11é Festes
Carnestoltes - Tots Sants
Un poble no
significa en el concert històric,
ni
menys ni més
que allò que representa
la seua
cultura.
 |
| Mural de José A. Espinar El Batà - Muro (El Comtat) |
Cerimònia, espectacle, ball, etc., que se celebra en
memòria d’un esdeveniment per a divertiment de la gent.
Dir o celebrar una festa és sinònim d’estar
sense treballar, de gaudir d’uns dies alegres i bulliciosos i d’un canvi
d’hàbits en unes jornades determinades.
Alternant-se amb parèmies, expliquem les característiques del tema d'aquest "moviment".
-A-
A bona festa, mala nova.
A carnestoltes totes les bèsties van soltes.
A carnestoltes, bones voltes.
A Cocentaina i per Tots Sants, gent a grapats.
Al Comtat
A Falset sempre fan coses: fan el Roser quan no hi ha roses.
Pel traspàs de la festa a octubre.
Al Priorat.
A festa major em convides.
A festa que vas, costum que trobes.
A fires i festes, amb ases i mullers alienes.
A focs, festes i bodes, convidats estan tots els pobletans.
A la festa i el mercat el més espavilat, i al forn el més savi del mon.
A les cinc, el capità a la plaça.
Hora de l’Entrada de moros d’Alcoi a la plaça.
A Alcoi. (L’Alcoià).
A les festes treballar, és perdre i no guanyar.
A on no hi ha vi, no va el fadrí.
Al jove l’atrau la festa i no els actes seriosos.
A Pardines per la festa major treuen les teranyines.
Ripollès.
A romeries i bodes van totes boges.
A setze, a setze, a setze el vi, que el pobre carnestoltes s’acaba de morir.
A tota ermita li arriba la seua festa.
A Tots los Sants, ora pro nobis.
A Tots Sants castanyes, a Nadal torrons, a Pasqua la mona i tot l'any bombons.
A una part repiquen i a l’altra fan festa.
Illes Balears.
Acabada la música, acabada la festa.
Acabar sa festa en pau.
Illes Balears.
Acomiadar al mort amb festa grossa.
Agradar-li més la guitarra que la festa.
Ai!, Mare de Déu?. Quan seran les festes arreu!.
Ai, festa!.
Exclamació satisfactòria.
Aigualir-li la festa.
Aixecar castells.
Executar, bastir, realitzar el castell.
Al enemic que se’n va, amb música i festa.
Alcalde nou, traques, festes i bous.
Alçar castells en
l’aire.
Ser fort i ferm.
Alegrat carnestoltes, que demà és Cendra.
Alegre com la festa.
Algun dia serà festa al meu carrer.
Alguna cosa ha de voler quan fa festes qui mai no en sol fer.
Alguns faran festa major.
El Penedès.
Allà on ets, fas la festa.
Illes Balears.
Allà on hi ha pèl, hi ha festa.
Allargar la faixa.
Molestar, importunar.
Amagatalls de la festa.
Programa de Radio Alcoi que tracta de les Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi.
Amb diners, tot són festes.
Amb xiquets, ni a la Glòria.
Glòria: Acte de les Festes de Moros i Cristians i que se celebra el Diumenge de Resurrecció.
A Alcoi. (L’Alcoià).
Amor de festes de carrer, no val un dobler.
Amors de carnestoltes, amors de revoltes.
Carnestoltes
Anar a festa major.
L’Empordà.
Anar a la filà, a prendre la cullerà i el polsós.
Filà: Entitat festera que és punt de reunió per a tractar assumptes relacionats en la
A Alcoi. (L’Alcoià).
Anar de festa en festa com els dolçainers d’Albal.
Anar de festa en festa com els xaramiters.
Anar de marxa.
Anar de parranda.
Anar fet un carnestoltes.
Anar vestit de festa.
Anar-se’n tot en festes.
Animalot, cara de porc, ara que venen festes tu vas i ja t’has mort.
Aquells que festes et fan i no te’n solien fer o és que et volen enganyar, o és que t’han de menester.
Quan es fan compliments no acostumats algun interès hi ha ocult.
Arc de sant Martí al capvespre, l’endemà festa.
Assegurar un castell.
Garantir l'èxit d'un castell tot col·locant-hi els castellers adequats per assolir l’objectiu.
Avarques per a treballar, a les festes a coixejar.
L’avarca és un calçat d'una sola de cuiro cordells que la subjecten al peu i al turmell.
Avui descansarem, demà farem festa.
Avui fos, i demà festa.
-B – C-
Ballada per carnestoltes, batejada per Tots Sants.
Bones festes tinga vostè i tots els seus parents també.
Bones festes tinga vostè, i moltes altres de avui a l'any que ve.
Bons són els festons, però més els dinerons.
Bous i festes, roín per a les bèsties.
Cada alcalde fa les festes més llargues.
Cada dia no és festa.
Cada festa la seu temps i naps i cols en el mes d’Advent.
Cadascú conta la festa conforme li va en ella.
Calçada en dimecres, pluja abans de festes.
Superstició.
Caminar més que en músic en falles.
Campanes i música senyal de festa.
Carnaval tot l’any, i en estos temps molt més.
Carnestoltes al poder. Amb una bona raó ha de ser.
Carnestoltes dóna voltes.
L’Empordà.
Carnestoltes fredes de poca virtut, sempre n’hi ha que ballen amb el ventre buit.
Carnestoltes fresques i blat a vint-i-vuit, molts n’hi ha que ballen amb el ventre buit.
Carnestoltes i Dijous Sant sense lluna no es veuran.
Carnestoltes mullades, Pasqües bones.
Carnestoltes mullades, Pasqües eixutes.
Carnestoltes mullades, Pasqües solellades.
Carnestoltes seques, Pasqües mullades.
Casament de carnaval, casament que res val.
Castell de germanor.
Castell compost per integrants de diverses colles.
Castell sense música.
Amb poc sustent.
Casteller (o fester) de corbata.
Persona que no intervé directament en l’acte, però que té arrelada l’afecció.
Castells en l’aire.
Creure projectes sense fonament, fer-se il·lusions
Celebrar els carnavals en temps de Quaresma.
Com més aviat serà la vespra, més aviat serà la festa.
Com una festa al carrer.
Illes Balears.
Company en diversions, estrany en afliccions.
Confondre la festa major amb la subhasta de peix.
Conforme és la paga, és la festa.
Coronar la festa.
Cremar les festes.
-D-
D’amor fem gran falla.
D’aplec i de fontada, molta dona ix afrontada.
Fontada: Reunió de gent a la vora d’una font per fer festa.
D’una festa sardanista fer una festa amb sardanes.
De gaidó, com una esquadra de negres.
De la pell d’en carnestoltes.
De les festes, les vespres.
De les sobres, fan la festa.
De tard o de primer, carnestoltes pel febrer.
De Tots Sants a Nadal justa una cantà de gall.
De Tots Sants a Nadal perd la fornera son cabal.
Deixar-se portar i apuntar-se a la festa.
Del carnal ve la Quaresma.
Del carnaval, no en facis cabal.
Després d’una festa major, una sopa amb oli.
Després de festa, pesta.
Desprès de festa major, arròs amb espinacs.
Després de la Candelera, carnestoltes va al darrere.
Després de la festa, cara seria.
Després de les festes, venen les bèsties.
Després la festa, el goig ne resta.
Dia celebrat.
Dia de festa, desdejuni de bèstia.
Dia després de festa, dia de pesta.
Dia de festa, fam, mal i pesta.
Dia del gos.
L’endemà d’un dia de festa.
Dilluns i dimarts la festa dels gats.
Aquests animalets es mengen les obres dels diumenges.
Dimarts mitja festa.
Dime con quien desfilas y te diré de que comparsa eres.
A Villena (Alt Vinalopó).
Diner que costa de guanyar, en festes no se sol gastar.
Diumenge, sant reposet.
Dona casada que segueix la festa, banyes a la testa.
Dóna raó al gat, que farem carnestoltes.
Donar una festa.
Dur-ho tot amb rams i palmes..
Amb ostentació i detall.
Dur-lo amb rams i palmes..
S. M. LO REI
C a r n e s t o l t e s XVII
SE’N HA
ANAT AL ALTRE
BARRI
AVUI, DIMARTS A LES 19 DE LA NIT
FELIS VIATGE!
FELIS VIATGE!
La seua viuda, Reina
Llumanera I, els seus cosins En Bernat Xinxols i Viva la Pepa, el seu avi
Princep Carrincló, els seus nets, que són tots els gats mascles, amics de la
barrila, de la gran ciutat de Reus, les seves cosines, que són totes les
societats humorístiques de la terra dels ganxets, i els seus pares, que són
tots els elements carnavalescos d’aquesta població, participen a ningú tan
sensible desgracia, i demanen a tothom que se’n recordin sempre d’ell, i es
serveixin assistir, demà dimecres cendrós, a les 9 de la nit, al Teatre Circo,
per anar a donar un tom d’arravals i acompanyar al Rei Carnestoltes en el seu
viatge, fins a la Plassa del Quartel, ahont se’l despedirà, tot ballant el
garrotin.
Com
a prova de tristor, seguidament es dispararà un “Moro del Poc”.
Reus 4 de març de 1919
LA COMISSIO
NOTES MOLT IMPORTANTS
Els funerals no es celebraran
mai.
La Reina Viuda Llumanera I, prega a tots els ganxets, que li fassin tornar al seu
marit.
Si aquest no li torna prompte,
es posarà a trencar nous.
CARNESTOLTES: Període de marcades arrels paganes, precedeix l’època de penitència i d’austeritat de la Quaresma.
La festa és una evolució dels saturnals romans que celebraven la fi de l’hivern i el renaixement de la primavera i està associada principalment amb els països de tradició catòlica. En temps de carnaval, la societat rural estructurada pel cristianisme oferia certa permissivitat no oposant-se a la repressió sexual i a la severa litúrgia de la Quaresma, permeten la celebració de mascarades, comparses, balls i altres alegries bullicioses.
No obstant, l’origen es remunta a Sumèria i a Egipte, fa d’això més de 5000 anys, amb els romans es va expandir per Europa i posteriorment es va portar per Amèrica pels portuguesos i pels espanyols.
-E-
El Dia dels Trons, coto-en-pèl a les orelles o et
quedaràs sense elles.
A
causa del soroll que fan els trabucs al disparar, poden danyar l’òrgan auditiu.
El dijous, festa pels bous.
El diumenge filaria si en fos dia.
El maig és boig, moltes festes i de pa poc.
El que s’exagera, fa la festa.
Els
esdeveniments inusuals són el que més transcendeixen.
El que no té vespra, no té festa.
El
Collado dels Gabriels, El Carxe (Múrcia).
El qui s’agrada del ball, de festa en festa va.
El qui té una nit de festa, al matí següent l’empesta.
El sermó i el salmó en Quaresma te saó i després no.
El raïm per Tots Sants, encara que siguin cants.
Els carnestoltes donen voltes.
Els castells,
els fan la canalla.
Els diners no donen la felicitat però ajuden a pagar la
fulla.
Els gossos
i les puces apleguen sempre a la festa sense cap invitació.
Els músics no són comparses, són part
essencial de les festes.
Els pecats de carnaval surten per Tots Sants.
Els timbalers i els grallers són
necessaris per als castellers.
Els ximples fan la festa i els llestos la celebren.
En bodes i festes mal van les bèsties.
En Divendres Sant, ni balls, ni festa, ni carn.
En el dia 22, no hi ha cap de pereós.
El
22 d’abril, és el dia gran de les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi.
A
Alcoi (L’Alcoià).
En fer-se un bon dinar, com més ne resta, més festa fa.
En fires i festes majors, tan se’n atipen u com dos.
En la festa dels palleters, el que no està no s’encontra.
En què coneixes que demà és festa?. En que estan el burros
en la finestra.
En temps de festa, la
guitarra no es presta.
En un lloc repiquen i en altre fan la festa.
En una festa després d’haver begut, el més sec ja no és
eixut.
Entre Tots Sants i Nadal, gel i pluja i vendaval.
Entre Tots Sants i Nadal, ni boires ni mestral.
Entretenir-se avui i demà festa, bona vida aquesta.
Eres de fora o has vingut a festes?.
Es
diu al despistat.
És una barreja irònica, música i festa harmònica.
És una terra de fantasia aquella on hi festa i alegria.
Espatllat la festa.
Ésser un carnestoltes.
Està tan de festa que no veu l’altar.
La Segarra i Urgell.
Estar de festes.
Estar enmig de la
festa.
Estar entre Tots Sants i Penaila.
Trobar-se molt prop una cosa de l’altra.
Tots Sants és una ermita que hi ha prop de
Penàguila. (L’Alcoià).
Estar fet un bardoll.
Estar més alegre que una festa de carrer.
Estar més bufat que un fester la nit de l’olla.
Estar més content que un retor de
poble després de Quaresma.
Estar més penjat que un Nano.
La Festa dels Nanos és, en els seus
orígens, un mitjà d’expressió d’una societat agrícola amb unes relacions socials diferenciades. És una manifestació dels menys afavorits, és festa de tolerància, però també d’atac a l'expressió pròpia i dels
altres.
La festa se celebra en Quaresma i
critica a les persones, representades pels nanos, ninots de drap que apareixen penjats
amb uns cartells escrits pels carrers del barri moresc.
A Cocentaina (El Comtat).
-F-
Fabricar castells a
l’aire.
Tindre imaginació.
Fadrí i bon dia.
Indica
que els joves només pensen en les festes.
Febrer, més carnavalesc.
Fer castells,
Fantasiejar, il·lusionar-se
Fer el camell.
Fer festa, fer el burro, ...
El Camell de Molins de Rei, (Baix Llobregat) es una figura de fesomia fantàstica i zoomòrfica tradicional de les Carnestoltes ...
Fer el rei negre.
Fer el xempla.
Fer festa amb traca.
Fer festa amb un fi.
Fer festa dels qui canten i
dels qui escolten.
Fer festa grossa.
Fer festa i desfer-la.
Fer festes amb les restes.
Fer la festa amb l’home orquestra.
Fer més festes que els Morant.
La Marina Alta.
Fer pagar la festa.
Festa a les xiques de quinze anys!.
Festa a titiplè, dolor en la templa.
Festa amb festa.
Festa de carrer.
Festa popular.
Festa de colend,
festa per a tota la gent.
Colend: Que cal celebrar o guardar les festes religioses.
Festa de diumenge, pena de
dilluns.
Festa de dones, collita de pets.
Festa de foc no la veges mai de prop.
Festa de ganyot, que els uns la fan i els altres no.
Festa de trons i Tedèum.
Festa de vila, tanca la porta i fila.
Festa en dijous, carn en divendres.
Illes Balears.
Festa en dijous, setmana esguerrada.
Festa en la plaça, boira en la plaça.
Festa entranyable.
Festa íntima.
Festa major.
Solemnitat amb què se celebra la festa del patró o
commemora l’esdeveniment més Important de la seva història o tradició.
Festa pagana, gemec que es paga.
Festa perduda, per Tots Sants
trobada.
Festa que no estàs convidat, fuig d’ella.
Festa sense guitarra, ni és festa ni és res.
Festa sense menjar, festa que res no val.
Festa sense menjar, no és festa complida.
Festa sense vi no val un comí.
Festa sense xiques i olla sense sal, tot és igual.
Festa solemne.
Festa traslladada, festa cagada.
Festa?, fes-te fotre.
Dilluns
de Pasqua.
Festeret borratxo, té excusa, músic bufat, no en té cap.
Festeret, ni de xiquet ni de grandet.
Festerets de la Plaça de Dins.
Personatges molts peculiars a les festes de Alcoi.
A Alcoi. (L’Alcoià).
Festers sense fronteres.
Festes acabades, coques menjades, la roba bruta i la
buida.
Illes Balears.
Festes em fas, i no me’n solies fer?. O em vols enganyar
o m’has de menester.
Festes li fa, i no s’hi casarà.
Festes manresanes, focs i campanes.
Les tronades són típiques en les festes de Manresa (Bages).
Festes sense cistella, ni el cos engreixa ni el cor
s’alegra.
Festes, ni per a persones ni per a bèsties.
Feta la vespra, feta la festa.
Fins a Totssants,
de dos en dos grans; de Totssants en allà, de grá en grá.
Foc? ... A falles!.
A Carcaixent
(Ribera Alta).
-G – H – I – J-
Gallina i moltó,
menjar de festa major.
Guany treballant les festes, no aprofita.
Guardar les festes.
Has més festeros que longanizas, por eso hay que darse
prisa para ir a almorzar.
A Villena
(Alt Vinalopó).
Haver-hi drogues pitjors que fer festa.
Haver-hi tanta diferència d’una festa a un sebollir.
Sebollir: Posar
a la tomba un mort, enterrar-lo.
Hi ha festers a que no els agrada la música però sí el
soroll que fa.
Hi ha músics que la seua única aspiració és la de tocar
en festes d’altres.
I més d'any després ... tornem a fer sonar els carrers!.
Descobriment del mural de la façana del Museu Alcoià de la Festa
A Alcoi, la Unió Musical d'Alcoi amb motiu del Dia dels Museus - Any 2021
Importar-li més la festa que no pas les raons.
Ja baixen.
Ja Baixen:
Antologia discogràfica de composicions de música per a festes de moros i cristians.
A Alcoi. (L’Alcoià).
Ja se’ns acaba el carnaval, entrarem en la Quaresma.
Ja s’ha acabat el rondar fins a la Pasqua primera.
Ja vindrà la festa al nostre carrer.
Es diu en to d’amenaça.
Joiós mes de Déu que comença amb Tots Sants i acaba en
sant Andreu.
-L-
L’endemà del diumenge, hauria de ser diumenge.
La bona festa, comença a la vespra.
La cara que no és remou per carnestoltes, no és carn, és
fang.
La carn que no fa moguda per carnestoltes, tira-la al
rec.
La carn que no es remou per carnaval, no és carn, és
fanc.
La derrota de la festa!.
La
pluja.
La festa ben feta sempre dura, la festa dolenta s’acaba.
La festa de maig fa més bona la música.
La festa és un fet màgic i la música els seus conjurs.
La festa major de Tor: el que la fa, se la menja.
La festa, un mateix se la fa.
La Fira de Cocentaina?, per Tots
Sants, cosa única!.
La
Fira de Tots Sants de Cocentaina fou
creada el 1346 per Privilegi reial del
rei Pere IV el
Cerimoniós al comte Roger de Llúria. La fira
està distribuïda en diversos sectors, cavallar,
maquinària agrícola, de construcció, cotxes, el soc àrab, el mercat cristià, exposicions,
etc.
La gent fa la festa.
La millor festa de casa és quan toca la Tomasa.
Fa
referència a la campana Tomasa de la Seu de Barcelona.
La persona que és honesta, té el sèu cor sempre de
festa.
La Quaresma i la justícia (repressió,
ajusticiament, ...) són fetes per als
pobres.
La Quaresma de
set peus.
Els
set peus signifiquen les set setmanes de durada
La simbomba per Nadal i per carnaval.
La vanitat és tan bullanguera
que cada punt trau l’orella.
La vida és un carnaval perquè tots van disfressats.
Llarg com una Quaresma.
Les bones festes comencen per la vigília.
Pels
senyals que precedeixen, cal ser prudent del successos que poden vindre.
Les borumballes a les falles!.
S’utilitza
per a dir-li a algú que deixe de fer escarafalls.
Les bromes de carnavals són penes per Tots Sants.
Les bromes de carnestoltes per Tots Sants surten a llum.
Les bullicies, per carnestoltes.
Les festes del diumenge, el dilluns surten a llum.
Les festes majors porten dolors.
Les festes per on passen. A Nadal, a casa.
Les festes sempre donen alegria, sinó a l’entrada, a
l’eixida.
Les festes sense música són enterrros.
Les festes van a estones i les penes a rams.
Lo més rich paga la festa.
-M-
Mai el joglar
de la terra canta bé en la festa.
Maig boig, festes moltes i pa poc.
Maig fester, tira el fil darrere el fúmer.
Massa alegria en un castell,
és un perill!.
Confiança
excessiva, deixadesa.
Menjar, festa i beure, el qui no paga, es queda a
deure.
Més festa que mai!.
Més lleig que la Quaresma.
Més tard o més matiner, carnaval dins de febrer.
Més val una festa que dos dumenges.
Molta festa i poques nous.
Molta festa, molt beure i molt vetllar, porten son.
Morir en dia de festa solemne.
Mort de ruc,
festa de cans.
-N-
Neu abans
de festes, mata persones i bèsties.
Ni festes de carrer ni res, només botelló!.
No és bona festa la que no comença dissabte al vespre.
No es pot tocar la campana i eixir a la festa.
No estar per a festes.
No faltar res a sa festa.
Illes Balears.
No hi ha carnaval sense Quaresma.
No hi ha festa ni festeta que no hi sigui Pepa.
No hi ha festa que molt dure ni cristià que l’aguante.
No hi ha festa que no torne.
No hi ha festa sense tarasca.
No hi ha festa sense vi.
No hi ha millor castell
que acompassar-lo al
mateix temps.
No hi ha patum sense el repicar pregon del vell i revingut tabal.
El Berguedà
No ja que creure al qui diu que ve de la festa, si no al
qui diu que torna.
No li faces festa al animal que no conegues.
El Maestrat.
No pot sortir març de la Quaresma.
No saber de que va la festa.
No tots el dies són festa.
No tots poden estar enmig de la festa.
No veure el final de la festa.
Tots Sants
TOTS SANTS: Aquesta festivitat és una de les més antigues
del cristianisme i se
celebra el dia 1 de novembre en commemoració de tots els benaventurats, tan
canonitzats com no canonitzats. Aquest dia està relacionat amb el que se
celebra el dia següent dia 2 de novembre, Dia de difunts. Tradicionalment el
dia 1 els viu visiten als morts i que el dia 2 de novembre, són els difunts els
que visiten als vius.
Aquesta festa determina l'inici del cicle de la terra:
després de l'abundor i les collites de l'estiu, ve el repòs, la mort aparent de
la natura. Però també és el moment de la sembra, promesa del ressorgiment de la
vida amb el retorn del bon temps.
Comença el temps de la foscor i el fred; les nits seran
més llargues i els dies més curts; la climatologia farà més dura la vida ...
-P-
Pagar la festa.
Ser la víctima del divertiment d'altres.
Panxa plena fa festa i panxa buida fa malícia.
Passa la festa i el boig queda.
Passada festa major, sopa amb all és lo millor.
Passada la festa, es muda la bèstia.
A Olot (La Garrotxa).
Passats Tots Sants, tots els dies són germans.
Pel dijous gras, carn fins el nas.
Pel maig, festes al raig.
Pel mes de Febrer, carnestoltes has de fer.
Pels dies de carnestoltes, molt vi i poques soltes.
Per acabar rebentat, no hi ha res com portar a un gegant.
Per a coronar la festa.
Per a festa grossa i estimada, el 9 d’octubre.
Aquest
dia té una càrrega festiva doble. Per una banda és la Diada del País Valencià, que
se celebra en record de la fundació d'aquest territori pel Rei Jaume I, i per
l’altra, és la
festa de sant Dionís o Dia dels Enamorats, durant la qual és costum regalar a
la persona
estimada un mocador de roba ple de dolços de massapà elaborats artesanament,
per això el nom de Mocadorada o Mocadorà
de sant Dionís.
La
llegenda (possiblement inversemblant) explica l’entrada del Rei Jaume a la ciutat de València. Els seus habitants van oferir a la Reina Violant d’Hongria, com ofrena, senyal d'amor i també de vassallatge,
les fruites i verdures de l’horta valenciana en un plat de ceràmica i embolicades
dins d’un mocador de seda. Festes.org.
L’espai on comença la festa.
Per a ser un bon fester, escoltar música has de menester.
Per al boig, sempre hi ha festa.
Per als locos,
tot l’any són carnestoltes.
Per als malfeiners, sempre és festa.
Per carnaval més vi que pa.
Per carnaval tot val.
Per carnaval tothom és igual.
Per fi de festa.
Per la tardor, no feu festa major.
És
temps de pluges.
Per la vespra es coneix la festa.
Per sant Antoni grans balls hi ha.
Per Tots Sants castanyes, per Nadal torrons, per Pasqua
mona i per tot l’any bombons.
Per Tots Sants, arboces i glans, llentrisca madura i
esclata-sangs, i mel i mantega pels estudiants.
Són
productes d’aquest temps.
Per Tots Sants, capes i mocadors grans.
Per Tots Sants, castanyes i panellets.
Per
Tots Sants, menjar castanyes i panellets és un costum que malgrat haver perdut
el seu
caràcter d'ofrena funerària, segueix complint una important funció social.
Per Tots Sants, encara que siguin cants.
Per Tots Sants, sembra a dues mans.
La Vall de Guadalest.
Per Tots Sants, tots els cants són sans.
Per una festa es trenca sa testa.
Illes Balears.
Per una festa, no’t trenques la testa.
Planta el cep per carnestoltes i tindràs bones redoltes.
Por Tosantos comemos
gachos con arrope.
Portar la festa en la sang.
Post festum, pestum et post coitum, tedium
Aquest llatinisme i amb una visió pessimista i realista de la vida, ens sentencien dient-nos què, després d'una gran festa, torna l'avorriment, l'abandó i potser la soledat.
Posa diners per a fer festes i no et faltaran amics.
Preferir la música d'una xaranga al soroll dels
petards.
A Falles
i altres festes.
Presó i Quaresma, per als pobres són festa.
Pujar més les campanes que les flautes i la festa.
-Q-
Quan el campanar campaneja, festa és o festa rodeja.
Quan el pare fa carnestoltes, els fills fan Quaresma.
Aconsella que no es malgasten els diners.
Quan facen festa al meu carrer, tots ballarem.
Que la festa continuï!.
Que no pare la festa!. Que dure tota la setmana!.
Qui bé vol treballar, el dia de festa déu descansar.
Qui de dia va galant, a les festes va penjat.
Els qui van vestits de igual manera els dies de
feina que els dies festius no es llueix la roba.
Qui de faena va apanyat, dia de festa esgarrat.
Qui de festa vetla, poc matina.
Qui a les festes vol gaudir, a les vespres les deu d’obrir.
Qui de Tots Sants a Nadal no fila, tot l’any sospira.
Qui destorba festa, es romp sa cresta.
Illes
Balears.
Qui diumenge no fa festa, no té gaire bona festa.
Qui en els dies de faena va pompós, en les festes va
pollós.
Qui en festes gasta molt, acaba con en Camòt.
S' aplica esta frase á tindre ruín remát ó un fí desatrós, y se referix al sugècte d' este llinyage, que degué ser el tipo de richs quebráts. sumits al fí del seus díes en la més espantosa misèria.
Tipos, modismes y ... Joaquim Martíy Gadea)
A Xàtiva
(La Costera).
Qui et convida a la vespra, no et vol a la festa.
Qui ix en la festa, no mor de desgràcia.
Referent
a la festa del Misteri d’Elx (Baix Vinalopó)
Qui ni en balls ni en festes mai no es taca, té ben neta
la casaca.
Qui no té la vespra, no té la festa.
Qui no treballa en tota la setmana, treballa el dia de
festa.
Qui no treballe, que no menge ni que faça festa en
diumenge,
Qui per carnestoltes es soleia, per Pasqua crema la
llenya.
Qui tira pedretes, tira festetes.
Qui tots els dies fa festa, no té diumenges en tot l’any.
Qui treballa a les festes, sempre serà pobre.
Qui treballa el dia de festa, treu el cul per la
finestra.
Qui va a la festa sense estar convidat, si el tiren, bé
li ha passat.
Qui va de festa, mostra el cul per les finestra.
-R
– S-
Rematar la festa en pau.
Rialles de carnestoltes, ploralles de Tots Sants.
Vallès.
S’ha acabat la festa!.
S’han tirat a la música i han desgraciat la festa.
Cadascú té que treballar del seu ofici.
Salar la festa.
Salut i bones festes.
Sant Pau, la primera màscara.
Al·ludeix a l’entremès que sortia abans de
carnestoltes i que era la primera disfressa de l’any.
Segons el guany, la festa.
Semblar el ball de sant Antoni.
S’aplica als conjunts poc harmònics i a les festes mal organitzades.
Sempre les festes machors, al ventrell causen dolors.
Sense euros, no hi ha festa.
Sense masclets, dolçaines i tabalets, sense festa
i sense res.
Sense musica també hi ha festa.
Ser festa doble, de tres capes.
Ser fester de cascos.
Ser l’ànima de la festa.
Ser més alegre que fer festa al carrer.
Ser més de festa que el gos amb os.
Ser portaveu de la ballerusca
i de la festa al carrer
Ser una festa cantada.
Serà blau el fester!.
Setembre fruiter, alegre i fester.
Si el gat
toca el pirandó, les rates fan festa major.
Si el tio Salvoret encén la foguera, festa de primera.
La
Vall d’Albaida.
Si
fora festa tot l’any, divertir-se seria més avorrit que treballar.
Si
la ceba grilla i l’alficos grana, el dia de Sant Hipòlit. Bona diana!
A
Cocentaina (El Comtat)
Si mos
volem divertir, ara és lo temps just, és carraixali.
Carraixali – Carraixari: Temps precedent a la quaresma.
A
L’Alguer. (La Sardenya).
Si no hi ha arracades, ni festa ni abraçades.
Arracades: Cadascun dels cercolets o els ornaments
d’altra forma que es porten a les orelles. Pendientes -Cast.- és INCORRECTE.
Si no t’agraden les festes de carrer, que no et conviden.
Si vols pols, fica’t en la festa.
Si vols veure un castell
gran, ves a Valls per sant Joan.
A Valls
(Alt Camp).
Siga tard o pel primer, carnestoltes per febrer.
-T
– U – V-
Taula parada, festa començada.
Té cara de Dijous Sant i
fets de carnestoltes.
Tinguem la festa en pau.
Tirar el chompo.
Irse
de fiesta.
Lengua
Churra.
Tirar les festes per terra.
Tocant a festa.
Referent
a ...
Tocar
més que una banda de música en falles.
Tocar música més apropiada d’un vetlatori que no pas
d’una festa.
Toquem a festa, que l’ase
és mort.
Tot bon casteller cau.
A Valls
(Alt Camp).
Tot és festa.
Tots els dies són festa, per a portar-se i fer el bé.
Diuen els retors quan hi ha festa.
Tots Sants o tots sans.
Tots Sants pilla el qui té mans.
A Alcoi. (L’Alcoià).
Tots Sants, amaga el palmito i es trau els guants.
Tots Sants, desa el vano i treu els guants.
Tots-Sants el primer, y Sent A>ndreu lo darrer.
Treballar per a eixir a la festa.
Tres convidats que mai no es perden cap festa: el captaire, el violinista i el rector.
Tres fiestas hay en el año que no las predica el cura;
mata puercos, sacacubos y el dia de la fridura.
Alt
Palància.
Tros que li fa la festa al cos.
Un castell
girat, no està pas ben acabat.
Un nuvi amb cabells blanchs, fa carnestoltes.
Va fer el carcamal aquell que va anar al carnaval.
Val més una hora de festa que dos de treball.
Voler postes de sol i caps de setmana.
Desitjar
més vacances i dies de festa que els convenients..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada