SANTS - MISSES I PROCESSONS

23 DE ABRIL - MARCHA SOLEMNE

Compuesta sobre temas de maestros alcoyanos y para acompañar los actos procesionales del 23 de Abril en Alcoy.

Tras una breve introducción de percusión y metales, surge la primera idea melódica sacada del famoso WALI WALI, presentándonos la poderosa voz del órgano de la Iglesia de San Jorge, acompañando a todo un pueblo que canta jubilosamente a su patrón; una segunda idea de esta misma composición es interpretada como una plegaria enlazando con el entrañable INSIGNE MARTIR expuesto con auténtica grandiosidad. El ritmo suntuoso de la marcha mora, nos introduce con fuerza expresiva en un emotivo pasaje del pasodoble-marcha FONTINENS, en contraposición aparece un segundo tema basado en el pas moro UN MOBLE MES, recordándonos ambos temas ese 22 de Abril cargado de emociones; siguen unas heroicas e insistentes llamadas de metales sobre un motivo del pasodoble MI BARCELONA, evocando a las tropas cristianas; un pequeño puente o transición armónica sobre LA CANCIÓN DEL HAREN nos crea la tensión adecuada para entonar brillantemente el apoteósico final del HIMNO DE FIESTAS.

        Dedicada a la Filà Llana y a Banda Unión Musical de Alcoy, imagen de unidad musical y festera con todo cariño.

José Mª Valls Satorres

SANTS:  Es diu de tot allò relacionat amb Jesucrist, amb l’Església i amb els seus sagraments i les seves creences.

Persones virtuoses, distingides per les seves relacions amb les divinitats o per una peculiar elevació ètica. Així mateix els Sants Patrons es consideren defensors i protectors d’un poble i són intercessors i advocats davant de Déu. Anteposat al seu nom, dia de la seva festivitat.

Dit de coses que produeixen un efecte bo i saludable, o també per prevenir a algú d’un altre, estar perplex, etc.

Alternant-se amb parèmies, expliquem les característiques del tema d'aquest "moviment".

-A-

A Benissa, polp i missa.

El polp com a estendard de la gastronomia local (putxero de polp) i les seus festes en honor a la Puríssima xiqueta, festa que se celebra el quart diumenge d’abril amb una durada d'uns 10 dies.

A Benissa, pilota (o trinquet) i missa.

La gent de Benissa, els diumenges anava a la pilota valenciana i a missa.

A Benissa (Marina Alta). 

A bon sant t'encomanes!.

A ca l’Ample no s’hi canten mai els goigs de sant Prim.

 Lloc on hi ha massa llibertat i poc respecte.

A Capella.

Tots junts.

A casa de dona rica, ella va a la processó i ell repica.

A fàstics dels sants no vulguis entrar al cel.

A l’iglesia per pregar, i a la plaça per tractar.

L'Alguer (La Sardenya).

A la processó de la Sang hi ha més misteris dels que hi van.

La gent acudia a veure-la més per les empentes que per la devoció.

A Barcelona.

A la processó ves amb gran devoció.

A la porcessó hi siguerà la música.

L'Alguer (La Sardenya).

A missa i a ballar, com més s’hi va, més s’hi vol anar.

A on la gent no va á missa, no hi faces estada.

A qui tria i s’enganya, sant Pere l’escanya.

A quin sant?.

A sant Antoni, pau de dimoni.

A sant de què?.

A sant Joan, com la sal, a sant Pere, com lo pebre. -Les olives-.

A sant Joan, ves-li davant; a sant Pere, ves-li darrere,

A Sant Maciá la gurrunella ve i el tord se'n va.

Gurrunella - Oriol: Ocell d'uns 24 cm, (adult), amb un groc molt vistós i la cua negra

A Tàrbena (Marina Baixa).

A sant Pere regalat, no li mires el dentat.

A sant que de meu grat no és, ni parenostre ni res.

A sant que no li tingues devoció, no li faces oració.

A sant Silvestre, estiren lo burros del cabestre.

Cabestre: Corda que s'adapta al cap d'una bístia i serveix per subjectar-la.

A la Franja de Ponent.

A Santa Tecla tords a la taleca.

A la Franja de Ponent.

A toc d’oració, animetes al recó.

A toc d’oració, les dones al recó.

A toc d’oració, les minyones al recó.

A Vilaseca, mata-sants.

Camp de Tarragona.

Abelles beneïdes, sants abellars, donen mel als homes i ciris als altars.

Acabar com sant Albà, amb un colló en cada mà.

Acabar-se com l’Aurora de Sella.

Es diu perquè quan els veïns de Sella feien la processó de l'Aurora, foren atacats pels anticlericals d’Orxeta i Finestrat, i provocant aldarulls, l’Aurora va acabar prenent forma d'una autèntica batalla campal.

L'origen d'aquesta frase el podem trobar en les idees dels grups anticlericals que cada vegada agafaven més força, enfront, l'Església continuava fent mostra de la seua influència mantenint els costums com el res del rosari tal com s'havia fet sempre.

Açò és resar i ballar sardanes!.

Açò va a missa!.

Aguanta xe!, que la processó és llarga i el ciri curt.

Aguardar com un santobendimiento / com un sant benedit.

Esperar ansiosament.

La Canyada d’Alenya (El Carxe – Múrcia).

Això acabarà com el Rosari de l'Aurora.

Es diu de quan alguna cosa acaba malament. 

Es conta que hi havia el costum de que els diumenges d'octubre se celebrara el Rosari de l'Aurora, una processó que eixia de bon matí de les parròquies i en les quals la gent resava el rosari i cantava els Goigs a la Mare de Déu del Roser. En aquelles llargues processons, finalment molts dels devots solien abandonar-les, bé perquè passaven per davant de les seues cases o bé per altre motiu com el d'al·legar cansament o son.

Altre motiu i potser el més conegut era el de que la processo acabava en autèntiques baralles campals entre devots i agitadors anticlericals originades segons l'historiador Antoni Pladevall a causa de La Gloriosa, moviment revolucionari de 1868 que dona pas a l'exili d'Isabel II

Això és sagrat!.

Costum, acció indiscutible.

Al sant enfadat, ni resant-li està pagat.

Al sant l’adoren pel pedestal.

Al so que plora la vella, canta el capellà a l’església.

Agradar-li més que una missa cantada.

Alacrans en dansa i puces en processó, vana presumpció.

Algun sant s'ha trencat el coll.

Allargar la processó.

Fer massa llarga una conversa, un procés, una activitat qualsevol.

Allistar-se en sent Agustí.

Casar-se.

Als sants els enramen.

Als sants y als minyons, no‘ls prometes que no’ls dons.

Alt com un sant Pau.

Persona alta i forçuda. No parla de l'apòstol, sinó d'un interludi de l'antic gremi de mestres espasers de Barcelona que tenien per patró al sant. 

Amb els diners a les mans, els dimonis es fan sants.

Amén, que no es perdi per s'escolà.

Anar a ballar i no ballar, és com anar a missa i no resar.

Anar a la processó i fer cara de santificètur.

Expressar falsa devoció, hipocresia.

Anar a missa a Peiró.

No anar a missa en festa colenda

A Sant Joan de les Abadesses (El Ripollès).

Anar a missa els diumenges.

Si hagueren de pagar, no anirien.

Anar com el Pas dels Ferrers.

A la processó del Divendres Sant, el Gremi dels Ferrers va sempre l’últim.

Anar de processó en processó com els venedors de ciris.

Anar de sant Pere.

Anar de bulto, ser un zero a l’esquerra.

A Alcoi. (L’Alcoià).

Anar llatí.

Anar-li la processó per dins.

Anar-se’n el sant al cel.

Anys de melons, curts de sermons.

Any de processons, any de benediccions.

Àpats llargs i misses curtes.

Ara cantes el goigs de sant Elies: els haguessis guardat llavors que els tenies.

Arreglaparròquies.

Persona que es fica en afers d’altres.

Arribar a la missa acabada.

A deshora.

La Canyada de l’Alenya. (El Carxe – Múrcia).

Arribar a misses dites.

Ite missa est

Reprova a aquells que arriben a l'església quan la missa ja ha començat o ha acabat.

Arribar a sant aquell que resava tant.

Arribar i besar el sant.

Aplegar i envasar - Arribar i moldre.

Arribaràs a perdre s’al·leluia, amb tant d’estudiar.

Illes Balears. 

Así cayeran todos los santos en “tajá”.

Expressió irreverent davant una desgràcia.

Venta del Moro (Plana d’Utiel-Requena).

Ave Maria Puríssima.

Salutació.

-B-

Ballant i cantant mai ningú aplega a sant.

Ballar més que la filla del rei Herodes.

Salomé, la filla del Rei Herodes van ser castigada per Déu, a ballar eternament al so dels panderos, a causa de la decapitació de Joan Baptista.

Ballaré aquest sant Joan, que el que ve, no ho se.

Basta veure els sants per veure la festa.

Illes Balears.

Beat d’església, diable de casa.

Beneïda santa Llúcia que les bones festes ens envia.

Benissanó, Benissanó, gran olla i xic sermó.

Bo és a missa anar, però millor a casa guardar.

No entretenir-se amb devocions si han d’oblidar-se les obligacions.

L’Empordà.

Bo és el rector que sàpiga la lletra.

Bo està el sant per a fer un miracle!.

Bolcar en missa.

Tenir poca traça, tenir accidents en llocs on no harien de passar-ne.

Els Càpitos, El Collado dels Gabriels. (El Carxe – Múrcia).

Bon sant Jordi i Santa Creu, hi haurà vi per tot arreu.

Bon sant, bona beguda.

Bon sant, bona vigília.

Bon sermó tindrem, si el retor no s'escanya.

Irònicament quan tus el quI deu parlar o quan s'observa que el qui ha d'actuar fa mala cara.

Bon sermó tindrem, si la trona no s’assola.

S’empra amb qui utilitza la carraspera per aclarir la gola

Bonica la santa, però millor la presentalla.

Brams d’ase no pujen al cel.

-C-

Cabiscol i breu, dos voltes cabiscol, i dolent si poc, no tan dolent.

Cada altar té la seva creu.

Cada cosa al seu temps i una missa cada mes.

Cada sant té les seues festes i els seus devots.

Cada setmana té el seu dia sant.

Cadascú capta per son sant.

Illes Balears

Caigut del cel.

Callar com en missa.

Cantant i ballant i donant-li gràcies al sant.

Cantar el gori-gori.

Gori-gori:  Mot de creació popular format pel repertori del cant gregorià de les absoltes.

Cant fúnebre dels enterraments.

Donar per perdut.

Cantar el Kyrie eleison.

Cant inicial de la missa, entre l'introit i el glòria, on són repetides, cadascuna dues vegades, les invocacions: Kyrie eleison, Christe eleison, Kyrie eleison.

Cantar el miserere.

Demanar perdó pels pecats comesos.

Cantar els goigs de sant Llemic.

Indica que algú passa fam.

Cantar els goigs de sant Mateu: gastar el dels altres per a estalviar el seu.

Cantar o ballar el goigs de sant Prim.

Encara ben viva, s'usa per a indicar que algú passa gana.

Cantar l’al·leluia.

Satisfacció per haver sortit d’un perill.

Cantar l’evangeli de les Verges.

Cantar la lletania.

Lletania:  Súplica, consistent en una sèrie de peticions o d’invocacions breus,a les quals es respon cada vegada amb un refrany.

Cantar Magníficat a Matines.

Cantar més que l’Avemaria.

Cantar missa en llatí.

Cantar missa.

Celebra-la solemnement i amb cant.

Cantar una cosa com el parenostre.

Saber-la de memòria.

Cantar-li el salm.

Amonestar a algú.

Cap de Sent Juan!.

Capellà de campaneta.

Clergue que només té les Ordes menors. 

S'aplicava a tot el qui s'abròga representacions y honors que no té, siguent companyer del Dotor de secá, ... (Martí Gadea, Joaquim - 1906).

Capellà de missa d’onze.

Sacerdot de carrera curta.

Capellá de missa y òlla.

Este tipo es pòt dir que ja desaparegué, ... pero encara se veu á lo millor algú que atre individuo que, posantse el mon per montera y no fent cas de nengú ni de res, tot ho atropella y tot entra, com la romana del Infern ... (fragment de Martí Gadea, Joaquim - 1906)    

Cara de sant i urpes de gat.

Cara de sant, els fets no tant.

Caure del pedestal

Com és el sant, així és la festa.

Com l’àliga de Mataró.

Cosa que un cop construïda no se’n pot fer res. 

Van fer una àliga -àguila- per a la processó, i un cop feta, no passava per la porta.

El Maresme.

Com la processó de Mata, l’un darrere l’altre.

Mata és a la vora de Banyoles (Pla de d’Estany).

Com la processó de Navata, l’un darrera l’altre.

L’Alt Empordà.

Com la processó de Russafa; claret i que cundixca.

Tenien fama de anticlericals i les processons resultaven deslluïdes.

Com més prop de la missa, més prop del diable.

Com sant Vicent, sempre amb el dit en alt.

Com si cantaren missa.

Com un sant Llàtzer, ple de blaüres.

Fa referència al pobre de l'Evangeli de Lluc (16,19-31), que apareix tot nafrat en oposició a una altre, vestit finament. Les nafres del pobre Llàtzer han originat els vincles amb l'origen de la lepra i dels leprosos.

Cal dir que aquest sant Llàtzer no té res a veure amb Llàtzer de Betània, que va ser ressuscitat per Jesús segons conta l'Evangeli de Joan (11,41-44).

Combregar amb rodes de molí.

Creure-s’ho, empassar-s’ho tot.

Comprar sants i vendre misteris

Comptar amb la -o- de sant Joan.

Buit del tot.

Con una misa y un marrano hay para todo el año.

Plana d’Utiel-Requena

Conforme és la gent, és la processó.

Cremar un ciri a sant Miquel i un altre al dimoni.

Alternar els actes de devoció amb els de dissipació.

Cremar-se com sant Llorenç.

Cuant els sants fan milacres, llisensia tenen de Deu.

Cul de sagristia. (O d’església).

MISSES:  En l’església llatina, sacrifici incruent del cos i sang de Jesucrist, que el sacerdot ofereix a Déu sota les espècies de pa i vi, en memòria del seu sacrifici. 

El sacrifici de la Santa Missa que s’ofereix a Déu, té quatre finalitats: Honra-li com convé, per això es diu “Latrèutic”; “Eucarístic” per agrair-li els seus beneficis; “Propiciatori” per donar-li alguna satisfacció dels nostres pecats i per les ànimes del purgatori i finalment “Impetratori” per aconseguir totes les gràcies que ens són necessàries.

Missa concertant: Conjunt de parts de l’ordinari de la missa, acompanyada d’instruments i corals amb intervenció de solistes.

Música polifònica: Conjunt de cinc o sis parts de l’ordinari de la missa amb text per a ser cantat i/o tocat.

Ignorar alguna cosa o no poder donar raó.

-D-

D’on sortiran aquestes misses?

Qui pagarà la festa?.

D’un petit sant, gran festa fan.

De cel, més en sap la gent de mas, que la gent d’altar.

De cintura per a dalt, tots sants, i de cintura cap avall, tots diables.

De l’església els millors cants són de xantres o d’escolans, de monjos o sagristans, o d’altres socis.

De la cera i el cant pla, viu l’escolà.

De la missa i la llonganissa, fins els trossos en són bons.

De la sagristía ixen les Mises.

De Maria nunquan satis.

De Maria mai prou.

De missa de dotze.

De fil de vint.

De pare sant, fill diable.

De pecadors tots, de sants pocs.

De quin sant?.

De sant que menja i beu, no us fieu, mullers.

De sant que pixa en paret, lliuri'm vostè.

De visita, tots són sants i santets.

Deixar-li la cara com un sant Llàtzer. (santllàtzer).

Del mateix sant, sempre ixen els mateixos miracles.

Dels balls, misses i sermons, fins els trossos en són bons.

Depenent del sant, fan la festa.

Després de Matines, s’ha de cantar Tedèum.

Després de sant Antón, carnestoltes són.

Per sant Antón es fa la festa grossa, la pròxima és carnestoltes.

Després resurrecció, ni panses, ni figues, ni sermons.

Despullar un sant per a vestir-ne un altre.

S’empra quan per arreglar una cosa desbarata una altra.

Déu te faci sant.

Dies irae, dies illa, el qu' es tonto s’ espavila; si busquen vostés trellat, el trobarán en lo gat.

Primers pèu de la seqüència de la Missa de difunts que traduía un aprenent de llatí. (J.M.G.) 

paraules llatines dies irae (‘dia d’ira’).

Dinar com l'escolanet de la Seu, amb caputxa i tot.

Dinar com un rector de dos parròquies.

Diners, santa paraula!.

Dir amén a tot.

Dir els salms del revés.

Empipar-se.

Dir llatinades.

Dir més mentires que sant Pere.

Dir quatre fàstics al dimoni.

Resar el rosari.

Ditxós qui es pot abrigar amb un tros de manteu de capella.

Manteu: Mantell, i especialment la capa que porten els sacerdots.

A Llofriu (Baix Empordà).

Ditxossos els Tonis que fan la festa el gener.

La fan molt prompte, el dia 17.

Diuen que els sants no tenen budells.

Dominus vobiscum, les calces d’en Francisco.

Escarnint el rector quan diu missa.

Donar lo sant.

Donar noticies.

Drama litúrgic.

Dramatització religiosa en llatí el qual es canten determinats aspectes de la vida, de la mort i resurrecció de Jesús.

D'un lledó fer un sermó.

Es diu d'aquell que exagera molt les coses.

A Mallorcs (Les Illes Balears).

Dur algú a sentir el sermó.

Induir-lo a fer el que no vol..

Dur el rosari al coll i el dimoni al cos.

Durar més que una missa en orgue.

Durar menys que una Ave Maria en boca d'una resadora de rosaris.

Durar un cantar de sant Aniol.

La Garrotxa.

-E-

Eixir-se’n de la processó.

El bon veí canta llatí.

El diable canta la gran missa.

El diner modifica, santifica i qualifica.

El diner no és sant, però fa miracles.

El fem no és sant, però on cau fa miracles.

El millor sant és el diner en mans.

El pare al cafè; la mare a missa i el fill sense camisa.

Franja de Ponent.

El que encén un ciri al dimoni i un altre a sant Miquel es queda en pel.

El que no s’alçà de matí, no va a missa ni al molí.

Retrau a la persona que arriba tard per negligència i per no ser diligent, perd tot allò que haguera pogut aconseguir.

El qui toca les campanes no pot anar a la processó.

El retor no se’n recorda de quan era escolà.

Les persones que han arribat a una categoria superior pretenen que els inferiors obren de forma diferent de com obraven ells quan eren de menor categoria o de més poca edat.

El riu passat, el sant oblidat.

El sant que no és adorat, no té festa.

El sant quan més lluny més miraculós.

Morella (Els Ports).

El savi Tosques, que ensenyava llatí a les mosques.

El sursumcorda.

Frase treta del prefaci de la missa -amunt els cors-. Se li dóna un significat com si correspongués a un personatge vivent de gran poder i influència.

El tren s’espera en l’andana, la missa en l’església i l’aigua en el bancal.

El vi fa sant al vell.

Els arbres fan com els humans: dels uns en fan carbó i dels altres sants.

Els grans sants tenen octava.

Els sants de paper no fan ni mal ni bé.

Els sastres i els sabaters en la processó porten un gat per sant i una vela

per penó.

Embolicar la troca

Embolicar el credo.

Troca:  Madeixa gran que sembla un costal o feix, i que es fa servir per a fer els plegadors dels telers.

A Burriana (Plana Baixa).

Embrutar el credo.

En el temps de dir un credo.

En hora foscant, no cantes al sant i busca l’amant.

En l’església cantar i a casa a plorar.

En la festa del patró, repics, coets, música i sermó.

En nom de tots els sants!.

En temps de melons, ni misses llargues ni sermons

En un sant i un amén.

Rapidissim.

Encara que és bona cristiana mai no entre en missa la campana.

Encomanar-se al sant.

Entrar a missa com els gossos.

Entre Jesús i Joan parteixen l’any.

Entre la santa i el sant, parets de calç i cant.

Entre lo rector y l’escolà, se diu la missa.

Indica que amb l'ajuda modesta d'una persona de poca significació es poden fer coses importants.

Entre tants peregrinants, igual caminen el coixos com els sants.

Entre sant i santa, una paret hi manca.

Es conta el miracle, però no el sant.

És millor ser pecador que fals sant.

Escolà d’amén.

Escolà que ven la cera, i està sense cantarella, rapaverum de l’altar.

Escriure missa.

Compondre música damunt del text ordinari de la missa.

Esgarrapacristos.

Home molt afectat a l'església.

Esperar algú com si fos el Messies.

Esperar el Sant adveniment.

El Sant adveniment: La vinguda de Jesucrist Redemptor a la terra.

Esperar amb fervor, amb impaciència, amb desig, ...

Estar en missa i repicar.

Assabentar-se de tot, volent o sense voler.

Estar més content que en una missa amb orgue.

Estar més rostit que sant Llorenç.

Estar més sec que els peus d’un sant.

Estar més seriós que un gos en missa.

Estar tocant com si acompanyarem en processó a sant Josep.

-F-

Fa i calla, com el Sant Cristo de baix del cor.

Persona silenciosa, que obra molt i parla poc.

Illes Balears.

Fan com la processó de Pinsach, que eren tres, i dos que arrengleraven.

La Garrotxa.

Fas con sant Antoni del Porquet, que a les velles fa carasses i a les joves fa l’ullet.

Feliç el sant que té un bon predicador.

Fer amén amén.

Assentir, realment o fingida, a tot el que un altre diu.

Fer casa santa.

Quedar-s'ho tot.

Fer com els que posen ciris al sant per a que no ploga en festes.

Fer d’Esperit Sant.

Dir a un altre la resposta correcta.

Fer de ciri.

La Vall de Guadalest.

Fer festes sense pensar en el sant.

Fer grossa festa de petit sant.

Fer la santíssima.

Fastiguejar, fer la guitza.

Fer més ais que sant Jordi.

Fer pudor a cera.

Fer sermons sense Avemaria.

Fer un pa com unes hòsties.

Fracassar en un treball, dir disbarats.

Fes bé i no facis mal, i altre sermó no cal.

Fet en sant Joan.

Fer una cosa molt estimada.

Fins sant Antón, Pasqües són.

Flabiol i cavalls de sant Joan ses sedes et curaran.

-G – H – I-

Gent d’Alió no fan bona processó.

Gent de tragó, no fa bona professó.

Gràcies a aquell sant que va morir cantant.

Gran com un Sant Jordi.

Gran com una catedral.

Gran església i pocs perdons.

Grana de capellà. (sense figues).

Postres de músic.

Postres de fruita seca: Avellanes, nous, panses, figues, ametlles, pinyons.

L'origen d'aquest nom ve dels músics d'orquestra de Festa Major, que anaven sempre amb presses i demanaven fruits secs per postres, per anar-los rosegant de mica en mica durant el seu atapeït programa atès què, els fruits secs generen poca saliva, i així no creen un problema afegit als músics de vent.

Gros com un missal.

Guardar les festes.

Ha caigut i s'ha fet un sant bony.

Haver cremat la falla, i la falla es crema el dia de sant Josep.

Haver estat escolà abans de frare.

Les vivències ajuden a encertar les coses i a més, preveure el que sol passar com

també resulta difícil enganyar a qui a viscut bastant.

Haver-hi altar fumat i missa de tres.

Senyal de gran solemnitat. Altar fumat, amb gran encens i ofici amb tres rectors.

Hi ha més acudits dins un bòtil de vi que dins el cap d’un misser.

Hi ha més sants que nínxols.

Hi ha més santets que botifarres.

La Vall de Guadalest.

Hi ha qui fa sants, com qui fa llonganisses

Hi ha qui una cançó, li és igual que un sermó.

Hi hagué un sagramental.

Home solitari, o sant o dimoni.

I santa bona Maria, conte acabat.

I tu Pep. Saps els salms?.

Diu dels altres, els mateixos defectes que ell té.

-J – L – LL-

Ja anem bé per anar a sants ...

Ja passarà la processó per ma casa.

Vol dir que les circumstàncies solen canviar i que les oportunitats canvien d’un a un altre.

Ja pot anar a missa sense rosaris.

S’aplica a qui és molt viu i no necessita ajut de ningú.

Ja que fas el sant, fes el miracle.

Ja s’han acabat les festes, els bous, balls i corregudes i s’han quedat sant Pasqual morant el raval.

Ja t`ho diran de misses.

Amenaçar amb càstigs futurs la seua mala conducta.

Ja t’ho diran de misses!.

Jo també sé el meu salm i el meu cant.

Jocs i riures són les meves misses. Menjars i sopars són les meves novenes.

Jugar-se la missa.

No complir amb el precepte sagrat d’anar a missa.

Jugar-se-la amb sant Pere.

Amb rotunditat, assegurar-se una cosa plenament.

L'estiuet de sant Martí els ocells fan venir.

L’Iglésia es mare.

L'església és un comerç. Els retors els comerciants. I al toc de les campanes acudeixen els ignorants. 

L’oli no és sant, però fa miracles.

La campana a missa crida, però ell no l’escolta en tota la setmana.

La campana no va a missa però a tots avisa.

La feina és santa i és sana.

La festa de sant Ganyó, que els uns la fan i els altres no.

La hacienda del retor, no aplega á segon poseidor. 

La millor salsa és la de sant Bernat.

La gana.

La misa y el pimiento, cosa de poco alimento.

Baix Segura.

La missa de Cap l’any, val per tot l’any.

La missa de sant Pere, missa vertadera.

La missa de sant Pere, val per totes les altres de l’any.

La missa i la caritat borra tot pecat.

La missa major és missa de senyor.

La missa matinal, per tot el dia val.

La missa que la diga el cura.

Reprèn al que parla de coses que no entén.

La processó va per dins, és claustral.

La radera, coixa o vella.

Cadires i dones a la processó.

Franja de Ponent.

La sentència del Cel.

Les banderes van a la processó perquè les hi porten.

Les burles fan com les processons que tornen d’allà d’on surten.

Les dones poden tant que fan pecar a un sant.

Les lletanies de maig que les dejuní el capellà, el vicari i l’escolà.

Les malediccions són com les processons, d’on ixen tornen.

Los cristianos, ¡A San Blas!.

Referent a les festes que se celebren en aquesta ciutat.

A Sax (L’Alt Vinalopó).

Loviembre, goyoso mes, qu’escominsa’n To Santos y’arremata’n San Andrés.
            Variant Churra.

Llatinada.

Sermonejar.  

Llatinòrums.

Expressar-se de forma inintel·ligible.

Llevar a un sant per donar a un altre.

Desatendre una cosa en benefici d'una altra no més important.

Llevar-se amb el sant i l’almoina.

Llonganissa ves a missa, botifarró, ves al sermó.

PROCESSONS:  Conjunt de persones que desfilen ordenadament i solemnement amb algun fi públic, manifestació, cavalcada, comitiva, etc..

Cerimònia religiosa o litúrgica en la qual un grup d’eclesiàstics i fidels desfilen solemnement pels carrers o a l’interior de l’església, acompanyant una imatge, una relíquia o un personatge, mentre preguen, canten lletanies o salmegen.

L’existència de les processons es remunta a l’antiguitat existint en la majoria de les religions com el Judaisme, l’Islamisme, l’hinduisme, el Catolicisme, etc. A Atenes se celebraven cinc processons anuals com també a Roma amb una quantitat similar. A l’Índia el Rama Navami celebra el naixement de Rama amb processons d’aquesta divinitat i el catolicisme commemora el Corpus, la Setmana Santa i altres celebracions  amb processons.

-M – N – O-

M’obligaran a anar a missa, però no mai a resar.

Ma mare va á misa y mon pare al sermó, alsa tapó.

Mai s’ha sentit a dir que pel gener se fes la festa de sant Cristòfol.

Más viejo es San Antón y todos los años le dicen su función.

Proferit per un vell, com consol, per a no ser marginat.

Venta del Moro (Plana d’Utiel-Requena).

Més alt que sant Cristòfol.

Més lent que una processó de coixos. 

Més llarg que la processó del Corpus.

Fa referència a la durada de la important processó del Corpus de València.

Més pelat (o pobre) que sant Paulí.

Menjacapellans!.

Anticlerical acèrrim, enemic acarnissat dels capellans.

Més anomenat que sant Pere per les trones.

Més bo que el vi de missa.

Més curt que el dia de sant Tomàs.

Festa que se celebrava el 21 de desembre, dia del solstici d’hivern i que és el més curt de l’any.

Més flac que sant Valent.

A Vinaròs (Baix Maestrat).

La relíquia del cos incorrupte del sant, procedent de les catacumbes de Roma va ser dut a Vinaròs en 1780 on es va venerar en l'església Parroquial fins a 1936, any que es va ser destruïda. 

Més gran que sant Lliberot.

Aquesta dita parla de que tots conservem de majors, moltes costums de l'infantesa.

A Benissa (La Marina Alta).

Més net que una patena.

Patena: Platet de metall daurat que serveix per a contenir el pa, consagrat o no, durant la missa i per a distribuir la comunió als fidels.

Més s’estimen un fart d’olla que l’anà a sentí un sermó.

Vila del Camp de Tarragona.

Més val un ciri que una candela.

Més val una Misa en vida, que moltes dempres de mòrt.

Millor aplegar tard a missa que prompte al ball.

Millor que ajuntar les mans per a resar, és obrir-les per a donar.

Mirar els sants d’un llibre.

Missa baixa.

És la missa resada o rasa. Popularment, sinònim de botzinar, parlar baix i entre dents.

Missa escullada.

Misa rezada, misa abreviada.

Lengua Churra.

Missa de tres: altar fumat i pilota a l’olla.

Sermons curts son los refráns

y los sermons curts sempre son bons.

Bisbe d'Hipona

Missa i resar i casa guardar.

Missa major, missa del senyor.

Missa quatre!.

S’empra amb qui utilitza la carraspera per aclarir la gola.

Molt sant per a tan poc ciri.

Molta gent, roín processó.

Molts amens arriben al cel.

Monja de sant Agustí, dos caps al mateix coixí.

Nafrat (o espatllat) com un sant Llàtzer.

Ni capellá sense mantèu ni sotana, ni cánter ni boticha foradada.

Ni cristiá sense rosari, ni fiarmos d'abogat ni de notari.

Ni joc sense trampa ni sant sense estampa.

Ni la Misa ni la sivada, destorven llarga chornada.

Ni músic al sermó ni jueu a la processó.

Ni que faces sants, fas dimonis.

Ni ouir Misa, ni donar als animals civada, destorben llarga jornada.

No despullar a sant Joan per a vestir a sant Pere.

No és nat ni naixerà qui per sant Pere sentirà el cucut cantar.

No es pot anar a missa i repicar.

No és sant i fa miracles.

L’Empordà.

No ésser sant de la meva devoció.

No estar llatí.

No estar bé de salut.

No estar ni per a misses ni per a orgues, estar per a sobreviure.

No hi ha lladre que no vagi a missa.

No hi ha més cera que la que crema.

No hi ha res com les misses de cos present.

Val més la presència de l’interessat que totes les recomanacions.

No hi ha sants que l’aguanten.

No l’han posat en el pedestal perquè encara és viu.

No perdem la casa santa.

No pot anar a la professó i tocar campanes.

A la Franja de Ponent.

No pot ser repicar i anar a la processó.

No pot ser tocar al vol i anar a missa.

No saber a quin sant encomanar-se.

No saber d’on surten les misses.

No saber de la missa la meitat.

No saber de quin llenyam fer el sant.

No tindre fusta de sant.

No tot això que es diu són misses.

No veus qui porcessó de formigoles?.

L’Alguer. (La Sardenya).

On aniran aquestes misses.

On la gent no va a missa, no hi ha estada.

On s’hi resa el sant rosari, mai no hi falta el necessari.

Oració de ca, al cel no va.

Oros són trumfos.

Ho va dir un capellà molt jugador de cartes a missa, en lloc de dir ”Ora pro nobis”. 

Franja de Ponent.

-P-

Pagant pagant, sant Pere canta i sant Joan fa esclops.

Amb diners ho pots aconseguir quasi tot.

Pareixes el santet de pedra.

La Vall de Guadalest.

Parlar llatí.

Emborratxar-se.

Passar-les més negres que sant Amaro.

Passat el sant passada la festa.

Passat el tranç oblidat el sant.

Pel novembre festes grans: sant Martí i Tots Sants.

Pensar més en la tabola que no pas en el sant.

Per a misses dir.

Previsions infundades.

Per al sant que no vull, ni pare nostre vull.

Per Alcoi i per sant Jordi!, avant l’entrà de ...

Amb esta locució s’inicien les entrades de Moros i Cristians d’Alcoi.

A Alcoi. (L’Alcoià).

Per cap d’Any, cada u resa pel seu sant.

Per diners ballen els cans, canten els frares carmelitans i fan miracles els sants.

Per força els moros van a missa.

Per girar-s’hi de costat moltes misses s’han deixat.

Per la Pilarica, balla la jota i repica.

Per la Santa Creu, la missa a les deu.

Per les festes de sant Joan les estimades troben les enramades.

Per les Pasqües, misses curtes i ballades llargues.

Per no saber, no canta ni missa.

Per sant Andreu, castanyes i caragols amb banyes.

La Vall de Guadalest.

Per sant Antoni de gener, fan festa el cavall i el traginer.

És el patró dels animals.

Per sant Antoni grans balls hi ha, per sant Maurici tot el poble hi va.

Per sant Badoc es farà festa.

Per sant Emergol, festa si Déu vol.

Per sant Francés, agarra el reclam i vés, i si fas pala, no tornes més.

Fer pala: Tornar de buit quan algú va a caçar. peixcar, etc o quan algú va a cobrar i no troba (o no li obri) el deutor. 

A Alcoi. (L'Alcoià). Gentilesa de Josep Tormo (Revista Lilia 2015).

Per sant Hipòlit, processó, missa i sermó.

A Cocentaina (El Comtat).

Per sant Joan el sol surt ballant.

Per sant Joan la festa gran.

Per sant Jordi, pluja, roses, i festes a Alcoi entre altres.

Per sant Jordi s’han de treure les unces al sol, i el que no les trau és perquè no n’hau.

Presumir.

Per sant Jordi, trau l’herbero i posa al foc el caldero.

A Alcoi. (L'Alcoià)

Per sant Josep, el cucut canta tot dret, si no canta per sant Josep canta

per sant Benet.

Per sant Magí bona festa i bon bocí.

Per sant Martí és l'hora de provar el vi.

La Vall de Guadalest.

Per sant Maties ja canta el fester ses alegries.

Per sant Macià, l'orendella ve i el tord se'n va.

A Alcoi. (L'Alcoià)

Per sant Pere regalat, tot eixut o tot mullat.

Per sant Ramón, canta tot el món.

Per sant Salvador totes polles i un cantador.

Per sant Silvestre, totes les bruixes se’n van de festa.

Es considera aquesta nit com la festa major de les bruixes.

Per santa Caterina, del blat sobrer fes farina.

La Vall de Guadalest.

Per santa Cecília, la neu a la cuina.

Perdre l’oremus.

Perdre la calma.

Pixar aigua beneita.

Ser molt de missa.

Poca gent, roín processó.

Pocs arriben a ser sants, ballant.

Pocs diners, poca música i poc sermó.

Pocs diners, por sermó.

Poder anar a missa sense rosaris.

Portar la campaneta de combregar.

Portar l’eucaristia als malalts.

Portar una creu.

Passar una situació dolorosa.

Posar-lo en el altar.

Prefaci amb sermó, no cau en saó.

Pregar al sant, fins a passar el tranç.

Prendre la Santjoanada.

Banyar-se el matí de sant Joan.

Primer diable que sant.

Puja ací i voras a sant Miquel.

Desconfiança, no creure en un projecte, en una faena.

A Alcoi. (L’Alcoià).

-Q-

Quan balla tot lo món, senyal que és sant Ramón.

Quan el burro és burro, burro és encara que el carreguen de sants.

Quan el ciri crema, és hora de replegar la cera.

Cal aprofitar el moment oportú per a fer les coses.

Quan el pirata promet missa i cera amb el mal camina la galera.

Quan els sants parlen tenen el permís de Déu.

Quan es canta l’al·leluia ja es pot menjar xulla.

Quan Gabriel toque la trompa és quan es decidirà la qüestió.

Referent a l’Arcàngel Gabriel.

Quan hi ha sants nous els vells no fan miracles.

Quan l'almoina és tanta  fins el sant desconfia.

Quan no hi ha pels camps, no hi ha pels sants.

Quan sant Jordi mata Jesús, sant Marc el ressuscita i sant Joan el sagramenta.

L’any que sant Jordi cau en Dijous Sant, per la festivitat de sant Marc és Pasqua Florida i finalment el Corpus cau per sant Joan.

Quan sant Pere campanege, festa va o festa voltege.

Quan sant Pere és arribat, el cucut canta sota teulat.

Quan sant Pere toca el timbal, els caragols surten a ballar.

Quan santa Cecília veges arribar, planta el favar.

Quantes misses costa això?.

Que dejunen els sants que no tenen panxa?.

Que passa!. La processó per ma casa.

Que santa Llúcia et conserve la vista!.

Quedar-se com sant Paulí-

Quedar-se sense diners, arruïnat.

Quedar-se domínica in albis.

Quedar-se en blanc.

Quedar-se per a vestir sants.

Quetet i gelat com un sant de marbre.

Qui confessa i no combrega, sembra i no sega.

Qui diu amén, dóna raó.

Qui diu la missa a poc a poc, lleva la devoció a qui l’escolta, qui la diu de

pressa, a si mateix se la lleva.

Qui en sa casa és un dimoni quan se’n va pareix un sant.

Qui fa caritat als sants, no pensa fer-ne a tants.

Qui fasa el sant, que fasa la peaña ó els milacres.

AQui fui de Deu, fuig debaes.

Qui ha fet el sant que faça el repeu.

Qui ha fet el sant que faci l'altar.

Qui no siga cofrare, que no prenga ciri.

Qui per l’altar treballa de l’altar deu viure.

Qui servix al altar, del altar ha de menchar.

Qui va a missa major, o té molts quartos o molta devoció.

Qui va a missa no perd el temps.

Quin sant ha caigut del Cel?.

Quin sant s’ha penjat?.

Mostrar estranyessa o sorpresa.

A Alcoi. (L’Alcoià).

-R – S-

Recordar-se’n de Santa Bàrbara només quan trona.

El Collado dels Gabriels, El Carxe. (Múrcia).

Reina santíssima

Resar amb MP3.

Resar en to menor.

Resar i estudiar és molt mossegar i poc engolir.

A la Franja de Ponent.

Resar les creus (o les estacions)

Resar el Via Crucis.

Resar molt i donar res.

Riñes per Sen Chuan, pau pera tot l' añ.

Riure’s del sant i de la festa.

Burlar-se del mort i de qui el vetlla.

Riure’s del sant i de les xarimites.

Burlar-se del mort i de qui el vetlla.

Romeria d’apropet, poca cera i molt vinet.

Rostir com a sant Llorenç.

A Alcoi. (L’Alcoià)..

Saber més que l’Avemaria.

Saber molt de llatí.

Samarres i sermons no són per al temps de calors.

San vola, ... san entortilla, san ... , etc.

I contesten "DEMÀ FESTA""

Sant Antoni va pel món tocant una campaneta, demanant llet per als infants que no tenen mamelleta.

Ho deien les mares mentre alletaven els fils.

Sant Camotes era sastre i robava tant i tant, que per més lladres que els altres, els sastres el van fer sant.

Sant de guix.

Prestar el seu nom en un afer.

Sant de pedra.

Persona silencisa

Sant de plata.

Persona de comportament irreprotxable.

Sant diner, sant miracler.

Sant Felip Neri no hi ha sant sense misteri.

Es diu per a explicar o justificar que en un assumpte esdevinguin coses incomprensibles.

Sant Joan de les festes va al davant.

És la primera festa de l’estiu.

Sant Maties i carnestoltes poc es porten.

Les dos festes són pel febrer.

Sant Maties totes les festes envies.

Sant Miquel s'endú el berenar al cel..

A Tàrbena (Marina Baixa).

Sant Nicolau el que obre les festes amb clau.

Sant Pau tanca les festes amb clau, menys la Candelera que se li va quedar darrere.

Sant Pere Pescador, festa major

Sant que no és vist està nuet.

Sant que no és vist no és adorat.

Sant Salvador tantes gallines, sant Salvador tants cantadors.

Sant Sebastià les festes va acabar però li sortí sant Vicent i li va reganyar les dents.

Sant Sebastià totes les festes deixa passar menys la Candelera que li va darrere.

Sant Tomàs festa pel davant i festa pel datràs.

Sant tornem-hi.

Es diu quan es reprén una tasca després de descansar.

Sant xicotet, festa gran.

Santa bona Maria!.

Indica l'acabament total.

Santa Caterina quan va veure el foc, totes les campanes tocaven a mort.

A Blanes (La Selva).

Santa Cecília clara, tot l’advent embarbollat.

Pel temps que fa per santa Cecília, se’n dedueix el que farà per l’Advent.

Santa Cecília duu la neu a la faldilla.

Santa Cecília, o molt freda o molt humida.

Santa Creu porta les festes arreu.

Dia de festes, fires i processons.

Santa Llúcia a la Bisbal tretze dies per Nadal.

La Selva. L’Empordà ...

Santa Llúcia festes envia, però li diu la Concepció -Primer vull ser jo-.

La Immaculada se celebra cinc dies abans de santa Llúcia

Santa Llúcia trau les fires i les festes de la bústia.

Santa María, un pa en mencharia. -Madre de Díos-, encara que foren dos.

Santa paraula!.

Manifestar aprovació completa.

Santa Quitèria!

Invocació irònica que es fa a una cosa ridícula,

Santa Quitèria i sant Cucufato de l'espardenya!.

Invocació irònica que es fa a un objecte que no es troba i es vol trobar.

Santa Rita.

Dona molt bona i sofrida.

Santa Tecla la tronera. (O Patrona dels avisats o dels descuidats).

Santer.

Confident de lladres.

Santi barati.

Grotesc, fulero.

Santi de guixi que no cagui ni pixi.

Pregó dels que venen sants de guix, fent-se passar pers escultors italians.

Santirot.

Espanta ocells.

Santo Tomás, una y no más.

Sants de gel o gelats: onze, dotze i tretze de maig.

Segons canta el rector, respon l'escolà.

Indica que les persones subordinades solen obrar conforme a l'exemple dels seus superiors.

Segons el sant, el ball.

Segons el sant, el cant.

Segons el sant, el sermó.

Segons el sant, els ciris.

Segons el sant, els resos.

Segons el sant, és menester absoldre’l?.

Segons el sant, l’almoina.

Segons el sant, l’altar.

Segons el sant, l’església.

Segons el sant, la festa.

Segons el sant, la peaña.

Segons el sant, la processó.

Segons lo sant, los incens.

Segons la santa, la música.

Segons la santa, les al·leluies.

Segons la santa, les joies.

Recomana que el tracte que es dóna a tots, deu de ser proporcional a la seua condició.

(Adagis de Segons ...).

Semblar el ball de sant Antoni.

S’aplica als conjunts poc harmònics i a les festes mal organitzades.

Semblar el sant de sants.

Semblar la processó del Carme.

Manifestació pública on va poca gent

Població prop d’Igualada (L’Anoia).

Semblar un sant Llàtzer. 

Semblar-se al sacrista.

Persona astuta, aprofitosa.

Semblar-se al sant com un ou a una castanya.

Sen Blay: amunt ó avall.

Sen Jeroni.

Home molt bo.

Sen Miquel puchá el berenar al cel, y Sen Masiá l'abaixá.

Sen Quintín.

Home de gresca i desordre.

Sense vi no es pot dir missa.

Sent'Aguda, plata l'alfábega, l'ahueleta que'heu dia, plantada la tenia.

Sent Agustí, dos caps en un coixí.

Senyor, Senyor, pequé, pequé, i en eixir de missa a qui fotre?.

A Alcoi. (L’Alcoià)..

Ser com la bóta de sant Ferriol,

No acabar-se mai una cosa.

Ser cul d’església.

Ser de missa i olla.

Ser els sants de la pedra.

Ser molt amics.

Ser massa llarga la processó per a un ciri tan curt.

Ser més gran que sant Pere.

La Vall de Guadalest.

Ser més llarg que una processó.

Ser ú Escolá de amén.

Se diu en sentit burlesch ó festiu del que te poch palique o no es tant parlador com atres (J.M.G.)

Si al cel no em volen, a l’infern me preguen.

Si a una part som mal rebuts, a una altra ens sol·liciten.

Si la Canelera ó Candelaria plora, l'ivern ya esta fora, y si es riu, ni ivern ni estiu.

Si no vas a missa, no el donaran troques!.

A Alcoi, al segle XIX i primera mitat del s. XX, sempre usada com a consell, advertència o amenaça. Adreçada als fills o als treballadors esquerrans que no freqüentaven l’església.

Troques – Troca:  Madeixa gran que sembla un costal o feix, i que es fa servir per a fer els plegadors dels telers.

Si sant vols ésser, els altres t'ho han de fer.

Si surt amb barba sant Antoni, i si no la Puríssima.

Siga miracle i que el faça qualsevol sant.

Sol i vent i aigua no, fes-te fotre professó!.

Referent al costum de fer processons per a implorar pluja.

Són eixint de la iglésia les beates, le misses són acabades.

A L’Alguer. (La Sardenya).

Sortir amb un ciri trencat.

Manifestar una idea absurda.

-T – U – V – X-

Tal l’home, tal l’oració.

Tant per tant, queda per al sant.

Té pòr de pixarse en la sagrestía, y es sulla en l'altar major.

Sulla: Embrutar

Tenir cera de Corpus.

Ésser privilegiat i no patir cap càstig o maldecaps que altres pateixen.

Tenir el ball de sant Vito. -Víctor-.

Tenir el cos com sant Ambrós, curt de cames i llarg de cos.

Tenir el sant d'esquena.

Tenir els ulls com els sants de França, clars i sense vista.

Tenir més registres que un missal.

Tenir paraules de sant i obres de diable.

Referint-se a les persones que acullen a la gent molt amablement, però obren sense contemplacions i procurant perjudicar-la.

Tindre més al·leluies que un missal.

Tocar glorificat a matines.

Tindre sempre' l cul en Kyrie Eleiyon

Metáfora burlesca per dirli á ú qu' es desventa molt pel traser ó es peteja. (J.M.G.)

A Alcoi i l'Alcoià.

Tindre la barba com sant Antoni.

Tindre menys suc que una llàntia d'església.

Benèvol, mancat d'energia o severitat.

Tindre menys vergonya que el porquet de sant Antoni.

Tindre més paciència que Job.

Tindre més paciència que un sant.

Tindre més raó que un sant.

Tocar l’orgue entre un versicle i uns altres salms.

Versicle: Tex litúrgic breu cantada per un solista i d’una resposta del cor o de la congregació.

Text litúrgic breu, que consta d’una part cantada per un solista i d’una resposta del cor o de la congregació.

Tot el sant dia.

Tots els sants tenen capvuitada.

Significa que fins a la vuitada es pot felicitar pel sant del nom.

Tot lo que dihuen no son Mises.

Tots los díes son sants y bòns.

Treball de benedictí.

Tres dies hi ha en l'any que s'ompli bé la panxa: el sant, l’aniversari i el dia de la matança.

Treure els gegants a la processo.

Trobar a la dona resant.

L’Alguenya (Les Valls del Vinalopó).

Tronades a la mar, cera a l’altar; tronades passades, cera acabada.

Trontollar més que les figures del misteri.

Tururut sant Pere.

Expressió de burla sobre la fi d’algú.

Un cant breu fa més que un sermó llarg.

Una festa no espanya un sant.

Una gota i una a(l)tra gota fan un ciri pasqual.

Les Coves de Penya-Roja. (El Carxe – Múrcia).

Una missa ben tocada ja és mig dita.

Una volta que has fet el sant, fes les andes.

Va dir sant Antoni que Déu va fer el vi, i la borratxera el dimoni.

Val més la missa de sant Pere que tres-centes de les que van darrere.

Val més ser gos de ric que sant de pobre.

Val més ser porc de sant Antoni que et passegen amb música.

Val més un bon pet que una missa amb orgue.

Val més un dimoni d’or, que un sant d’argent.

Val més vestir sants que despullar borratxos.

Valent com un sant Jordi.

Ves si et quedaràs fora com sant Silvestre, que si es descuida no cap al calendari.

Quan un és massa condescendent.

Desaigües (Baix Camp).

Vigatans, murris o sants.

Vinguin processons si cauen xinxons.

Deien els clergues al rebre la paga per anar a la Processó de Corpus.

Barcelona.

Voler el sant i el pedestal.

Voler el sant i l’almoina.

Voler entrar al cel a despit dels sants.

Voler fer les coses per força, massa difícils o inconvenients.

Vosaltros, sants del cel, feu-me una gràcia!.

L’Alguer.

Vot de poble.

Motiu de festes votades a un sant o una santa.

Xam xam, so d’aram.

Frase atribuïda a sant Vicent Ferrer per a manifestar la forma rutinària de resar sense atenció.