13é. ANIMALETS QUE EMETEN CANTS
ELS OCELLS QUAN SÓN AL CEL, VAN CANTANT
"PAU, PAU, PAU",
I ÉS UNA MELODIA QUE BACH, BEETHOVEN I TOTS ELS GRANS
HAURIEN ADMIRAT I ESTIMAT.
Aquest fragment i la interpretació
amb el violoncel de "El Cant dels Ocells", és un "SI" indivisible del discurs que va pronunciar Pau Casals i Defilló en la seu de
l’ONU el dia 24 d’octubre de 1971 quan li van lliurar la Medalla de la Pau.
En aquest recull, no podia faltar un moviment tan lligat a la vida quotidiana com el que fa referència als animalets de caràcter i
costums pacífiques i inofensives, i també als que viuen en un estat purament
natural, és a dir, sense cap alteració introduïda per l'home.
Aquests companys són
sers organitzats, propis de la vida sensitiva, no de la racional, amb unes
funcions essencials com són la respiració, l’alimentació, l’excreció i la
reproducció, accions complementades per una gran mobilitat, una alta capacitat
de resposta i una aptitud important per als sons que emeten i que formen un
paper fonamental en la seva existència.
Els sons produïts, són generalment de més d'un tipus,
entesos aquests com una sèrie de notes i estan emesos en successió i
relacionats de forma què serveixen per a transmetre informacions, comunicacions
que es manifesten com els cants de les aus i les expressions d’altres
animals.
-A-
A gràcies d'infants i cants de pardals
no convides a ningú que et faran quedar mal.
A l’home pel parlar, al pardal pel cantar i a les campanes pel sonar.
A la cigala pel cantar i a la formiga pel treballar sempre hi ha que
imitar.
A la gàbia aprèn l’ocell cantar?.
A la una canta el gall, a les dos la totovia, a les tres el rossinyol i a les quatre ja és de dia.
A mitjans de Març el sol ja fa ombra i canta l’alosa.
A Santa Perpetua "puputs".
Uns veïns de la població van trobar propet d'ella una puput. Com que no havien vist mai un ocell tan bell, el van confondre amb la Mare de Déu disfressada i li van oferir el millor que tenien: un parell d'ous ben frescos. En acostar-s'hi l'ocell, ca començar a cantar "pu-put, pu-put, ..". Aleshores el veïns li ho van deixar ben clar: "No són pudents no, que són ben frescos". Vallès Occidental
Acabat el juny no canta el cucut.
Afinar el cant com els galls i les gallines.
Al cant del gall.
A primera hora.
Al gall cantant.
Al gall que canta li escanyen la gola.
Al pardal pel seu cant i pels seus
miracles al sant.
Allà on canten gallines i llauren vaques, mal any assegurat.
Als seus fems canta el gall.
Aquell gall que tan cantava és en Coll de Pincaró i que de tan que cantava, ara s'ha tornat capó.
Armar el guirigall.
Aviat no se’n canta, ni gall ni gallina.
-B – C-
Bé cantes mussol si vas tot sol.
Bon consell prengués si altre gall li cantés.
Bon gall li canta.
Bones paraules,
càntics de cigala.
Cada cosa a son temps i d'estiu cigales.
(Illes Balears),
Cada gall canta en el seu galliner.
I el qui és bo, en el seu i en
l’aliè.
Aliè: Estrany, que no té relació.
que no té part.
Cada gall en el seu corral no canta mal.
Cada gall en el seu galliner canta molt bé.
Cada mussol canta en es seu redol.
Cada ocell canta com el bec li ha
crescut.
Cada ocell canta en el seu temps.
Cada ocell es plau amb el cant de la
pròpia veu.
Cada ocellet s’alegra del seu cantet.
Cada pardal, llueix el seu cant.
Cadascú pensa que el seu cucut és el que millor canta.
Cant d’esparver a la matinada, vent o aigua per la vesprada.
Cant de cigala bon temps assenyala.
Les cigales pel matí, canten de forma curta però repetitiva, al
migdia, quan fa més calor, la cançó és llarga, quasi sense interrupcions i a la nit,
sembla que donen el do de pit, arribant a les cotes més altes del seu repertori.
Cant de gallina amb veu de gall
senyal de mal.
Cant de grills.
Si
volem saber la temperatura, contem les
vegades que canta un grill en un minut, ho dividiu entre 5 i li'n restem 9. Exemple: 150 cants
en un minut / 5 = 30 - 9 = 21º C de temperatura. El marge d'error és només d'1º C.
Cant del cigne.
Última composició d’un músic, d’un cantant, d’un poeta, ...
Cant dolç, captura d’ocells.
Cantà el gall, i no sap com ni quan.
Cantà el pardal i cantà pel seu mal.
Canta la granota i no té ni plomes,
ni pèl i ni llana.
Pobrets, alegrets i ligerets de butxaca.
Canta-li a l’ase i et refaràs un pet.
Cant d’ànecs de matinada, pluja a la
vesprada.
Canta-li al
burro i et respondrà amb un pet.
Cantar com el cucut.
Cantar com el rossinyol.
Cantar com el teuladí.
Cantar com les cagerneres.
Cantar com les xixarres i rebentar com les cigales.
Cantar com plora el llop.
Cantar com un canari.
Cantar com una calàndria.
Cantar amb bona entonació.
Cantar com
una granota.
Cantar com una xixarra.
Cantar de gall.
Cantar el gall i quedar mono.
Cantar el grill.
Tenir diners.
La Vall de Guadalest.
Cantar el cacaracac.
Cantar el
porc.
Instant
del matí.
Cantar i xiular com els ocells a la
gàbia.
Cantar l’ànec enmig del cigne.
Cantar la gallina.
Confessar un fracàs.
Cantar més que un grill.
Cante o no el gall, es farà de dia.
Canteu, canteu que pardalets tindreu.
M'ho cantava m'aguela Julia quan de xiquet li demanava un (o més) xavos per a comprar llepolies i que me'ls donava. (En memòria seua).
Com dos galls picats.
Com el gall matiner que canta i alça la cresta.
Com el gall quan canta, sembla que es trenca la gola.
Confondre quiquiriquic! per porta-me’l aquí.
Cor de grills.
Cuc clar, al
amo fa cantar.
-D – E-
De
dos gats i una gata, mai faltarà serenata.
De
pares cantors, fills caderneres.
De
Tots Sants a Nadal, justa una cantà de gall.
Despertar-se
al cant de l’alosa.
Dones,
músiques i ocells, contes nous, romanços
vells.
Dormir
com les llebres.
Dormir lleuger.
Dos galls en
un galliner no canten bé.
Parla dels qui volen imposar
les seues voluntats al mateix temps.
El bon poll,
en la closca canta.
El
cant de la rana porta tramuntana.
El
cant del cucut no és so d’arpa.
Acudit meteorològic.
El cant del
gall, desperta al cavall.
El cant del grill allunya a les bruixes.
El cant del grill dona alegria per la nit.
El
cucut per son dret ha de cantar per sant Benet, però ha jurat i rejurat que
no cantarà fins a sant Marc.
El
gall cantador acaba al
rostidor.
El gall
petit no canta que no hagi cantat el gros.
El
gall quan canta, alguna cosa té
que l’espanta.
El
matí de sant Esteve els galls
ja no cantaran.
El pollet a
gener, en sant Joan canta al galliner.
El qui
canta, no és sempre un pardal.
El
qui s’aixeca amb l’alosa cantarà com ella.
Els
pardals que pitjor canten són els que més abunden.
En abril cada ocell canta en el seu niu.
En els concerts d'estiu, el ric-ric dels grills domina el so de l'orquestra.
En
menys que canta un gall.
En un dir Jesús. En
un tres i no res.
Ens
estem anant perquè hi ha poca música, deia la guineu.
-F – G
– H – J-
Fer cantar com les cigales.
Forçar a declarar una cosa.
Fer com la cigala: adormir-se bé i cantant.
Fer el cucut.
Fer l’eixida
del cuco.
Eixir-se’n d’un afer sense
que ningú se n’adone.
Fer la
fotja.
Persona de moviments lents, que no
treballa com cal.
Fer sa cigala.
Xerrar molt i amolïnosament.
A Mallorca (Illes Baleats).
Fer un gall.
Fins
que no sent cantar el gall, no
abandona el seu treball.
Gall de
llavor, per sant Miquel, cantador.
Gall que
canta amb el sol post, crida a mort.
Gall que no
canta,
gargamella muda.
Gallina que
canta com el gall, posa l’amo a cavall.
Gallina
que canta i gall que pon,
sacau-los del món.
La
Franja d'Aragó - Ponent.
Gallina que
canta, de pondre ve.
Gallina
que no va al ponedor no veurà
més al gall cantador.
Gavina que canta, tramuntana que arriba.
Indica que farà mal temps.
Gos que
canta, lladre que espanta.
Gràcies a
criatures i cants d’ocells no són quan tu vols, sinó quan volen ells.
Granota que canta al març, l’abril la
farà callar.
Granota que canta, senyal d’aigua en el
seu xarco.
Granotes cantores, serenes aurores.
Gripaus cantant, bon temps barrutant.
Assenyala un canvi de
temperatura.
Hasta que el gran no s’ha sentit, no canta el gall petit.
Haver-ho
perdut tot; càntics de verges i música d’ocells.
Ja
no se'n canti ni gall ni gallina.
La
Franja d'Aragó - Ponent.
-L – Ll – M – N –
O-
L’ase
i el rossinyol no canten igual.
L’home naix
per a treballar i
l’ocell per a cantar.
L’oca
ensenya al cigne cantar.
L’ocell a la
gàbia, quan no canta de gust, canta de ràbia.
L’ocell amb
el cantar i el peix amb el nedar.
Es diu al·ludint a qui es queixa d’una
desgracia que no té remei.
La gallina
cantant i la dona plorant fan la fillada.
La gallina
pon cantant i la dona plorant.
La granota canta i plou, bona aigua si Déu vol.
La
guatlla canta blat segat, blat
segat, abans que l’hora de la
sega hi hagi arribat.
Guatlla: Ocell
gal·linaci semblant a la perdiu, negrós pel cap i per damunt i cendrós clar per la part inferior. Ho diuen els llauradors a ram de que la
guatlla troba nombrosos grans i espigues que li permeten menjar a bec ple.
La
ratapinyada no canta, renega.
Ratapinyada – Ratpenat: Mamífer que vola mitjançant una membrana cutània sostinguda pels ossos
de les extremitats. Murciélago -Cast.-
és INCORRECTE.
La
sirena canta?, mal temps a la mar.
La
xurla quan canta, crida pluja, pluja i fa ploure.
Xurla – Colltort: Ocell de cua llarga i arrodonida, de bec curt,
recte i punxegut i plomatge gris amb llistes negres, grogues i terroses.
Llamp,
llamp!, que el llop va a cantar.
Llevar-se
quan el porc canta.
Mal canta el grill, però és bo per a l'oït.
Mentre
Nostre Senyor és al Monument no canta cap ocell.
Més cantador que un grill.
Més
prompte que canta el gall de la passió.
Més
val un pardal en la mà que una perdiu en l’aire.
No
cantar-se’n gall ni gallina.
Haver caigut en l’oblit.
No
canten bé dos galls en un
galliner, ni poden bé cantar en el corral sense
lluitar ni barallar.
No
et fiïs del cant de la griva ni
a l’hivern ni a l’estiu, sinó a la primavera, quan
ella vol fer el niu.
Griva: Ocell de la família que és molt semblant al tord, però més gros.
No
saber-se’n d’algú ni gall ni gallina.
No sentir el cucut per la primavera.
No sentir ni un piu.
Ocell
de cant primerenc, per la tarda és menjat pel gat.
Ocell
mandrós, cant podrit.
Ocell
mandrós, canta cant dolent.
Ocell que
canta avisa al caçador.
Ocell que
escolta el reclam, fàcilment cau en el ram.
Ocell
que molt canta, no dóna res.
Ocell,
que canta molt, és rarament gras.
Olla de grills.
Desordre sorollós, confús, enrenou.
-P – Q-
Pardal amb
molts sons.
Pel
cant es coneix a l’ocell i pel seu fruit a l’arbre.
Pel
cant es coneix al pardal.
Pel
cantar coneix hom l’ocell i pel parlar, el cervell.
La
posició de les persones sempre es coneix pels seus fets.
Pel febrer,
crits de lloca i bons cants al galliner.
Lloca: Gallina
que cova i cria els polls
Pel
maig les granotes fan rac-rac.
Pel maig,
les granotes a cantar.
Mascarell:
Ocell blanc
amb una taca negra a l’entorn dels ulls, ales llargues i estretes i el bec llarg i punxegut.
Per
la Candelera, la cigonya
campanera, i si no fa fred, la cigonya i l’oreneta.
Per
la ploma i la cançó, coneixeràs el moixó.
Consell als caçadors.
Per
l'abril cada ocell canta en el seu niu.
Per
l'abril, canta la granota i el grill.
Per
maig floreix el faig i canta el gaig.
Faig: Arbre
d’escorça llisa i grisa, fulles ovales o el·líptiques, flors masculines i femenines i fruits -les
fages- en cúpula amb espines.
Gaig: Ocell de la família dels còrvids, de plomatge
gris vermellós, amb ratlles negres, blaves i blanques a les ales i amb algunes plomes erèctils damunt el
cap. Té un cantar molt variable i imita els cants d'altres animals.
Per sant Antoni del porquet, cada perdiu canta en el seu niu.
Per
sant Benet, cada cucut canta en son indret, i si no canta és mort de fred.
Per sant
Josep, el cucut canta tot dret,
si no canta per sant Josep, canta per sant
Benet, si no canta per sant Benet, canta per Setmana Santa, si no canta per
Setmana Santa, el cucut és mort o pres a França.
Per sant
Maties canten les
calàndries.
Per sant
Maties, cantes els ocells llurs d’alegries.
Per
sant Salvador, totes polles i un cantador.
Baix Aragó.
Per santa Madrona canta l’oreneta i l’alosa.
Pobra és la
casa on les gallines canten i el gall
calla.
Posar-se com
un gall.
Poll i
advent, canta per tot temps.
Quan al
capvespre canta el gall,
temps variat.
Quan beu el
gall després de cantar, aviat plourà.
Quan
canta el cuc, pel dia mullat i per la nit eixut.
Quan
canta el cuc, tan prompte surt el sol com cau l’aigua.
Quan
canta el cucut al matí, a la tarda
moll o eixut.
Illes
Balears.
Quan
canta el cucut i ha plogut, tan aviat moll com eixut.
Quan
canta el gall a deshora, pluja
a la vora.
Quan canta el gall per la vesprada, pluja o nevada.
Quan
canta el gripau, mal temps
adéu-siau.
Quan
canta el milà, aigua en la mà.
Milà: Ocell de color castany fosc, parts inferiors
vermelloses i cua llarga i forcada.
Quan canta el milà, pluja farà i si canta al migdia, pluja cada dia.
Quan
canta el mussol abans de brotar el cep, any de molt
vi.
Quan
canta el mussol pel gener és que
encara farà molt fred.
Quan
canta el picot, la pluja és ben a
prop.
Quan
canta el pollastre, si has de fer,
deixa el catre.
Quan canta
el renoc, bon oratge.
Quan canta
el rupit, no tingues la
flassada al llit.
Rupit – Pit-roig:
Ocell gris amb el pit i el front de color taronja i un cant melodiós i allargat.
Quan canta
la cogullada, trau el llit de la
flassada.
Quan
canta la perdiu, que plourà diu i el pagès cerca ton niu.
Quan canta la puput, el bon temps és vingut.
Quan
cante el gall.
En
fer-se de dia.
Quan
canten els gripaus senyalen pluja.
Quan
el brúfol canta, aire o aigua.
Brúfol: Mussol banyut. Ocell nocturn que té dos plomalls a manera de
banyetes damunt el cap.
Quan
el gall canta a parells, aigua a ribells; quan el gall canta a senars, ni
s'omple un vas.
Quan
el gall canta i després beu,
prompte trona i plou.
Quan
el gamarús canta pel gener és
un altre hivern que ve.
Gamarús: Ocell nocturn molt semblant a l'òliba però
més gros.
Persona estúpida o molt rústica.
Quan el gat
miola, el gener s’acosta.
Quan
el grill canta, ja no cal manta.
Quan el mussol canta de mati blanet, de vesprada sequet.
Quan
el mussol canta pel gener, un altre
hivern ve.
Quan
el mussol canta, senyal d'aigua.
Quan el pigot canta pels alts, pluja a semals, i si canta pels torrents, farà vents.
Quan
els esparvers canten al niu rodolen els còdols al riu.
Quan els
gats miolen pel gener senyal que busquen coves.
Quan els
gossos lladren, alguna cançó senten.
Quan
l’ocell primerenc canta, el recull el gat.
Quan
la cigala para la cançó, agafa el
fals el segador.
En juny el blat està a punt de segar.
Quan
la cigala canta pel setembre no
compres blat per a revendre.
Quan
la gallina canta, es mor la
veïna.
Quan la gavina canta, tramuntana;
quan neda, arria les veles;i quan camina,
hissa, hissa!
Illes Balears.
Quan
la merla canta i no plou, serà
perquè Déu no vol.
Merla: Ocell de plomatge de diferents
colors i bec groc, que posseeix un bell cant.
Quan la rana canta, senyal d’aigua si Déu vol.
Quan la serp
canta, aigua senyala.
Quan les
garses canten, alguna cosa senten.
Quan les granotes canten i molt plou, és per que Déu vol.
Quan sentis
la gavina cantar, popa a la mar.
Quan sentis
la gavina cantar, procura desembarcar.
Quan
un grill canta a la llar de foc, porta sort a la casa.
Quan una
gallina canta amb veu de gall, s’ha de matar perquè porta mala
astruga.
Qui
no sigui bo per a gall, que no
canti.
-R – S-
Rector
i gall canten junts.
Ric,
ric, com els grills.
Roí
au, roí cant.
Sant
Benet fa cantar el cucut, i sant Pere el fa callar.
Sant
Salvador tantes gallines, sant Salvador tants cantadors.
Sent el meu
gall cantar, però no se en quin corral.
Ser
com el gall, que quan ha cantat
no sap que ha cantat.
Ser poc discret i molt xerraire.
Ser
com la cigala, cantar fins
rebentar.
Ser
més cantadora que una cigala.
Ser
un gall de panses.
Arrogant i superbi.
Si canta la cigala per setembre no compris blat per a revendre.
Si canta la cogullada després de sant Joan, blat endavant.
Si canta la granota pel gener, tanca el graner.
Si el corb
canta al cim de la roca, fred porta.
Si el cuc no
canta per l’abril, o està malalt o és vol morir.
Si
el cucut canta al tardí, pluja al matí.
Si
el gall canta a l'obac, pluja
aviat, i si canta a la solana, sol i galvana.
Si
el gall canta al vespre,
para la testa, i si canta al matí, para el bací.
Si
el gall canta molt, l’aigua és
ben prop.
Si el gripau canta pel gener, un any de fam ve.
Si el moltó pogués cantar, la gallina el faria callar.
Si
les granotes canten al matí, assenyalen aigua nova.
Si
no canta el gall, cantarà la gallina.
Si
no se sent cantar al gall no
assenyala que el sol a sortit.
Si
pel gener canta el grill, per l’agost, blat a desdir.
Si
per l’octubre canta l’alosa en jorn bromós, no serà plujós.
Si
són puputs, ja cantaran.
-T – U
– V – X-
Tan com canta l’alosa per Sant Macià, després ha de callar.
Tant
l’alosa canta abans de
la Candelera com calla després.
Té
xiulet el passerell!.
Tenir
un cant com el cucut.
Terra
de canta-perdius, ni s’hi fan plantes ni s’hi fan nius.
Tindre
eixides de pota de gall.
A Fraga. (la Franja d'Aragó - Ponent).
Tindrà mort de cigala.
Es diu del qui s'escarrassa o menja molt, que morirà rebentat.,
Tòtil
cantant, xai eixivernat, si té prou herba i no és gamat.
Tòtil: Gripau petit, molt saltador, que viu pels llocs
arenosos i canta amb un so aflautat.
Beneitó, curt d'enteniment
Tots
no són rossinyols, els qui canten en mig de les flors.
Trista
és la casa on la gallina calla
i el gall canta.
Trista
es la casa, on la gallina
canta y lo gall calla.
Un
altre gall li cantaria.
Si
sant Pere no hagués negat a Jesús, no hauria cantat el gall
Val més ser ocell de bosc que de gàbia.
Xe,
sentiu la cagernera!!.
Despectivament parla de la cadernera!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada