentals d’una banda de música son: vent -fusta i metall- i percussió. Actualment s’incorporen instruments de corda.  

El repertori musical que interpreten és molt ampli i de molts diferents gèneres.

Barxell: Partida rural d’Alcoi, possiblement la més popular i productiva d’Alcoi.

Batall: Peça de ferro en forma de porra suspesa a l'interior de la campana per a fer-la sonar colpint-la.

Batallada: Cop del batall a la campana i so que produeix.

Batuta: Vareta que els directors musicals utilitzen per allargar l’efecte visual del braç i fer factible la comprensió rítmica, dinàmica i expressiva d’una obra. 

Batzola – Matraca: Instrument compost de dues o més fustes articulades, que, posat en moviment, fa un soroll sec i repetit; antigament era emprat per Setmana Santa en substitució de les campanes. 

Becaire: Signe que posat davant una nota o en l’armadura, anul·la la modificació d’altura de qualsevol altra alteració precedent -accidental o constitutiva- que pogués afectar-la i deixa en el seu estat natural.

Becuadro -Cast.-  és  INCORRECTE.                                                               

Bemoll: Signe segons el qual la nota o notes afectades han de sonar un semitò més baix que en l’estat natural.

Marca, aparença d'una persona o d’un altre element.

Boixet: Peça tornejada de forma de boix de morter però molt més petita, que serveix per a fer randa al coixí, i fa l’ofici de fuset, de rodet per al fil i de contrapès.

Bastonet que les dones se posaven darrera el cap per enrotllar-hi i sostenir la trena.

Bolillo -Cast.-  és  INCORRECTE.

Bolero: Dansa espanyola, de ritme ternari i moderat format, acabades en una pausa que fan els balladors mentre la música repeteix la tornada. També és una cançó ballable de compàs binari, amb lletres malenconioses, ritme lent i originari de Cuba

Bordó: So greu i constant d’un instrument que serveix de pedal d’una polifonia.

Registre de l’orgue de tubs tapats un dels més imprescindibles i peculiars.

Corda greu dels instruments de corda i del llaüt.

Corda o tub que produeix aquest so.

Campana major i de so més greu en un carilló.

Joc del clavecí, que sona a l’octava greu.

Bossa – Bolsó -Colq.-: Saquet  manual  de tela, de  pell, de malla d’argent o d’altra  matèria flexible,  dins el qual es guarden coses petites, especialment diners.   

Recipient per a guardar tota mena d’objectes.

Bolso -Cast.-  és  INCORRECTE.

Bullanguer: Que mou gresca, diversió sorollosa. 

Jaleo -Cast.-  és  INCORRECTE. 

Cabiscol: Membre del cant litúrgic d’un capítol o d’una col·legiata.      

Cantor que entona les antífones i salms i dóna el to als altres cantors del cor.

Cadernera:  Ocell molt estimat pel seu cant, que té la cara d'un color vermell fosc, els costats del cap blancs i la part posterior del cap negra, amb una faixa groga i la coa negra amb taques blanques.

Calàndria:  Ocell de bec fort i llarg i de plomatge d’un groc terrós, molt apreciat pel seu cant sonor i agradable i que aprèn d'imitar el cantar d'altres ocells.

Canari:  Moixó de coloració groga, molt preat per la bellesa del seu cant. 

Candelària – Candelera:  Nom de la festa de la Purificació de la Verge Maria en què hi ha la benedicció de les candeles i la processó.

Canya: Nom que es dóna usualment a la llengüeta senzilla o doble que utilitzen alguns instruments de vent com el clarinet,  fagot, oboè, saxòfon, dolçaina, etc. El nom fa referència al material que estan fetes.

Planta perenne que s’usa per a fer instruments de música com el flabiol, la xeremia, el rossinyol de canya, el picacanya, etc.

Augmentar la velocitat o la intensitat d’alguna cosa.    

Provocar, recriminar, copejar, etc.

Captaire: Persona que viu de l’almoina.

Castell – Castellers: Torres humanes formades per persones enfilades les unes damunt les espatlles d'altres. Els principals són els formats pels pilars, les torres i els castells de tres, quatre, cinc o més castellers per pis i quan corona pel pom de dalt, l’àgil “enxaneta” que fent “l’aleta” és quan es considera carregat el castell. L'origen es remunta a una torre humana que es feia al final del ball dels valencians fa més de tres-cents anys. Ressenyar que cada funció i cada castell té un nom específic.

Castells de focs: Composicions pirotècniques i/o piromusicals que s’engeguen a l’aire seguint una successió determinada per a obtenir una sèrie d’efectes lluminosos i sonors.

Certamen Musical: Concurs per estimular amb premis el cultiu de la música.  

Cigala – Xixarra -Colq.-: Insecte de cos robust, cap ample i antenes molt curtes, d’ales grosses, brillants i quasi transparents, que emet un so estrident. El cant dels mascles per a atreure a les femelles, es produeix en l’abdomen, -consta de membranes i de sacs amb aire que funcionen com caixes de ressonància-.

Cigne: Ocell aquàtic, excel·lent nedador i volador, molt elegant quan neda, però de caminar feixuc, amb el coll llarg i flexible.

Cigonya: Ocell gran amb el bec, el coll i les potes llargs, d’un vol lent i pausat.

Clau: Signe escrit al començament, i a vegades entremig, de les línies horitzontals que serveixen de guia en la notació musical, el qual determina el grau i l’altura corresponents a les notes que hi són col·locades.

Peça per mitjà de la qual es pot obrir i tancar fàcilment els forats de molts instruments de vent -fusta o metall-.

Clavilla dels instruments de corda.

Allò perquè una cosa és el que és; el que constitueix la naturalesa pròpia d'una cosa.

Instrument que introduït en un pany, permet activar el mecanisme que l'obre i la tanca.

Cobla: Actualment conjunt d’onze músics amb instruments de vent -flabiol, tible, tenora, trompeta, trombó i fiscorn-, de percussió -tamborí- i de corda - contrabaix-, que interpreten música de diferents danses populars, en especial la sardana. S’hi poden afegir altres instruments per interpretar música simfònica. Adjunte enllaç de la: Cobla la Principal de Terrassa.

Estrofa, conjunt d'alguns versos, que sol constituir la lletra d'una cançó popular.

Copla -Cast.-  és  INCORRECTE.                                            

Cogullada: Moixó amb un plomall erèctil i amb plomatge ratllat de color roig i groc.

Companyero -Colq.- – Company: Persona que acompanya una altra o està en la companyia d'una altra, habitualment, per elecció o per casualitat. 

Compàs: Unitat de mesura del temps musical en funció de la disposició dels accents i el conjunt de valors mètrics que hi són compresos, gràficament representats, des del segle XVI, entre dues ratlles verticals sobre tot el pentagrama. 

Compàs d’espera: Format totalment per silencis.

Composar (No és correcte per aquest terme)  – Compondre: Crear, fer una obra musical, executant-ne les diverses parts i combinant-les d’una manera harmònica.

Concert: Composició musical per a un instrument sol o acompanyat d’altres instruments en la què es combinen per determinar la qualitat sonora d’una obra.

Audició pública o privada d’una banda, d’una orquestra, d’un grup o un cantant amb la interpretació d’obres musicals.

Acord de coses disposades ordenadament per a un fi, harmonia, etc.

Contrapàs: Dansa antiga i popular catalana, en la qual moltes parelles de balladors, agafades de les mans i fent rodona, ballen amb diferents passos, ara a la dreta, ara a l'esquerra, segons el passatge de la música, que sol ésser la mateixa amb què es canta la Passió de Nostre Senyor.

Contratemps: Ritme en el qual un instrument o una veu entra en el temps feble del compàs produint un contrast rítmic amb les altres veus.

Cor: Conjunt de veus i de sons que es senten al mateix temps.

Lloc de l'església en el qual estan els cantors.

El cor considerat com a seu de l'afecció, sentiment, força d'ànim; coratge, etc.

Òrgan central i motor de l'aparell circulatori.

Corrandes: Dansa cantada de parelles, de moviment viu i de tonada alegre.

Cançó curta, generalment de quatre versos de vuit síl·labes.

Cucut – Puput: Ocell d’un 30 cm. De llargària amb la part superior del cos de color argilosa, ales negres amb ratlles blanques-groguenques i la part inferior, de color groc terrós amb taques negres en el ventre, coa negra i amb ratlles blanques i sobre el cap un floc de plomes erèctils amb el bec llarg, prim i un poc corbat, és molt pudent. El seu cant proclama la primavera.

Diana: Toc a punta de dia de tambor o de trompeta per a despertar els soldats.

Diapasó: Instrument d’acer en forma de forca què, en vibrar, produeix un so musical, habitualment el la₃ i serveix per a afinar instruments i donar el to als cantants.

Instrument metàl·lic en forma de U emprat en l'exploració de la sensibilitat profunda i en la diagnosi diferencial de les malalties de l'òrgan auditiu.

Disc: Superfície plana i circular, on són enregistrats senyals sonores aptes per a ésser reproduïts en sistemes d’alta fidelitat.

Dissonància: Sensació d'inestabilitat sonora en escoltar simultàniament dos sons.

Dihuité – Diuitè – Vuitè: Moneda valenciana que valia divuit diners de plata.

Doncs: Indica la conseqüència entre el que s'ha dit i allò que es diu després.

Pos – Pues  -Cast.- és  INCORRECTE.

Escala: Successió correlativa de notes ordenades en ordre ascendent o descendent. En funció de la disposició de tons i semitons hi ha diferents tipus d'escales: -Escala cromàtica, diatònica, major, menor, etc.-.

Esclop: Calçat de fusta emprat per a caminar per llocs humits, treballar l’hort, etc.

Escolà: Membre d’una escolania, dit també escolà de cor o de cant.

Persona que ajuda a missa, sagristà.

Esparver: Au rapaç de la família dels falcons, caçador hàbil, ràpid i que basa el seu èxit en el factor sorpresa.

Espineta: Instrument de la família de les cítares de post amb teclat i mecanisme per a pinçar les cordes, semblant al clavecí.

Joc de cordes suplementari que es troba en els grans clavecins.

Fandango: Dansa cantada de parella amb diverses modalitats -valenciana, murciana, malaguenya, granadina, asturiana, etc.- segons els llocs d’origen.

Faristol: Moble, que forma un pla inclinat on es posen, partitures, llibres i fulles, per tal de facilitar la lectura.

Atril -Cast.-  és  INCORRECTE.

Ferrets -Colq.- – Triangle: Instrument músic consistent en una barreta de metall en forma triangular, i que, es fa sonar donant-li cops amb una altra barreta.

Fins: Introdueix el terme al qual arriba el moviment o l'acció.

Introdueix un terme que s'inclou en una enumeració com a cosa extraordinària o que no era d'esperar.

Hasta -Cast.- és INCORRECTE.

Flaons: Pastissos dolços de farina farcida de mató o de formatge amb distintes formes.

Flassada: Peça quadrangular de llana o de cotó, que s'usa com abrigall en el llit.

Floc: Cadascun dels fils o cordons adherits i penjats a la vorera d'un vestit, cortina o altra peça de roba, a la qual serveixen d'adorn.

Fondre: Unir íntimament un caso amb altra fins a formar-ne  un sola.

Fundir -Cast.-   és  INCORRECTE.   Cal dir:

Galvana: Peresa; desgana de treballar o de moure's en les coses que estem obligats.

Gavina: Ocell de plomatge blanc o gris clar, que s’alimenta de peixos i que habita a la costa i remunta el curs dels rius.

Ginesta: Planta lleguminosa de diferents espècies.

Glosa – Glossa: Cançó popular curta, utilitzada com a cançó de ball.

Variació que executa el músic d’unes mateixes notes, però sense subjectar-se rigorosament a elles.

Gola – Gargamella: Part anterior del coll: espai existent entre el vel del paladar i l’entrada de l’esòfag i laringe.

Garganta -Cast.-  és  INCORRECTE.

Granota: Amfibi amb el cap tan ample com llarg, ulls sobresortits verticals, llengua protràctil, dits units per una membrana i amb la pell llisa i de color uniforme.

Rana -Cast.-  és  INCORRECTE.

Grill: Insecte de cos curt i de color negre rogenc, que produeix un so característic. Per atreure a les femelles -només els mascles canten-, aquests insectes aixequen lleugerament les seves ales i les freguen una contra l'altra, les femelles són capaces de captar aquest so gràcies a que posseeixen òrgans timpànics

Gripau: Amfibi de cos arrodonit i pell amb berrugues.

Sapo -Cast.-  és  INCORRECTE.

Guineu – Rabosa: Mamífer carnívor, de la família dels cànids d’orelles punxudes, cap triangular, cos esvelt i pelatge suau.

Zorro -Cast.-  és  INCORRECTE.

Harmònic – Harmònica – Harmonia: Ciència que té per objecte la formació i l'encadenament dels acords.

En un so musical compost de diferents sons simples, cadascun dels que acompanyen el més greu o baix d’aquests, dit fonamental.

En l’orgue, joc en el qual els tubs tenen orificis que ocasionen una divisió en la columna d’aire en vibració.

En la classificació organològica moderna, nom donat als aeròfons en els quals el so es produeix mitjançant la vibració de llengüetes metàl·liques en un corrent d’aire il·limitat.

So format pels harmònics més aguts com el que es produeixen tocant les cordes dels instruments en certs punts.

Instrument musical fet de làmines de vidre o de metall, cadascuna de les quals produeix un so diferent i que sona bufant en els forats situats entre cada dues làmines.

Estar a to, amb concordança.

Impostar: Controlar la intensitat i el nivell vocal per a poder emetre un so uniforme i ple sense cap dubte ni tremolor.

Jota: Un dels balls de parelles més estesos i populars, de caràcter viu i ritme ternari, s’interpreta amb veu i grup de cordN’hi ha de diverses classes -de tres, en rogle, jota vella, de quatre, etc-. També pren el mateix nom la es cançó.

Les danses: Són un dels actes rituals més primitius, plens de vigor de la nostra tradició. Són balls solemnes interpretats amb dolçaina i tabalet en què la participació del poble és més notable. El tabalet marca el ritme i incita a les balladores i balladors a actuar.

Llatí: Llengua emprada per l'Església Cristiana.

Llengua indoeuropea, parlada a l'antiguitat a Roma i als territoris del seu imperi, i a l’alta edat mitjana, als països de la Romania, fins al trànsit a les llengües nacionals.

Llis, suau, que va bé, sense obstacles.

Llebres: Mamífer amb les orelles llargues i la punta negra, les potes posteriors adaptades al salt i a la cursa i el pèl curt i de color terrós grisenc mesclat amb negre.

Llenegues – Rovellons – Esclata-sang – Pebrassos -Colq.- – Bolets – Pinetell ...:  Espècies de fongs, comestibles o no, mida grossa, mitjana o simplement visible, que consta generalment d'un casquet esfèric o barret sostingut per un peu vertical.

Llengut: Ocell de cua llarga i arrodonida, bec curt recte i punxegut i plomatge gris amb llistes negres i terroses.

Que diu més que no fa, que parla més que no deu, que no calla per insolència, desconsideració, etc.

Llop: Quadrúpede semblant a un ca, amb el cos d'un metre de llarg, pèl gris fosc, coa molt peluda, orelles erectes, dents agudes i fortes, molt voraç i perillós.

Maça – Porra -Colq.-: Bola de feltre, de fusta o de roba folrada de cuir, unida a un bastó, que es empra per a percudir un bombo, timbal o instruments similars.

Mambo: Ball sincopat basat en danses de les Antilles

Manxa: Aparell accionat per pedals o altres mètodes que proporciona aire a l’orgue.

Masclet: Pólvora embolicada en un paper usat com a tronador, que es fa servir en les mascletades.

Matxucar: Donar cops, sacsejar, etc. de forma que resten senyals, macadures.

Melodia: Qualitat del cant per la qual agrada a l’orella.

Dolçor i suavitat de la veu o del so d'un instrument musical.

Part de la música que tracta del temps en relació amb cant, i de l'elecció i nombre de sons amb que han de formar-se en cada gènere de composició els períodes musicals, ja sobre un to donat, ja modulant perquè el cant agrade a cau d'orella.

Menys: Terme de comparació que denota inferioritat en quantitat o en qualitat.

Menos -Cast.-  és  INCORRECTE.

Miserere: Salm que comença amb aquesta paraula que vol dir apiadat.

Moltó: Mascle de l’ovella castrat.

Monocord: Instrument antic format per una caixa de ressonància, llarga i estreta, sobre la qual hi ha una corda de longitud variable que serveix de diapasó per a mesurar els intervals musicals i que es toca amb plectre.

Morro: Col·loquialment, llavi del músic que toca un instrument de vent.

Estar enfadat, retraure, tirar en cara.

Ser molt tossut, tindre mal geni.

Muixeranga, La: Música que acompanya els castells humans, especialment els d'Algemesí i que s’interpreten amb la dolçaina i el tabalet.
Noces – Bodes: Cerimònia i festa amb què se solemnitza un matrimoni.

Nota – Notes: Signes gràfics que serveixen per a representar cadascun dels sons d’una composició musical.

Les notes s’escriuen a les línies, als espais i també fora del pentagrama.

Noure – Nouen: Fer mal, danyar.

Octava: Interval que abraça vuit graus diatònics.  

Conjunt de notes compreses dins d’aquell interval. 

Registre d’orgue que produeix la combinació harmònica de les dues notes   

Nota separada d’una altra per aquest interval formant una consonància perfecta.  

Octava que segueix el diumenge de Resurrecció i en continua la festa fins al diumenge anomenat in albis.

Òliba – Gamarús: Ocell d’aspecte rodanxó, de color terrós i blanc, sedentari i que s’alimenta de petits vertebrats i insectes.

Hi ha gent que creu que es beuen l’oli de les llànties de les esglésies.

Ocell considerat de mal presagi, el seu cant sembla un avis a mort o a desgracia.

Òpera: Drama per a ser representat amb el text cantat, acompanyament orquestral i els elements escènics habituals del teatre. Cal destacar la varietat d’estils com l’òpera de ballet, de càmara, còmica.

Opereta: Obra músic teatral, que alterna la part cantada amb la dialogada. Té com tema principal, la frivolitat dels ambients cortesans.

Situació o cosa Falsa i ridícula

Oreneta: Ocells de cua forcada, amb les parts superiors de color blau fosc i les inferiors blanquinoses.

Orquestra:  Conjunt de instrumentistes necessaris per a executar la música teatral o simfònica. Depenent del número de músics i del tipus de música, la orquestra està composta de quatre grups d’instruments: corda, vent -fusta i metall- i percussió.

També hi ha altres tipus de orquestres -de cambra, ball, etc.-.

El repertori d'obres que interpreten és molt ampli i de diferents gèneres.

Pandorga – Simbomba: Instrument format per un recipient cobert amb una membrana travessada per una canya; el fregament de la qual amb la mà humida, fa vibrar la membrana amb un so ronc.

Zambomba -Cast.-  és  INCORRECTE.

Paraula: Facultat d’expressar el pensament per mig del llenguatge articulat.  

Lletra d'un cant.

So de campana o d'un altre instrument que serveix per a convocar o indicar alguna cosa. 

Promesa verbal, discussió o baralla oral.

Partitura: Música instrumental, vocal o mixta d’una composició, representada gràficament. 

Pasdoble: Composició musical binària, popular en moltes comarques, que depenent de les seves arrels, porten el ritme més o menys ràpid.

Passerell – Teuladí: Ocell amb les parts superiors de color castany fosc i les ales i la cua vorejades de blanc, gregari i molt apreciat pel seu cant com a ocell de gàbia.                        

Pavana: Dansa cortesana apareguda a Europa al segle XVI.   

Cosa fútil o impertinent, proposta amb misteri o ridícula, despropòsit, disbarat.

Pentagrama – Paper pautat: Conjunt de cinc línies i quatre espais on s'escriuen les notes i els altres signes musicals.

Per: Allò que serveix de pas. Allò a favor de què.Allò en lloc de què, en comptes de què, en bescanvi de què, al preu de què, en nom de què. Allò que serveix per a produir un efecte -la causa, l'autor de l'acció, el motiu, l'instrument, el mitjà, la manera-.

El temps durant el qual o en ocasió del qual té lloc l'acció.

Seguida de la preposició  a  -Per a-:

La destinació, l'objecte, la direcció i un termini fix, de temps futur.

Pa -Cast.-  és   INCORRECTE.

Perdiu:  Nom de diverses espècies d'ocells que tenen alguna semblança comú.

Pet – Trompeteigs – Trompetes -Colq.-: Ventositat expel·lida per l'anus amb soroll. 

Cosa o conjunt de coses que fa soroll fort o que es mou amb força.

Estar ebri, estar begut, ser l’últim, etc.

Picarol - Piquerol: Esquella petita de 4 a 12 cm. Tindre facilitat de paraula, loquacitat.

Pigot - Picot: Ocell d'uns 30 cm. de llarg amb l'esquena olivàcia, la part superior del cap vermella, la gargamella blanquinosa, ventre verd grogenc, pates grises i bec llarg i fort que per a niar pica i forada el troncs dels arbres i que s’alimenta d’insectes i larves.

Pilota – Pilotes – Fassegures – Tarongetes – Terongetes: Boles de carn picada i pastada amb ou batut, pa ratllat, farina, sang fresca, pinyons, canyella, julivert, etc. És un menjar típic de Nadal. Hi ha pobles que les fassegures estan fetes amb farina de dacsa cuites amb olleta de fesols o també les farcidures fetes amb creïlla o patata ratllada i escorrida, amb les quals es fan les mandonguilles farcides de llard (greix tret per fusió del sagí de porc), all i julivert.

Plomes – Ploma: Producció de la pell de les aus formada de ceratina, més o menys mineralitzada, que apareix com a papil·la dèrmica.

Poesia: Art d’expressar en forma concreta, el contingut d’una obra literària, que afecta delitosament el cor i la imaginació.                    

Poeta: Persona que té el sentiment i el gust de la bellesa i que, dotada de fantasia, oblida fàcilment la realitat per l'ideal.

Polca: Ball d'origen polonès binari i moviment bastant ràpid, que ha assolit un caràcter tradicional, gràcies a l’ús que han fet les rondalles i els dolçainers.

Porc: Varietat domèstica del porc senglar de cos rabassut i pates curtes, amb quatre dits, cap gros i morro llarg, pell gruixuda, apreciat per la seva carn i el seu cuir.   

Prima: Instrument semblant a la tenora, amb què s’acompanyen als balls populars de la Cerdanya.

Primera corda d’un instrument que dóna el so més agut.

Campana xicoteta d’un campanar.

De molt poca substància, de poc cos, densitat, escàs, etc.

Puntejar: Tocar un instrument de corda ferint les cordes cadascuna amb un dit. Marcar els punts d’una dansa 

Quaresma: Període de quaranta dies que, en el cicle de l’any litúrgic cristià, precedeix la festa de Pasqua. El mot ‘‘quaresma’’ deriva del llatí quadragèsima.

Quartana:  Febre palúdica  que apareix cada quatre dies.

Quec – Queco: Tartamut.

Raval: Barri exterior d'una població emmurallada.

Renoc:  Animal que presenta senyals de no desenvolupar-se be, de no arribar a ser mai bo per a res.

Repertori: Conjunt de les obres -musicals, teatrals, etc.-que una orquestra, una companyia o una persona té apreses i està preparada per a executar o representar.

Requiescat in pace (R.I.P.) – Descanse en pau:  A la litúrgia s’aplica com a comiat als difunts, en les inscripcions formularies, esqueles.

Es diu de les coses ja passades o que es consideren acabades per no tornar a tractar-les.

Resar: Cantar i recitar, dir el text d'una oració, l'ofici diví, la missa o peces litúrgiques normalment cantades.

Rondinar, parlar confusament.

Rigodons: Dansa i música d’origen provençal en dos temps, de moviment ràpid.         

Ritme: Combinació d'accents i de sons més curts i més llargs, agrupats en frases que tenen sentit musical.
Ritmd en els moviments de la dansa.                                                                                      

Romanç: Cançó narrativa en vers que explicava llegendes o fets importants a les fires i festes dels pobles.

D’entrades i eixides fixes i període intermedi variable, els romancers recorren als afegitons per a dotar de major flexibilitat a la melodia.

Romancer: Amic d’anar amb romanços, històries llargues i inoportunes, dilacions.
Relatiu o pertanyent al romanç o als romanços.                                                                       

Rondalla: Les rondalles, tenen el seu origen en l’Edat Mitjana que amb la influencia d’instruments d’origen mossàrabs com la viola de mà, la flauta o el guitarró i la inclusió dels violins, violoncels, flautes i altres instruments de percussió com panderos, panderetes i triangles, els seus membres tocaven i cantaven davant de les cases, pel carrer demanant almoina o en un escenari.

Cal dir que amb formacions quasi idèntiques que en l’actualitat, les rondalles ja es coneixien al S. XVI en les terres de la Coronà d’Aragó, Múrcia i Castella. Temps més tard, aquesta tradició es va estendre per tota l’Amèrica llatina i fins i tot a les Illes Filipines.

Hui en dia, aquests grups de músics són molt importants en les nostres terres atès què, el seu art forma part indiscutible de la nostra cultura.

Grup de joves que fan la ronda de nits amb d’instruments de música per a divertir-se. 

Narració breu de caràcter fantàstic, etc.

Paraules vanes i massa insistents o repetides.

Rossinyol: Ocell rogenc que s’alimenta de cucs i insectes apreciat pel cant del mascle. 

Instrument musical de terrissa, mena de cantiret ple d’aigua, què en bufar el broc, sembla el so d’aquest ocell. També hi ha de canya, com una pipa plena d’aigua.   

Ruc – Somera: Dit de la persona de poc enteniment, no gens intel·ligent.

Ase o somera jove, des que neix fins que assoleix el creixement complet.

Salm: Composició religiosa destinada a ser cantada amb acompanyament d’un instrument de corda.     

Sambuca: Varietat d'arpa grecoromana.

Sarabanda: Cançó i dansa espanyola, molt moguda, de compàs ternari i amb acompanyament de guitarres i castanyoles.

Sardana: Dansa popular catalana de compàs binari i de vegades amb acompanyament coral, que ballen un nombre indeterminat de balladors agafats per les mans formant un rogle. En funció dels compassos hi ha diferents tipus: -Sardana curta, llarga, Sardana Empordanesa, Selvatana, etc-. 

Sardana revessa: Al repetir només un motiu melòdic curt, aquest desorienta el qui compta els punts.

Sàrries: Recipients d’espart, que forma bossa a cadascun dels seus extrems i serveix, posat a través damunt una bèstia, per a transportar terra, fems, palla.

Sarsuela: La sarsuela és un gènere viu que reflecteix, de forma teatral molts aspectes de la vida espanyola. Està formada per parts cantades i trossos dialogats sense cant. 

Serenata: Composició vocal amb acompanyament d’un o més instruments i destinada originàriament a ser interpretada a l’aire lliure i durant la nit a fi d’honorar una persona o amb finalitat amorosa.

Sereno: Funcionari encarregat de fer ronda de nit pels carrers en servei de vigilància, de cantar les hores, de dir quin temps fa, de prestar auxili als veïns.                                            

Sermó: Nom amb què es designa a les paraules de Jesús formant els Evangelis.

Discurs pronunciat en públic per un ministre del culte per a edificació dels assistents.

Gènere que serveix per a la sàtira o l'humor.

Amonestació insistent i llarga.

Silenci: Pausa, grafia que representen l'absència de so.

Fet de no expressar el pensament oral o per escrit.

Simfonia: Composició musical estructurada en forma de sonata, composta per a orquestra o banda musical simfònica.

Sombrero – Gorro -Cast.- són INCORRECTES.  Cal dir: Barret – Capell:  Peça de vestir que serveix per a cobrir  el cap compost de cofa i de ventalla més o menys ampla.    

Sordina: Dispositiu que serveix per a modificar o disminuir la sonoritat en els instruments músics.

Sostingut – Diesi: Signe que col·locat al davant duna nota i li puja un semitò.

Sostenido -Cast.-  és  INCORRECTE.

Taina: Dansa valenciana que es balla amb el so de tabal i dolçaina, els balladors es col·loquen en rogle -dona, home-, comença el ball una parella que fa una volta, pren un altre ballador, i així successivament fins augmentar el rogle, després van desunint-se els balladors fins que la dansa es dissol.

També és estar de broma.

Taleca: Bossa ampla i curta per a dur pa i altres coses.    

Talent: Gana de menjar, fam. 

Aptitud, capacitat natural o adquirida per a aconseguir coneixements o habilitat

Tango: Dansa americana, d’origen argentí, de moviment lent, caracteritzat per una gran varietat de passos.

Taral·lejar: Cantar una cançó, una melodia, etc., sense dir-ne les paraules.

Tarantel·la: Dansa napolitana de moviment molt viu del sud d'Itàlia del segle XIV.

Temps: Terme musical que designa la velocitat mitjana o moviment d’execució d’una obra musical.

Part o divisió del compàs.

Moviment o part d’una composició.

Durada i successió de les coses, entretenir-se, disposar.

Tenor: Manera de ser, caràcter general, tendència, tarannà, d’una persona, d’un escrit, d’un discurs. 

Nom donat al tipus més agut de veu d’home, aproximadament  del do/2 a do/4.

Instrument amb aquesta tessitura, -Flauta, Saxòfon tenor, etc.-.

Home que canta amb veu de tenor. 

Al segle XII, fragment gregorià organitzat segons els models rítmics que serveixen de base a l’edifici polifònic del motet.

En el cant gregorià, nota que assumeix la funció de dominant en els diversos modes.

En la polifonia medieval, des del segle XII, fragment melòdic procedent primer del cant gregorià i més tard del profà, que s’executava en notes llargues i greus a manera de cantus firmus i que es desenvolupava l’organum i el discantus.

Tenora: Instrument de vent comparable a l’oboè i que és el preferent de les cobles de sardana.

Terçana – Terciana: Febre palúdica que apareix cada tres dies.

Teuladí: Ocell amb ploma grisa i crits repetitius amb poca musicalitat. 

Tiple – Soprano: Veu humana, sobretot femenina, amb la tessitura més aguda.

Dit de l'instrument de so més agut dintre una família d'instruments

Traginer: Persona que transporta mercaderies.

Tramuntana: Nord,  punt cardinal.

Tràngol: Agitació, conflicte, cosa difícil de resoldre.

Tranç -Cast.-  és INCORRECTE.  Cal dir

Trast: Filets de corda de tripa, os o metall, fixats transversalment en el mànec d’alguns instruments de cordes.

Peça de fusta, nomenada també batedor, sobreposada al mànec d'alguns instruments de corda  per a fer variar l'altura del so.

Trombó: Instrument metàl·lic que s’allarga i escurça recollint-se en si mateix, perquè faça les notes que demana la música -de vares-. El de claus o pistons és el que la variació de notes s’obté pel seu joc combinat.

Vals: Dansa escrita en compàs de tres per quatre i ballada en parelles que avancen donant voltes, gairebé fent lliscar els peus per terra, en una figura de sis passos. 

Varilla – Baqueta – Broqueta – Palillo -Colq.-: Bastó de diferent grossària i llargària que serveix per a tocar instruments de percussió.

Xai: Anyell o anyella; el petit de l'ovella des que neix fins que el desmamen o fins a edat de mig any.

Xantre: Cantor primer en una catedral o un monestir.

Xaranga: Conjunt instrumental constituït per diversos instruments de vent i percussió i que només toquen en festes de moros i cristians, carnavals, falles, fogueres, etc. 

Xaró – Xarona: De mal gust, mancat d’art, vulgar.                                  

Chabacano/a: -Cast.-  és  INCORRECTE.
Xotis: Ball de parelles agarrat i lent, que sol executar-se donant tres passos a l'esquerra, tres a la dreta i voltes.