INSTRUMENTS MUSICALS DE VENT METALL

 

Spanish Brass / Mediterràneo - Serrat

Trompeta  -  Corneta  -  Trompa  -  Tuba

Els instruments de “vent metall”, denominats així per estar fets amb aquest material, reuneixen una sèrie de qualitats que fan alternar uns sons aguts, dramàtics o forts amb uns altres extremadament afables, solemnes i suaus.

Alternant-se amb parèmies, expliquem les característiques del tema d'aquest "moviment".

TROMPETA: Instrument de vent fabricat de metall, que consisteix en un tub llarg, corbat dues vegades i que acaba amb una boca acampanada que rep el nom de campana o pavelló.El so es produeix com en tota aquesta família d’instruments, per la vibració de l’aire que passa del broquet a l’instrument, l’objectiu del broquet és fer de resonador i pasar la vibració feta pels llavis en aquesta cavidat cap l’interior de l’instrument. La trompeta habitualment està afinada en si♭, és a dir, un to per baix de l’afinacció reial, però ta, be troben trompetes afinades en fa, en do, en la i en mi♭.

És un instrument  imprescindible en totes les formacions musicals atès que la gamma dels seus sons, incrementen la riquesa sonora d’una composició.

Propagació remorosa d’una noticia.

Trompetejar: Petejar, ventositat sorollosa, fer sorolls, etc.

CORNETA: La corneta és un instrument musical de vent metall, fabricada amb tres vàlvules lo pistons, s’utilitza en l’interpretació de música clàssica, jazz, moderna, en bandes militars i civils i en les anomenades “de cornetes i tambors”. On poden canviar els pistons per un o dos transpositors.

Antigament, la corneta era utilitzada pels algutzirs abans de llegir els bàndols.

PÀGINA66)  //  radiobanda 
    En aquestes dues webs reviurem el meu treball que amb el títol De Trompetes, Trompes i metall, tracta d'aquesta família d’instruments musicals. 

-A-

A confessió de tabals, absolució de cornetes.

A joc de flauta i clarinets pertanyen els bombos i trompetes.

A la gent de poble, trompeta de bosc.

A la trompeta de la mort, no li facis mai el sord.

Adverteix del perill amb el joc de paraules mort-sord.

A pa i cebolleta no cal trompeta.

A so de corneta.

Reunir-se per a la guerra.

A so de trompetes.

De manera que tothom se n’assabenti.

A toc de trompeta.

A tocar la corneta, a tocar-la amb estrident so, perquè no tens futur

ni amb la guitarra ni tampoc amb el violó.

A trompó.

En gran abundània.

Agafar la trompa molt sovint.

Això és de quan Franco era corneta.

Amb aquesta trombeta m’estàs matant. Estàte mut!.

A L’Alguer (La Sardenya).

Amb la flauta de nas tocaràs bé el baix.

Col·locant-se sobre el nas i bufant a través de les cavitats nasals, aquest xicotet instrument, potència la capacitat respiratòria i serveix per vocalitzar i millorar la tècnica i el so del baix, del bombardí i d'altres instruments de metall greus.

Amb so de corneta es pot vèncer, però no convèncer.

Amb trompes, tabals i flautes.

Amb tot detall.

Amor de corneta, de diana a retreta.

Amor de monja i trompeteig de frare, tot és aire.

Amor de trompeta, amor de castanyeta.

Anar a toc de corneta.

Anar a trompa i taleca.

Anar amb grans cops de trompa.

Tenir diners en abundància.

Anar atrompetat.

Atrompetat: Generar una sonoritat semblant a la de la trompeta.

Anar davant els trompetes i els menestrals.

Anar de trompa.

Anar de broma.

Anar trompa.

Anar-se’n a can trompeta.

Deixar el mon dels vius. Relacionat amb les trompetes que sonaran el dia del judici final.

Illes Balears.

Anar-se’n sense tambor ni trompeta.

Anunciar-lo amb trompeteria.

Aprendre a tocar la trompa, però no saber gastar-la.

-B – C – D-

Brillar més que un baix.

Brollar més que els baixos.

Bufó com els trompetistes

Buscar harmonia a les notes de trompeta.

Cantant de trompeta, mai no val una castanyeta.

Canviar la trompeta per la pandereta.

Caritat amb trompeta no em peta.

No fer pompa de la generositat.

Corneta de boira o corneta amb boira?.

La corneta de boira la usen els tripulants d'un vaixell per assenyalar mal temps.

Costa més, que desembullar un baix.

Costar més que netejar un trombó.

D’ordre del senyor alcalde ...

Formula amb que comença l’algutzir el ban després de fer sonar el cornetí dues voltes.

Si era un avis sonava una nota, després recitava: Es fa saber ...

D’un bon cul i d'una bona trompeta, tot és aire lo que sona.

D'un cul i d’una corneta, tot és aire el que sona.

Dansar com un trompa.

Ballador.

Déu ens guarde d’un mal veí i d’un aprenent de cornetí.

Dits per a tocar el baix i morros per a tocar el clarinet.

Donar una trompetada.

Dur set quilos de bronze a les costelles.

Diu un baixista tot suat pujant cap al Partidor d'Alcoi.

El Partidor és el punt d'inici de les seues Entrades de Moros i Cristians

El bronze es el resultat de combinar el coure amb l'estany, el qual dóna musicalment, una sonoritat intensa i resistent.

           TROMBÓ: Com tots els instruments de metall, el seu so es produeix a causa de la vibració dels llavis en el broquet a partir d'una columna d'aire que s'allarga i s'escurça recollint-se en si mateix per què faça les notes que demana la música -de vares-. Es diferència del de claus o pistons per què la variació de notes s'obté pel joc combinat d'aquest mecanisme.

Aquest instrument ja apareix en temps dels hebreus, on la seua música va participar amb l'exercit de Josué, camí de la Terra Promesa, en l'esllavissada de les muralles de Jericó.

Amb el nom llatí de "Buccina", recte en aquell temps, emetia un so fonamental i huit o nou harmonies segons les lleis de la ressonància.

Rimsky-Korsakov va dir que el só de trombó variava del fosc i amenaçador en el registre greu al brillant i triomfant de les notes agudes.

-E-

El cul trompetejador no necessita doctor.

El millor invent del món  ... tocar el baix amb sordina.

El que d’educació no se subjecta, del seu cul fa trompeta.

El trompot és música grossa.

Els actes valents, mai a so de trompeta.

Embocar la trompeta del renom.

Embotar la seva trompeta.

Embullar-se amb la trompeta.

En la tropa mai no falta un bon corneta.

En una banda musical no pot mai faltar la corneta.

A L’Alguer. (La Sardenya).

Encara que fa molt so, només tira aire la trompeta.

Engendrar un concert de trombonistes, percussionistes i trompetistes,

adobats tots per dolçainers brogits.

Enredar-se amb la corda d’una corneta.

Ésser un trompa.

Estar de trompa.

Mal avingut.

Biar (Alt Vinalopó).

Este músic amb el trombó, està fent d’adorno un montó.

Exercir l’esperit de la corneta.

-F-

Fer ballar -algú- com una trompa.

Fer s’arròs per sa trompa.

Fracassar.

Illes Balears.

Fer sa trompeta neta.

Fer l’amor.

Illes Balears.

Fer trompes.

Expel·lir aire fent tremolar els llavis al mateix temps que es fa un sorollet.

A Alcoi. (l’Alcoià).

Fer-ne una trompeta d’una cosa.

Fer-ho saber a molta gent.

Fums de general i jornal de corneta.

-G – H – I – J – L-

Gori, Gori, Gori, toca la trompeta ...

Dita humorística dels Gregoris, possible fragment d’alguna cançó.

La Franja de Ponent.

Hi ha més mentiders que trompeters.

Hi ha un fliscornio que en aquesta banda està d’adorno.

Fliscorno - Fiscorn: Instrument fabricat amb llautó, galvanitzat amb plata, or, níquel o coure), cònic acabat en campana i amb tres claus o pistons que li permet canviar la sèrie d’armònics, emet un so suau, reflexiu i melodiós. Amb les mateixes posicions que la trompeta, està afinat en Si♭, habitualment abasta dues octaves i mitja (des del fa#₃ fins al do₆). Afegir que el fiscorn de cobla amb la particularitat de tindre la campana més oberta, està afinat en Do.  

Homes i trompes, tots amb al mateix estil.

Humà i bon pulmó, tocador de trombó bo.

I trompetejaràs olorosa i sonorament!.

I tu, toques el trombó!.

Ja te!, vol dir trompa.

Exclamació davant d’un acte inesperat.

Jo sonaré sa trompa i tu es platillos.

Illes Balears.

L'almoina secreta és la més peerfecta.

El bé que és fa de tot cor, no li importa a ningú.

La corneta, igual toca a diana que a retreta.

La fama amb cent trompetes aclama.

La llebre al ganxo, la trompa al coll.

La llimosna secreta, no a toc de trompeta.

Les donacions tenen que ser anònimes, critica als que fan ostentació de la seva generositat.

La trompa, sap?. mortal!

La trompeta de la fama, en tot el mapa sona.

Les trompetes de la mort!.

Malgrat l'enunciat, aquestes "trompetes"  són bolets que s'assemblen a elles, de color gris-negrós, ens fan creure que són verinoses, però res més lluny de la realitat ja que culinàriament molt apreciats, gaudeixen del seu sabor tots els que els coneixen. (El nom científic és el de "Craterelluis").

La trompeta: ta ta ra ta tat. Ep, mortal!.

Llauradeta de burret i cavadeta de xiquets, collita de trompeteigs (pets).

Vol dir que les feines que s'encarreguen a gent inepta ixen malament. (això em dia el meu avi).

A Alcoi (L'Alcoià).

Llévalo a trompo y’al piejo.

Llevarlo a golpes y empujones.

Lengua Churra.

Lloc a la corneta, però fuig d’ella.

TROMPA:  Instrument de vent metall, consistent en un tub llarg i estret, enroscat circularment, i que va eixamplant-se gradualment des de l’embocadura al pavelló. Per mitjà de vàlvules o pistons, abasta una tessitura molt àmplia i emet un sons suaus i dolços com també aspres i durs, per això, el seu timbre és molt rico i expressiu.

Actualment s’utilitza la trompa en fa, al ser un instrument transpositor, el so reial, és diferent a l’escrit, sonant una quinta més baixa que la notació llegida. La trompa en si♭, amb una quarta vàlvula, sona una quarta més alta que la trompa en fa i permet un major control de les notes altes. Existeixen recursos tècnics que permeten aconseguir altres efectes tímbrics introduint la mà dintre la campana, (amb un so tranquil i tènue, quan es toca suau, i bufant fort, el so resultant més metal·lic i aspre -cuivré-).

Les primeres trompes d’origen animal, van ser utilitzades en la caça i en la guerra. A partir del S. XVI, el seu cos enroscat rep el nom de trompa natural.

Cadascun dels canons de l’orgue dins els quals passa l’aire per a produir les notes musicals.

Baldufa, joguina rotatòria amb què es juga, fent-la voltar.

Embriaguesa, borratxera, etc.

TROMPOT: Trompa molt grossa i de so greu.

-M – N – O-

Mai en lloc secret, facis del teu cul trompeta, perquè després no ho

recordaràs, i en públic trompetejaràs.

Mai sona la trompeta de les pròpies lloances.

Marejat com una trompa.

Més brut que un baix.

Més brut que el qui toca el trombó.

Més llest que un trompa.

Més net que un baix.

Més val aixecar-se a to de campana que a so de trompeta (o de corneta).

Morir penjats o menjar amb trompetes.

Mosquits trompeters.

No es el mateix tocar la trompa que anar trompa.

No se’n veu al món més que tres classes de gent: els mentiders, els

enganyats i els trompeters.

No sonen trompes, hem vençut.

No tot és aire això que tira la trompeta.

Obrir els segells de l'Apocalipsi després de fer un recital de trompeta final.

Els capitols 5 i 6 de l'Apocalipsi, parlen d'un pergamí que té Déu a la mà dreta i que està protegit per 7 segells que ningú pot obrir, només un xiquet que representa a Jesús els acabarà obrint, aleshores apareixen 4 genets muntats sobre 4 cavalls de diferents colors: El blanc simbolitza la conquesta o la glòria, el roig la guerra, el negre la fam i el groc cendrós que representa la mort.

-P-

Parèixer una trompa marinera.

Es diu d’una persona que no para, inquieta.

A la Safor.

Passar trompeters per violinistes.

Per a ball de castanyeta, no es menester trompeta.

Per a pa i cebeta, no cal trompeta.

Posar les orelles com dos trompetes.

Posar sordina.

Provar la corneta on no hi ha eco.

Publicar una cosa a so de trompeta.

-Q – R – S-

Quan Abadón toque la trompeta és quan es decidirà la qüestió.

De les set Trompetes de l'Apocalipsi, la quinta la toca l'àngel Abadón.

Des del fons del pou i guiades per l'àngel de l'abisme Abadón, s'escamparà una plaga de llagostes que turmentarà a tots els homes que no tinguen el segell de Déu en el front. (Apocalipsi 9:1-12). 

Qui neix xiulet, mai no arribarà a trompeta.

Qui té trompa té crit.

Qui va nàixer per a corneta, mai no passarà a trompeta.

Quina trompa has agarrat!.

Retirar trompetes.

Secret com un trompeta.

Sense cap sentit, va fer sonar el cornetí.

Ser un bon cavall de trompeta, no espantar-se del soroll.

Ser un partit de corneta.

Ser un trompetàire.

Divulgar noticies, més si són escandaloses.

Si la trompa vols tocar, a la xaranga no has d'anar.

So de tuba o de pandorga?.

Só entenent una tromba, té d’ésser lo bandidor que és avisant per

calque cos.

Bandidor: Qui avisa la gent de situacions particulars, d’ordres, de lleis, etc

A L’Alguer. (La Sardenya).

Solament ser bo amb la pròpia trompeta.

Solo amb trompa, senyal de música.

Ser més mentider que les trompetes.

Ser un bon trombó perquè inventa un bon so.

Sonador de trompeta.

Sopar de mongetes, concert de trompetes.

Mongetes:  Fesols, llegum de diferents espècies vegetals.

TUBA - BAIX: Aquest instrument de vent metall, està construït amb un tub de més de tres

metres de llarg de bronze (aliatge de coure i estany) corbat sobre si mateix i amb perforació cònica, que es fa peculiarment ampla cap a la part del pavelló.

Per a emetre les notes, empra pistons o claus, és l’instrument més gran de la família dels metalls i és capaç de cobrir un ampli camp de sons. Pot donar vida a emocions terribles i dantesques, aportar humor i un tint grotesc, inclús crear climes misteriosos i màgics. Estan afinades en fa, mi♭, do i en si♭.

-T – U – V-

Tindre el nas com una trompa.

Tindre galtes de trompeter.

Ser caragròs.

Tindre la raó per dalt la corneta.

Tindre morros per a tocar el bombardí.

Bombardí: Instrument de vent metall similar a la tuba, de construcció cònica però mes xicotet, amb la pressió dels llavis i les vàlvules o pistons emet totes les notes. El bombardí en si♭,té un registre extens i el seu so, dolç i sensible el podem comparar al so del violoncel, és molt comú en les plantilles de les bandes simfòniques 

Tocant aixina, el trombó es transformarà en un trombollarc.

Tocar fort i estrident.

Tocant aixina, vas a desdoblegar el trombó.

Tocar a retraure.

La corneta dóna el senyal de retirar-se de la lluita.

Tocar el bombardí, i per la nit la bandúrria.

Tocar el bombardí per la nit i pel matí.

Tocar el corn.

Corn: Instrument de vent format per una banya d’animal, que servia per a fer senyals en la guerra i en la caça.

Tocar la trompeta.

Beure un suc alcohòlic.

Tocar la tuba com el violí.

Tocar les trompetes d’escorça.

Fetes de diferents arbres eren emprades pels pobles per expulsar als mals esperits i als dimonis.

Torna-li la trompa al xic!.

Es diu de la persona pesada i fastigosa perquè necessiteu temps per a comprendre una cosa 

Tossir és com una trompa tocant mig fort.

Tots els caçadors no són els qui toquen la trompa.

Treure la trompeteria.

Trompellot.

Ser un soca.

Trompes i tambors fan més forts els sorolls.

Trompeta de pregoner.

Persona que tot ho xerra.

Trompeta i caritat, vanitat i no pietat.

Trompeteig de cul, tempesta de prop.

Trompetejant olorosament.

Trompot.

Trompot de pi.

Inútil, ser un cap de suro.

Un cornetí i un mal veí, fan aixecar-se bon de matí.

Una tos seca, és de la mort la trompeta.

Una trompeta desafinada mai no fa bon so.

Val més un bon veí que un tararí.

Val més un mal vi que un aprenent de cornetí.

Voler una cosa amb flauta i sortir-li amb trompeta.