Aquesta reflexió de Arnau Bataller Titulat superior en l’especialitat de cinema per la University of Southern California de Los Angeles, ens duu a un treball publicat en Radio Banda i en PÀGINA66 i dedicat a aquests instruments.
Dolçaina - Xirimita
- Gralla
Flabiol
Sac de gemecs
- Cornamusa -
Gaita
Alternant-se amb les parèmies, expliquem el caràcter temètic d'aquest moviment
DOLÇAINA, DONÇAINA, XIRIMITA, XARAMITA, PITA, JOGLAR: Instrument de vent, d’una sola peça de fusta de perforació cònica. Composta
de la llengüeta doble, inserida al tudell de metall que s’uneix amb el cos que té
una sèrie de forats que es tapen amb els dits i que acaba en campana. el so que
emet és viu i penetrant. En la seua construcció s’empra la fusta de ginjoler,
boix, albercoquer, cirerer, etc., La fusta dels arbres fruiters donen un so
dolç metre que la de la granadina i banús la potència és major. La dolçaina es
un instrument transpositor, la dolçaina llarga, per acompanyar els cants està afinada
en fa i la curta en sol, s’empra per tocar en dianes, cavalcades, etc.
Un dels signes d’identitat de la
música valenciana el marca el so de la dolçaina i tabalet, ja que s’utilitza
tan en actes religiosos com en festes de tot tipus com les danses on els
balladors, ballen al seu ritme.
Afegir que segons l’entorn, el nom d’aquest instrument adquireix tres concepcions: Instrument musical, qualitat de dolç i òrgan masculí -fal·lus-.
Afegir que segons l’entorn, el nom d’aquest instrument adquireix tres concepcions: Instrument musical, qualitat de dolç i òrgan masculí -fal·lus-.
Pita, aquest nom s'empra en diverses comarques castellanoparlants de València. Joglar, que pren el nom del tocador, s'empra en zones del Baix Maestrat.
GRALLA: A Catalunya rep aquest nom
un instrument amb el qual guarda gran similitud la dolçaina, (hi ha qui
considera que és el mateix instrument).
Dels diferents tipus de
gralles, la curta o seca és la més primitiva i es coneix perquè amb set forats,
sis a la part superior i un a l’interior, no té claus i la seua mida és d’uns 35 cm .. La gralla llarga o
dolça, que com el seu nom indica, es caracteritza per ser més llarga i tindre
un so més dolç, augmenta la seua tessitura amb les claus que s’han afegit,
altra és la gralla baixa que és més llarga i que abasta la 3a. veu en la
formació clàssica de tres gralles i un timbal i acabarem amb la gralla
cromàtica que amb diverses claus cobreix tota l’escala musical.
Els instruments dels castells són la gralla i el tabal que amb
tonades senzilles i vives, animen als castellers durant la càrrega i descàrrega
dels castells. Altres festes en la que s’utilitza són les carnestoltes, gegants
i cabuts, etc.
L’origen d’aquesta família d’instruments és antiquíssima, possiblement vinguen de Mesopotàmia -4000 i5000 a C-, i des d’allí, amb noms i
característiques semblants passen per diferents civilitzacions: hebrees, gregues,
romanes, àrabs, i així arriben a
nosaltres per a gaudir amb la seua
música.
L’origen d’aquesta família d’instruments és antiquíssima, possiblement vinguen de Mesopotàmia -4000 i
-A-
A casa del dolçainer tots són balladors.
Els defectes o les virtuts dels pares es reflecteixen en els fills.
A Faió, a tocar la gaita i el tambor.
Diuen en Nonasp, poble de la Comarca del Matarranya (Baix Aragó-Casp) dels veinss de l'antic poble de Faió, ara cobert pel pantà de Riba-Roja de l'Ebre. La nova població de Faió està construïda allunyada del riu.
A la dona i al flabiol se’ls fa dir el que es vol.
A so de flabiol no s’agafa peix.
A so de gaiter, era jo casamenter.
Això és una gaita!.
Al gaiter del raval, una figa per a que toque i dos per a que deixe de tocar.
Es referim al qui és pesat i fastigós en el tracte i conversa.
Al paper i al flabiol se’ls fa dir el que es vol.
Allargar la gaita.
Familiarment, allargar el bescoll.
Altra cosa és amb dolçaina.
Amb el sac de gemecs ple, el bon cantar també és ple.
Amb so de flabiol, fa ballar a qui vol.
Anar (algú) amb la gaita i el tamboret.
Sempre disposat a la festa i passar-s’ho bé.
Anar barraler com el dolçainer.
Anar darrera -d’algú- amb un flabiol sonant.
Anar de casa en casa com el xirimiter de Cotes.
Difondre una noticia a un gran quantitat de persones.
A Xàtiva (La Costera).
Cotes es una població de la Ribera Alta.
Anar de festa com els xaramiters.
Anar de festa en festa com els dolçainers d’Albal.
Anar de festa en festa, com el donçayner.
Anar en gaites (a algú).
Anar pel poble amb tabal i dolçaina.
Anar templant gaites.
-B – C – D-
Ballar a so
de flabiol i atabal.
Ballar al so
d’una gaita.
Beveu aigua
de sant Aniol, que arregla el flabiol.
Bo és l’home
gaiter, encara que siga bombarda.
Bombarda:
Instrument
de vent de llengüeta doble i de tub sempre recte i de perforació cònica, avantpassat de l’oboè i del fagot.
Registre de llengüeta de l'orgue, de peus i tubs de perforació
cònic.
Bona
gaita?, pos apanyats anem.
Bufa i toca
gaiter, que el padrí bo no ho sent.
Busca-ho
amb un flabiol sonant.
Cada u
s’entén i balla al so del flabiol.
Calla la boca, so
gaita!.
Cames de flabiol.
Campana per
gaita, i vicaris per balladors.
Canya
de xeremia tallada per lluna vella de gener, per força bona té que ser.
Cocentaina
trau la baina de la dolçaina.
Benilloba. (El Comtat).
Color (Tindre) de donçaina.
Color moradenc.
Com
dolçainer en boda.
Amb certesa.
Com el dolçainer d'Ontinyent, que li donaren tres sous per a que començara i deu per a que acabara.
Com el donçainer d'Albal, que li pagaren perquè tocara i perquè deixara de tocar.
Com el
flabiolaire de la Cellera, que li van donar un sou perquè
toqués i dos perquè callés.
La Selva.
Com el graller de Montornès, que li donaven un sou
perquè toqués i cent perquè callés.
Com volia ser primer,
sempre anava davant del dolçainer.
Contemplar
gaites.
Content com
una gaita.
Cor del gralles.
Costa més de netejar que
el flabiol.
D’altre tiple està la gaita.
D’aquests
dolçainers, poc tocar i molts diners.
De dolçaina
i de tabalet, quan més se’n té més se‘n admet.
De
gaita.
De
pare dolçainer, fill tabaler.
La lògica diu que els fills s'assemblen als progenitors.
De
pare gaiter, lo fill tabaler.
A la Franja de Ponent.
De
sant Joan, els cavalls, flabiol i arena, cures sedes de tota mena.
Parla
de les festes de Ciutadella.
Desafinar com la
dolçaina.
Desafinat com una
gralla.
Dia de
xirimies.
Dia de festa grossa.
A Mallorca . (Les Illes Balears)
Dolç com la dolçaina i
clar com el clarinet.
Dolçainer
i torero, no pots ser-ho.
No es por organitzar la festa i viure-la a fons.
Dolçina pagada, roin so.
El treball pagat sense haver-ho fet, es fa malament.
A Tales (Plana Baixa(
Donar
més llanda que un gaiter.
Donar més voltes que un dolçainer.
Donar-ne en
tabal i dolçaina.
Molestar amb insistència.
A Tales (Plana Baixa)
Donçaina
pagada, roín so.
Qui cobra la faena abans de
fer-la, tarda en acabar-la.
A Alcoi. (L’Alcoià.).
Les sardanes comencen amb un introit interpretat per un flabiol.
-E-
El cavall
corredor, en sentir la donçaina ja renilla.
El
cornamusaire i el flabiolaire, tots dos per l’aire.
El dolçainer
d’Albal, que li pagaren per a que tocara i per a que deixara de tocar.
El flabiol és com el meló, per a trobar un bon, cal tastar-ne cent.
El
flabiol més bo, quan s’embussa fa mal so.
El
flabiol no és per a qualsevol.
El
flabiol, no el toca qui vol.
El gaiter de l'arraval, una figa pa que toque i dos pa que deixe de tocar.
El
gaiter de poble, mai no fa bon so.
El
qui ve amb el flabiol, se’n va amb el tamborí.
El so del flabiol allunya els llops.
Els grallers
i els timbalers són necessaris per als castellers.
En bones mans està la gaita per saber-la tocar bé.
En casa del
gaiter tots són balladorets.
En
la constel·lació del gos és el temps
de fer els flabiols.
Creença
que el ca guarda els ramats a través del so.
En Penàguila, els
dolçainers, perquè tots toquen en casa.
Engendrar un concert de trombonistes, percussionistes i
trompetistes, adobats tots per dolçainers brogits.
Entre
la siringa i el flabiol, ens
fan el cap a pardals.
Siringa – Flabiol de set canons – Flauta de pa:
Instrument de vent consistent en diverses canyes afinades -habitualment set- de diferent grandària,
lligades o pegades. Aquestes canyes, generalment tancades per l'extrem inferior, es
bufen per la part superior.
És
el qui porta el palo la gaita.
Palo -Cast.- és INCORRECTE. Cal dir: Pal: Peça de fusta o d'altra
matèria recta i cilíndrica.
És
gaita servir a l’home delicat!.
Escudella
sense ceba, ballada sense flabiol.
Espetegar.
Tocar la gralla amb enardiment.
Ésser més vell que un
donçayner.
Tindre molta experiència.
Ésser
un cap de flabiols.
Ésser
una gaita.
Assenyala molèsties o contrarietat per alguna cosa
Estar com una xaramita.
Estar de bona gaita.
Estar de
mala gaita.
Estar fet un dolçainer.
No estar-se quiet.
Estar
més pregonat que la dolçaina i el tabalet.
-F – G – I – J-
Fa com les
gaites!, no canta si no té el ventre ple.
Fer
com el flabiolaire de Cellers que li van donar un sou per a començar i
dos per acabar.
Al
Solsonès.
Fer gaita.
Fer la del
dolçainer.
Anar de projecte en projecte i
no comprometre’s amb res.
Fer ses xeremies.
Fer la plorinyaia.
A Santanyi. (Al Migjorn, Les Illes Balears)
Flabiol
amb so, ànima viva.
Flabiol
estrenat, a mi poc m’ha durat.
Flabiol
i cavalls de sant Joan ses sedes et curaran.
A les Illes.
Flabiol
i tamborí és tocar fi.
Flabiol
que tens al teu abast, tingues-lo sempre en bon estat.
Flabiolaire,
flabiolaire, toques molt i no cobres gaire.
Flabioler,
tamboriner i gaiter, mai no tindran gaire diner.
Fora la
gaita, fora la dansa.
Gaiter de
taula.
Gaiter,
bon manifasser.
Gemeca
més que un sac de gemecs.
I amb emoció tremolaràs pel espinguet d’una gralla.
Espingar: Llançar un so o sons molt aguts.
Ir en una pita i un tabal.
Són sinònims de festa i costums arrelades del nostre poble.
El nom de Pita el rep la dolçaina en diverses comarques castellanoparlants de València, i de Terol i d'Albacete amb unes característiques quasi similars, a més, en la zona del Baix Maestrat rep el nom de Joglar que el pren del tocador.
Ja hi ha prou de dolçaina.
Allargar-se
massa el descans en el treball.
El sac de gemecs depenent de
les comarques, que rep altres noms (xeremia, coixinera, gaita) és la cornamusa
pròpia de Catalunya i les Illes Balears i la persona que el toca s’anomena sacaire, aquest músic
sol tocar al costat del flabiolaire i del xeremier formant la “Cobla de tres
quartanes”, agrupació precursora de la “Cobla de sardanes” que tenen els seus
orígens en les cobles de joglars i ministrers medievals.
Col·loquialment, cosa difícil, desagradable, molesta, etc.
-L – M – N – O-
La dona del
xeremiter d’estiu balla i d’hivern badalla.
La fusta de
maig fa més bona música.
Els pastors feien els flabiols amb fusta tallada pel maig.
La gaita
és ...
Assenyala contrarietat per
alguna situació.
La gaita
està al caure.
La xeremia
que porta malenconia.
Les
dolçaines per Nadal, les unes duen mal de cap i les altres duen mal de
queixal.
Massa
dolçaina, fa cucs.
Més alegre
que una dolçaina.
Més fort que
una gralla.
Més ple que
unes xirimies.
O que ha menjat molt.
A Mallorca . (Les Illes Balears)
Mi pare era charamitero, asina he salio de bailaó.
Ni gaites ni xaramites.
No badar la
canya.
No tocar.
No em vingues
amb gaites.
Reprova al nostre interlocutor quan vol desviar l’assumpte del
qual s’està tractant.
No em
vingues en donçaines.
No em vingues en històries.
No estar per
a trempar gaites.
No et fies
de gaita que de nit s’afaita.
No grallegis
tant, que ja et coneixem!.
Dit d’una persona xafardera i
molesta.
No
li vagis amb gaites, que té molta feina!
No sempre
sona igual la cornamusa.
Orgue de
gats, dolçainers barallats.
Desafinats?.
- P – Q – R-
Parèixer
Marta, Gregori i Joan de la gaita.
Ben avinguts.
Parèixer
un dolçainer.
Passar-se el dia fent romanços
Passar-se la
vida trempant gaites.
Moderant i concordant situacions molestes.
Per
a gaites, Remolins.
Remolins és el barri històric de Tortosa (Baix Ebre).
Pescador,
caçador i gaiter, mai no tindran molts diners.
Portar
el palo de la gaita.
Senyorejar, manar.
Portar
(a algú) en atabal i dolçaina.
Portar
un pet com un dolçainer.
Estar begut.
Quan
el sac de gemecs no és ple, no rondina gens.
Quan
els vells són dolçainers què faran els joves solters?.
Quan
la gaita és plena, es canta d’això millor.
Quan passa
el vent per la dolçaina és hora de bellugar els dits.
Que no
callarà mai, aquesta gralla?.
Que!. Se us
veu el flabiol!.
Qui
amb esclops balla, no hi ha menester
gaita.
Qui
no pugui ser gaiter, que sia ballador.
Qui sap
sonar el flabiol, balla quan vol.
Riure’s del
sant i de les xerimies.
Burlar-se del mort i de qui el vetlla.
Rondinar
més que un sac de gemecs.
-S – T – U – V – Y
Semblar
un sac de gemecs.
Sempre
em ve amb gaites.
Sense
masclets, dolçaines i tabalets ni és festa ni és res.
Sense masclets, dolçaines i tabalets no hi ha festa, ni hi ha res.
Ser
com les gaites, que mai no fan soroll fins que la panxa està plena.
Ser de la
mateixa fusta.
Ser
més unflat qu’una gaita.
Ser
un xamponyaro. (cornamusaire).
Persona de poc valor.
A L’Alguer. (La Sardenya).
Ser una
gralla. (O gaita).
Si los vells fan de gayters. ¿qué farán los joves
solters?.
Tallar-li
la gaita.
Tanmateix
va millor amb flabiol.
Tenir
cames de flabiol.
Tindre
un cor molt bonic, ... amb
acompanyament d’atabal i dolçaina.
Tindre més forats que una dolçaina.
Tocar el flabiol.
Davant d'una pregunta compromesa, fer-se el desentés o respondre amb ambigüitats.
Tocador de
dolçaina!.
Tocadors de
flaüta, flaüts i tocats.
Els naturals de Vilanova de
Banat, a l’Alt Urgell reben aquest malnom.
Tocar el
flabiol de set canons.
Tocar la dolçaina.
Xuplar-se
el dit
Tocar
la xirimita com el criat que ho té tot fet.
Tot
bon dolçainer ha sigut abans un bon tabaleter
Tragar més que una gaita.
Trempar
gaites.
Treure el
flabiol sense cera.
Treure
la gaita.
En sentit familiar, treure el cap.
Un
boig balla sense sentir la
gaita.
Un
flabiolaire que no toqui el tamborí, només és mig flabiolaire.
Vaja l'atabal per gaita.
Vaja
gaita que m'han col·locat!.
Vaja
la gaita pel llar.
Val
més ser veí d’un flabiolaire, que d’un captaire.
Vell com un dolçainer.
Vindre
(algú) amb gaites.
Y quan enfila la Taina, res més dolç que sa donsaina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada