ELS MESTRES I ELS DIRECTORS

- Pau Casals i Defilló -

1a PART

Mai no m’he marcat una ratlla divisòria

entre l’ensenyament i l’aprenentatge. 

Un mestre, 

no cal dir que hauria de saber més 

que els seus deixebles, 

però, per a mi, 

ensenyar és aprendre.

Pau Casals i Defilló

Es dóna el nom de mestres a les persones que s’ocupen de l’ensenyament, amb l’objectiu de transmetre als alumnes per mitjà de diversos mètodes pedagògics tots els coneixements necessaris per facilitar-los l’aprenentatge.

En l’entorn musical, el director o mestre, és el responsable musical del funcionament artístic de les diferents agrupacions instrumentals i vocals, ja que té la missió de coordinar i dirigir totes les veus o instruments que la componen.

Els mestres, els músics, els i els directors tenen una clara, fecunda i diversa representació en el refranyer, reflecteixen una fisonomia i caràcter que els realça, per això les parèmies que parlen d’ells, destaquen pel seu llenguatge.

-A-

A estudi, que el mestre es fa vell!.

A mestre d’arpa, aprenent de sambuca.

A mestre nou, consell nou.

A papel sabido. a mi banda no le gana nadie.

Era i continua sent veritat.

En record del meu mestre Antonio Mompean Valenzuela, director de la Unió Musical d'Alcoi des de 1961 a 1977.

A tal mestre, tal deixeble.

Agafar la batuta.

Agradar-li la batuta.

Amarrar-se u al primer faristol.

Amb mà de mestre.

Anar batuta en mà.

Anar-li al soldat com l’ase al mestre de ball.

Aprenent de molt, mestre de res.

-B – C-

Batuta inflamada.

Bé aprèn qui bon mestre té.

Bon cap per a mestre.

Bon explicador, bon director.

Cada mestre té el seu llibre.

Cada u pensa que en el seu ofici és mestre.

Canviar de mestre per a canviar de música.

Canviar l’arquet per la batuta.

Carregar-li les culpes al mestre.

Concentració, connexió i concert!. Tot música!.

Ensenyen els mestres.

Consell de bon mestre, agafa'l, encara que no ho aproves.

Corregint i cantant el mestre va ensenyant.

Costum de mal mestre, deixeble sinistre.

-D-

De director canviaràs, però la mateixa música tocaràs.

De mà de mestre.

De mestre, boig i de poeta, tots en tenim una miqueta.

De mestre es canviarà, però la mateixa musica sonarà.

De mestre no s’hi neix sinó que se n’exerceix.

De tot s'ha de pagar l'aprenentatge.

Deixa fer al mestre per burro que siga.

Desacords del mestre i del deixeble mai no té remei.

Desesperar-se fent gestos per a espantar mosques i mosquits con un director d’orquestra.

Dirigir amb batuta invisible.

Dirigir amb batuta simfònica.

Dirigir la música.

Donar amb la batuta una bona orientació.

D'un savi humil, cada paraula en val mil.

Dur la batuta molt alta.

Dur la batuta.

Durar més que el mestre de ...

-E-

El bon mestre per la batuta es coneix.

El bon músic fa bo al mestre; el bon mestre fa bo al músic.

El director és el que fa viure la música als músics.

El ferrer al mall, el pintor al pinzell i cadascú a l’ofici d’ell.

El mestre de música avantatja sempre en un pas als músics.

El mestre dolent, tot ho ensenya amb poc lluïment.

El mestre és el que mana.

El mestre et clavarà una bona solfa.

El mestre mai no té culpa.

El mestre vell ensenya bé.

... i el jove també.

El millor mestre és el temps, la millor mestra l’experiència.

El mosso vol ser mestre.

El temps ensenya més que cent mestres d'escola.

Els mals costums del mestre se li apeguen a l’alumne.

Els músics marquen el temps i el director és el que marca el temps als músics.

Joc de paraules.

És el director qui dirigeix als músics, o són els músics qui dirigeixen al director?.

És director o espanta-mosques?.

Fer braçades estranyes i ridícules davant el faristol.

És millor ser un bon estudiant que un dolent mestre.

Ets un mestre tites.

Dóna consells i es fa passar per savi sense veure els seus defectes.

-F – G – H – I-

Fer co m els mestres de capella, que entonen sempre massa alt.

Fer de mestre.

Donar del cos, exonerar el ventre (entre gent vella).

A Eivissa (Illes Balears).

Fotent-se del de la batuta.

Guanyar menys que un mestre escola.

Home de molts oficis, mestre de cap.

I el mestre li clavarà una bona solfa!.

-L-

L’experiència fa el mestre.

L’harmonia entre el mestre i els seus alumnes sempre ha de ser bona.

L’instrument d’un director de música no és només la batuta.

L’obra acabada lloa al mestre.

La maledicció d’una gitana: ¡Director de una banda de pueblo te veas!.

La necessitat treu mestres.

La práctica trau mestres.

La traba me se llengua!.

Li va dir tot nerviós un mestre al seu deixeble quan no entrava en raons per comprendre la lliçó.

Les dones sense mestre, saben plorar, mentir i ballar.

Les obres fan el mestre.

Les obres desempenyen el mestre.

Conèixer el mèrit per les obres i no per les paraules.

Los vicis no necessiten mestre.

Benaventurats els qui han tingut un mestre

perquè ells podran renegar-lo.

Joan Fuster i Ortells

-M-

Mà mestra.

Mancat d’arguments musicals.

Manejar la batuta.

Massa “ma non troppo” per aquest mestre.

Ma non troppo: Amb el temps musical indicat anteriorment, però no massa.

Menys currículum i més vitae.

Més estret que el mestre.

Mestràs!

Posar-lo en relleu, ressaltar.

Mestre amb talent, procura no dir-se'l, perquè ja l'hi dirà la gent.

Mestre d’escola i signa amb el dit.

Mestre d’estètica musical.

Estudiós de les qüestions de caràcter filosòfic que envolten la música.

Mestre d’orguens.

Mestre de ball.

Director d’un cos de ball d'un teatre.

Mestre de batuta llarga.

Mestre de Capella.

Director d’una capella de música.

Mestre de tot, oficial de res.

Referint-se als qui saben un poc de moltes coses però no en saben cap de bé.

Mestre gran o gran mestre son dos coses molt diverses.

Mestre manaire, fadrí groller.

Es diu contra el mal exemple dels superiors.

Mestre manyà, de franc i tot, és car.

Vol dir que els ignorants i  els que no són hàbils, no convenen a ningú.

A Menorca (Illes Balears).

Mestre xerraire, no ensenya gaire.

Mestre!, da capo.

Mestre!, vaja-se’n, que la banda sona millor sense vostè.

Mestret!. Mestringo!.

Poc importat, insignificant.

Mestre, quina toquem?. La mateixa.

Mestre, toquem ara algo guapet?.

Algo -Cast.-  és  INCORRECTE.   Cal dir:  Alguna cosa, quelcom.

Mestre, vull estudiar jazz, ... jaz, jazbutano estudiaràs tu!.

Es contestar un mestre de banda.

Mestrot!.

Exclamació pejorativa, negativa.

Moure's com una marioneta.

Música mal guiada, aviat estrellada.

Música!, mestre.

-N-

Ningú no naix mestre.

Per fer les coses, cal estudiar-les o esforça-se a aprendre-les

No és el mateix, Bernat, que mestre Bernat.

No és més llest qui més sap, sinó qui més ensenya.

No et precipites en reprendre el teu alumne.

No hi ha ensenyament, tan sols hi ha aprenentatge.

No hi ha músics sense mestres.

No es pot presumir de fer carrera sense l’ajut d'altres.

No només del mestre s’aprèn.

No prestar-li ni un quart d’atenció al mestre de música.

No saber on està l’espectacle si en els músics o en el mestre.

No soc mestre, només deixeble.

-P-

Passar més fam que en mestre escola,

Per a fer el que fas, no cal mestre.

Per un frare no es perd un convent, ni per un mestre una escola.

Perdre la batuta.

Perdre l’oremus.

Podreu canviar de mestre, però mai no podreu canviar de música.

Portar la batuta.

Posar-se davant del faristol.

Posar-se mestre.

Arriscar-se a fer-la sense demanar consell o permís al que havia de donar-lo.

-Q-

Quan el mestre marxava, la classe esdevenia can seixanta.

Can seixanta té el seu origen al carrer la Riereta de Barcelona on a finals del S. XIX hi havia tres fàbriques porta amb porta amb els números 18, 20 i 22 que sumats ells fan 60 i que eren del mateix propietari el qual no feia ni brot, cosa que es reflectia en la jornada fabril

Quan el mestre toca la flauta, els vailets ballen.

L'experiencia ajuda millor que ningú a qui pràctica el mateix ofici. 

Vailet: Aprenent, deixeble de l'ofici.

Quan els mestres són molts, la música s’enfonsa.

Quan l’estudiant està preparat, el mestre trau el cap.

Que ensenyar música siga, el teu pa de cada dia.

Qui amb bon mestre està, aprendre deu.

Qui amb bon mestre va, bon ofici aprèn.

Qui canta clar no necessita mestre.

Qui sap música no sempre és bon mestre de música.

Quina va, mestre?.

-S-

S’ha canviat de mestre, però no de música.

Sabent com són els directors de solfes, sabrem com sonaran les músiques.

Saber de solfa.

Ser una persona molt sabuda per fer o resoldre qualsevol afer.

Saber més que un mestre.

Sempre és bo que el mestre sàpiga la música.

Senyor de batuta elegant.

Ser de batuta fina.

Ser un mestre mosca.

Persona desconfiada i que busca raons pertot arreu.

Ser un músic de batuta grossa.

-T – U-

Tara-lira, tara-lara, s’ha de fer el que el mestre diga.

Tindre més paciència que un mestre escola.

Tindre més raó que un mestre.

Tindre vacances de mestre, paga de militar i feina de rector.

To mestre.

To principal.

Tots els mestres han estat d’aprenents.

Tragar més que un mestre.

Trencar la batuta.

Tres coses fan un bon mestre: confiança en si mateix, bon ull haver i molta música saber.

Un bon instrument, trau mestre.

Un bon mestre no és necessàriament un bon director.

Un músic mal ensenyat no diu gaire bé del seu mestre.

Vinga nen cap a escola, que el mestre es fa vell!.