12é. VERSOS I CANÇONS

Passeig Sagrera - Mallorca
Escultura d'Horacio de Eguía 

Com lo trobador cové de necessitat 

que tenga son enteniment
e son remembrament 
e son  voler als mots
e al so e a la cansó 
que vol atrobar.
Ramon Llull

La tradició oral i la música tradicional és el resultat d'una funció col·lectiva i anònima. No pertany a un autor en concret, ni tan sols a qui la transmet, sinó a pobles sencers que al llarg del temps han ballat i han cantat com sempre -en el comesa diària, en qualsevol tipus de festa, en els enterraments, en esdeveniments d’identitat cultural, etc.-, per això en aquest moviment hem recollit una mostra d’ells, uns estan complets i en altres només hem inserit diversos fragments.

Així mateix cal recordar que en aquest moviment trobarem petites narracions, algunes d'elles argumentades en to burlesc i altres que fan referència a veïns d'alguns pobles expressant simpaties i rivalitats, com matisar que també llegirem altres tòpics amb una clara al·lusió poblacional.

Arran de la dificultat de trobar la solfa de les cançons i de les diferents versions musicals d’elles, només inserim les lletres.

VERSOS: Unitats poètiques sotmeses al ritme i a la rima com també a la utilització de recursos literaris.

El ritme d’un poema està determinat pels signes de puntuació, el nombre de síl·labes de cada vers i a la musicalitat i entonació.

La rima és la concordança entre els sons finals d’una paraula i els d’una altra, com el vers rimat que com el seu nom indica, és el que la paraula final rima amb la paraula final d’almenys un altre vers. El que apareix alternant-se amb un vers rimat però sense rima és el vers solt. El vers blanc és el que no té rima però sí té mesura i finalment el vers lliure és aquell que no té ni rima ni mesura.

La COBLA és un conjunt de versos compostes de la lletra d'una cançó popular i per afinitat les vull associar a les: 

CANÇONS: Composicions musicals amb lletra aptes per a ser cantades. La lletra de les cançons o cobles estan dividides en gèneres, tons i formes, poden tindre una versificació poètica, religiosa i de lliure prosa, algunes es classifiquen en cançons artístiques, folklòriques, etc., altres depenent del criteri usat, poden estar organitzades en cançons laiques o sacres, aptes per a ser ballades com les balades o d’estil barroc, renaixentista, contemporani, etc.

La cançoneta és una forma de cançó amb menys nombre d'estrofes i amb un argument i un to més lleugers.

També és refereixen a la repetició insistent de idees o paraules que poden molestar. 

Per enriquir aquest "moviment", podeu publicar en l'apartat "Comentaris" qualsevol vers, cançó o suggerència.

Moltes gràcies.

-A-

¡Lluiuse, alcoyanes!

Que bona ocasió presenta per sen Jordi nostre bon Patró.

Paseu a porfia en tots els balcons, presiosos adornos y rics cobertors.    

Escuds, inicials y mil inscripcions, qué al Sant li demostren vostre inmens amor.

Poseu alcoyans iluminacions, que del mon sánser criden l’atensió.

Músiques, cucañes, castells, prosesons,

Y mises solemnes y hermosos sermons.

Que siguen al poble profit, diversió,

Y al sant se li preste el cult de Patró.

En commemoració del VI Centenari dels fets ocorreguts a Alcoi en 1276 en la que es commemora l’aparició de San Jordi i el seu patronatge, transcrivim un dels versos compostos per aquest esdeveniment i que va publicar el CírculoIndustrial de Alcoy.

A Aiguafreda són xerraires,

a l’Abella cançoners;

a sant Antoni, cançonaires

i a Centelles, botiflers.

A ballar les danses al carrer major, 

i un plat de tomaques pa'l senyo retor.

A bailar les danses a la replaceta 

i un plat de tomaques pa la senyoreta

Tret del treball de Fina Querol Faus "Alcoy a través de unas canciones populares". Revista de Festes de 1953. 

A Barxell (L’Alcoià).

A ballar les danses al carrer Major,

van les xiques guapes i el senyor retor.

A ballar les danses a la replaceta,

van les xiques guapes i la senyoreta.

A Ibi (L’Alcoià).

A ballar les danses a la replaceta

i un plat de tomates p’a la senyoreta.

A ballar les danses al carrer Major

i un plat de tomates pa’l senyor re(c)tor.

L’Ombria de la Sarsa.(El Carxe –Múrcia.)

Pràcticament coincideix amb les dues anteriors cançons que es cantaven a Ibi i Alcoi.

 

A Benilloba hem vingut

que hi ha figues i raïm,

i a cantar-li la retronxa

al gloriós sant Joaquim.

Retronxa: Cançó lírica d’estil vivaç, escrita en estrofes proveïdes de refrany.       

Repetició d'un o més versos, mots o rimes del proverbi al final de l'estrofa corresponent.

Benasau (El Comtat).

A Calella, la botella,

a sant Pol el flabiol

a Canet el tamborino

i ballar de sol a sol.

El Maresme.

A can Bestes, les criquetes,

a can Coll, el flabiol;

a can Cortaler la lluna

i a can Paperina, el sol.

Conflent, Vallespir, Cerdanya, Alt Empordà.

Les criquetes són les castanyoles.

A la beata de veres

imitémla quant pugám

pero si es mixorrera

pròp d'ella may estigám.

Alabém la pietat de la que no te res de mixorrera i animénla á seguirla. (Martí Gadea, Joaquim).

Mixorrera: Beatota, excessivament adherida a l'església i escrupolosa.

A la punta de la Sal

han d’embarcar es sonadors.

En Petit és dels millors,

de Pollença el principal.

Illes Balears.

A la rondalla yesana,

que las bodas acompaña

le pedimos que se acuerde

de estas alegres tonadas.

Els Serrans - Los Serranos

           A la Selva fan tupins,

a les Borges ganivets,

a Riudones en braguen cànen

i a Vila-seca, xiulets.

Baix Camp i Tarragonès.

A la taina!. A la turrudiana!.

A la de Belem!.

Què li portarem?.

Una botifarra i un bon present!

Alpatró. (La Vall de Gallinera).

           A la una de la nit

quan la música tocava,

el rector de Benimodo

les camanes repicava.

¡Foc i foc, senyor rector!,

‘Foc i foc a ca’l Catxorro!.

Li cremaren la sotana

i li afeitaren el morro.

A la una canta el gall,

i a les dues, sa gallina;

a les tres el rossinyol

i a les quatre ja és de dia.

Illes Balears.

A la Vansa treuen dansa,

a Fórnols fan processons;

no pas a la Cornellana,

que apedreguen al rector.

L’Alt Urgell.

A Llanars toquen a missa,

a Camprodon ja han tocat,

Vilallonga l’ha mig dita,

Setcases ja han acabat. 

El Ripollès.

           Ací em pica,

ací em cou,

ací em menge la mona

ací et treque l'ou.

Per Pasqua

Ací venim cantant,

a la senyora Maria

que mos dòne l’asguilando,

més que siga una sardina.
             A Alcoi. (L’Alcoià).

           Adéu xiques de Barxell,

que jo me’n vaig a la glòria,

i en el testament vos deixe,

la jota i la safanòria.
            A Alcoi. (L’Alcoià).

           Adéu, Dimecres de Cendra,

que el dimoni se t’endugui.

Per quatre dies de gras,

set sermons de dejuni.

           Agarra bé la cistella,

i anem-(m)o’n a berenar

que la mona que jo porte

mo la partirem a ca(da) mita.
             L’Ombria de la Sarsa. (El Carxe – Múrcia).

           Ai mares, que teniu filles,

no les deixeu pas ballar,

que elles són perilloses,

com el vidre de trencar

           Ai xiquetes de Barxell!.

Com seguiu a la guitarra,

val la pena mirar-vos,

puix balleu en molta gràcia.
            A Alcoi. (L’Alcoià)

           Aixó té cuatre bemols!,

Y confirma mes el fet,

De que tots els españols,

Com ha dit ya el tabalet,

Van darrere els caragols,
              El tabalet nº 8 – 20/06/1847

Al gust de qui paga vesteix l’Antonet,

ell balla la polca i fa el paper de met.

Es diu del qui es conforma fins al punt de perdre la personalitat. 

           Al poble de Fortaleny,

tots el fadrins fan broma,

porten guitarra i pandero,

per a que no isca la paloma.
            Paloma: Col·loquialment, òrgan masculí que serveix per a miccionar i copular.
            Aielo de Rugat (La Vall d’Albaida).

           Al poble están divertint

els nanos y les dansetes;

en los seus chocs y ademans

y repic de castañetes.

J.M.G. Ensisam de totes herbes ...

Allà dalt a les muntanyes

tot són roses i clavells,

les dones les castanyoles

l'ós hòmens los cascavells.

Gentilesa  de Lluis Barberà. Tret del llibre "Lo Molinar" de Lluis Borau i Carles Sancho.

Allí dalt de la muntanya

ballaven uns homenets

que els hi caien les calçes

i han quedat en calçotet.

Calçotet: Peça de vestit masculina més estret i que s’utilitza amb el calçó.

           Allà on los captivadors,

han fet una gran festota,

en dos diners de ganyotes,

i una cuixa de granota.  

           Allá va la jota brava,

allá va la jota fiera;

la que bailan los chestanos,

con las que quieres de veras.
             Xest (Foia de Bunyol).

          Als Reis Mags per Nadal

no demanes en quantitat,

ira bé els teus regals

i compartix-los amb els teus germans.

Animalet, cara de porc,

ara que venen les figues

tu ja t'has mort.

Kyrie Eleison, Kyrie Eleison, ...

 De xicotets, amb la corresponent falta d'empatia, els escolanets (i no escolanets), la solien cantar amb la mateixa melodia que feia el capellà, en acabar la Missa de difunts i també quan s'acomiadava al difunt.

La Safor.

          Aqueixa cançó que cantes,

la tinc que dur a l’horta

i la tinc de baratar,

amb un tros de mula morta.

           Aquell que el cor no li bote,

oint dolçaina i tabal,

no hi ha conegut a València,

ni té cor de valencià.

           Aquí dalt de la muntanya

si n'hi ha un gros ocellàs

que amb el bec toca sardanes

i amb la cua el contrapás.
            A Olot (La Garrotxa).

           Ara et venc a repetir,

ses cançons d’anit passada,

perquè m’han vengut a dir,

que tu no hi havies estada.
            Illes Balears.

-B-

But o forat,

merdeta de gat,

el Rei de la Glòria

ha ressucitat.

Verset per a celebrar la resurrecció de Jesús el Dissabte de Glòria.

El Carxe. (Múrcia). 

Balla-la bé, ballador,

que la que balla es la meua germana

que si no la balles bé

no eixiràs més a ballar-la.

Ballarem el xotis,

Pepa, ballarem el rigodons,

ballarem l’americana,

que és el ball de fer petons.

Balleu, fadrinets, balleu,

que demà no ballareu:

l'un agafarà l'aixada,

l'altre agafarà l'arreu.

Be li podém pegar boltes

á este mon de pur engañ;

que despues de Carnistoltes

voém máixqueres tot l' añ.

 Màixquera: Máscara

JMG Ensisam de totes herbes ...

Bendicto Ripoll Peidro, el donçainer alcoià,

toca molt bé la donçaina i també el clarinet,

en les festes dels carrers, allí el vorem a ell,

en els morros ben inflats de tant tocar l’instrument.

Donçainer, Donçainer que bé ho toca vosté,

per favor, per favor, cante-mos una cançó.

Bendicto Ripoll Peidro, el donçainer alcoià,

quan agarra la donçaina, pareix que la fa parlar.

I es cançonetes que ell toca són molt dignes d’escoltar,

pues no les toca ningú, que se les trau del cap.

Donçainer, Donçainer que bé ho toca vosté,

per favor, per favor, cante-mos una cançó.

Fragments I i IV d’un vers-cançó de Bene Ripoll.

A Alcoi. (L’Alcoià)..

Bombo de canya, bombo de cartó,

la Música Vella al carré Majó.

Singular i divertida, la canten els músics de la Banda Primitiva d'Alcoi.

Treball de Fina Querol Faus "Alcoy a través de unas canciones populares". Revista de Festes de 1953.

"Desperta't Alcoi - Els xiulitets", Gregorio Casasempere Gisbert, ha compost aquesta marxa, encarregada pel Cercle Catòlic d'Obrers d'Alcoi en 1998 i que barreja magistralment, diverses "solfes" alcoianes amb aquesta representativa lletra, i que ens duen a l'alba del Diumenge de Glòria. Destacar que Gregorio Casasempere Gisbert va dirigir aquesta Societat Musical des de 1979 fins a l'any 2006..

Bon dia senyor Joan,

En Tòfol Fono i va dir.

He trobat un violí

al capdamunt del corral.

Illes Balears.

-C-

¡Caballers! ... tot donsainer,

Pera agradar á la chent,

Lo primeret que deu fer,

es templar be el instrument,

avans de eixir pel carrer.

El Tabalet N. 1 –  2 de mach de 1847

Calla, calla Maniuela,

que el seu nuvi no està ací,

que se n’ha anat a Paterna

a comprar-se un violí.

L’Horta.

Cadireta de la Seu,

qui s'aixeca ja no seu.

Palma de Mallorca

Camina Maria, camina i vores,

cantar els pollastres aprop del portal. 

Cançonetes de picat,

te’n cantaria deu-mil,

i les duc dins la butxaca

enfilades amb un fil.

Illes Balears. 

Canta companyero, canta,

canta tu que jo no puc,

que tinc la dona malalta,

Déu que li done salut. 

Cantaré la despedida,

i en esta vaig a parar,

puix la novia en diu per senyes,

que s’ha cansat de ballar. 

A Alcoi. (L’Alcoià).
                                                             

Cantaré la despedida,

en un bon got de vi,

el qui no li estiga a conte,

que se’n vaja lluny d’ací.

A Alcoi. (L’Alcoià).

Cap al portal de Betlem,

s’encaminen les pastores,

per a cantar-li al xiquet,

i oferir-li coques boves.

A Alcoi. (L’Alcoià).

Capelláns de missa y òlla

casi ja no'n queden huí;

pero en canvi ni hia próu

que semblen á un figurí.

Este tipo es pòt dir que ja desaparegué, ... pero encara se veu á lo millor algú que atre individuo que, posantse el mon per montera y no fent cas de nengú ni de res, tot ho atropella y tot entra com la romana del Infern, ... per això, els posém nosatres á uns y atres eixe sambenet, ... y pera postres cantém esta cansó. (Fragment de Martí Gadea, Joaquim - 1906).

Carnestoltes, carnestoltes,

tot són voltes i revoltes.

En aquest món tan amagat,

no saps si sobra o cap

tanta disfressa i tan antifaç.

Carnestoltes ha arribat

amb la pipa amb la pipa.

Carnestoltes ha arribat

amb la pipa de tabac.

Carnestoltes moltes voltes,

Quaresma no vingués més.

Pasqua totes les setmanes,

i Nadal de mes a mes.

Carnestoltes, quinze voltes,

farem ballar el trompitxol,

i el que no tinga núvia,

que s’arrime a qualsevol.

Chulilla es la sultana,

y la Muela su doncella,

y el Castillo el trovador,

que le canta cosas bellas.

Els Serrans.

Cocentaina la pollosa,

i Alcoi el gran cavaller.

Passeu per Benilloba

si no voleu que balle res.

Benasau (El Comtat).

Cofrentes tiene su jota,

y Zarra sus entremeses;

y en Jarafuel y Jalance,

ya se arreglan como pueden.

Cofrents (Vall de Cofrents-Aiora).

Corrandes no són corrandes,

i cançons no són cançons,

fadrina que vol ballar-les,

té de portar-ne calçons.

-D-

D’Aielo de Malferit,

són els valents colmeners,

i de L’Olleria els músics,

de dolçaina i tabalet.

La Pobla del Duc (La Vall d’Albaida).

D’Alboraia hasta Espioca,

de Mislata al meu sequiol,

va tocant una pavana,

Pep de l’horta en caragol.

Espioca fou un antic municipi després de l’expulsió dels moriscs  el 1609. A uns 150 metres es   localitza la torre d’Espioca, es tracta d’una torre de vigilància d’època musulmana de planta quadrada prop d’Almussafes i Benifaió. (La Ribera Baixa).

Pep de l’horta, guerriller valencià que amb el so d’un caragol cridava els llauradors a lluitar en la guerra del francès.

Dalt d’una punta d’agulla,

un ball hi varen armar.

Dos-cents colles ballaven,

tres mil miraven balla

Illes Balears.

Davall de la penyeta,

hi havia un pastoret

tocant la guitarreta,

pobret, pobret, pobret.

De cançons i de follies,

us en cantaré cent mil,

que les duc a la butxaca,

lligadetes amb un fil.

L’Empordà. 

De folíes i romanços,

senyores, jo 'n sé un cabas;

çafanòries com la cuixa,

girivies com lo braç.

L’Alcoià (Ball de folies) - (J.M.G.)

De Girona gran prelat

que gosau en paradís,

pregau per nos sant Narcís,

l’Altíssima Trinitat.

L’Alguer.

De Requena a Nazaret,

de Castelló a Cocentaina,

no hi ha home gran ni xiquet,

que al tocar-li la donçaina,

puga permanèixer quiet.

Deixem estar la sardana,

perquè és cosa molt profana

i canten de bona gana

lo que es pot molt bé cantar.

Fa la la, fa la la,

per ell nos salvarà.

Deixem lo dol,

cantem amb alegria

i anirem a dar,

los Pascos a Maria.

Illes Balears.

Demà ja és Nadal

i esta nit matines,

després de la missa

menjarem sardines.

Desde la orilla del Turia,

a la orilla del Jalón,

vino cantando la jota,

el desterrado Abén Jot.

Segons la llegenda, Abén Jot era un àrab que enardia al poble amb un cant profà, una mena d’himne guerrer creat per ell, per això, Muley Tasck, fanàtic religiós per considerar el cant herètic, el desterra de València a terres aragoneses.

La llegenda diu que el nom del ball pot derivar d'Abén Jot, -Jota-.

Saragossa.

Deu per anar de tro entendre

Eixir de música i prendre

Un trago de Beneixama...

Pos, ... això és eixir de tro.

La nit que venen els músics.

Beneixama. (L’Alt Vinalopò).

Déus vos guard,

padrí, la Pasqua ha vingut;

doneu-me la mona

i Déu us dé salut.

lles Balears.

Dihuen que no pòden ferse

dos còses al mateix temps,

pues mireu: yo balle y cante

y vaig tocant l' instrument.

El campaners quant toquen les campanes,ballen  i poden cantar. (J.M.G.)

Dilluns i dimarts, festes grans;

Dimecres i dijous, festes solemnes;

Divendres i dissabte,

les majors de tot l’any

.

Donar barata cançons 

és propi dels valencians,

que com són tan fanfarrons, 

tot ho donen com les mans.

-E-

Eixe Jesús que ha naixcut en esta Nit de Nadal,

no tindria tant de fred si naixquera en sant Joan.

Castalla (l’Alcoià). 

El ball de la ballarusca no es pot ballar

perquè n’està privada pel capellà.

L’Empordà.

El ball de la safanòria,

és bonic i divirtit,

agrada a totes les xiques,

i a gust ballen els fadrins.

A Alcoi. (L’Alcoià).

El ball de la safanòria,

és un ball molt deshonrat,

l’home agarra a la dona

i l’agarra en un braçat.

A Alcoi. (L’Alcoià).

El ball del punxonet, seguidet, seguidet, seguidet.

El bon pastoret tocava el tambor i els àngels cantaven al Nostre Senyor.

El can can ballaria,

el can can ballaré;

les sabates de goma,

i el vestit de paper. 

El dia de Corpus

n’és dia de processó,

jo en vàreig fer una enramada

de roses i d’altres flors.

El dilluns a plegar punts.

El dimarts a replegar es naps.

El dimecres a replegar es nespres.

El dijous a replegar es ous.

El divendres a replegar alls tendres.

El dissabte recapte. (descanse).

I el domenge tot m’ho menge.

Les Coves de Penya-roja. (El Carxe –Múrcia).

El dilluns perquè tinc manta.

El dimarts perquè tinc son.

Dimecres a passejar-me.

Dijous a prendre el sol.

Divendres a preparar-me

Pa’l dissabte anar a cobrar.

I el dumenge quan tinc ganes

no me deisen treballar.

Les Coves de Penya-roja, La Sarsa, L’ Ombria de la Sarsa. (El Carxe –Múrcia.)

El dilluns va anar a ca el dimarts a preguntar al dimecres si era veritat que el dijous havia dit al divendres que l'endemà del dissabte era diumenge.

El dilluns volem fer festa,

el dimarts a passejar,

el dimecres anar al cine,

el dijous a festejar,

el divendres traure contes

pal dissabte anar a cobrar

i el diumenge com és festa,

no mos deixen treballar.

El dilluns, sant Crespí;

el dimarts, santa Susanna,

el dimecres, sant Clavet;

el dijous, sant Gafet;

el divendres, santa Sola; 

el dissabte, Santa Espardenya;

i el diumenge, cansat de tanta feina,

al migdia es va llevar.

El diumenge ballarem,

en el maset del Racó,

voràs que xiques més guapes

i voràs que tocadors.

El escolá que ven sera

sinse  tindre colmenar,

rapaverunt, rapaverunt,

rapaverunt del altar.

JMG - Ensisam de totes herbes...

El gran dolçainer Pastrana, 

fou un mestre consumat;

en tocar eixe instrument, 

en gràcia y habilitat.

Fa referència a Antoni Pastrana, dolçainer de Lliria, ... 

El gran dolçayner Cafís

era un músich consumát

puix tocava la dolçayna

en gracia y habilitat.

Cafís, dolçayner de Benisa, molt nomenát en el marquesàt de Denia. (Martí Gadea, Joaquim)

El qu' es escolá de amen,

sempre diu lo mateixet;

per aixó no sab eixir

casi may de peix y peixet.

Se diu en sentit burlesch ó festiu del que te poch palique o no es tant parlador com atres (J.M.G.)

El sereno s’ha perdut en la Font de la Salut,

i una auela l’ha encontrat amagat en un forat.

Aquesta cançoneta, s’interpreta des de fa més de cent anys en les representacions del “Betlem de Tirisiti” d’Alcoi, declarat “Bé Immaterial d’Interès Cultural per la Generalitat Valenciana. Alta distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Cultural".

Aquest Betlem, amb  figures de vareta, que es desplacen per guies en l’escenari, constitueix una de les ofertes més atractives i originals del Nadal alcoià, on han conservat tot el sabor popular. 

Apareixen seqüències del Nou Testament, com el naixement de Jesús amb Maria i Josep, l’ofrena dels Reis d’Orient i dels pastors, la fugida a Egipte com també les figures del hostaler Tirisiti (que dóna nom  al Betlem) i Tereseta, la seua dona.

El sagristà i el rector, les beates, els personatges del agüelo (simpàtic ell, però que sempre està remugant i que tots el xiquets i algun grandet l'emprenyen escridassant: "auelo chichero, cara de puchero, auelo chich....") i del sereno (del qui es canta aquesta estrofa) i que sempre estan preguntant-li l'hora: Sereno, quina hora és?, contestant i dient l'hora que li ve en gana.

També és barregen aspectes costumistes alcoians com les desfilades de les Festes de Moros i Cristians, l’Aparició de Sant Jordi, una correguda de bous amb el popular torero Clásico i l’ascensió de Tirisiti en el globus de Milà que és com finalitza la representació. 

Destacar la narració que ens ofereixen fora d'escena i que completa aquest meravellós Betlem de Tirisiti,

La Font de la Salut documentada a 1298, està situada al sud-oest d'Alcoi, a l’inici de la Serreta.

Fou abeurador reial al regnat de Pere IV el Cerimoniós a l’any 1364 quan aquest rei amb un gran exercit cami d'Oriola i Alacant en la Guerra dels dos Peres (Pere IV d'Aragó i Pere I de Castella, el Cruel) va passar per Alcoi.

A banda de la qualitat de l'aigua, pots trobar pins, roures, carrasques, romer, timó, argelagues, etc. i per descomptat, el singular paisatge alcoià.

El tio quaranta l’enfardaor,

va per les filaes llandant a tots.

Verset que es cantava pel primer terç del segle XX i que parlava de Miguel Sempere Castañer, peculiar personatge de la ciutat d’Alcoi.

A Alcoi. (L’Alcoià).

El tocar de la guitarra,

no escau a totes les mans,

que escau a mans delicades

de frares i capellans.

Els dies de la semana

Dilluns, acaptar als difunts.

Dimarts, acaptar nabs.

Dimecres, acaptar sebes.

Dichous, acaptar hous.

Divendres, acaptar alls tendres.

Disapte, tot ho acapte.

Dumenche, tot  mo menche.

Joaquim  Martí Gadea. (Encisam de totes herbes...)

Acaptar: S'empra per demanar i arreplegar l'almoina com també per guanyar, obtenir o adquirir una cosa..

En l'edat mitjana era la fórmula amb què es feia la prestació de vassallatge als senyors feudals

 

Els diners alegren als infants, als frares carmelitans i fan cantar als capellans.

Els fadrins de Cerdanyola,

saben molt i saben poc,

quan se’n van a les ballades,

se n’hi van amb esclops.

El Vallès.

Els joves de Tàrbena

s'han comprat un guitarró

per aanar tots els dumenges

de punteta i de taló.

A Tàrbenaa (Marina Baixa)

Els que vinguen a Ontenient somiaran nit i dia,

la festa que li farem al Cristo de l’Agonia.

A Ontinyent (La Vall d’Albaida).

Em diuen el tio Bamba,

sóc alegre i sóc fester,

i quan estire la pata,

molt que se’n recordareu. 

A Alcoi. (L’Alcoià).

En Artana són sarieros,

en La Vall, espardenyers.

En Eslida taponeros

i en Tales són donçainers.

Aín (La Plana Baixa).

En el carrer de no sé quin

he vist un sant

que resant-li un no sé què

es guanya no sé quant.

En el portal de Betlem

m’he trobat un davantal,

i en la bojaca un xiulit

per a tocar tota la nit.

A Alcoi. (L’Alcoià).

En els Mudéjares hi han

xicots de molt bon humor

disfruten tot lo que poden

en els ensayos i cançons.

Fragment de la cançó “En els Mudéjares hi han”. Peculiar Filà d’Alcoi amb més de cent anys de vida. 

El meu sogre Juan Llopis Cano va ser membre d’aquesta filà.

A Alcoi. (L’Alcoià).

En esta nit els pastorets cantaven amb alegria,

perquè diuen que ha naixcut el Redemptor de la vida.

En la Cova de Betlem

ja no es crien teranyines,

perquè els àngels del Cel

les espolsen tots el diez.

           En la plaça del Castell

està la glòria completa;

l’acordió i la guitarra,

postisses i pandereta.

Altea (Marina Baixa)

En la Torre de Paterna, 

canta i diu un teuladí.

Rocorfoll de ceba tendra!.

Quanta fam hi ha per ací.

La Torre Medieval de Paterna,( l’Horta), era un punt de vigília per a evitar  atacs, té un gran valor simbòlic, figura  en l’Escut d’Armes de la Ciutat, evoca la família, la casa, els amics, etc.

En lo carrer de la Palla,

vull ser sepultat,

dalt a la perxada,

o en algun terrat,

.... fins que jo em retorne en lo any vinent.

Al ninot de carnestoltes.

En Monòve’ han fet un bando,

que el que cante una cançó,

té deu pessetes de multa,

i tres dies de presó.

Bando -Cast.-  és  INCORRECTE.  Cal dir: Ban:  Ordre de caràcter general.

El Pinós (Les Valls del Vinalopó).

En Ribesalbes fan festes,

i les paguen els fadrins,

que relinxen com a bèsties,

i bramen com a rossíns.

Plana Baixa.

En Tales són donçainers,

i en Artana sarieros;

en Borriol pedrapiquers

i en Onda taulelleros.

Plana Baixa.

En Tales són dolçainers

i en Artana són sarieros,

en Ribesalbes ollers

i en Onda taulelleros.

Plana Baixa.

En València estan les roses

i en Castelló els rosers.

En Onda les xiques guapes

i en Tales els dolçainers.

En València vull comprar,

per a fer-te serenata,

un rossinyol cantador

i una guitarra de plata.

En venir el mes de maig,

volen puntejar guitarres.

Cadascú se’n va amb les seves,

i jo amb ses meves em veig

Encara que canti jo,

no canti per a mi tot sol,

canti per un amic meu,

que en mon cant troba consol.

Encara que portis xencla

i sabates de taló,

cada dia que fas festa,

mudes de ballador

Entra, entra motxillero

entra devers a la cuina

i voràs a Sant Antoni

arrunsant-se en la cortina.

Motxillero: Xiquet o xiqueta mascarat i vestit amb roba vella que la Nit de Nadal va per les cases a demanar l’aguilando.
            Arrunsar: Moure d’una part a l’altra.
           A Monover (Les Valls del Vinalopó).

Entre Barxell i Polop,

hi ha un mar de competència,

sobre qui balla millor,

la joteta i la safanòria.
            Barxell i Polop són partides rurals del terme d’Alcoi.

Es cantar vol alegria,

i jo cante i tic tristor,

no hi ha pena ni dolor

que dins del meu cor, no sia.

Illes Balears.

Es dos s’en va venir

A menjar ro(t)llets de mel

I jo me’n vaig venir

Fet un Sant Miquel.

Fórmula d’acabament de conte.

EL Carxe – Múrcia

És la Taina una dansa

que entusiasma a la gent,

per el puja i abaixa

i pel gran moviment.

Esta cançó que he cantat,

me la tinc que endur a Pego,

i allí la barataré,

per una pell de borrego.

Callosa d’en Sarrià (Marina Baixa). 

Esta copla que ara cante,

esta és la de la despedida

que és la jota que balla,

la fadrina moixentina.       

Esta nit fa bona nit,

i demà serà Nadal,

menjarem arròs amb trossos.

Quin mal nos farà el queixal!.

A Alcoi. (L’Alcoià).

Esta nit he de tocar,

un pandero i un xiulit,

i no tinc que descansar,

fins que no caiga rendit.

Estes festes de Nadal,

es dones són matineres,

unes pa matar al gall

i altres pa fer-se les trenes.

Estes festes de Nadal

m'he trobat un devantal

i en la butjaca un xeulit

p'a xiular tota la nit.

A la rum, rum, a la rum rum,

figues i panses i apageu la llum. (bis).

Rodamots: Gentilesa d'Eugeni S. Reig.

A Alcoi. (L’Alcoià).

Estes seguidilletes

¿qui les ha tretes?

La besona de Gòrga

que te pesetes.

Dende gichs que sentim nomenar á eixa dona y á lo qu'es veu, devía ser molt coneguda en aquella rodolá per gistosa, digera, cantadora y sobre tot ben acomodada ó riqueta, segóns lo celebrada qu'era en aquell temps. En pròva d'aixó encara huí dasta les giques canten al sò del pandero este estrevill ó lo que siga. (Martí Gadea, Joaquim - 1906)   

Estes segudilletes,

qui les ha tretes,

Micalet de la Foia,

que té pessetes.

Cocentaina (El Comtat).

-F – G – H – I-

Fadrinets, entreu en dansa,

els que esteu per a dansar;

poseu-vos entre dos noies,

i agafeu-les per la mà.

Fes-la ballar a teva dona,

fes-la ballar dins un sedàs:

quan te la daven no la volies,

ara la vols i no l’hauràs.

Llofriu (Baix Empordà). 

Gloriós sant Blai de Potries,

bona festa i bon porrat,

el que no sembla borratxo,

sembla mig emborratxat.

La Safor. 

           He rompuda sa requinta,

sa prima d’es violí.

El que em dóna pena a mi,

és es floquer de sa cinta.

Illes Balears.

Hi havia una volta un poble que dormia i que dormia bonica morena.

I de tant que va dormir, despert i tot somiava.

Hous als hous, bones Pasques, bons dichous,

hous al ponedor, bastonaes al retor,

hous á la pallisa, bastonaes á la chusticia,

hous al almari, bastonaes al vicari.

Huí Valènsia s’abatolla,

per vore’ls carros triomfals,

les dansetes, els timbals,

misteris i la degolla.

Abatollar:  Commoure, modificar, moure rembombori.

És refereix a la cavalcada de la revetlla del Corpus.

I una cançoneja, cantaria jo, treta d’una noia, n’és del Rosselló.

Illes Balears.

-J-

Ja cau auia -aigua- menudeta,

les campanes toquen al vol;

no t’espantes Visanteta,

que el teu novio encara el vol.

Cantada per la meua agüela Julia.

A Alcoi. (L’Alcoià).

Amb  variants  com:

Cauen gotes menudetes,

la barqueta se'n va al vol;

com si fora Marieta,

que el seu novio no la vol.

Si el seu novio la vullguera,

li duria tot allò;

l'agulleta de ganxillo,

i un vestit ben recobert.

Ja ho diuen els catalans,

que pagant, pagant

sant Pere canta,

amb permís dels capellans.

Botifarra de pagès, cançó de La Trinca.

Ja mos ve Pasqual pa berenar,

pa regalar la mona i passejar,

armarem un gales i ballarem,

tots els xics i xiques,

tots els xics i xiques guapes,

i mos divertirem.

Mos hem de divertir

i hem de vindré a Manuel en el violi.

El tio Vicent de Pobla també vindrà,

tocarà la guitarra i ballarà,

armarem gales i ballarem

tots el xics i xiques guapes

i mos divertirem.

Cançó de Pasqua cantada per ma mare Carmen nascuda a Benipeixcar. (La Safor).

Ja no canta el capellà,

perquè no li’n donen una.

Ni una, ni mitja, ni cap.

Ja no canta el capellà ...

Ja no canta l’Oliver,

a l’estil de la Ribera,

perquè s’emporta la palma,

un Chiquillo de Cullera.

Ja no canta Ramonet,

a l’estil de la Ribera,

que canta son germanet;

tan poca veu que li queda!

Ja tinc el morros lluents de tocar i no cobrar;

fadrinetes de Petrer no eixireu més a ballar

si no em pagueu al corrent.

Més que s’empenyeren tots els currutacos de Petrer,

no eixiran més a ballar si no paguen al corrent.

A Altea. (Marina Baixa).

Jaume petaume,

cul de simbomba,

cresta de gall,

puja’m a cavall!

Jesús és nat, Jesús és viu,

Jesús és mort, Jesús és ressuscitat,

tot això és tan veritat

com la Santíssima Trinitat.

Jo estic loca d’alegria!.

Què li passa so Tomasa?.

Què no ho sap?

Jesús, Maria!. Què passa?.

Passa este dia la processó per ma casa!.

A València pel Corpus.

Jo cante perqué sé,

jo cante per divertir-me

i en el Carxe hi ha un forat,

pa’l que no vullga sentir-me.

Que vaja i encaixe el cap

si no vol sentir-me.

La Canyada del Trigo. (El Carxe – Murcia).

Jo sé una cançó, 

de fil i cotó,

que els àngels li canten,

al Nostre Senyor.

Amb una guitarra 

i amb un guitarró.

Amb  variants  com:

... En una guitarra 

i en un guitarró.

... Pepeta la guapa

i tu el ploró.

... A mossos, a mossos

me faig un gipó.

Gipó: Peça de vestir amb mànegues, ajustada i cenyida al cos que cobreix el tronc.

... Ma mare va a missa

i mon pare al sermó.

... Campana de fusta

batall de segó.

Segó: Pells de blat moltes que se separa de la farina i es dona com aliment.

... ma mare mongeta

mon pare retor.

.... me menjo la figa

i tiro el peçó.

... me gite en m'agüela

i li pixe el faldó.

Jo sóc un pobre ma, me, mi, mo, músic de carrer,

que sempre que jo pac, pec, pic, poc, puc toco el que sé.

D'un lloc a l'altre bas, bes, bis, bos, busco algun diner.

Si em feu callar, jo ma, me mi, mo, mu, jo moriré.

Jo te dic la veritat,

que m’agrada aquell xiquet

que tocava el tabalet,

en les festes d’Albalat.

L’Horta.

Joan de Riu és arribat,

amb lo pot de confitura,

Joan de Riu és arribat

amb lo pot de rasinat.

Per carnestoltes. (El Rosselló).

           -L-

L’ermità de santa Eugènia

és un vell cap d’esquirol,

per poder-ne fer ballades,

s’ha comprat un flabiol.

Santa Eugènia, és una ermita de Darnius, a L’Alt Empordà.

L'esquellao ó cencerrá

es broma de gent d'humor

que obsèquia als viudos qu'es casen

á sò de plats y tambor.

Qu'es una música molt alegre y divertida, encara que alguns dels obsequiats la recibixen tancantse en casa y arruixant als músichs desd'el balcó, pera que l'aygua apague 'ls seus ardors.

Se fá en los casaments de viudos y viudes, y es una broma de bòn género unes vegades, y atres masa pesades, atrevida y dasta indecent. (Martí Gadea, Joaquim - 1906)

La balladora quan balla,

no més mira al ballador,

si li penja o no li penja,

la punta del mocador.

La balladora quan balla,

sempre mira al ballador

si és el més temprat del rotgle,

o si en hi ha un altre millor.

La bolangera del tupí

sense foc la fa bullir;

feu-li foc i bullirà,

la bolangera dinarà.

Bolangera:  Ball de ritme viu i tonada alegre que és format  per una part de ball rodó i una altra de variada.

A Castelló (Plana Alta).

La campana de la Queda

tocava sempre molt tart.

pa que tot hòm al ouirla

s'en anara á bòna part.

Era la qu'en atre temps feha el tòch d'eixe nòm á les darreres hòres de la nit, y la senyal de retiro pera tots els habitants d'una població. (Martí Gadea, Joaquim - 1906)

La cançó de la lileta

es cançó que mai s’acaba,

comença per la lileta

i s’acaba per la lilada. 

La cega de la Ollería

tingué una veu de barranch.

molta gracia pa fer vèrsos

y romanços pròu picants.

Segurament era molt nomenada en la provincia  de Valencia á mitat del sígle dènau, per la sehua gran veu, per la gracia en cantar y tocar la guitarra, y més que tot per tindre tanta facilitat en versar ó traure cansóns, trobos, colòquis y romanços. (Marti Gadea, Joaquim - 1906)

La despedida faré,

amb arròs i bajoquetes,

i el que no vulga ballar,

que se’n vaja a fer puñetes.

A Ibi (L’Alcoià).

La dona del dolçainer

és dona de gran fortuna

perquè ella té dos dolçaines

i les altres només una.

La jáquera ó ball de Torrent

es el clásich dels antichs

més comparát en aquéll

el de huí es un ball de gichs.

Pròpiament és el Ball de Torrent. (Martí Gadea, Joaquim - 1906)

Veure Ballar xàqueres.

La jota cofrentina,

van ballant-la pel carrer,

les filles del conseller,

i de l’alcalde també.

Vall de Cofrents-Aiora.

La jota que canta Tueja,

en el Cielo se crió,

un dia se cayó al río,

y p’a Valencia bajó.

Els Serrans.

              La jota se baila con mucho compás,

y si es cofrentina con gracia y con sal.

Los pies en el suelo no deben tocar,

parece que quieran echar a volar.

A Cofrents (Vall de Cofrents-Aiora).

La jota se llama jota,

porque la inventó Abén Jot,

cuando de Valencia vino,

desterrado pa Aragón.

A Saragossa.                                                                                                                      

La Mare de Déu quan era xiqueta

anava a costura en una cistelleta.

Sa mare li diu: -Porta-te molt bé,

que tot el que te vega te voldrà molt bé-.

El Carxe. (Múrcia).

La novia salió de Andilla,

el novio salió de Osset;

la donçaina de Canales, y el tabal de Sacañet.

A Vilar (Els Serrans).

La pandorga est borratxa,

els que la toquen també,

i els fadrins que van en ella,

no valen un dihuité.

A Alcoi (L'Alcoià).

La guitarra est borraja,

el qui la toca també, ....

(J.M.G.)

La pandorga és un perol,

el reclam un tros de llanda,

la pell és de conill

i lo que furga un tros de canya.

A Alcoi (L'Alcoià).

La paput cantava en Xinxes,

i el gallet en Almenara.

En la Cartoixa el pa dur,

i en Tanca mai s’acaba.

Al·ludeix a la Cartoixa d’Ara Christi rival del Monestir del Puig. Cartoixa és la llatinització del topònim francès Chartreuse, lloc de fundació de l'orde de sant Bru.

Rafelbunyol (Horta Nord). 

La simbomba és un caduf

i el reclam un tros de llanda

i la pell és de conill

i la varilla és un tros de canya.

Ole, ole, ai, i la pell és de conill,

ole, ole, ai, i la varilla de canya.

A Alcoi. (L’Alcoià).

La simbomba més antiga,

la té un carrioner;

diu que té un pam de canya i,

a sa dona, li va bé.

Gentilesa de Lluis Barberà - Mallorcaweb

Carrioners són el noms dels habitants de Son Carrió (Mallorca).

La son soneta,

la son me ve;

si tinc ballera,

bé ballaré.

Cançó d'infants.

A Llofriu (Baix Empordà).

La xiqueta té soneta,

se mare l’adormirà,

i se l’endurà a València,

a veure els balls populars.

Cullera /Ribera Baixa).

Las campanicas de Geldo,

las tocan con mucha furia

y los redobles que dan,

bate la flor de la alubia.

Sogorb (Alt Palància).

Les albades de Llucena,

són molt bones de cantar,

a mig dia pa i cireres, de nit cireres i pa. 

Les Useres (L’Alcalatén).

Les albaes del meu poble,

són molt bones de cantar,

a mig dia pa i abaejo,

i a la nit abaejo i pa.

Les beates d'Alcácer

estant de Misa major,

cridaren á Don Pascual

y el tiraren en lo pòu.

No hia que fiarse molt de les beates mixorreres, sobre tot de les que vòlen pasar sense treballar; hia temps pera encomanarse á Deu y pera fer faena, qu'es lo que no vòlen moltes d'elles, y per això mòuen ardits y traces pera no fer brot. (Martí Gadea, Joaquim)

Les campanes del poble de Benipeixcar canten:

-Rascat i fem, tot és bo, rascat i fem, tot és bo- diuen els veïns de Benirredrà,

i els de Benipeixcar contesten referint-se a les campanes de Benirredrà:

-Trau les claus, tu les tens, trau tabaco i fumarem-.

Aquesta cançó la cantava la meua mare Carmen, nascuda a Benipeixcar. (La Safor).

Les coples de Calaínos,

com d'Ambròs la caravina,

no més son pera fer iure

á gent de gòrja y borina.

Les coples de Calaínos s'apliquen á les cansóns desustanciades y ridícules, atribuides á eixe personaje real ó fabulós, que no sabém tan sixquera si ha existit, ni d'ahon era, cas d'existir; y en gineral se referixen á totes les còses pèsimes ó de mal gust. (Martí Gadea, Joaquim - 1906).

Gorja:Diversió, alegria bulliciosa.

Borina: Soroll de divertiment com també de baralla i de gresca.

Les fadrines de Barxell,

han fet una gran festota

han matat un llagostí,

de la sang han fet pilota.

A Alcoi. (L’Alcoià).

Les matraques supleixen

a les campanes,

i en les festes del carrer,

fan més soroll que les traques.

Les minyones de la Pobla,

quan ballen el saltet,

no fan per l’aigua del càntir,

que és pel vi del porronet.

Es refereix a la Pobla d’Aran.

Les xiques d'Alginet

són molt desimboltes

ballant menegen el culet

trenta o quaranta voltes.

La Ribera Alta.

Les xiques de la Mussara

són poques i ballen bé,

tenen la panxa arrugada

com la manxa d’un ferrer. 

El Priorat.

Les xiques de la Romana

són poques i ballen bé,

en sentir una guitarra

ixen corrents al carrer.

El Pinós. (Les Valls del Vinalopó).

Les xiques de la Trauanta,

s’han comprat un guitarró,

per ballar els diumenges,

de punteta i de taló.

La Trauanta és un antic mas de Figueroles (L’Alcalatén).

Lo dia de sant Joan

és diada d'alegria.

Fan festa los cristians

e moros de moreria.

Lo nóvio i la novia

se volen casar,

i no tenen cadira

per a festejar.

Al Matarranya  (Tret del llibre Mont-Roig de Josep A. Carrégalo) - Gentilesa de Lluís Barberà.

-M-

M’enamora la música Nova,

em captiva la música Vella,

però és la música de la Unió

la que s’enduu tota la meua passió.

Són les tres centenàries Societats Musicals d’Alcoi.

Des de fa poc temps, a Alcoi gaudim també de la:

Agrupació Musical Serpis.

Ma mare em diu bandereta

i jo li dic que té raó.

Que totes les banderetes,

van davant la "provessó".

A Alcoi (L'Alcoià)

Ma sogra me vol donar

una creu per al rosari

prou en tinc en son fill

que tinc creu i relicari.

Madre: a la puerta hay un niño

más hermoso que el sol bello,

es preciso tenga frio

porque el pobre anda en cueros.

Anda dile que entre y se calentará 

porque en esta tierra ya no hay caridad,

porque en esta tierra ya no hay caridad,

porque en esta tierra ya no hay caridad.

Nadala en memòria de la nostra i benvolguda Amèlia Terol Pérez

Mare de Déu de les Sogues,

Sant "Cristo" de Balaguer,

si voleu que em posi monja,

deixeu-me casar primer.

Tret del mur de Pere Pujol Padrol (7-9-21)

Mare de Déu de Montserrat

feu-me dir la veritat;

qui té l'anell,

pica per ell.

Cançó que recorda el joc on havíem d'estar quiets i només s'aixecava qui li tocava parar i posant les mans juntes, amagava un anell que l'anava passant per tots els altres que obrien les mans una mica perquè no es veiés en qui l'havia deixat. Era com un ritual afectuós, com una carícia innocent quan et passaven les mans poc a poc tocant-se

Gentilesa de Pep Bofarull Gallés

    

Mareta, mareta, esta nit he somiat, 

que una nineta, m'havies comprat.

La nina tenia, bonics els dos ulls,

la cara molt fina i els cabells molt rulls. ....

Aquesta cançó de bressol, ens la cantava la nostra mare a la meua germana i a mi. 

Amb tot cor per a Carmen Pérez Serra, la nostra mare.

El seu origen es remunta al segle XVIII, possiblement a la localitat d'Aigües a la comarca d'Alicanti (Cançoner de Salvador Seguí).

Depenent de cada lloc, les lletres canvien un poc

Mareta, mareta, esta nit he somiat, 

que una nineta, m'havies comprat.

Mareta, mareta quan em vaig alçar

la nina estimada estava al meu braç.

La nina plorava quan jo l'adormia,

la nina plorava perquè tenia son.

i jo li cantava amb molta alegria,

adorm-te nineta, adorm-te si tens son,

Mareta, mareta, esta nit he somiat 

que una nineta m'havies comprat.

Mareta, mareta, no'm faces plorar,

compra'm la niteta que avui és el meu sant.

Marieta, Marieta, jo vos cantaré

una cançoneta que te dormirà.

Dorm-te, dorm neneta, dorm-te si tens son,

dorm-te, xicoteta, dorm-te si tens son, ...

.....En una caireta, jo l’engronsava 

i està cançoneta, jo li cantava: 

dorm-te, dorm nineta, dorm-te, si tens son.

.... Tu eres de la teta l’aleta del cor

Jo et cantaré, nineta, non noo, non noo …

Engrossar: Bressolar, balancejar.

Marieta del Molí Nou,

salta bots i carreteres,     

i al roïdo de la mola,

repica les castanyetes.

Marieta, quan escures,

no tires l’aigua al carrer,

que banyaràs la guitarra,

el guitarró i els ferrets. 

Marieta, filla nueua,

no tires auia al carrer

no li banyes la guitarra

a eixe pobret mariner.

Els Escandells, l’Ombria de la Sarsa, Les Coves de Penya-roja. (El Carxe –Múrcia.)

Maseres de Mariola

mosses del mas llunyedà

ballen a so de guitarra

que el camperol va tocant

aires antics del fandango

que a Barxell nasqué fregant

amb ritmes de la guitarra

i el tabalet redoblant.

Cenyiu-vos al bust amb gràcia

el mocador florejat

i la calça acolorida

que perfile en joios ball

els bots del compàs joliu

que les cames trenaran.

Fins Sant Antoni fa dansa

al so de cobla i tabal.

Joan Valls i Jordà - Músic i poeta

Alcoi (L'Alcoià).

Més m'estime una guitarra

que un tros de pa de forner;

per què al so de la guitarra

hi acudeix tota la gent.

Mestre Pere es biscaí,

ens ha sortit d’eixes terres;

no és bo per tocar guitarres,

ni tampoc el violí.

Illes Balears.

Moros y Cristians i Falles

tradisió y valencianisme.

Les dos festes s'achermanen

y chuntetes caminen.

A Alcoi

Revista El Fallero - Agost 1935

Mos faran bon puchero

per al dia de Nadal,

puchero en bones pilotes

i també un pollastre gran.

Puchero -Cast.- – Olla:  Carn bullida amb altres ingredients,  principalment creïlles, hortalisses, cigrons, cansalada i pilota.

Mos hem d’anar als Marenys,

mos hem de divertir,

també vindrà Julià en el violí.

El tio Pep de l’horta, també vindrà,

i en la seua guitarrota mos tocarà.

Mos tocarà un bolero i ballarem,

tots els xics i xiques guapes

i mos divertirem.

Mareny: Terreny de costa baixa, sovint saturat per les aigües del mar.  

Entre la desembocadura del riu Serpis i les platges de Venècia i Daimús estan els Marenys  de Rafalcaid.

Aquesta cançó la cantava la meua mare Carmen, nascuda a Benipeixcar.(La Safor).

Música li feia a Antònia,

amb un càntir foradat,

l'omplia per la boca

i se n'anava pel forat.

-N-
           Nadau capdan

ni chicha ni pan,

tres pas que auen,

cuate que en deuen.

Val d’Aran.

Nadau tidun,

caga tidun,

se nu vos cagá te,

daré un cop de bastum.

Val d’Aran.

Na culot i sa d’en Gant,

duien es bombo en sa mà,

ja podeu considerar,

que era falta de bergant

Illes Balears.

Nanos i jagants

xiquetets i grans

van pel carrer

cantant i blincant.

La Canyada del Trigo, Els Escandells, El Carxe. (Múrcia).

No hi ha gegants sense nanos,

ni hi ha calor sense fred;

i ni festa de valencians

en què no ixca el tabalet.

A València pel Corpus.

No volguera despedirme,

perquè m’agrada molt cantar,

però no tinc més remei,

perquè és hora d’acabar.

Nostre pare carnestoltes

sempre ha estat molt divertit,

ens escura les butxaques

i ens fa anar contents al llit.

No ploreu, no,

que ell tornarà i nosaltres no.

-O – P-

Otos de la meua vida,

on has anat a parar,

t’han lligat les campanetes,

en un fil de palomar.

Pa que toquen en finura

a ben agust i en galanura,

tingau als músics contents,

mes jojo en la embocadura

que ompliran els instruments!..

Revista de Falles de València “El Buñol”.Març de 1936.

Para cantar, en el Puerto

y bailar en Mosqueruela,

para chicas guapetonas,

Villafranca y la Angresuela.

Vistabella  (L’Alcalatén)           

Para cantar, un navarro,

para bailar, un francés;

para tocar la guitarra,

un mocito baldovés.

Els Serrans.

Pare Joan Carnestoltes

n’ha dictat un testament;

que no es pot tornar a fer gresca,

fins d’aquí a l’any vinent.

Sant Quintin de Mediona (Alt Penedès).

Passen bones festes,

festes de Nadal 

bones tarongetes

i un conill ben gran.

Per a enterar a la gent d’un llans molt original que ha passat en Ontinient,

no hi ha millor instrument que la donçaina i tabaet.

Per a fer festes rumboses

des de Llevant a Ponent,

no trobaràs atre poble

com el poble d’Ontinyent.

Per a xiques guapes Canet,

i l’afaram a Cervera,

per a bones danses Sant Jordi,

per a canters nous Traiguera.

L’Afaram és l’animal fantàstic que segons la llegenda vivia a les ruïnes del Castell de Cervera.

Peníscola (Baix Maestrat).

Per algepsers, Cocentaina;

per a faeners, Benillup;

per cantadors, Almudaina

i per pobres Catamarruc.

El Comtat.

Per ballar un fandanguillo.

Ai mare, jo en veig perdut!,

per ballar-lo tanta volta,

a m’he quedat geperut.

Per cantar ses peteneres,

a s’estany d’En Maiolet,

me daren quatre pessetes,

mistos, tabac i llibret.

Illes Balears.

Per Pasco formatjades,

pels darrers dies flaons,

per sant Joan cavallades

i per Nadal galls i capons

Illes Balears.

Per sant Just i sant Pastor

a Banyoles fan gran festa;

en fan una processó,

portant banyes a la testa.

Pla de l’Estany.

Per ser bon turisà,

home cristià i honrat,

té que ballar la Taina

i estar enamorat.

Torís (La Ribera Alta).

Pera mestres els d'escòla,

els cabiscols pa cantors,

y pa músichs excelents

sòls els burros bramadors.

Les notes musicals de Rossini y altres autors de primera fila, cautíven, entusiasmen y embelesen, pero no trenquen el fil de les nostres conversacions, en canvi quan brama un ase per ruin que siga, mos fá callar de redó. (Martí Gadea, Joaquim)

Perquè ploreu ara, el bon Jesuset?.

Per una pometa que n’ha perdudet.

Jo us en daré una altra, jo us en daré dos;

una per l’Infant i una altra per vos.

Plou i fa sol,

les campanes de Borriol;

plou i fa ombra,

les campanes de la Pobla.

Borriol (Plana Alta).

Puça Matinera,

s’alça pel matí,

i toca les campanes,

de sant Agustí.

Puríssima Concepció,

patrona del Carrascal,

doneu-mos salut i força

per a portar el Costal.

Ho canten els llenyataires a la Mare de Déu dels Lliris, Patrona de la ciutat d’Alcoi.    

-Q – R-                                                                              

Quan en mòriga en posareu

la guitarra dins la caixa.

Que gust de sentir-me-la prop!.

Que gojós si m’acompanya!.   

Quan jo me n’iré a la guerra,

per Alicant passaré;

me cromparé una guiterra,

tot sol me divertiré.

Illes Balears.                                                                                           

Quan jo toque la guitarra,

tots es posen a ballar,

i ens els peus tinc picoretes,

puix en volen acompanyar.                                                                                             

Quant toca un poble a rebato

no`s masa bòna senyal,

o es qu’está pròp l’enemich

o que les cóses van mal.

Quantretonda és dansadora

el Ràfol, miracleret

Montaverner bandereja

i la Pobla el raïment.

Que be es balla la Taina

en la era del pi,

al to de la donçaina

i al compàs del tamborí.

Que bo fa aquesta guitarra!,

que bo fa aquest guitarró!,

que bo fa el ballador,

que fa tremolar la terra.

Illes Balears.

Que llueva que llueva

la Virgen de la Cueva,

los pajaritos cantan

las nubes se levantan.

Que si, que no,

que caiga un chaparrón.

Que rompan los cristales

de la estación.

Aquesta versió és la que conec de xicotet.

Aquesta cançó té el seu origen a la població d'Altura (Alt Palància) on es troba dins de la "Cova Santa" una capella amb la Verge. La tradició conta que en 1726 una espantosa sequera  feia perilla la collita dels camps, aleshores els llauradors van demanar auxili a la Verge per a que plovera, ... l'endemà, 27 de febrer, va ploure a bots i barrals amb nevada inclosa.

Amb  variants  com:

... La luna se levanta,

Que sí, que no,

que caiga un chaparrón

Que sí, que no,

le canta el labrador.

... con agua i con jabón

arriba del colchón

y que no me moje yo.

... que caiga un chaparrón

con azucar i turrón.

Qui té canyes fá flautes,

qui té dones fá cabal;

á beure ví á la taverna

yá morir al hospital.

            JMG (Ensisam)

Qui ha sentit la dolçaina

i a vist la cucafera, 

recorda tota sa vida

a la Tortosa festera.

Cucafera:  Animal mitològic, semblant a un drac, que treia foc pels ulls i bromera per la boca, i que segons la llegenda es converteix en una bèstia mansa al perdre els seus poders..

Tortosa (Baix Ebre).

Rossinyol que alegre cantes

a la cuna del llorer,

si tu cantes d’alegria

jo d’amors cantaré.

-S-

San Pascual en salsa, ensalsa, ensalsa,

san Pascual en salsa, ensalsa al Senyor.

Porque era, porquera, porquera un Santo Varón.

Del anca, del anca de lancarnasión.

Cantada per Pep Gimeno “Botifarra”

Sa campana de Sant Jaume

de so escardat y dolent,

segons diuen males llengos

per Pasco tocarà bé,

Palma de Mallorca (Revista Crònica La Ignorància 21-2-1885 n. 298).

Sa ximbomba ja no sona

ni sona ni sonarà

per què té sa pell de ca

i sa canya que no és bona. 

Sant Antoni i sant Jeroni,

van tenir quatre raons;

tot plegat per unes calces,

que no hi havia botons.

Retret per una discussió absurda.

Fragment del Ball dels calçons de l’aplec de la Mare de Déu de Vilabona per la segona Pasqua.

Sant Antoni i sant Cristòfol

es miren i es van rient,

i es diuen l’un a l’altre:

¡Quina vida que ens mamem !...

Tret del treballs de Fina Querol Faurs "Alcoy a través de unas canciones populares". Revista de Festes de 1953. 

Sant Antoni va pel món,

tocant una campaneta,

demanant llet per als infants

que no tenen mamelleta.

Ho deien les mares mentre alletaven els fills.

Sant Joan, a vint-i-quatre,

i sant Pere a vint-i-nou,

i les festes de sant Jaume,

el vint-i-cinc de Juliol.

Santa Eulàlia de Ronçana,

voltada de presseguers,

els fadrins no fan ballada,

perquè no tenen diners.

Al Vallès Oriental.

Seguidilles manxegues,

són les que cante,

que de les valencianes,

no puc cantar-ne.

Seguidilla -Cast.- – Seguerilla -Colq.-: Cançó ballada de forma estròfica, més ràpida que el bolero, escrita en compàs ternari molt alegre i viu

Les parelles se  situen en rotgle i es canvia de parella cada vegada que intervé el cantador.

Seguerilles murcianes.

Qui les ha fetes?.

El retor d’Alfafara,

que té pessetes.

... Una xica de l’Orxa,

que té pessetes.

Set anys, nou mesos i dies,

esclau del rei vaig estar,

per aprendre a sonar,

es grai de ses xerimies.

Illes Balears.

Si el ball de la safanòria,

no te l’ensenyes demà,

fes el favor de deixar-me.

S’acabat de festejar!.

Barxell (L’Alcoià).

Si em pose a cantar cançons,

en cantaré més de mil,

perqué es lleve en la butxaca,

totes nyugadetes en un fil.

El Carxe. (Murcia)

Si em pose a cantar cançons,

vos en cante un centenar

per què és dia de festa

i ho hem de celebrar.

Si quieres que te cantemos

las albadas valencianas,

saca primero las tortas

y después las avellanas.

Si voleu veure ballades,

aneu a la vall de Manol,

que les ballen a la riera,

amb el so del flabiol.

La vall del Riu Manol, l’Alt Empordà.

Si vols saber ara i sempre que és un bon valencià

toca el tabal i dolçaina i al punt t'ho demostrarà.

Si vòls vore còses rares

y riures pròu á la gent,

acudix á les albaes

y també al Ball de Moyxent.

(Martí Gadea, Joaquim)

Socarrats de Cocentaina

ja heu perdut l’enteniment,

heu baratat les campanes

per tramussos i aiguardents.

El Comtat.

Sols enveche al donsayner

y á tota la chent d' orquesta

pues sense cap de diner

mencha y beu, y veu la festa.

(Martí Gadea, Joaquim)

Sols pot ballar el fandango.

Y els dies pasar alegres,

la gent qu’es fa les mans negres,

tenint la sarten del mango.

Sartén -Cast.-  Cal dir: Paella.

Mango -Cast.- Cal dir: Mànec.

El Tabalet n. 8 del 20 de Chuñ de 1847                                                            

Som del poble de la Vall

la jota mos ho demana,

ballaors de qualitat

i cantaors de gran fama.

Jata Vallera - Gentilesa de Marisol Sanaüja 

La Vall d'Uxó.

Som som som els instruments de la cobla de la vila!.

Portem ganes de barrila i de moure-us fins les dents.

Som la cobla!. Som la vila!. Els més fort, els més valents.

Crida de la cobla.

Són els donçayners de Tales

en la donçayna molt destres,

en lo vestit prou mirats

y en la música grans mestres.

Com el vers indica, a Tales, població de la Plana Baixa, els seus donçayners són part viva de la tradició musical, ja que desenvolupen una gran llavor en l’assoliment d’aquest instrument.

-T-

Tamboret. Si vas a França,

pujaràs dalt del tambor

i veuràs a Pepa-Amàlia,

com s’arregla el mocador. 

Tan xicoteta que jo sóc

i tinc el monyo rullet.

si em diuen a qui li semble,

jo li diré que al Jesuset.

A Alcoi (L'Alcoià).                                                                           

Terrateig és divertit,

tots ballen amb castanyetes.

Sols Montitxelvo està trist,

prega per les animetes.

La Pobla del Duc (La Vall d’Albaida).

Tiruri, tiruri.

Senyor Rei jo estic ací,

les garrofes per al rossí

i les coses bones per a mi.

Rossí: Cavall vigorós que servia per a la caça i per a la guerra i solia ser cavalcat pels escuders.

Locució tradicional on el xiquets criden il·lusionats als Reig d’Orient.

A L’Alcoià, La Costera, etc.

Amb  variants  com:

... La palla i les garrofes per al seu rossí,

i la casca i els regals per a mi.

La casca és un dolç fet de massapà que té forma de serp i està decorat amb fruites confitades.

Pel voltant es posen  peladilles, bombons, caramels, etc.

... lo que tinga de portar-m'ho demà,

porte-m'ho hui.

... donem casques per a mi,

i jo li donaré palla i garrofes per al seu rossí.

... No s’enganye de camí,

 i totes les coses que duga, 

siguen moltes per a mi.

... Un cabasset de palla per al seu rossí

i castanyes i avellanes per a mi.

... i les peladilles i ametles per a mi

... i els joguets i les coses bones per a mi.

Tivero té una dolçayna,

la repica en Alacant.

La dolçayna de Tivero,

respòn en lo Tosal blanch.

Benimassot poble del Comtat.

Toca la flauta butifler,

que ha de regnar Carles Tercer.

Tòcola tú si vols tocar,

que Felip quint ha de reinar.

Botifler – Butifler: Noms donats als habitants de certes poblacions pel fet d’haver estat partidaris de Felip V de Castella durant la Guerra de Successió.

Persona que col·labora amb els enemics del seu país.

Carles III: Amb aquest nom, l’Arxiduc Carles d’Àustria va ser reconegut per les nacions de la  Corona d’Aragó com a Rei.

Felip V va ser designat monarca en el testament de l’últim Habsburd hispànic Carles II.

L’inici del seu regant ve marcat per la Guerra de Successió entre tots dos, convertint-se ella en un enfrontament entre dues formes de regnar.  

Tocar el violó

es fer riure en valenciá,

y el qui nou' entén així

ben pòch sab del b a ba.

Se diu en sentit burlesch quant algú se queda malament en una còsa. (J.M.G.)

Torrentí i bovo?

Canta-li un trobo.

Si és de Torís,

canta-li’n sis.

Locució que es diu d’altres poblacions.

Tot hui en València són festes,

músiques, himnes i cants,

Roques, Misteris i dansetes,

moma, nanos i gegants.

Nanos i Gegants: Personatges inspirats en la Processó de Corpus.

Els nanos representen les races de Sem -Àsia-, Cam -Àfrica- i Jàfet -Amèrica- en una manifestació de la veneració universal de l’Eucaristia.

Els gegants, inseparables dels nanos, simbolitzen l'espanyol i l'espanyola -Europa-, el negre i la negra -Amèrica-, la mora i el moro -Àfrica- i la turca i el turc -Àsia-, i la seva alçada, va consonant en el misteri de l’Eucaristia difós per tot el món. 

Originàriament dansaven amb música interpretada per la dolçaina i el tabalet.

Figures consistents en ninots de fusta i cartó.

Totes són perfeccions,

vos ha dades el Senyor,

sonador i ballador,

i dictador de cançons.

Illes Balears.

Tots els dies són diumenges,

i Nadal de mes a mes;

carnestoltes quinze voltes,

i Quaresma no mai més.

Tu la jota vols que cante,

jo la jota cantaré;

si quieres la de Bufali,

es la mejor que jo me sé. 

-U – V – X – Y – Z-                                                                                    

Un puput en la muntanya,

quan canta diu veritats,

quan les cabres faran llana,

les dones faran bordats.

Marina Alta.

Una gallina xica, pica, camatorta i ballarica

va tenir sis polls xics, pics, camatorts i ballarics.

Si la gallina no hagués sigut xica,pica, camatorta i ballarica,

els sis polls no haguessin sigut xics, pics, i ballarics.

Una glosa ben dictada,

de quatre mots està bé,

de cinc i de sis, també,

si és de set, ja és codolada.

Codolada:  Composició poètica en què es combinen alternadament els versos de vuit síl·labes rimant amb versos de quatre o cinc síl·labes, i antigament també rimaven versos de set am versos de tres síl·labes.

A Mallorca. (Les Illes Balears).

Unes senyores de ringó-rango

per tres pessetes ballen fandango.

Ringó-Rango: Persona bruta, especialment dona mal vestida.

A Mallorca. (Les Illes Balears).

Venim a una casa rica,

rica i principal.

Els cantarem el guirlando.

Ja vorem si mos ne fan.

Visca els Tres Reis de l’Orient

que porten coses a tota la gent.

Una botifarra per la meva mare,

un porró de vi pel meu padrí.

Un tall de pa pel meu germà

i un tall de coca per la meva boca.

El Gironès. 

Visca la Mare de Deu d’Agres!.

Que està dalt d’una penyeta,

de tots els que estem ací,

el que no cante pesseta.

El Comtat.

Vinga, tia Maria, faça eixe favor:

mos saque l’aguilando,cacaus i torró.

Si mos saca armeles mosatros no en volem.

Si mos saca armeles, mosatros mo n’anem.

que no mo n’anem que no mo n’anem.

L’aguilando ja està fora lo que falta és l’aguardent.

El Carxe. (Múrcia).

Virgen de la Cueva Santa,

¿quién te vino á ver?

Segorbe y Altura,

Jérica i Viver.

Pero eixa copla no diu tota la veritat, y nosatros li afegim est'atra:

Vèrge de la Còva Santa,

sou de tots tan coneguda, 

que no hia en Espanya nengú

que no vos veja, com puga

(Marti Gadea, Joaquim 1906)

Veure també aquesta cançó tan coneguda:

Que llueva que llueva

la Virgen de la Cueva, ...

Xiques anem a ballar,

que ha vingut el tio Bamba,

i mos porta l’alegria

quan rasgueja la guitarra. 

Xiques. Xiques, animeu-vos,

que la mona ja està aquí,

que ja lleven la partida,

set o vuit o nou fadrins.

Que toca la guitarra

i també el organillo.

Xique, xiques, animeu-vos,

que jatenim els conills,

quatre pots de berberetxos,

dos quilos de quereilletes

i una garrafa de vi.

La Torre del Rico. (El Carxe – Múrcia).

           Ya baixen les Tomasines,

en la má’l costat,                                                      

dientlos a les fadrines,

mireume la rosa que porte en lo cáp.

Porte sabata en devilla

la calsa en ramell,

vixca la flor del sombrero, 

corbata y chaleco y el bón saragüell,

En el retratet estíc, 

en les cames bén plantaes. (Música)

En la maneta al costat,

y les calses remachaes. (Música)

              --  Estribillo  --

Ya baixen les Tomasines, etc., etc.

Nosatros eixím a la festa, 

com si forem orendelles, (Música)

Y si pregunten qui són, 

som les Tomasines Velles.  (Música)

--  Estribillo  --

Ya baixen les Tomasines, etc., etc.

Día veintidós d’Abril, 

qui vorá les Tomasines. (Música)

Carrer Machor cap’avall, 

enseñant les pantorrilles (Música)

--  Estribillo  --

Ya baixen les Tomasines, etc., etc.

En el añ cuaranta dos 

eixirán les Tomasines. (Música)

Y les fadrines dirán 

quines roses mes boniques.

--  Estribillo  y Fin  --

Himne de les Tomasines Velles d’Alcoi.

Full Imp. Hispania - Alcoy // Anys 1940-1950

Zigozí, les trompes sonen,

zigozí, el violí,

cornamusses, caramelles,

timbo, tambó el tamborí.

Illes Balears.