Cançó amb enigma
Molt menys que res
escriure i sobreviure
ara i adés.
Molt més que tot
proclamar una presència
en cada mot.
De tot a res
l'embruix de les paraules
i el foc d'un bes.
De res a tot
l'aigua de tantes pluges
al fons d'un got.
Qui té la clau
per obrir les cent portes
d'aquest palau?.
Miquel Martí i Pol
Molt menys que res
escriure i sobreviure
ara i adés.
Molt més que tot
proclamar una presència
en cada mot.
De tot a res
l'embruix de les paraules
i el foc d'un bes.
De res a tot l'aigua de tantes pluges
al fons d'un got.
Qui té la clau
per obrir les cent portes
d'aquest palau?.
Miquel Martí i Pol
Amb la CANÇÓ AMB ENIGMA de l'estimat escriptor i poeta Miquel Martí i Pol, vull encetar aquest últim moviment, proposant-vos jugar amb un divertit i musical repertori d'endevinales.
Les endevinalles no només són un entreteniment, sinó també tenen la missió de compalure els nostres sentits i la nostra ànima, totes elles van més enllà de la fantasia atès què, al se un exercici imaginatiu, atresorem una gran capacitat de resposta, condueixen a un enteniment sorprenent i divertit, potser distinnt a la realitat i així apareix la metàfora, la comparació, la paradoxa o el simbolisme i és aquest llenguatge el que ens provoca, fent-nos reflexionar o commoure'ns, o fins i tot, ensprodueix diverses sensacions, ... admiració, felicitat, ràbia, ...
Ressaltar que les endevinalles prenen la seua vitalitat a través deles arrels populars i generalment, estan formulades en vers i organitzades com un diàleg endevinatiu entre l'emissor i el receptor, de forma que el primer planteja un enigma, què el segon amb la seua intuïció l'ha de resoldre. En diverses ocasions, les endevinalles ja contenen la resposta.
Doncs deixem des d'ara i com diria el poeta, les portes obertes a la imaginació.
01.
A
la muntanya neix, a la muntanya es cria i va pel món donant alegria.
02.
A
toc de mi, la son, la gana i la galvana
no faig jo venir.
03.
Ai,
em fa mal aquí!. Ei!, com em cou allà!. Oi!,
quin dolor tan fi!. Ui!, quina picor tinc!.
04.
Als
infants done alegria, tracatrac-i-trac-i-trac, i a la mare i a la tia si
es descuiden, un atac.
05.
Amb la seva gran boca i una sola
dent, des de l’alt crida a la gent.
06.
Amb
nom de barca i ventre d’arca, voga amb cordam sense velam
07.
Amb tan sols quatre cordes que un
arc posa en acció, aquesta
caixa melodiosa t’alegrarà tot el cor.
08.
Amb
un discret ruixim i el mànec d’una escombra, no faig tatxim tatxim, però m’ho
passo bomba.
09.
Amb
un líquid que és bo per a beure i un altre per amanir, es fa un instrument
simpàtic que dóna goig de sentir.
10.
Ballar
al mig de la plaça, -amb manxa de
ferrer i dits de rellotger- és el
que fa amb més traça.
11.
Bones
i sonores cordes tinc, quan en graten
a la gent entretinc.
12.
Camp
en blanc, llavor negra; després cinc ratlles i finalment el que les sembra.
13.
Canta
quan clareja i torna a cantar quan fosqueja.
14.
Com
els diuen als tres Reis d’Orient?. (A Alcoi i altres poblacions, col·loquialment Reixos).
15.
Com
que sóc un clarí, net de la boca a l’esquelet, m’ensabono cada dia la lluent
anatomia, no voldria que un barrut, pogués dir-me claribrut.
16.
Conec
dos grans personatges molt amics dels capellans; que viuen en matrimoni i sé que no són casats.
17.
Dalt
la finestra estic molt distreta tinc al davant pobles i camps i
em passo la vida ballant i cantant.
18.
De
ballar bé i estar tan maca tinc el paner com una tomaca.
19.
De
set germanetes que som, primereta vaig néixer jo i la més xicoteta sóc.
20.
Diu
que és un forat que brama per un altre forat i no deixa dormir el soldat.
21.
Dos
mares i dos filles van a missa amb tres mantellines. Qui son?.
22.
D'una
festa de gran talla, som emblema i alegria, i ens cremen, Ah! i no falla la
nit de sant Josep.
23.
El cul ens piquen i el carpó, amb la baqueta i el
bastó. El cap ens tusten i el clatell, amb la maceta i el Martell. I tots
nosaltres, bons minyons, dels mastegots en fem cançons. Però la mosca ens puja
al nas i la farem com un cabàs. No negareu que hem avisat: el nostre cop serà
sonat.
24.
El
fabricant el fa cantant, el
comprador el compra plorant, i
el que l’usa ni canta, ni plora ni el disfruta.
25.
El
gegant Delfí mai no calla i sempre balla, el gegant Delfí sona ... i tamborí. El
gegant Delfí sona el tamborí i la .. el gegant Delfí sona .. i tamborí.
26.
El
meu nom diu que sóc de pi, també sóc d'altres fustes. I la meua ànima és fonamental, per a que quan sone, done llustre.
27.
El
pare era dentista, la mare, quincallera, l’avi contrabandista i l’avia, romancera. I jo he sortit artista sense ombra de bufera.
28.
Em
graten de forma agradable, la meva veu és molt timbrada i
el meu cos de fusta és.
29.
Em
passo la nit nedant, em passo la nit cantant, i fent croac-croac, sembla que voli saltant.
30.
En
el camp pastura i neix, la filadora ho fila i el ferrer ho fa.
31.
En
l’esport es penalitza, i en la plaça done alegria.
32.
En
la serra es cria i a la casa dóna alegria.
33.
En
què s’assemblen el penell d’un
campanar i un ou?.
34.
En una cova tancada hi viu una
gran dama que sempre està mullada i quan vol cantar i parlar, s’ha de bellugar.
35.
En una llarga obertura tinc jo la
dentadura, quan començe a parlar, totes les meues peces es mouen sense parar.
36.
Entre
quatre parets altes molt altes hi ha un home en camisa donant voltes, moltes
voltes, i la llonganissa se li veu donant, donant voltes.
37.
És
del País i no pas de fora, no té cap fill però diu que té nora.
38.
És
molt vella però és forta, quan parla tothom la sent, ocupa un lloc prominent, i
amb una sola dent, belluga constantment.
39.
Es toca amb dos palillos, surt sempre en la
processó i és un instrument de percussió.
40.
És
un ball amb història, forma un gran gira-sol; i el senyal de
començar-la es dóna amb el to del flabiol.
41.
És
un món xicotet que cada mes de desembre celebra que en un pessebre va néixer un
nen.
42.
Esdentegada
com una vella fa la sonada d’una donzella.
43.
Esta feta amb art, regla i encert. Què és?.
44.
Fa
ki-ki-ri-kic i du barretina i canta de valent quan comença el dia.
45.
Gall,
gallaret, canta dalt de la paret, i tan si plou com si neva, mai és lleva.
46.
Hi
ha qui sempre la té bonica, quan parla, quan crida o quan canta. Què es?.
47.
Hi
ha una nit a l'any que és pecat tocar el xiulet. Que nit és?.
48.
Instrument
d’Orfeu, al cel tinc el feu.
49.
Instrument musical és, sorollós i
redonet i en les festes de Nadal tots els saben tocar.
50.
Jo
dicto el mal, dicto el bé i governo cels i terra; també amb mi s’adora el bon
Déu, i amb mi es blasma i amb mi es peca.
51.
Jo
prou miro de callar, tararà tarà, tatà, però no me’n sé sortir, tararí, tarí,
tatí.
52.
Jo
serveixo per a caçar la guineu i
el cervatell. Només m’heu d’arreplegar i tirar-me al seu clatell.
53.
Jo sóc l'amo i mane ací. Porte capell de color vermell i als xiquets
bonics els desperte així: Quiquiriquí!.
54.
Jo,
filla gran de la Mandola no he sortit gaire estudiant. A mi doneu-me la tabola
amb un estudiant bergant.
55.
Ju
sabi ua causa que tut et dia pique e at se nu ha het cap de estera. Que
ei?. Val
d’Aran.
56.
L’hauràs escoltat tocar, pensa,
medita i recorda. Quin instrument musical no té més que una corda?.
57.
La
derrota de la festa?.
58.
La simbomba és un instrument
musical, però en quina festa es sol tocar?.
59.
Les
castanyes espanyoles fan petons i cabrioles.
60.
Les
meues cares redones que estirades són i a força de donar-me colps, així cante
jo.
61.
Lloc
agradable sóc, i t’acull amb efecte; en la meua casa estaràs, i un bon art t’ensenyaràs.
62.
M’han
fet per a que a Déu lloe, em solen tancar amb clau, dintre d’un edifici tinc la meva casa, i en tot en
mi cap.
63.
Més
ossos tinc que un esquelet, estan estesos tots sobre una fusta, i un saberut
amb uns palets, me’ls classifica i me’ls ajusta.
64.
Negre
i rodó sóc, també soc d’altres colors, no em marejo quan giri, estic ple
d’estries, i parlo, canto i faig música quan em punxen amb l’agulla.
65.
Negre
per fora i verd per dins. Qué és?.
66.
No
la palpes, però si l'escoltes.
67.
No
sóc una nau, tinc enteniment i ornamenta, també tinc un solemne
pont, però mai he vist un riu.
68.
On
no arriba el canari a mi em toca d’arribar-hi.
69.
Parla
i no té gola, entona i no té veu; si
vols que cante, canta, i si no ho vols, res.
70.
Per
a sonar com li cal, un llauner professional.
71.
Per
una escala molt llarga, amb uns
esglaons blancs i uns altres negres, fa baixar i pujar als seus deu fills, amb
delicades i sonores martellades.
72.
Perquè
caminen els xirimiters mentre toquen?.
73.
Perquè
dalt els penells dels campanars
s’hi posa una gall i no una gallina?.
Penell: Peça lleugera, en forma
de sageta, de gall,
etc., que gira a
l'entorn d'un eix
vertical i serveix per a assenyalar la direcció del vent. Veleta -Cast.- és INCORRECTE.
74.
Quan
obro la boca mostro blanca i fina dentadura, i així que em poso a cantar totes les dents es van bellugant.
75.
Quan se celebra la festa d’un sant,
famós cavaller, i a costa de la gent llesta, ens treuen junts al carrer per a negoci poder fer.
76.
Quants
solcs té un disc de vinil?.
77.
Què art
agrada a tots?.
78.
Què
és allò que no es pot anomenar sense rompre-ho?.
79.
Què
és el que porta aquest frare, què és el que porta al davant, què és el que li degota, què li degota tant?.
80.
Què
és necessita perquè els gegants
vagin a la processó?.
81.
Què
fa un músic quan fa sonar l’instrument?.
82.
Què
sap l’ase del cant del rossinyol?.
83.
Què serà això que quan arriba la gent es cobreix el rostre i després
es posen a ballar?.
84.
Qui canta?.
85.
Qui és aquell cavaller que em
causa meravella, que mentre alcen l’hòstia està assegut en la seva cairella?.
86.
Qui
és el què mai no pot anar a la processó?.
87.
Qui pateix els goigs de sant Prim?.
88.
Quin
és el cos sense vida, sense ànima i
sap cantar?, i no és cap mentida!.
89.
Quin
és el patró dels músics?.
90.
Quin
és el sant més ballador?.
91.
Quin
és el sant més barat?.
92.
Quin
és el secret pel qual un guitarrista deixa de tocar?.
93.
Quin
és l’instrument de corda més fàcil de tocar?.
94.
Quin
és l’instrument més polit?.
95.
Quin
és l’U, 3 què és tres i aquests tres si els contàrem, encara que són nones són parells?.
96.
Quin
instrument de música tot i fent un soroll que alegra, té un nom de senyals de pena?.
97.
Quin
sant és el millor per a ferrar cavalls?.
98.
Quina
és la forma musical ideal per a dormir a la gent?.
99.
Quina
és la santa que esta entre Alemanya i Rússia?.
100. Quina santa és la més filharmònica?.
101. Rebo sempre a doble galta com un cul a
doble natja.
102. Rodó i gran i amb la maça vaig marcant.
103. Sempre canta i de cantar es rebenta.
104. Sense què instrument, una festa ni és festa ni és res?.
105. Set germanes, una de coixa i una de
santa.
106. Si tires del filet, cantarà el pardalet.
107. Siiimba que et siiimbes escolteu el meu so, en
les nits nadalenques fins que apareix el sol.
108. Sobre una pell ben tibada dos ballarins salten. Què és?.
109. Sóc en extrem especial què, en dir el
meu nom, segur que em trencaràs. Sóc el ...?.
110. Sóc feta de pell de xai, faldetes de llautó, faig
xim, xim, faig pam, pam, i un soroll que Déu n'hi do. Endevina qui sóc jo!.
111. Sóc fill d'una cabra, sovint em pega
el meu amo i tothom tremola quan mano.
112. Sóc gran, sóc xicotet. Sóc alt, sóc baixet. Sóc brut, sóc net. Sóc
clar, sóc espès. Qui sóc?.
113. Sóc la més encisadora, dones i homes amb passió faig ajuntar. Sóc la il·lusió del
jove i li done sensatesa al vell. Els qui tenen gust em toquen amb les peces a
la mà, i el qui a mi no m’endevini és ben segur que no hi sent.
114. Sóc negre i no sóc carbó, passo les
nits cantant l’arpa; duc corona i no sóc rei i travesso el riu sense barca.
115. Sóc plat i no duc menjar, caic a terra i no em puc trencar, sempre som
dos a sonar i mai no vaig sol a cantar.
116. Sóc un instrument de corda que fa
riure i fa plorar, com que en tinc una de sola la canalla em sap tocar.
117. Sóc un plat de marisc si em preparen
guisat, al teatre musical faig una tasca molt maca, i puc ser un disc o una peça orquestrada.
118. Sóc una cosa impalpable, no faig soroll de cap mena, arreu
sóc poc estable i em trenca qui m’anomena.
119. Són fetes de fusta: panxa per panxa,
forat per forat; i amb sa remenadissa fan tra-ca-ta-trac.
120. Té bec i no és ocell, refila que
primfila, i no és ni verderol, ni passerell,
... ni rossinyol.
Verderol: Ocell de la família de les fringíl·lides, amb
un plomatge verd groguenc i canta molt bé.
121. Té la panxa arrugada, és un gran
bufador; i sentiràs bé com gemega si li toques un botó.
122. Té un bec, però no és un ocell. Té un
peu, però no pot caminar.
123. Té vi, diu: hola! i tothom calla i
pensa quan ella tremola.
124. Tenim el mateix nom i no som molt diferents l’una de l’altra i a més servim per a obrir tresors.
125. T'ho dic jo que és molt net, tu diràs que clar també, per que ho sap ell, i bé que el toca!. De quin instrument parlem?.
126. Tinc boca, mans, fina cintura i dues
panxes, bullanguera quan em graten els budells, al·legoria de la vida,
símbol d'un suplici, i sóc l’arbre que produeix el fruit més ric.
127. Tinc home i no sóc casada, tinc cames
i no camino; diuen que sóc dolenta, però sóc bona i servicial, i encara que no
em pentino, a la gent li agrado igual.
128. Tinc un so tan suau que àngels toquen
en mi i les meves cordes acompanyen els salms del rei David.
129. Tinc veu i no sóc persona, tinc fusta
i no sóc fuster, tinc veta i no sóc vetaire, tinc corda i no sóc corder.
130. Tinc vuit
forats molt ben col·locats, si els tapes amb els ditets surten uns sons molt dolçets.
131. Tots en tenim, ningú la veu i el que
no en té, no canta mai res.
132. Tres cares tinc per a fen dring-dring.
133. Trompa d'elefant peta de Pepeta, en
boca de soldat em diuen ...
134. Tu què eres un home entès i de savi
passes de mida, no saps quin és l'animal, què essent mort crida i quan és viu
no diu res?.
135. Tu què ets tan bon entenedor em
sabries dir què es això: Laliro, laliro, laliro, lalira, lalira, lairó?.
136. Un soroll que res no molesta i que no
costa d’escoltar.
137. Un taüt amb dents aixeca la tapa somrient.
138. Un tom, tom, amb dos pam, pams, fa
bum, bum, bum, bum, bum, bam.
139. Un tub ple de forat, per molt que
bufis mai no ho inflaràs, i
els qui no ho endevinin seran uns sonats.
140. Una boca sempre oberta amb una llengua
penjant, una veu enrogallada que va fent sempre ning-nang i penjada al cap de
fila el ramat va guiant.
141. Una cosa que contagia i no la veus.
142. Una cosa que es toca i toca, i es
retoca.
143. Una coseta petiteta. Només té un tall
per a respirar, sols què la toquis una miqueta amb veu aguda et respondrà.
144. Una vella reganyosa.
145. Va al riu i no beu, va al camp i no
menja, i donant veus es manté.
146. Vinc de pares cantadors encara que jo
no sóc cantor, porte els
hàbits blancs i groc és el meu cor.
147. Visc dintre i fora de l'aigua, sóc gra
i nota musical i nedo i salto com
cal. Sóc ...?
148. Xic i petit sóc el rei del partit.
149. Xim pom!, xim pom!, dos som. Xim pom!,
xim pom!. Qui som?.
150. Xiula i no és vailet, piula i no és pollet.
Vailet: Noi de nou a catorze anys.
Si has encertat, ben teu serà tot el mèrit,
del contrari, ningú més que tu'n passarà la pena.
Solucions a les endevinalles
1.
La gaita
2.
La corneta
3.
El sac de gemecs
4.
La matraca
5.
La campana
6.
El Llaüt
7.
El violí
8.
La simbomba
9.
El violí
10.
L’acordió
11.
La guitarra
12.
El paper, la tinta, el pentagrama i el músic
13.
El gall
14.
I sense esperar resposta: Minxo, pa i bacallar
15.
El clarinet
16.
Els gegants
17.
La campana
18.
La pandereta
19.
La primera setmana de Quaresma
20.
La corneta
21.
La iaia, la matre i la filla
22.
Les falles
23.
La percussió
24.
El taüt
25.
La gralla
26.
El piano
27.
La guimbarda
Guimbarda: Instrument en forma de lira que se subjecta amb les dents i
es fa sonar agitant amb el dit una llengüeta d’acer col·locada paral·lelament a les dues barques de la lira.
28.
La guitarra
29.
La granota
30.
El tambor
31.
El pasdoble – pas doble
32.
La guitarra
33.
En que tenen rovell
34.
La llengua
35.
El piano
36.
La campana
37.
La tenora
38.
La campana
39.
El tambor
40.
La sardana
41.
El betlem
42.
L’harmònica
43.
La música
44.
El gall
45.
La campana
46.
La veu
47.
La Nit de Nadal
48.
La lira
49.
La pandereta
50.
La llengua
51.
La trompeta
52.
La trompa
53.
El gall
54.
La mandolina
55.
Era esquera – l’esquella
56.
La campana
57.
La pluja
58.
A Nadal
59.
Les castanyoles
60.
El tabalet
61.
L’Escola de Música
62.
L’orgue
63.
El xilòfon
64.
El disc de vinil
65.
Un frare fartet d’encisam
66.
La música
67.
La guitarra
68.
El flautí
69.
La ràdio
70.
L’orgue
71.
El pianista
72.
Per allunyar-se del soroll
73.
Perquè si fos una gallina, en pondre,caurien els ous a terra
74.
El piano
75.
Els llibres -23 d’abril, dia de sant Jordi-
76.
Un per cada cara
77.
La música
78.
El silenci
79.
El ciri
80.
Que els hi porten
81.
Música
82.
No res
83.
Els carnestoltes
84.
Qui te l’as
85.
L’organista
86.
El campaner
87.
Qui canta i balla i a més té gana.
88.
L’orgue
89.
Sant Xo-xim, xo-xim, ... (Joaquim)
90.
Sant Vito
91.
Sant Donat o sant Pere regalat
92.
Posar-li el paper davant
93.
La campana
94.
El clarinet -Clar
i net-
95.
Déu
96.
Sac de gemecs
97.
San Vicent Ferrer
98 Una suite
Suite: Composició
de diferents moviments formada per una successió de peces instrumentals de nombre indeterminat, ritmes diferents, i una vinculació tonal o d'estil.
Conjunt de dues o més cambres d'un hotel.
99.
Santa Apolònia
100.
Santa Tecla
101.
Els timbals
102.
El bombo
103.
La cigala
104.
La guitarra
105.
La Quaresma
106.
La campana
107.
La simbomba
108.
Les baquetes del tambor
109.
El silenci
110.
La pandereta
111.
El bombo
112.
El clarinet
113.
La música
114.
El grill
115.
Els platerets
116.
La campana
117.
La sarsuela
118.
El silenci
119.
Les castanyoles
120.
La flauta
121.
L’acordió
122.
El flabiol
123.
La viola
124.
La clau
125.
El clarinet
126.
La guitarra
127.
La geganta
128.
L’arpa
129.
La guitarra
130.
La flauta
131.
La veu
132.
El triangle
133.
La corneta
134.
El corn
135.
La lira
136.
La música
137.
El piano
138.
El timbal
139.
La flauta
140.
L’esquella
141.
La música
142.
El piano
143.
El cascavell
144.
La campana
145.
El cascavell
146.
L’ou
147.
La granota
148.
El xiulet
149.
El bombo i els platerets
150.
El xiulet
Qui sóc: La música
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada