DÉU I SETMANA SANTA

Creu situada al cim
de la Muntanyeta del Salvador
Monestir de la Mare de Déu
de Lluch d'Alzira

DEU: Déu És l'Ésser suprem omnipotent i sobrenatural, existent per si mateix, etern, creador, sostenidor del món i supervisor de l’univers, omnipresent, la font de tota obligació moral, la perfecta bondat (omnibenevolència), simplicitat divina i de naturalesa incorpòria, en definitiva, el major Ser concebible amb existència.

Aquesta facultat, descrita pels filòsofs-teòlegs, el musulmà Al-Ghasali, el jueu Maimònides, el cristià sant Agustí i altres estudiosos, són refutats per intel·lectuals i filòsofs que han desplegat arguments en contra de la seva existència. Déu també pot significar un ésser suprem no personal, i en algunes concepcions, una idea o raonament sense cap realitat subsistent.

Figura o imatge que el representa.

La paraula Déu forma part d'una partida de frases merament exclamatives que serveixen per a expressar diversos afectes i sentiments: admiració, alegria, dolor, impaciència, conformitat, etc.

Alternant-se amb parèmies, expliquem les característiques del tema d'aquest "moviment".

-A-

A boca que no parla, Déu no l’ou.

A cadascú el que sia seu i l’encens per a Déu.

A Crist, si el van agafar, és perquè no es va escapar.

A Déu guanya per amich qui perdona al enemich.

A Deu no siga retret.

A Deu pregant, y en la masa pegant.

A Déu sien dades.

Frase de cortesia amb què es contesta a un que ha dit: Gràcies.

A gran mal, Déu ajuda.

A la bona de Déu.

De qualsevol manera.

A la casa que Déu hi vol bé, hi envia una nena primer.

A la fe de Déu.

A la primera Déu perdona, a la segona, catxamona.

A que Déu no dona fills, lo diable li dona nebots.

A qui cau y s’alsa, Déu l’ajuda.

A qui labora, Déu el millora.

A qui matina,  Déu l’ajuda.

A qui’s muda, Déu l'ajuda.

A qui tría y s’enganya, sant Pere l’escanya.

No es pas de bon tó, fer de sant Pere un escanya tontos.

A quiscú dóna lo seu, i tot a Déu.

A vegades Déu nostre senyor, per l’esquena toca’l cor.

Abans era Déu l'amor, ara és l'or.

Acabar com el Pare Nostre.

... mal. Amen. 

Adora sempre a Déu, a casa, al temple i arreu.

Ai Déu meu! Lo pare és mort i jo seré l'hereu.

L’egoisme venç els bons sentiments

Ai Déu!.

Aigua de deu la dóna Déu.

Això és d'allà on el Nostre Senyor va perdre el gorro.

Carcaixent (Ribera Alta).

Ajudant Déu, tot surt bé.

Al cel, un Déu; a la terra, un rei; a la casa, una bossa.

Significa que convé la unificació de poders en el govern i en l'administració.

Al temps de dir Avemaria.

En un moment.

Al·leluia tocada, Quaresma acabada.

Es diu pel dissabte de Glòria

Aleluya, Aleluya, qui no mata porch, no menja julla.

La verdadera alegría consistix en tindre asegurada la bòna papaanda. (J.M.G.)

Alabat sia Déu.

Allà on Crist perdé el barret.

Als homes enganyaràs, que a Déu no pas.

Amén de Déu es vegés empaitat per l'altre!.

Amén de Déu no fos aixís!.

Amén de Déu.

Desig que s’execute alguna cosa.

Anar com Déu mana.

Anar com Déu vol.

Any de neu, any de Déu.

Animalet de Déu, qui t'ha vist i qui et veu.

Avui hi som, demà Déu dirà.

-B – C-

Ballarem aquest sant Joan, que el que ve Déu sap qui els ballarà.

Béns de campana, Déu els dóna i el dimoni els escampa.

Bens de campana, Déu los dona y’l diable los escampa.

Boca que no parla, Déu no la sent.

Bon Déu.

Bon Jesuset de Pina, féu que sigui una nina.

Cada Crist té la seua creu.

Cada hora, a Déu adora.

Cada u a ca seva. I Déu a la de tots.

A la Franja de Ponent.

Cada u per ell i Déu per tots.

L’Alguer. (La Sardenya).

Cadascú a sa casa, i Déu en la de tots.

Cadascú es com Déu l’ha fet.

Cadascú esternuda com Déu l’ajuda.

Cantar el Virolai.

Himne dedicat a la Mare de Déu de Montserrat que comença amb els versos –Rosa d’abril, Morena de la serra, de Montserrat estel-, composta per Mn Jacint Verdaguer amb motiu de les festes del Mil·lenari de Montserrat, el 1880.

La melodia de Josep Rodoreda obté el premi consistent en un flabiol d’or amb esmalts.

Cap de Déu!.

Cap té Déu!.

Casa no hi ha pa, Déu no hi habita.

Casament i meló, isca el que Déu vullga.

Caure un aigua de Déu Misericòrdia.

Com Déu mana.

Com Déu siga servit.

A Fraga. (la Franja de Ponent).

Com Déu vol, tocat i posat.

Com hi ha un Déu al cel!.

Com un Dijous Sant.

Veure’s l’ànima a contraclaror.

Complir com Déu mana.

Costar Déu i ajuda.

Costar mitja Avemaria.

Costar molt poc.

Creu, Mare de Déu.

Creure’s el Déu de la terra.

Cristiá per força, no plau á Déu.

-D-

D’ulls entelats, Déu me n’apart.

De cal Déu.

A Fraga. (la Franja de Ponent).

De Déu digueren i era un bon Home.

De mi i de tothom te'n burlaràs, però de Déu no te n'escaparàs.

De nas curt i ulls de gat Déu ens en guard.

De pa, Déu mo ne dó.

A la Franja de Ponent

De saserdot retirat, de tot hom es estimat

De tot hi ha en la vinya del Senyor.

Dels pecats del piu, Déu se'n riu i dels pecats de la xona, la Marededéu els perdona.

Després de Déu, la menjua.

Devem la vida a Déu, i la conservació de la vida a l’aliment que prenem.

Déu castiga i no amenaça, i espera s'ocasió.

Deu conserve la chisticia i mos lliure d'ella.

Déu de Déu!.

Déu defensa els bons quan són més que els dolents.

Déu del cel!.

Déu dirà.

Déu diu ajudat y t'ajudaré.

Déu dóna a alguns homes cervell i a altres, tocar els cascavells.

Deu dona el fret, segons la roba.

Déu dóna faves a qui no té queixals.

Irònicament al·ludeix a qui no aprofita els beneficiós que rep.

Deu dona la plaga y la medisina.

Déu els cria i ells s’ajunten.

Amb ironia parla dels qui s’ajunten perquè tenen el mateix parer.

Déu ens agafa sense córrer.

Déu ens dó bon dia -o bona nit-.

Déu ens doni una bona mort quan sigui hora.

Es diu quan parlen de morts sobtades o desgraciades.

Déu ens en faci la gràcia.

Déu ens guard de gent dolenta.

Déu ens guarde de Certamen Musical amb jurat esmarrat i consciencia de piteu.

Déu ens guarde de freds tardans i de frares i capellans.

Déu ens guarde del qui estudia en un sols llibre.

Déu ens guardi del vi dolent i del violí d’un aprenent.

Déu ens lliure d’aigua estancada i de gat de que no miola.

Déu ens lliure del dia de les enyorances.

Déu ens lliure del mal veí i d’aprenent de violí.

Déu ens va donar una boca per parlar i dues orelles per escoltar.

Vol dir que tenim que escoltar el doble i parlar la meitat.

Déu és just.

Déu escanya, però no ofega.

Déu està allà on estava.

Déu et faci sant.

Fórmula de benedicció.

Déu et guiï i l’àngel bo.

Déu et mati i els diables et plorin.

Fórmula de salutació, que s’usa especialment que un altre esternuda.

Déu hi faci més que nosaltres.

Déu ho haja ben fet.

A Fraga. (la Franja de Ponent).

Déu ho vulgui.

Déu i ajuda.

Déu i no paga.

Déu inventà la balança i el diable la romana.

Déu l’haja abandonat.

Déu li perdó.

Déu li’n do!

Déu lo tinga al cel.

Déu lo tinga allà on vulga.

A Fraga. (la Franja de Ponent).

Déu mantingui mon criat, per por d’altri més malvat.

Déu mantinga mon senyor, per por d’altre pitjor.

Déu me do xocolata de ca l’Artigues.

Déu me guard d’home de bé, que del dolent jo me’n guardaré.

Déu me n'alliber!.

Déu me'n lliure!.

Déu me'n reguard i l'Àngel de la guarda!.

Déu meu de la creu!.

Déu meu!.

Déu meu, Nostre Senyor! ...

A continuació, s'exposa la súplica o necessitat.

Déu m'ho aparti ben lluny!

Déu mo’n guard!.

Déu mos ha fet a tots i es geperut de ses Tereses.

Es diu en to de llàstima per a disculpar les equivocacions.

Illes Balears.

Déu mos lliure d'una tupà de lloca. 

La Vall de Guadalest.

Déu n’hi do.

Déu no ho permeti!.

Déu no ho vulgui!.

Déu no menja ni beu, però paga a qui deu.

Pallars, Ribagorça, Cerdanya.

Déu no m'ho tingui en retret ni en vanaglòria.

Es diu després d'haver dit una cosa que pot sembrar lloança de si mateix.

Déu no muda: dóna, lleva i ajuda.

La providència de Déu sempre actua.

Déu nos guard d’un ja está fet, si es mal y no es por desfer.

Déu nos guard de mal vehí, y d’aprenent de cornetí.

Déu nos guard de poll ressuscitat.

Déu nos guard de ximples en llocs estrets.

Déu Nostre Senyor, tanta roba i tan poc sabó.

(I tan neta que la vol el senyor rector).

Déu paga y no diu com ni quan.

Déu proveirà i la panxa ho patirà.

Deu provirá pa calces ... y no tenia cames.

Censura als qui consideren molt necessària una cosa que en realitat no necessiten per a res.

Déu sap què fa i no pot errar.

Illes Balears.

Déu sap si el ballaré.

Déu sap.

Serveix per a manifestar la impossibilitat de preveure una cosa.

Déu s'ha tornat pagès.

Quan hi ha bona anyada.

A Olot.(Garrotxa).

Déu sobre tot.

Déu te faci sant.

Déu te guie ... amb una palla al cul com a les fefets.

Es diu humorísticament per desitjar bona sort.

A Fraga. (la Franja de Ponent).

Déu tanca una porta y n'obra un’altra.

Déu! Teniu vós a la mà dir què són els diacrítics i l'ús que té això en aquest món?. Sí, ho sé bé!. És diacrític l'accent des del sòl d'avall al pèl del més amunt!.

Els quinze diacrítics en una conversa. 

Gentilesa de Jesús Bernat Agut

Déu té el braç llarg i abasta per tot.

Déu té per donar, més que no ha dat.

Déu té un bastó que pega sense fer remor.

Déu té una maça que pega i no amenaça.

Déu te’l pagui.

L’Alguer. (La Sardenya).

Déu ve per veure la seva campana.

Déu vol el cor de les persones.

Déu vol les coses clares.

Déu vos guardi de mal i de sanaire.

Déu vos salv i Déu vos ait.

Expressions arcaiques per a saludar.

Ditxós qui está’n gracia de Déu.

Dios te salve, Maria, la rata corria, per baig de la caira, yo l'acasaba y ella sen fuchia.

Cançoneta que de xicotet la cantaven.

Donar a Déu el que és de Déu.

Donar l’almoina en tambor no li agrada al Nostre Senyor.

SETMANA SANTA: La Setmana Santa és el conjunt de celebracions que tenen lloc entre el divendres abans del Diumenge de Rams i el Diumenge de Resurrecció. És el període en el qual la comunitat cristiana recorda els darrers moments de Jesucrist a la terra, i que es coneix com la Passió, Mort i Resurrecció, és a dir, des que Jesús arriba a Jerusalem, fins que és processat, mor clavat a la creu i És enterrat fins que ressuscita.

La Setmana Santa, està dedicada pels catòlics a l’oració i a la reflexió dels misteris de la Passió i de la Mort de Jesucrist, és el moment litúrgic més intens de tot l’any, on tenen lloc nombroses mostres de religiositat popular, destacant per damunt de tot les innumerables processons i representacions de la Passió de Jesús.

La Setmana Santa se celebra a la primavera, però no s'escau en una data determinada del calendari, sinó que es determina d'acord amb el calendari lunar.

-E – F-

El Bon Jesús no ho dóna tot ni ho lleva tot.

Indica que les penes i els defectes solen tenir compensació en alegries i bones qualitats.

A les Illes Balears.

El millor amic és Déu, el millor parent un duro, el millor parlar callar i el millor tap un bon duro.

El parent, com Déu te l'ha donat; l'amic, com tu l'has triat.

El pecat de gola Déu el perdona, i el del piu, se'n riu.

El piano de Déu, té moltes tecles.

El que no té faena, Déu li’n dona.

La Canyada del Trigo, Els Escandells, EL Carxe. (Múrcia)

En cap cap, cap que Déu deu, deu.

Joc de paraules.

En Divendres Sant, ni balls, ni festa, ni carn.

En la vinya de Déu, de tot es veu.

En nom de Déu tocaren a missa.

Obtenir una cosa que es desitjava feia molt temps.

En nom de Déu.

Fórmula amb què els glossadors comencen les seves gloses.

En un dir Jesús.

A l’instant.

En una Avemaria.

En veritat de Déu.

Encara Déu no és mort.

Encara hi ha esperança, encara que humanament dèbil.

Endeu!, quina sentà s’hem pegat.

Irònicament, santa referència a una llarga estada en la taula per debatre entre altres assumptes, amb l’estat eclesiàstic.

Enjoiada com una Mare de Dèu,

Lluir moltes joies amb exageració.

És com Déu, sense principi ni fi.

És millor encendre una candela a Déu que dues al dimoni.

L’Alguer. (La Sardenya).

Escolà que s’abaixa, Déu l’alça.

Esperar el messies.

Esperar el sant adveniment.

El Sant adveniment: La vinguda de Jesucrist Redemptor a la terra.

Esperar amb fervor, amb impaciència, amb desig, ...

Ésser tot de Déu.

Estar ben bé en gràcia de Déu.

Tenir molta sort.

Estar deixat de la mà de Déu.

Estar en el sermó de les galtades.

El sermó de les galtades es predica el Dijous Sant a la nit en record de la presó de Jesucrist i de la seva presència davant Herodes i Pilat

Estar nuet com un Jesuset.

Estigues bé amb Déu, i riu-te dels sants.

Fer cara de tres Déus.

Seriosa, rigorosa, referit a la Trinitat.

Fer com Déu mana.

Fer dur el misteri d'En Clotes.

Induir algun per Setmana Santa, a portar el mojol del trull d'En Clotes com si fos un dels misteris de la processó.

Fer-ne el bon Jesús. (d'algú).

Abusar de la seva bondat

Fer una cosa en tota la sal que Déu li ha donat a algú.

Amb tota la gràcia.

A Fraga. (la Franja de Ponent).

Fer-se servir de la música per arribar a Déu.

Fiadura, ni de Déu ni de Santa Maria.

Fins el dia del judici!.

Fora de Déu, tot són falòrnies.

Falòrnia: Idea errònia, raó debil o gratuita amb aparença de veritat o solidesa.

Fortuna et done Deu, fill, perqu'el saber poc et val.

-G – H – J – L-

Gràcies a Déu.

Guarda’t d’home senyalat per Déu.

Haver de menester Déu i ajuda.

Hi ha sermons que no es escolta ni Déu.

Ho ham de prendre així com Déu ho envia.

A Fraga. (la Franja de Ponent).

Homes i neu, no Mare de Déu.

Irem a sant Ferriol i ballarem si Déu vol.

Ja ho sap ben bé Déu.

Jerusalem, Jerusalem, com més anem, més poc valem.

Del les Lamentacions del profeta Xeremies que es canten en Setmana Santa.

Les dites lliçons acaben: Jerusalem, Jerusalem, convertére ad Dominum Deum tuum.

Jesús, et mate Déu y no atre

Diuen els graciosos quant algú esternuda,(J.M.G.)

Jurar per la cara de Déu.

La fortuna á la pòrta, Deu la pòrta.

La mà de Déu mai s'acurça.

La Mare de Déu només ix una volta.

La Mare de Déu i eltorró de Xixona.

La Vall de Guadalest.

La mort i la vida, Deu les té.

Les campanes de Dissabte de Glòria, el peix se n’emporten.

Ja es pot menjar carn.

Les coses justes Déu les vol.

Les mans netes, Déu les proveeix.

L'home proposa i Déu disposa.

Lo de la Senyal de la Creu val?.

Lo qu'es de Deu, en la cara s'ivéu.

L'orgue és un instrument de culte, perquè quan comença a sonar, sentim el Poder de Déu, i quan acaba de sonar, coneixem la Gràcia de Déu.

-M – N – O-

¡Ojalda Dios!.

¡Quiera Dios!

Lengua Churra

Mai és tard quan Déu ajuda.

Mare de Déu!.

Mare de Déu de Bellmunt, traieu-nos el virus de damunt.

El Santuari de Bellmunt està a Sant Pere de Torrelló (Osona).

Jacint Verdaguer en un dels versos inicials de l'Emigrant, l'anomenà ermita al cel suspesa per la seva ubicació adaptada a les cingleres rocoses sobre les quals està construïda.

Gentilesa de Montserrat Sellarés Soler.

Mare de Déu de Montserrat, guardeu-nos de la beata i del beat. Mare de Déu de la Mercè, i dels puritans, també.

Mentre Nostre Senyor és al Monument no canta cap ocell.

Més fa aquell a qui Déu ajuda que qui molt matina.

Més gelat que els peus del Nostre Senyor.

Més pot Déu que el dimoni.

Més pot Déu que tots els sants.

Més val un Déu t’ho pague que un mas a Barxell.

A Alcoi (L'Alcoià).

Millor veure una cara de tres Déus que veure tres Déus de cara.  

Joc de paraules. 

Molts d'amens arriben a Déu.

Música, no eres Déu, però si eres cel.

Ni Déu ni sa mare!.

No cau la fulla que Déu no vulga.

No fugis mai de la Creu perquè es troba pertot arreu.

No posis cara de Divendres Sant.

No s’ha de cantar a Déu agraït, quan la victòria arriba.

No témer ni Déu ni el diable

No tindràs altre Déu fora de mi.

Nostre Senyor fa el que Déu vol.

Nou Déu, nova flauta.

Obrar bé, i deixar fer Déu.

On no hi ha pa, Déu no hi habita.

Oració per força no plau a Déu.

-P – Q-

Paraules loques, Déu les ou.

Aconsella prudència en les coses que es diuen.

L’Empordà.

Pare nostre petit, Déu l'ha fet i Déu l'ha dit.

Parèixer el Jesús de la ronya.

Parèixer un bocí de Déu.

Bona persona.

A Fraga. (la Franja de Ponent).

Parla!, que Crist parlava, i estava en la creu.

Passar un calvari.Pel compte de Déu.

Pel Dijous Sant, pengen el Judes cada any.

Pels Perdons, prometatges a milions; pels Dijous Sant, prometatges es desfan.

Els Perdons és el primer diumenge de Quaresma. Es refereix a que els prometatges duraven tot aquest període, ja que no hi havia altres diversions per als joves.

A Blanes (La Selva).

Per a un gust breu, es perd a Déu.

Per l'amor de Déu ...

Per molt parlar en la creu el van clavar.

Per Setmana Santa el cucut canta.

Plaer de Déu.

Plaer suprem.

Plagui a Déu

Posar Déu per testimoni.

Posar un ciri a Déu i un altre al diable

Pregueu a Déu pels sants, però no per tants.

Prop de l’Església i lluny de Déu.

Quan Déu alçe el dit.

Quan Déu no vol, els sants no poden.

Quan Déu vol, a tots los aires plou.

A la Franja de Ponent.

Quan Déu vol, sense núvols plou.

A Alcoi. (L’Alcoià)..

Quan els muts parlen, llicència tenen de Déu.

Quan vegi alçar a Déu, respectar-lo deu

Què demaneu de part de Déu?.

Es deia a una ànima en pena quan apareixia en forma fantasmal.

En el llenguatge familiar, demanar a qualcú què vol.

Que Déu el tinga en el terrat quan trone.

Que Déu em done un any més de música que de vida.

Que Déu no et dixe de la mà.

A Fraga. (la Franja de Ponent).

Que Déu t’ho pagui amb molts intents i  pocs fills.

Que la Mare de Déu ens pille confessats!.

Quedar amb una cara com un Sant Crist.

Qui blasfema de Déu, s’insulta a si mateix.

Qui dels seus es separa, Déu el desempara.

Qui demaneu per la part de Déu?.

Ho diuen a qui pregunta o busca algú o alguna cosa.

A Fraga. (la Franja de Ponent).

Qui fuig de Déu fuig debades.

Els Escandells, La Canyada de l’Alenya, El Carxe (Múrcia).

Qui muda, Deu li achuda.

Qui no estudia, Déu el castiga.

Qui no té faena, Déu li'n dóna.

Qui tem a Nostre Senyor, dóna els pares son honor.

Qui va segons Déu, viu de lo seu.

Illes Balears.

-R – S-

Rateta, rateta, ix del forat, qu'el Nostre Señor ya ha resusitat.

Rebre Déu.

Revoto va a Déu.

A Fraga. (la Franja de Ponent).

S’abaixa més en el ball, que a l’Església davant de la Custòdia.

Saber una cosa Déu i sa mare.

No saber-la gairebé ningú.

Secret de dos, secret de Déu, secret de tres, no val res.

Semblar el Déu de la terra.

Semblar la Mare de Déu de l’Empenta.

Sense encomanar-se a Déu ni al diable.

Ser de la tèrra del Jesuset, qu' en no fer ayre ja no fa fret.

acaba dient el refrá, y no hia ducte que se refereix a les tres provincies de l ' antich reyne de Valencia (J.M.G.)

Ser com Déu mana.

Ser un capellà de campaneta.

S'aplica al qui s'abròga representacións y honors que no té, siguent companyer del Dotor de secá; á este tipo li se donava irònica y burlescament el títol de capellá,sense sero, aludint als sagristáns y demés ajudants llechs de les Esglesies.(J.M.G.).

Si a Déu vols pregar, fica't en la mar.

Els viatges marítims sovint obliguen a demanar l'auxili de Déu.

Si aprens, sabràs; si saps, hauràs; si has, podràs; si pots, valdràs; si vals, bé n’hauràs; si tens, bé faràs; si bé fas, Déu veuràs, si veus Déu, sant seràs.

Si Déu vol, no hi val que diguis no vull.

Si el Dijous Sant el cuquello no canta, és mort o és a França.

Si és de Déu, lo teu serà meu, claret s'hi veu.

A Alcoi. (L’Alcoià)..

Si és de Déu, Mateu serà meu.

Vol dir que tot el que passa no és per casualitat.

A Alcoi. (L’Alcoià.)

Si tot fossin Setmanes Santes i veremades, es matarien capellans i ases.

En la Setmana Santa tenen excés de feina els capellans, i durant la veremada en tenen els ases que traginen la collita.

Si vas al Puig, veches a la Mare de Deu y fuig.

-T – U – V-

Tal com Déu l’ha fet.

Tan t'escolta Déu si pregues com si renegues.

Té paraules de Setmana Santa i fets de carnestoltes.

Temptar Déu.

Tenir Déu en la boca i el diable en el cor.

Tenir més orgull que un esmolet en Dissabte de Glòria.

Esmolet:  Esmolador de ganivets, tisores i altres eines.

Tenir tants diners com Nostre Senyor germans.

Esser molt pobre.

Tindre cara de Divendres Sant.

Tindre la cara dels tres Déus.

Tot el bé de Déu ve.

Tot ho cria Déu menos la llana, que la crien les ovelles.

L’Ombria de la Sarsa. (El Carxe – Múrcia).

Tot lo que Déu fá, ben fet està.

Tot lo que Déu vol, es salvat.

Tot sigui per amor de Déu: pa i trons.

Tots anirem al cel si Déu ens hi vol.

Quan es comenten mals costum del món.

Illes Balears.

Tots els dies són sants per als que estan en gràcia de Déu.

Treure el santcristo gros.

Un bé de Déu.

Val més s'adreçar a Déu que als sants.

Val més vestir sants que despullat borratxos.

Valga'm Déu!

Vestir com Déu mana.

Veu del poble, veu de Deu.

Via Crucis.

Turment.

Vinga lo que Deu vullga, y que no vinguen els fransesos.

Voler de Déu.

Fet sobrenatural, miracle.

Vot a Déu.

Voto va a Dèu.

A Fraga. (la Franja de Ponent).