Los refranes brotan en cualquier conversación;
es el punto aclaratorio de un concepto
del que
"no és trau la mà del
carabassí",
y otros,
subraya la frase con su pinzelada decisiva.
Fina Querol Faus.
Associació de Sant Jordi d'Alcoi
Revista de Festes de Moros i Cristians d’Alcoi 1954
Revista de Festes de Moros i Cristians d’Alcoi 1954
Com hem dit adés, aquest recull,
amb més de 5000 parèmies
diferents escrites en les llengües que compartim, representen una part de la gran diversitat paremiològica que fan
referència als músics, a la música, al cant, a la dansa, a les festes, als
instruments musicals, ..., totes elles vinculades amb termes que
expressen punts de vista, admiració, alegria, dolor, impaciència, resignació, súplica,
salutació, ....
Les parèmies
d’aquesta col·lecció apareixen classificades en Dues Parts, que posteriorment les despleguem temàticament i
alfabèticament en 14 Moviments. (Parèmies Moviments).
1a Part
¯ Els Músics.
¯ La Música.
¯ Els Instruments Musicals.
Moviments 1r al 8é
Moviments 1r al 8é
2a Part
¯ Les Nostres Tradicions. (Cantar, Ballar, Festes laiques i religioses, Versos i cançons, Animalets que emeten cants, endevinalles)
Moviments
9é al 14é
Per a presentar
cada MOVIMENT, (Parèmies Moviments), que és cadascuna de les seccions amb què es divideix
aquest recull, ho fem mitjançant un fragment de música, una frase, un vídeo, la lletra
d’una cançó o unes fotografies.
Ressenyar que en cada MOVIMENT expliquem, bé al principi, bé enmig o bé al final de les parèmies, les característiques del tema inclòs, és a dir, si els protagonistes són els MÚSICS, descobrim la seua llavor, si parlem d'un INSTRUMENT, els descrivim d'una manera senzilla, puntualitzem d'una forma clara si es tracta d'una FESTA, etc.
Cal esmentar de que al fer referència a famílies comuns o directament relacionades, per a fer més atractiva la seua lectura, hem dividit alguns moviments (1r., 4t., 8é i 11é).
Tanmateix hem cregut interessant de que diverses parèmies estiguen repetides, atès que fan al·lusió a dos o més moviments, com també cal tenir present, que moltes d'elles apareixen amb un clar significat, com en unes altres, trobem una definició afegida i la resta, és el lector el qui ha d'endevinar la seua relació.
Notacions informatives que completen la parèmia:
La música és un
llenguatge universal. Per aquesta raó, constitueix una de les manifestacions
més importants dins del context de qualsevol època o civilització.
Notacions informatives que completen la parèmia:
Alcoi, Val
d’Aran, Espioca: Població,
comarca i lloc originari del text.
El sereno: Personatge
del qual es parla en la parèmia.
Bon cantor, bon gormand: Comentari addicional.
Bon cantor, bon gormand: Comentari addicional.
Gormand: Dit d’aquell a qui li agrada menjar bé i
amb abundància.
Pau Casals: Autor de
la frase o de l’adagi.
-Cast.-: Castellanisme.
-Colq.-: Llenguatge
col·loquial.
Els instruments, complements musicals, termes, etc., en definitiva les paraules que trobem escrites en lletra cursiva i que apareixen en les parèmies, tenen la seua definició en el Glossari. -Diccionari resumit i ordenat alfabèticament-
ELS INSTRUMENTS MUSICALS
L’home sempre està
lligat a aquest art. Des del principi, l’ésser humà per celebrar qualsevol fet important, una festa, un soterrament o un altre esdeveniment, ho ha fet i ho fa amb
música.
Els nostres avantpassats per acompanyar aquestes celebracions, es feien
servir d’instruments fabricats amb els ossos o les pells dels animals, amb les
canyes i amb altres materials que es troben en la naturalesa.
L’espai sonor compleix
amb variades funcions -entorn, entreteniment i comunicació-, per la qual cosa sabem què, qualsevol element que produeix so, serveix d’instrument musical
i per descomptat crea música, i s’aplica als objectes que estan destinats a
produir sons i tonades musicals.
Els instruments
musicals estan fabricats principalment de fusta o de metall, encara que
s’utilitzen també molts altres materials com la pell o diversos components sintètics.
Aquests instruments serveixen
als músics per a expressar amb música els seus més íntims sentiments i pensaments.
D’aquesta manera, els
instruments habituals s’agrupen en les següents famílies o seccions:
La primera família,
agrupa els instruments de Corda,
que sonen pel fregament amb un arquet, per la percussió o per la pulsació
de les cordes -Contrabaix, Viola, Violí, Violoncel-.
La segona secció,
inclou el conjunt d’instruments de Vent metall i Vent fusta, que generen el so quan es fa vibrar una
columna d’aire en el seu interior, bé per mitja d'un broquet de metall amb forma de copa -Trompeta, Trompa, Tuba, Corneta, etc- o bé per mitjà d’una embocadura de llengüeta
simple o doble llengüeta de canya -Clarinet, Saxòfon, Oboè, Xirimita, Fagot, etc.- o d’embocadura lateral o bisell -Flauta, flautí, etc-.
La tercera família
està integrada per la gran varietat de instruments de Percussió, que sonen gràcies al xoc entre un percussor i una superfície de
metall, fusta, pell o altres components i que es classifiquen en instruments amb so determinat com
el xilòfon, el vibràfon, la campana o els timbals o amb so indeterminat com el bombo,
tambor, castanyoles, pandereta, etc.
Una altra
secció que denominarem Mixta, es la
formada pels instruments de corda percudida o amb teclat com el Piano, l'Orgue, etc.- o la de corda pinçada i/o de Plectre i Pols com la Guitarra, Llaüt, Arpa, etc. sense oblidar els instruments de corda fregada en les quals els compositors ho senyalen en les seues obres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada