Translate

diumenge, 10 de maig del 2020

INSTRUMENTS MUSICALS DE PERCUSSIÓ

Bombo  -  Platerets
Tambor  -  Caixa  -  Tabal  -  Tabalet  -  Atabal   -  Tamborí  -  Timbal
Castanyoles  - Esclafidors - Postisses 
Pandero  -  Pandereta  -  Cascavell  -  Esquella 
Campana  -  Campanar
 XIV Festival de Música Española  "Percusión para el silencio" - Cádiz  2016
Grupo de percusión de la Joven Orquesta de Andalucía
Dirección Carolina Alcaraz

"Percusión para el Silencio"  Títol del treball que tracta dels instruments de percussió ... Publicat en PÀGINA66  í  Radio Banda

Els instruments d'aquesta família es distingeixen per la gran varietat d’intensitats i timbres i per la seua facilitat de combinar-los amb altres instruments musicals. Per a construir-los s’empren diverses fustes, metalls i pell tensada i es toquen mitjançant baquetes, maces,  mans, etc.
Ressenyar que es classifiquen en instruments amb notes musicals con el xilòfon, el vibràfon, el timbal, etc. i en instruments amb so indeterminat com la caixa o tabal, els platerets (plats), les castanyoles, la pandereta, etc.

Alternant-se amb parèmies, expliquem les característiques del tema d'aquest "moviment", a més en hem inclòs altres, què raonen la intel·ligència que té el ser humà per a percebre, adaptar i expressar en un sentit autèntic o imaginari, diverses situacions que apareixen en la vida quotidiana.

BOMBO: És un instrument de percussió membranòfon de timbre molt greu i de so indeterminat, consistent en una caixa de ressonància cilíndrica de diferent grandària, construït amb fusta i amb dos parxes o membranes subjectes mitjançant un sistema de palometes que permeten tensar-les. Actualment els parxes de pell de vedell, cabra o ruc han sigut substituïts pels sintètics, amb major resistència als cops o a les inclemències atmosfèriques.
L’existència de grans tambors data d’uns 2500 a C en Sumèria, però el bombo tal com el coneixem, és una evolució d’aquells, podem dir que al segle XVII ja era utilitzat i es penjava i que actualment es col·loca sobre el pit amb corretges per tocar-lo.
Dintre de la gran diversitat de bombos, podem citar el bombo de concert que és de dimensions més grans, el que s’utilitza en desfilades i que es toquen colpejant-los amb una o dues maces i el bombo de bateria que està dissenyat per ser colpejat per mitja d’un pedal.
Col·loquialment dit d'una persona atordida, atabalada per alguna notícia.
Elogi sorollós amb què s'enalteix a una persona o s'anuncia una notícia.

PLATERETS – PLATELLS – PLATS  -Colq.-: Instrument de percussió idiòfon de so indeterminat, que es compon de dos plats metàl·lics que sonen quan es fan topar l’un contra l’altre agafant-los amb una ansa de corretja fixada en el centre de cadascun d’ells. Altres platerets es toquen utilitzant baquetes i estan suspesos dins d’un trípode com el “plat” mitjà -Crash-, utilitzat per accentuar els compassos, el “Ride” d’entre 17” i 32” usat per dur el ritme i l’anomenat “Charles”, -dos platerets amb un mecanisme de pedal que permet que un caiga sobre l’altre fent-los sonar- i que són comuns en una bateria, etc.
La mida dels platerets influeixen directament en la sonoritat, a major grossor o diàmetre, major potència sonora, habitualment estan fets d’un aliatge de bronze i llautó, encara que, els utilitzats en les formacions musicals de cert nivell, estan construïts d’una barreja de coure, plata i estany, a més, el so d’ells depèn de la tècnica emprada tan en la seua construcció com en la forma de tocar-los.
Els platerets descendeixen dels cròtals i van arribar des de l’Orient Mitjà als turcs que van augmentar la seua grandària fins convertir-los en l’instrument que actualment coneixem. La seua popularitat arriba en el Romanticisme, període de grans composicions musicals europeus.
Objecte o assumpte de murmuració.
Peça semblant al plat, qualsevol que sigua l’ús i la matèria que estigua feta.

-A-
A Alforja tenen el campanar tort. I els d’Alforja contesten: -Només l’hi veiem els dissabtes-.
Baix Camp.
A bon tambor, bones manetes.
A bona campana, bon batall.
A bones campanes, el millor campaner que les toque.
A bou vell, picarol nou.
A buscar la conillera, que la campana repica.
Conillera: Casa, refugi.
A cada repic de campana.
A Vilallonga (La Safor).
A campana colpida.
Convocar al poble per a un esdeveniment.
A Campos, campanes noves i es campanar, esbucat, o esquerdat.
Illes Balears
A casa del tamboriner tothom fa tam, tam.
A casa del timbaler tothom sap de ballar.
A cascavells tapats.
Anar amb secrets.
A confessió de pito, absolució de tambor.
A confessió de tabals, absolució de cornetes.
A Faió, a tocar la gaita i el tambor.
Diuen en Nonasp, poble de la Comarca del Matarranya (Baix Aragó-Casp) dels veinss de l'antic poble de Faió, ara cobert pel pantà de Riba-Roja de l'Ebre. La nova població de Faió està construïda allunyada del riu.
A gent d’ahuc, campana de fusta.
Aplicada a gent que té el costum de cridar de forma estrident o estrafeta (fer ahucs).
A gent orada, campana de fusta.
A home becerro, gran cascavell.
Becerro: -Cast.-  és  INCORRECTE. Cal dir: Vedell:  Bou que no té més d’un any d’edat.
A hora de la campana de la Seu.
A joc de flauta i clarinets pertanyen els bombos i trompetes.
A l’estiu, les tercianes no fan tocar les campanes, les de la tardor, ja són pitjors i les d’hivern no les cura ni el Pare Etern.
A l’home pel parlar, al pardal pel cantar i a les campanes pel sonar.
A la dona loca, més li agrada el pandero que la toca.
A la gent bèstia, campana de fusta.
A la vaca vella, no li cal esquella.
A les campanes se’ls pot dir de tot.
A Llofriu quan mor un ric toquen dues campanes i quan es mor un pobre les toquen totes.
El campanar té només dues campanes.
Llofriu (Baix Empordà).
A Migjorn per esquelleta tenen un carabassot, per llàntia un cuixot i per corda una tireta.
Migjorn està situat en Menorca. S’anomena oficialment Sant Cristòfol.
A Montbui fan les sopes amb una campana.
Al Vallès.
A Nadal, ferrets i esquelles, i panderos i timbals.
A Nadal, les esquelles i les campanetes són amulets màgics.
A paraules vanes, soroll de campanes.
A pas de tambor i dolçainer.
A pic de campana.
L’Empordà.
A só de tabals, no s’agafen llebres.
Fer sense soroll allò que ens proposem, és a dir, ser prudents i discrets.
A so de bombo i platerets.
A so de campanes.
A so de tambors.
A tambor batent.
A tambor callau.
A la chita callando.
Lengua Churra.
A tambor major, diana no.
A tambor major, diana?.
A toc d’esquella.
A toc d’oració, animetes al racó.
A toc d’oració, les dones al racó.
A toc d’oració, les minyones al racó.
A toc d’oració.
A tocar campanes!.
A una maça dolenta no li cal campana bona.
A Vallromanes, esquelles en lloc de campanes.
Vallès Oriental.
A veu de campana.
Cridar al poble per a festes o altre esdeveniment
L’Alt Empordà.
Acabar-se en punxa, com el campanar del Bruc.
Comarca d’Anoia.
Ací tots se distrauen en la pandorga i el tabal.
Agradar-li el bombo.
Així com és la campana, tal és la batallada.
Així et caiga el bombo al cap!.
Això que sona, sonarà ... i estaven fent un pandero.
Irònicament es diu d’un afer deixat al judici de persones sensates.
Al bou vell, esquella nova.
Al gat vell no li cal cascavell.
Al puig d’en Ribes, canten cabrides; quan hi ha un mort, canten més fort.
Parla enigmàticament de les campanes.
L’Empordà.
Al ruc, pel ronsal, i a la campana pel capçal.
Alçar el vol les campanes.
Alegre com un tabalet.
Alegre com un picarol.
Persona natural i espontània, acostumada a estar alegre.
Alegre com unes postisses.
Allà on hi campanes hi ha batalls.
On hi ha homes, hi ha maldat.
Allà on hi ha campanes, hi ha bruixes.
Allà on va el bou, va el picarol.
Ho diuen de dues persones que sempre van juntes.
Als més bojos, els cascavells més gruixuts.
Alt com el campanar de Reus.
Baix Camp.
Amanir les esquelles abans que les ovelles.
Preparar les coses, fins el detalls més xicotets.
Amb bombo d'altre, bones masades.
Malgastar els diners dels altres.
Amb picarols, felicitat i regals.
Amb trompes, tabals i flautes.
Anar a tamborejar.
Anar a toc de campana.
Anar (algú) amb la gaita i el tamboret.
Sempre disposat a la festa i passar-s’ho bé.
Anar atabalat.
Anar com la campaneta de combregar.
Anar com una esquella, que anirà on algú l’estiri.
Anar com unes batzoles.
Anar (Ir) en una pita i un tabal.
Són sinònims de festa i costums arrelades del nostre poble. 
El nom de Pita és la forma emprada en diverses comarques castellanoparlants de València quan parlem de la dolçaina, xirimita, etc. o fins i tot en la zona del Baix Maestrat té el nom de Joglar que el pren del tocador.
Anar fet un campanar de bajòques.
Se diu en sentit familiar, metafòrich y festiu del indiviuo que vist en cèrt luco y pòrta el trage molt carregát de coloríns, de mòdo que jòca per lo ridícul y estrambòtich. (Joaquim Marñi i Gadea 1906)
Anar més que un campanar.
Anar pel poble amb tabal i dolçaina.
Anar per la flauta i tornar-se’n amb el tambor.
Anar-hi tot, bous i esquelles.
Anar-se’n a cascavells tapats.
Sortir per la nit per a no ser vist.
Anar-se’n sense tambor ni trompeta.
Anunciar-ho amb bombo i platerets.
Amb molta propaganda. 
Any de figues flors, campanes i amors.
Apegar-se com les castanyoles.
Aquell que posa el cascavell, deu portar-lo.
Aquell que pot fer parlar els timbals, no necessita tambor.
Arrear-se una tabalada.
Petejar.
Assenyalar-lo amb trincoles.
Trincola: Campaneta o esquella petita com les que duen els muls i les cabres.
Atabalar el cap.
Atamborinat.
Estar marejat, potser per sentir sorolls molt forts o pel parlar estrident..
A Benissa (Marina Alta). 
Avui la Tomasa toca per ella mateixa.
Fa referència a la campana Tomasa de la Seu.
Avui tenim una bella escampanada, de festa.
Escampanada: Sonada llonga de campanes.
A L’Alguer. (La Sardenya).

TAMBOR – CAIXA:  Instrument de percussió membranòfon que consta d’una caixa de ressonància, és de forma cilíndrica i està coberta de dos membranes -parxes- que és copegen amb baquetes.
De les dues cares del tambor, la inferior és travessada per una faixa de cordes metàl·liques anomenades bordons. Al copejar sobre la part superior, la vibració d'aquestes cordes produeix un so metàl·lic i estrident.
La caixa, també anomenada caixa clara o tarola, és un instrument musical derivat del tambor militar, es diferencia del tambor militar en el fet de ser més prima -de 10 a 20 cm-, el diàmetre sol ser d’uns 35 cm. El timbre varia segons el material de construcció i el to segons l'amplada i tensió, com més ampla i destensada, més greu sona. Es toca amb baquetes de fusta o amb escombretes metàl·liques.
La caixa s'utilitza com a instrument sol o bé forma part de la bateria.
Tan el tambor com la flauta, són els instruments més antics de la humanitat.
        Els primers tambors eren només trossos de fusta col·locats sobre un forat en el sol, en colpejar-los es produïa una vibració i depenent del major o menor volum d'aire contingut sota el tros de fusta i de la força com es tocava, el so produït era més o menys agut i de la mateixa manera més o menys fort.

TABAL – TABALET – ATABAL: Aquests instrument consisteix en una caixa de fusta o de metall cilíndrica d’entre 20 i 40 cm. i d’un diàmetre de 30 cm. amb dos parxes, l’inferior amb bordons i en copejar-lo amb les baquetes emet un so indeterminat, lligat amb la dolçaina són dos instruments suficients per amenitzar qualsevol festa. L’instrument d’origen àrab agafa el nom d’atabal.
Persona que actua amb precipitació, amb poc de coneixement, -atabalat-.

TAMBORÍ:  Tambor petit d’uns 12 cm. de cos molt allargat que es porta penjat al braç esquerre i es toca amb una baqueta nomenada broqueta. Metre amb la mà esquerra es toca el tamborí, amb l’altra mà es toca el flabiol, aquests instruments, són amics inseparables per a la interpretació de les sardanes.
TIMBAL:  Instrument de percussió format per un calder de coure o d’altre material, de forma semiesfèrica i cobert per una membrana que quan es toca amb diferents maces o baquetes, segons el grau de tensió de la pell, produeix sons greus, mitjans i aguts com també secs i ressonants. S’afina per mitjà d’un mecanisme que origina sons determinats, és a dir, notes, amb la particularitat de què amb la nota afinada, percebem tres sons harmònics.
 Per a obtenir una gran gama de timbres sonors, el timbaler utilitza diferents baquetes, per això el pes, la forma, la grandària i els materials utilitzats, tenen una gran importància.

Els primers tambors i tamborins van ser utilitzats per les civilitzacions antigues, especialment en esdeveniments militars, abans de segle XII es tocaven variants primitives de timbal, però a partir del S. XIII van arribar a Europa diferents timbals col·locats sobre muntures que es tocaven en cerimònies militars. La utilització del timbal com a “arma emocional” en batalles i desfiles es va mantenir quasi fins el segle XX.
A partir del S. XVII, en les orquestres ja és habitual un joc de dos timbals, i des de llavors, tan en aquestes formacions com en altres agrupacions musicals el nombre de timbals a augmentat a tres, quatre, cinc o més timbals arran de l’extensa producció musical i sobre tot per les seves particularitats rítmiques i sonores.
Instrumentos Autófonos
Dos calderas relucientes,
dos pergaminos tensados
donde son los golpes dados
rúbricas intermitentes
Las castañuelas rientes
la nota al triángulo, neta.
Y en la exactitud discreta
de la bella algarabía,
lanza su sana alegría
la agitada pandereta.
A la Orquestra Harmònica Alcoiana.
Joan Valls Jordà – Músic i poeta.

-B-
Bategar com un tabal.
Bategar el cor més ràpid i més fort del degut.
Bategar-li el cor com un timbal.
Més accelerat i fort del que es considera normal.
Ben segur està el qui repica.
Béns de campana, Déu els dóna i Déu els escampa.
Béns de campana, Déu els dóna i el dimoni els escampa.
Bens de campana, Deu los dona y’l diable los escampa.
Béns de peta i de campana, ni floreix ni grana.
Beu aigua de la campaneta i estaràs saneta.
La tradició diu que les persones tartamudes, quan toquen i beuen aigua de la campaneta, sanen.
A Benirredrà (La Safor) per sant Antoni.
Bo és que sigues tambor, sempre que toques millor.
Boig gran, cascavell gran.
Boig serà el campaner que assenyala pedregades per cap d’any.
Boig serà el campaner que pels Reis toca a bon temps.
Bombar-se.
Inflar-se d’arrogància.
Bon bolitger i enamorat baladrer solen posar una campana en el capcer.
El Bolitger és la persona que pesca amb bolig.
Bordó i carabassa, vida regalada.
Es diu dels qui viuen de la caritat dels altres.

-C-
Cabre davall d’un cascavell.
Caçar guatlles amb tambor.
Per avisar a l'enemic de les nostres intencions.
Guatlla: Ocell semblant a la perdiu, negrós pel cap i per dalt i cendrós clar per la part inferior.
A Alcoi. (L’Alcoià). Gentilesa de Josep Tormo Colonina (Revista Lilia 2015).
Caçar llebres en tambor.
Enviar a algú a caçar d'eixa manera quan movia ruido o molestava (donava nosa). 
A Alcoi (l'Alcoià)
Cada campana fa el seu so.
Cada campana sona depenent del metall del que està feta.
Cada persona reacciona segons els seus criteris.
Cada campaner lloa les seves campanes i cada oller les seves olles i més si són foradades.
Camines més que un campanar.
Campana cascada mai no sana si no és fundida i renovada.
Campana cascada mai no sana.
Campana cascada, fondre-la i renovar-la.
Campana cascada, mal sona tocada.
Campana cascada, millor llueix no tocada.
Campana de bastó, no té bon so.
Campana de llautó té mal so.
Campana de mal so.
Campana de pi, casa de vi.
Campana de plata, batall de segó.
Campana de plom no dóna bon so.
Campana de roí metall, per força té que sonar mal.
Campana esquerdada, mai s’ha de sonar.
Campana per gaita i vicaris per balladors.
Campana que es toca, no pot estar-se quieta.
Campana que per ella sola s’esventa, o molt bona o molt dolenta.
Critica als qui es lloen a sí mateixos.
Campana sense batall, no val un all.
Campanes al vol, pilotes a l`olla.
Campanes i música senyal de festa.
Campanes per gaites i retors per dansants.
Campanes sense truja, mal volteja.
Truja: Peça de fusta o de ferro que, unida a les nanses d’una campana, serveix per a sostenir-la i li fa de contrapès en ventar-la.
Campaneta la ning-nang.
Joc d’amagar penyores.
Campanetes de la mar, din dan, din dan.
Diuen els xiquets a les bombolles que es fan en l’aigua quan plou.
Campanut!.
Ampul·lós..
Cançó de pandero.
Cançó popular.
Cantar la nana a la cigonya en la campana.
Càntics de pandero.
Càntics i amors no volen tambors.
Canviar la trompeta per la pandereta.
Canya al bombo!.
Capellà de campaneta.
Clergue que només té les Ordes menors. 
S'aplicava a tot el qui s'abròga representacions y honors que no té, siguent companyer del Dotor de secá, ... (Martí Gadea, Joaquim - 1906).
Caritat i amor no volen tambor.
Critica als que fan ostentació de la generositat.
Cascabel!.
Es la esquila o el cencerro mas pequeño.
Lengua Churra.
Cascaveller mediàtic.
Amb influència
Català, rapataplà.
Cavall tabaler, no s’espaventa pel brogit de pell seca.
Cercar les esquelles quan han perdut els bous.
Chancarro.
Changarro. Tipo de cencerro.
Lengua Churra.
Clares com el so de les campanes.
Evident i viu.
Clavar un cop d’esquella.
L’Empordà.
Clavar-li l’esquella.
Posar-li les banyes.
Colgar tots els cascavells a un ruc.
Colpejar el tambor i ballar de la mateixa forma.
Com el campanar de Benirredrà, que quan toquen les campanes se senten les quaranta.
Benipeixcar (La Safor).
Com la campana que tots toquen.
Com poses lo funimént al cavall, posali també la xuconera.
Funimént: Atraçadura del cavall atacat al carro.
Xuconera: Collana de campanetes que se posen al coll del cavall.
A L’Alguer. (La Sardenya).
Com si tocaren les batzoles.
Com un cascavell.
Com un gos amb cascavell.
Company de casa, campana de núvols.
Confrides, a baratar la campana amb figues.
La Vall de Guadalest.
Contar mil compassos per a tocar el triangle.
Créixer com el campanar de Billeneta.
Siguent nosatros encara gichs, en lo poblet de Millena ó Billeneta, com dihuen els de la contorná, feren el campanar actual, y per no tindre puesto ahon penjar les campanes entre tant durava l'òbra, les penjaren en los simals del ábre ú olm negre que hiá davant de les pòrtes principals de la Esglesia, y allí les tocaven y boltejaven quant era menester; els habitants dels alrededors al notar aquell campanar improvisat, digueren: el campanar de Billeneta creix, y com esta broma cundira y s'escampara p'els pòbles veíns, d'haí el que se fera popular. (han pasat lo manco 60 anys desde que se gastá eixa broma). (Martí Gadea, Joaquim - 1906)
Millena,és una població situada en la comarca del Comtat.
Cudols com a tabals.
Amb gran sordesa.
Cudol: Tros de pedra de dimensió variables i de forma més o menys redona.

CASTANYOLES – ESCLAFIDORS – POSTISSES:  Instrument de percussió idiòfon, format per dues peces que es fan repicar l’una contra l’altra, la part superior i més estreta amb dos forats per on passa el cordó que les lliga. Fabricades en fusta, en metall i resines sintètiques, també s’empren les petxines marines, el to depèn tan del material com de la mida, -com més grosses són, més greu sonen-. L’intèrpret toca amb dues castanyoles, l’aguda es col·loca a la mà dreta i la greu a la mà esquerra. Ressenyar que amb diverses variants i materials, s’utilitzen altres tipus de castanyoles que empren les orquestres i altres agrupacions musicals.
D’aquest instrument popular, tocat per ballarins a tota la Mediterrània des de l’època dels fenicis, coneixem diverses variants rítmiques, cadascuna amb les seues peculiaritats, destacar la gran diversitat de jotes i seguidilles, a les Illes els Ball Pagès –sa curta, sa llarga i ses nou rodades– etc.
Sobreïx Emma Maleras i Gobern, concertista i autora del primer mètode d’ensenyament de castanyoles, en el que l’alumne amb el seu estudi, aconsegueix assolir un gran nivell professional.
Col·loquialment, estar alegre, etc.

PANDERO: Instrument musical membranòfon, consistent en un cèrcol de fusta tapat per un costat o per els dos amb una pell prima i tibant, a la qual es donen cops amb les mans per fer-lo sonar. A l’interior, els panderos poden dur llavors, pedres o qualsevol altre petit objecte, en colpejar-lo, aquests elements enriqueixen el seu so greu. Serveix per a acompanyar danses i músiques i és originari de Mesopotàmia. 
Dit d’una persona nècia i que parla molt.
Col·loquialment, les anques, les natges ...

PANDERETA: Instrument de percussió més petit que el pandero, format per un o dos cercles superposats i proveït de sonalls o cascavells, està coberta amb pell molt llisa i estirada. Es toca fent relliscar u més dits per ella, colpejant-lo amb ells, amb tota la mà o amb els artells dels dits, de totes maneres, cada instrumentista té el seu mètode per a tocar-la. 

-D-
De bona fusta és el pandero... p’a poder-lo repicar!
De bona fusta venen les postisses per a no saber-les repicar.
De cascavell gruixut.
Dita d'una obra literària o artística vana, solament capaç de produir un efecte groller dolent.
De dolçaina i de tabalet, quan més se’n té més se n’admet.
De pare dolçainer, fill tabaler.
La lògica diu que els fills se semblen als progenitors.
De quartanes no es toquen campanes.
Deixar tocar el pandero a qui sap, i que dirigisca la dansa qui l’entenga.
Del so de la campana de la Seu fins al seny -senyal- del lladre.
Déu dóna a alguns homes cervell i a altres tocar els cascavells.
Déu té una maça que pega i no amenaça.
Déu ve per a veure la seva campana.
Diner i amor no els pregonis amb tambor.
Diners de dona i toc de campana, ni floreix ni grana.
Dir una cosa amb totes les campanetes.
Diu el adache vulgar: cuant més bell, més casccabell.
Doblar les campanes.
Toc de campanes de difunts.
Dolça com la castanyola.
Castanyola: Llepolia d’abans: Mel bullida amb corfa de llimó que s’estiregessava.
Monóver, El Pinós (Les Valls del Vinalopó).
Donar bombo.
Donar l’almoina en tambor no li agrada al Nostre Senyor.
Donar la campanada, però que siga sonada.
Donar la nota amb so de timbal.
Transmetre una qualitat o estat a alguna cosa o algú.
Donar lluentor a les baquetes.
Donar matraca.
Donar-li al batall.
Donar-li voltes al pandero.
Donar-ne en tabal i dolçaina.
Molestar amb insistència.
Dringar com els picarols.
Sonar vivament.
Dubtar si era el cantar de les cigales o el so de les esquelles.
Dur cascavells en el cap.
Dur l’esquella al coll.
Persona de maneres aspres.
Dur molts de picarols.
Portar ornaments.
Durar més que les pedres d'un campanar.

-E-
Eixir fiança?, de les arrels del campanar que no en té.
El boig es coneix per les esquelles.
El boig ric, porta esquelles cares.
El bombo d’En Punti, qui el rebenta, el paga.
El Ripollès.
El bon tambor ve de l’arbre del mon.
És el so primitiu, vehicle de comunicació, instrument màgic.
Els antics tambors eres fets d’un tronc d’arbre buit.
El bou sense esquella prompte es perd.
A Tortosa (Baix Ebre).
El ca lladra al so de les campanes.
El campanar de la Seu està plorant. Diuen que és per un germà, que mai vindrà. Qui li’l durà?.
A la façana de la Seu de Xàtiva hi hauria d’haver dues torres,  però només hi ha una.
Xàtiva (La Costera).
El cant del tambor, de lluny.
El cavall del tabaleter, no s’espanta del soroll.
El dijous posa l’esquella als altres dies.
Els governa..
El dimoni té una manta i un tabal, la manta per tapar la vergonya i el tabal per divulgar-la un cop comesa.
El floc ha de dir amb les castanyetes.
El millor ballador, sense postisses.
El millor rellotge i la millor campana és poder menjar quan es té gana.
El pandero, que el toqui qui en sàpiga.
El pare joglar, el fill timbaler.
El qui té el tambor és el que toca.
El qui toca el tamborí ha perdut el flabiol.
El qui toca les campanes no pot anar a la processó.
El qui ve amb el flabiol, se’n va amb el tamborí.
El so de les campanes anuncien el naixement de la vida.
El so de les campanes, melodia o efecte sonor?.
El so de les esquelles engreixa les ovelles.
Les esquelles es posen per a guardar el ramat.
El tambor com el sol, quan més lluny millor.
El tambor és el tro dels cargols.
El tambor ple, no fa el so clar.
El tambor també és músic.
El xorroll d’aixeta sona com la campaneta.
Els cops més forts no fan millor música.
Els diables i els timbalers fan escampar els esquelets.
Referent al Ball dels Diables.
Els timbalers i els grallers són necessaris per als castellers.
En bones mans està el pandero que bé el sabran repicar.
En casa del tabalater, el que menys toca, toca el pandero.
En ésser maça, ja picaràs.
Es diu de qui vol manar sense cap autoritat.
En Pau de les timbales.
En sentir aquest campanar, el que no cau avui, caurà demà.
Referent als diners.
En tocar l’esquella del vespre.
Encanar.
Tocar las campanas muy deprisa
Lengua Churra.
Encara que és bona cristiana, mai no entra en missa la campana.
Engendrar un concert de trombonistes, percussionistes i trompetistes, adobats tots per dolçainers brogits.
Engronsar-se com un cascavell.
Tenir molt moviment de vaivé.
Eres un tocacampanes!.
Esgavellar-se el bombo.
Esperar la simbombà!.
Ésser com els que ballaren en Betlem, en castanyetes de suro.
Ésser sord com un timbal.
Ésser sord com una campana.
Ésser tan clar com les campanes.
Ésser un cascavell.
Ésser un dansant de cascavells grossos.
Ésser un tocacampanes.
Estar a punt de castanyola.
Estar com unes castanyoles.
Content.
Estar d’acord com les campanes de Jonqueres.
Jonqueres: Lloc de la ciutat de Barcelona, on hi havia un monestir.
Estar entonat com un fonedor de campanes,
Estar envoltat de timbalaires.
Estar fet un tocacampanes.
Estar més loco que una maraca.
Maraca:  Instrument musical que consisteix en una carbassa o altra fruita  similar, seca i buida, dins la qual hi posen pinyols o pedretes, i és subjecta per un mànec.
Estar més net que l’home del tamboret.
Estar més ple que un bombo.
Estar més pregonat que la dolçaina i el tabalet.
Estar més ras que en pandero.
Cel clar.
La Torre del Rico. (El Carxe – Múrcia).
Estar més sord que un timbal.
Estar on sonen les campanes.
Estar sotmès al cop de campana.
Estar tocant-se el pandero.
Estovar el pandero.
Augmentar de volum.

-F-
Faltar el bombo i els platillos per a demanar almoina.
Fer autobombo.
Fer bombo.
Fer callar els tambors amb el so d’un violí.
Fer campana.
Faltar a l'escola.
Fer cascavellada.
Fer com l’aprenent d’atabal, que no sap tocar i ja vol cobrar.
Fer la campaneta de combregar.
Fer la mitja castanyola.
Somriure.
Fer l'abat.
Fer esquellots
A Llofriu (Baix Empordà).
Fer les coses a cops d’atabal.
Fer platerets d’una persona.
Parlar i murmurar.
Fer sonar la campana del porc.
Fer tornar algú tambor de marina.
Fer un forat al bombo.
Fer un tabal de la pell d’un bon home.
Fer-li el cap com un tabal.
Fer-li un regal carregat de bombo.
Fer-li una esquellotada.
Soroll fet amb esquelles a un vidu el dia que  torna a casar-se.
Fer-ne de l’alçada d’un campanar.
Fer-se repicar.
Fastiguejar-se.
Fes com la campana, que sona i calla.
Dir las coses soles una volta, però de forma clara.
Fiança ... del campanar.
Fins i tot, les campanes tremolen quan sonen.
Pretext a la poca generositat de certa gent front a una situació.
Flabiol i tamborí és tocar fi.
Flabioler, tamboriner i gaiter, mai no tindran gaire diner.
Flocs i castanyetes omplin la terra d’herbetes.
Foc i fum, i que repiquen.
Fugir a cop de tambor.
Fums d’emperador i paga de tambor.

-G – H – I – J-
Garlaire com un piquerol.
Xerrar de coses sense importància, pel gust de parlar.
Gent boja, campana de fusta.
Gros com un bombo.
Grossos com a tabals.
Haberse perdido un redoble.
Als Valls del Vinalopó.
Haver portat els atabals.
Haver sentit tocar campanes i no saber on.
Haver-hi tabal de calent.
Hi ha batalls, on hi ha campanes.
Hi ha puça que du un esquellot penjant al coll.
Home de parlar campanut, home poc sessut.
Home vell, poc cascavell.
I el bombiste imposa silenci amb la seua porra.
Importarle a uno tres pies y un tambor.
Villena (Alt Vinalopó).
Ja està altra volta l’atabal en dansa!.
Ja poden alçar les campanes.
Jo sonaré sa trompa i tu es platillos.
Illes Balears.
Joan, Joan, toca les esquelles, que els bous se’n van, toca-les bé, que ja tornaran.
Indica el remor que fa el ramat anant i venint del camp.
Joia per joia, millor pandero que sonalla.

-L-
L'ajudant del qui toca el bombo.
Persona poc important, sense ofici.
A Alcoi (L'Alcoià) - 
L’Eliana, gent de campana.
L'església és un comerç. Els retors els comerciants. I al toc de les campanes acudeixen els ignorants. 
L’home sense sapiència és com una campana sense to.
L’ofici més alt, el de campaner.
La afirmació d’allò que es diu és com el so de les campanes.
La Banda de Moixent?... tres bombos i un clarinet.
La bella balla ballarugues al so dels cascavells.
La boda d'en Gil, huit ballant i cap tamboril.
La campana a missa crida, però no a escoltar-la en tota la setmana.
La campana d’Osca, que per tot el món ressona.
Fa referència a una llegenda.
La campana de Sarrià ressona fins a Puigcerdà.
Sonava durant la sega; que començava a Sarrià i s’estenia fins als Pirineus.
La campana és el primer i l’últim joglar de la vida.
La campana i el batall han de ser tal per qual.
La campana no sona si el batall no la colpeja.
La campana no va a missa però a tots avisa.
La campana sona quan tires de la corda.
La millor festa de casa és quan sona la campana.
La pruïja d’en Somia Truites, que perdut els bous, cercava les esquelles.
La simbomba, instrument de pau per Nadal.
La simbomba,per Nadal i per carnaval.
La terçana no toca campana, però si dura, a la sepultura.
La Todolella, l’esquella.
A Cinctorres (Els Ports).
La viuda que és guapa i rica, amb un ull plora i amb l’altre repica.
Les campanes cobreixen les campanetes.
Les campanes de Dissabte de Glòria el peix se n’emporten.
Ja es pot menjar carn.
Les campanes de Quartell, deixen de sonar per no molestar a la gent.
Al Camp de Morvedre.
Les campanes del poble de Benipeixcar canten:
-Rascat i fem, tot és bo, rascat i fem, tot és bo-diuen els veïns de Benirredrà i els de Benipeixcar contesten referint-se a les campanes de Benirredrà:
-Trau les claus, tu les tens, trau tabaco i fumarem-.
A Benirredrà i Benipeixcar. (La Safor).
Les campanes diuen si i no, segons el gust del escoltador.
Les campanes és coneixen per el so i les dones per la veu.
Les campanes fan companyia.
Les campanes grans donen grans campanades, però no sempre a festa toquen.
Les campanes sonen molt diferents quan s’ha perdut un amic.
Les cebes han de sentir les campanes.
En sembrar-les s’han de soterrar poc.
Les dones, els coets i les campanes no tenen cap amo.
Les matraques fan més soroll que les traques.
Les tamborinades se peguen, no se donen.
Lo campanil (campanar) de la Catedral de l’Alguer té demés de quatrecents anys.
A L’Alguer. (La Sardenya).
Llançar les campanes al vol.
Llei sense càstig, campana sense batall.
Llenya al bombo, que es fa de nit.
Llenya al bombo.
Per augmentar la intensitat, principalment el soroll.
Llop amb pell d’ovella, no porta esquella.

CASCAVELL: Instrument de percussió idiòfon, consistent en una petita esfera de metall buida i foradada, amb un bocí de ferro o de llautó a l'interior a manera de batall, que quan se sacseja, sona. El seu so indeterminat i de poca intensitat és agut.
S’acostuma subjectar-los a una estructura fàcil d’agafar i de tocar. Els trobem cosits a diverses parts dels vestits que porten el balladors en algunes danses -com el ball de bastons-, de manera que els moviments dels balladors s’acompanyen amb la so dels cascavells. Igualment es col·loquen a diversos animals com els gats o als cavalls guarnits de gal
Irònicament ser lleuger, de poc seny.
Metafòricament, el seu só agut i continu moviment, simbolitza una actitud vana i irreflexiva.

ESQUELLA: Campana portàtil relativament petita que servia per a donar senyal d’un acte religiós, per a avisar d’un succés, etc.
Espècie de campana petita que es posa al coll dels caps de bestiar i serveixen perquè no s’allunyen sense que el pastor les puga sentir. S’anomena borromba a l’esquella grossa més ampla de dalt que de baix i que es penja al coll de les vaques, ovelles o eugues que porten el ramat. 
L'Esquellot te una alçada de 14 a 20 cm. i és llargarut tenint la mateixa amplària de baix que de dalt.
  
-M-
Manejar el carilló.
Carilló:  Instrument de percussió de làmines metàl·liques i que es fa sonar amb baquetes.
Registre de l’orgue consistent en una sèrie de timbres, de campanetes o de làmines d’hacer que uns martells, en connexió amb la meitat dreta d’un teclat, fan sonar com campanes.
Manolo el del bombo i Capdevila el del flabiol!.
Marejat com un cascavell.
Martellejar el bombo sense miraments.
Matiner com un campaner.
Matrimoni sense fills, campanar sense campanes.
Me pareix que ja ha tocat la campaneta.
Li va dir la dona a l’home que va arrossegar la campaneta de l'església per tot el poble.
A Torrellano (Baix Vinalopó).
Menejar el piquerol.
Menjar sense sesta, campana sense batall.
El millor afegit d’un bon menjar és una bona sesta.
Mentre les campanes campanegen, alguns tocacampanes fan campana.
Més alegre que un collar de cascavells.
Més alegre que uns sonalls.
Sonalls:  Planxetes de metall, circulars que produeixen sons aguts en agitar-los.
Més bestia que un bombista.
Més enutjós que les campanes per les batialles de Nadal.
Més pugen les campanes que la festa.
Més purguen les esquelles que el bestiar.
Més val aixecar-se a so de campana que a so de trompeta.
Més val un gust que cent panderos.
Valdre més una cosa per la seua estima que pel seu valor material.
Més xalest que unes castanyetes.
Molt soroll de platerets, i poca vianda.
Molta aparença i poca substància,             
La Segarra.
Moltes campanes, molts batalls.
Moltes campanes, molts campaneigs.
Músic amb uns morros com unes castanyoles.
Música de cascavell.

-N-
N’hi ha per a riure, del campanar de Biure!.
Deien els veïns dels pobles dels voltants quan passaven per Biure. Es deia que el campanar creixia. Per tal de comprovar-ho, van  penjar un fil al cim que arribés just arran de terra. La serena i la humitat de  la nit el van contraure, i l’endemà no tocava ni de bon tros a terra. El veïnat va creure que el campanar creixia, i alarmat perquè podria esfondrar-se, va abandonar la població uns mesos.
Tot i això, el campanar dóna molta personalitat al poble,doncs s’alça orgullós per damunt de totes les cases de la població.  
L’Alt Empordà.
Ni camí sense travessa ni campana sense batall.
Ni campanar sense batzoles, ni casa on hi haja sogres, cunyats i nores.
Ni gat sense cascavell, ni casar dona jove amb home vell.
Ni manso sense esquella, ni casar home jove amb dona vella.
Ningú toca el tabal, sinó qui el té.
Ninou, ninou, l’esquella del bou.
No conèixer més campanes que les de la mateixa parròquia.
No es pot anar a missa i repicar.
No és tot vero, això que canta el pandero.
No et fies dels pobles on el campanar no tinga batzoles.
No haver oït mai campanes.
No hi ha cap que porti esquella.
No hi ha castanyoles sense orelles però si orelles sense castanyoles.
No hi ha patum sense el repicar pregon del vell i revingut tabal.
La Patum de Berga
El Berguedà
No pot anar a la professó i tocar campanes.
A la Franja de Ponent.
No pot ser tocar al vol i anar a missa.
No saber ni tocar els ferrets.
A Alcoi. (L’Alcoià).
No sentir campanades.
No ser tan alta l’església per a que no es vegen les campanes.
No seràs rango ni picarol mai.
Rango: Picarol vell o dolent.
Es diu a una persona inepta, incompetent, incapaç de fer res de profit.
A Mallorca (Les Illes Balears).
No servir ni per a fer tabals.
No sonar ni conca ni bací.
Falta de qualitat.
No tocar ni les castanyoles.
No tots els bojos tenen esquelles.
No vull més gat amb cascavells.

-O – P-
O donar bona campanada, o no sonar res.
Obrir-li els ulls com platerets.
Oïdo al parxe.
Olla sense ceba, boda sense tamborí.
Omplir el cap de cascavells.
Veure la lluna al mig del dia.
On hi ha campanes, de tot hi ha.
On hi ha campanes, hi ha d’haver qui les toque.
Pandereta!.
Pandero.
Lata grande de conserva, que una vez vacia, se usa para llevar comida a las avesdel corral.
Lengua Churra.
Parèixer la campana de la queda.
El toc de la campana de la queda, era la que en altre temps feia el toc d'eixe nom en les darreres hores de la nit en senyal de retir per a tots el veïns de la població. Es tancaven els establiments públics i si algú no volia retirar-se, es feia retirar a la força o es tanacava a la presó.
Parèixer un campanar de pebres.
Paréixer un repicacampanes.
Persona molt prima.
El Collado dels Gabriels. (El Carxe – Múrcia).
Parèixer un tabaleter.
Parlar sense reflexionar és com fondre una campana sense trempar.
Passar de la xaranga i pandereta a la Filharmònica de Berlín.
Passar-se les hores tocant les postisses.
Pegar-li voltes al nano.
Els frares de l'antic convent de Sant Francesc de la ciutat de València, ubicat a la plaçade l'Ajuntament, vestiren de saltimbanqui una de les campanes del campanar del convent i, després de llevar-li el batall, la feren giravoltar sense parar quan, el 13 de juny de 1823, entraven a València les tropes absolutistes que havien vençut els liberals, penjant en un lloc molt visible un cartell que dèia: -Els frares de Sant Francesc obsequien al soberano, pegan-li voltes al nano per l'endret i pel revés-.  Clar està, el soberano era Ferran VII i el nano repesenta als liberals.
Pel so es coneix a la campana i al home per la paraula.
Per a ball de castanyeta, no és menester trompeta.
Per a pa i botifarra, no toca mai la campana.
Per a pa i sardina no toquen la botzina, i per a platerets de salpicó no
toquen l’esquellot.
Per a qui no sent res, són mudes les campanes.
Per a tocar batzoles et pintes a soles.
Per més tabal que siga ú, això d’anar a tabalaes, només es cosa de ruïdo.
Per no perdre una vedella, penja-li al coll una esquella.
Per tercianes no toquen campanes.
Aquestes febres no són malalties mortals.
Pedreño.
Pedreño: Esquella. Esquila grande, pero con la boca mas pequeña.
Lengua Churra.
Pegar-li dos sebaes al bombo.
Perdre-ho tot, bous i esquelles.
Pere toca el tambor per amor al Senyor.
Picada de salamandra, toc de campana.
Picote.
Campanilla de ganado que no suele llegar a un palmo de larga.
Lengua Churra.
Ploreu xiquets, que campanetes tindreu.
Portar a un com una pandereta.
Portar el bombo ple.
Portar el tambor de pega.
Portar l’atabal.
Portar la campaneta de combregar.
Portar-lo en tabal i dolçaina.
Posar els cascavells a remull.
Posar l’atabal a l’alçada del cobrombós.
Cobrombós: Variant eufèmica del testicle.
Posar palla a l’esquella.
Posar timbalers.
Posar-li el cap com un timbal.
Posar-li el cascavell al gat.
Posar-li sordina a les campanes.
Posar-li el cap com un bombo.
Primer de donar lo bando, tens de fer una llonga tamborinada.
A L’Alguer. (La Sardenya).
Pujar més les campanes que les flautes i la festa.
           Pujar-te’n al capdamunt del campanar.
                             
CAMPANA: Instrument idiòfon de metall, en forma de vas rodó, d’amplària creixent, que va suspès per un batall a l’interior o per un martell a l’exterior que vibra al ser colpejada i conseqüentment emet un so. Les campanes es fabriquen de bronze, però existeixen petites campanes de ceràmica i vidre.
Durant l'Edat Mitjana es creia que tenien poders  sobrenaturals i que repicar-les freqüentment servia per purificar l'aire. El Pontifical Romà recomana tocar les campanes per expulsar els espectres embogits dels difunts.  
Les campanes sempre han estat associades amb el rituals, s’han utilitzat per a cridar a la comunitat als esdeveniments religiosos i seculars, d’anunciar les hores, també s’han relacionat amb els conceptes de pau i llibertat i com no, per alertar d’un perill.

Els CAMPANARS o les torres que formen part d’una església, basílica, catedral com també la part superior d’un edifici públic són els llocs d’ubicació de les campanes, en aquests emplaçaments sempre hi ha suspeses una o més campanes o un instrument musical format per una sèrie de campanes, que interpreten diferents melodies ja que a cadascuna de elles correspon una nota, batejat amb el nom de carrilló.
Instrument de percussió idiòfon, format per una sèrie de tubs metàl·lics de diferents llargàries (per tan cadascun d’ells emet una nota diferent), disposats un al costat de l’altre mitjançant un suport i que es toquen amb diferents maces. El seu so és brillant i s’utilitza en composicions musicals.

-Q-
Quan Déu toca el tambor ix a passejar el caragol.
Quan el campanar campaneja, festa és o festa rodeja.
Quan el pare és músic, els fills són tamborinaires.
Quan els tambors parlen, les lleis callen.
Quan les campanes de la Seu repiquen, senyal de misteri.
El Dimecres de Cendra començaven a la Seu els sermons de Quaresma, que eren qualificats de misteris i anunciats per un toc de campana especial.
Quan les campanes toquen a bodes, diuen tal ell tal ella.
Quan més alt és el campanar, millor sona la campana.
Quan més es colpeja el tambor més sorollega.
Quan més forts sonen els timbals més agrada a l’orella del fester.
Quan més vell, més cascavell.
Quan sant Pere campanege, festa va o festa voltege.
Quan sant Pere toca el timbal, els caragols surten a ballar.
Quan se senten campanes és bo conèixer el campanar i el campaner.
Quan sentis el tamborino tocar, vagin les dones a entrar.
Quan sona assai lo campanó, vol diure que és festa.
Campanó: La campana més gran d’un campanil.
A L’Alguer. (La Sardenya).
Quartanes d’agost duren una any o dos.
Què diu la campana si no sona?.
Què és això?, castanyetes de suro que no fan so.
Què passa?. Que el campanar és més alt que la plaça!. I la veleta li passa!.
Quedar-li com l’esquella al porc.
Qui calla otorga i toca la pandorga.
A Alcoi. (L’Alcoià).
Qui de canyes fa flautes i de flautes fa tabal, un barret i a l’hospital.
Qui donació en vida faça que li esclafen el cap amb una maça.
Qui ha perdut el bou, per tot sent esquelles.
Qui ha perdut l’ovella, cerca l’esquella.
Qui no escolta més que una campana no escolta més que un so.
Qui no vol creure la bona mare, ha de creure la pell de cabra.
La pell de cabra és la referència al tambor de l’exèrcit que obliga sempre a obeir.
Qui li posarà el cascavell al gat?.
Parla de la dificultat de realitzar alguna cosa o la falta de voluntaris per realitzar-la
Qui s’enduu les oblades, que toque les campanes.
Oblades:  Ofrena de pa que els familiars d’un difunt solien fer en ocasió del funeral o d’un aniversari al moment de l’ofertori de la missa.
Qui té castanyetes balla al so d’elles.
Qui té diners, pinta panderos.
Qui té la mà al pandero, el pot repicar.
Qui toca la campana, no pot oblidar la maça.
Qui toca la campana, deu de sentir el so.
Qui tracta en ovelles, colmenes i mules velles, queda en albardes, bresques i esquelles.
Qui viu amb esperança, balla sense tamborí.
Quina tamborinada!.

-R – S-
Rebre (a algú) amb bombo i platerets.
Rematar el repic.
Repic de benedicció.
Repicar com un timbaler.
Repicote.
Esquella. Esquila más pequeña de forma plana.
Lengua Churra.
Revoltejar la campana grossa.
Revoltejar  -Cast.-  és  INCORRECTE.  Cal  dir: Revoltar:  Donar voltes, voltar insistentment.
Riquesa sense ramat, campana sense soroll.
Saber on se senten les campanes.
Sacsejar-se els cascavells.
Salvat per la campana.
El llegendari conta que quan es moria una persona, es feia un forat en el taüt i es penjava una campana lligada a un cordell, si el mort ressucitava, tirava del cordell i en escoltarel seu so des de fora (si convenia), podien traure’l del taüt.
Santa Caterina quan va veure el foc totes les campanes tocaven a mort.
A Blanes (La Selva).
Segóns la campana, el so.
Segons les castanyoles, el floc.
Semblar el tambor de la retreta.
Semblar un tambor destemplat.
Semblar una esquella esquerdada.
Sense maces, la campana no té paraula.
Sense masclets, dolçaines i tabalets no hi ha festa, ni hi ha res.
Sentir campanes i no saber en quin corral.
Sentir repicar i no sebre en quina parròquia.
Illes Balears.
Sentir campanes i no vuere lo campanar.
A Corbins. (El Segrià).
Ser campana de mal so.
Ser campana grossa.
Ser com els Folcs que han venut les seves campanes per tenir el so.
Folcs: Llinatge existent en diferents llocs del Principat.
Ser com la campana, que respon a cada tiró.
Ser com les campanes de La Riba, que quan una se’n va, l’altra torna.
Alt Camp.
Ser com una campana que crida sense carn ni sang.
Ser la campaneta de la queda.
Veure Parèixer la campana de la queda
Ser més alegre que unes castanyoles.
Ser més clar que una campana.
Ser més pesat que la maça del bombo.
Ser persona de moltes campanetes.
Ser un batall.
Ser un repicacampanes.
Ser un sant sense campanes.
Ser un tabalot.
Persona de poca sensatesa.
Ser un tamboriner.
Ser una veritat com un campanar.
Servir de tambor.
Servir per a tocar el bombo, però no el violí.
Si a descansar tocaren, quants acudirien al so de les campanes.
Si el batall no pica, la campana no sona.
Si l’ase du picarol, la somera també’n vol.
Significa que molta gent sent enveja i ganes d'imitar els de posició més elevada
Si no vols perdre l’ovella, posa-li l’esquella.
Si pots arribar a la campana, deixa’t de batalls.
Recomana prescindir d’intermediaris.
Si vas a Llaurí, et tocaran la flauta i el tamborí.
Llaurí està a la Ribera Baixa.
Simbomba!.
Sindicalera de cascavells.
Sonar com un tabal.(tambor, timbal. ..)
Sonar com una campana. (matraca, ...)
Sonar les castanyoles.
Sonar més que un collar de cascavells.
Sonar molt el tambor, però estar buit.
Sonar-li els plats com les tapadores de perol.
Sord com una maça.
Sortir de la cangri amb bombo i platerets i amb processo de torxes.
Cangri:  L'església -en el llenguatge calé- i la pressó -en llenguatge d'argot-.   

-T-
Tabaler!.
Cridaner o xerraire sorollos.
Tabalejar.
Donar cops, moure soroll.
Tabaleter és el meu marit, Déu me’l va donar i així me’l vaig quedar.
Tabalot!.
Persona de poc seny.
Tal com el boig pensa, així ho escampa la campana.
Tal com és us i costum: als vidus, esquellots i fum.
Tamborinada.
Tempesta curta però forta amb tronades.
Tamboriner pagat, mal so fa.
Tan bo, tan bo ... vol dir tambor.
L’excés de bondat arriba a ser perjudicial.
Tan buit com un tambor.
Tanmateix, el tambor és tropa.
Tan li és repicar com tocar a mort.
Té el cos com una campana.
Tenir (a algú), com una pandereta de bruixes.
Tenir bon piquerol.
Tenir campana.
A Valls (Alt Camp).
Tenir el cap com un bombo.
Estar atordit pel soroll.
Tenir el cap ple de picarols.
Tenir el ventre estès com un tambor.
Tenir la cara com un pandero.
Gran i redona.
Tenir la flauta i els cascavells d’or.
Tenir qualcú dins d’una campana de vidre.
Tenir-lo ben guardat.
Illes Balears.
Tercianes i quartanes, no fan tocar les campanes.
Aquestes febres no són malalties mortals.
Timbaler o contorsionista?.
Tinc molt mal de cap perquè el meu fill toca el tabal.
Tindre bombo, platerets, timbals, i cinquanta corbates.
Tindre el cap com un tabal.
Marejat, atuït.
Tindre els esclafidors torts.
Tindre la castanya torta.
Tindre les castanyetes al revés.
Tindre la panxa com un tabal (aprofita també per qualsevol instrument de percussió, tambor, bombo, ..).
Plenes i ben unflades.
Tindre més paraules que tocs té un tambor.
Tindre un cor molt bonic, ... amb acompanyament d’atabal i dolçaina.
Tirar fum i repicar.
Tirar-se pets tan sansers que sonen com mil tambors.
Toc d’ànimes.
Toc de campana de difunt.
Tocant i saltant per damunt dels timbals.
Tocar a morts.
Sonar les campanes quan a mort algú.
Tocar a sometent.
Toc en senyal d’alarma.
Tocar campanes.
No tindre el coneixement clar, perdre el seny, el cap.
Tocar el bombo amb molta fe.
L’Alguenya (Les Valls del Vinalopó).
Tocar el bombo.
Tocar el pandero.
Tocar el tabal de Roses.
Estar embriac.
L’Empordà.
Tocar (a algú) el tambor.
Pegar-li, colpejar-lo.
Tocar el tambor amb les dents.
Tocar el violó, el bombo o el raspall.
Tocar els plats com si es tocara el cogrombós.
Cogombre: Fruit oval i verrugós.
Tocar els timbals -en una entrada de moros-, a ritme de mambo.
Tocar la donçaina i el tabalet.
Ple de raons.
Tocar la mateixa, però més carregat de bombo.
Lloança que es fa d’una cosa, per atreure l’atenció de la gent.
Tocar la simbomba.
Fer-se el graciós per carnestoltes amb el soroll ronc característic.
Tocar les castanyoles.
Tocar timbals.
Parlar o fer disbarats.
Tocar-li a u la pandereta.
Tocar-li les batzoles!.
Emprenyar-lo
Tocatimbals!.
Tot bon dolçainer ha sigut un bon tabaleter.
Tot el dia fa el pandero.
Tot hi va, esquelles i bous.
Totes les campanes tenen batall, i totes les oques bon bec.
Totes les maces són pesades.
Totes les maces trenquen el cap.
Tots duem una campana dalt del cap.
Tots no són ni frares ni tamboriners.
Tots portem una campana en el cap.
Treballar a so de timbal.
Marcar el ritme.
Tremolar com un cascavell.
Al Maestrat.
Trencador de maces!
Bombista o timbaler especial?.
Traure'l a so d’atabal.
Treure les castanyetes del foc.
Tringola.
Tringola: Esquella - Esquila de tamaño regular.
Lengua Churra.
Trompes i tambors fan més forts els sorolls.

-U – V – Z -
Un bon tambor no necessita tocar fort.
Un bon tambor sembla els batecs del cor.
Un capellà no necessita més que el del seu campanar per a demanar almoina.
Un flabiolaire que no toqui el tamborí només és mig flabiolaire.
Un gran campanar és un mal veí.
Un gran campanar, un gran riu i un gran senyor, roïns veïns són.
Un mentider és més bo d’afinar que una campana.
Un poble sense campanes és igual a una banda de música sense instruments.
Una banda musical no pot fer a manco del tamborino.
A L’Alguer. (La Sardenya).
Una campana de cuir no necessita cap maça forta.
Una campana sense batall, no sona.
Una cosa és ser tambor, i altra ser tamboriler.
Uns naixen amb estrella i altres amb esquella.
Va dir el tambor: també sóc músic!.
Vaja l'atabal per gaita.
Vagi tamborí per flabiol.
Val més llevar-se al so de la campana que al so de la trompeta.
Ventar les campanes.
Viuda sense mosso, campana sense batall.
Volar les campanes.
Voler repicar i anar a la processó.
Volta de campana.
Voltar més que una campana en temps de festa.
Vull sentir els timbals en els renyons!.
Xarrar més que unes castanyoles.
Zumbar la pandereta.
Lengua Churra..
a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)