BALLAR - ELS BALLS EN LES PARÈMIES

El ball dels Nanos I

Nanos i gegants,

xicotets, xicotets i grans.

Quan serem fadrins,

tots serem, tots serem iguals

Nanos i gegants ,

xicotets, xicotets i grans.

.......

Aquests dos balls amb el so de la dolçaina de Bene Ripoll Peidro, acompanyat al tabalet en diferents moments per Fidel Francés, Carlos Ferrer, Juan Vañó i Ramón Porta (Ramonet), s’escoltaven i es ballaven en les festes de carrer d’Alcoi i d’altres poblacions de la comarca.

10é   BALLAR

     ELS  BALLS  EN  LES  PARÈMIES

Quan celebrem festes populars o patronals, sempre gaudim d’unes manifestacions culturals representades per una gran quantitat de balls i danses. Aquest art utilitza el moviment del cos com un forma d’expressió i d’interacció social on els ballarins, expressen sentiments i emocions a través dels moviments i dels sons musicals que ens transmetre’ns tots junts la saviesa d’un poble.

El nostre poble, amb els seus noms característic, conserva nombrosos balls, per això, en les parèmies corresponents trobarem lla descripció de cada dansa, en la que el títol de la peça musical i el ball tenen el mateix nom

També és l'activitat amb que intervenen diversos elements en moviment i que formen un conjunt mogut, (un excés de treball, un avalot, una situació perillosa de la que cal sortir, etc..

-A-

... ens ha agafat ballera!.

¡Eso dijo Tamarón bailando en el Campo Arcís!.

Expressa la ximplesa de qualsevol o opinió intranscendent.

Venta del Moro (Plana d’Utiel-Requena).

¡Esto va a acabar como el baile de Cofrentes!.

S'anuncia quan alguna cosa acabarà malament.

Venta del Moro (Plana d’Utiel-Requena).

A bones ganes de ballar poc so és menester.

Quan es té voluntat de fer una cosa, fàcilment es fa.

A cadascú, el seu ball.

A Campos quan hei ha eixut se comanen a sant Blai i noltros en aquest ball encara no hem begut.

Illes Balears

A casa del dolçainer tots són balladors.

Els defectes dels pares es reflecteixen en els fills.

A casa del joglar el qui no balla, rellisca.

A casa del joglar, els infants no paren de ballar.

A casa del joglar, la canalla és balladora.

A casa del joglar, tothom balla el contrapas.

A casa del músic, qui no balla, punteja.

A casa del timbaler tothom sap de ballar.

A la dona dançar y al burro bramar, lo diable als hi degué ensenyar.

A la gent rica, tots li ballen la gràcia.

A la terra que vages, dansà que ballem.

A les teves noces, ballaré jo.

A missa i a ballar, com més s’hi va, més s’hi vol anar.

A Mollet ballen amb les calces a la mà.

Al Vallés.

A ritme de tarantel·la.

A Sagallosa, amb gran tabola, ballen folls, a la farandola.

Tabola:Soroll de gent alegre.

Foll: Boig, sense seny, desbaratat.

Farandola: En mal sentit, colla de companys. També és una dansa provençal en la qual les parelles formen una llarga cadena.

Sagallosa és una població de la Cerdanya.

A Sant Andreu de Borrassà, si no hi ha músics, no es pot ballar.

Sant Andreu de Barrasà és una població de l'’Alt Empordà.

A Sant Andreu del Palomar, sense música no es pot ballar.

Critica a que diu alguna obvietat.

Sant Andreu del Palomar és un barri de Barcelona

A tall de polca.

A un home vell és difícil ensenyar-lo a ballar.

A un violinista divertit no li falten els ballarins.

Acabar a garrotades com el ball de Moixent.

Moixent està a la Canal de Navarrès.

Acabar com el ball de Moixent, que va acabar malament.

Acabar com el ball de Parra, que va acabar en baralla.

Acabar com el ball de Parra, que va acabar sense cordes ni guitarra.

Acabar com el Ball de Torrent.

El DCVB ens conta que el Ball de Torrent és una pantomima que fins a principis del s. XX se celebrava a moltes poblacions del País Valencià, i que consistia en diverses escenes representades per colles nombroses i referents a una suposada visita del Virrei i la Virreina al poble de Torrent: es fingien festes, obsequis, enganys, robatoris, assassinats, balls de gitanos, combats de contrabandistes, etc., i tot plegat acabava en una gran batussa i confusió, que ha donat origen a la locució acabar com el ball de Torrent, aplicada a tota reunió que acaba malament, Vegeu noticia detallada d'aquesta pantomima en l'article de G. Valero Montero publicat en "El Archivo" VII 213-222-

Acabar com el ball de Torrent, que va començar caminant i va acabar corrent.

Acabar la cosa com el ball de Torrent, a garrotades.

Acabarse á garrotades com el ball de Moyxent.

Es el modisme referent á eixe poble, y s'aplica á tota reunió de gent de trò, com sòl ser per lo regular la que concurrix als balls y saráaus, els quals casi sempre tenen mal remat. (Terra del gè (xe)). Marti Gadea, Joaquim

Açò acabarà com el ball de la parra.

Açò és resar i ballar sardanes!.

Agafa la capa i ballem, que bon rei tindrem.

Agafar-li la tarantel·la.

Aigua i ballar, fins afartar.

Aire a la balladora!.

Aire!.

Do de ben dansar.

Així ballen a Mollet, tres, catorze, vint-i-set.

Al Vallés.

Així et vegis, com en el ball de l’escombra.

Ball de l’escombra: Ball executat per un sol home que feia difícils evolucions aguantant una escombra que havia de tocar sempre les palmes a terra.

Ball en què un ballador sense balladora i situat enmig dels altres fingeix escombrar el local, a un moment donat ofereix l’escombra a un dels balladors, el qual li ha de cedir la balladora per a posar-se a escombrar.

Aixina es mou la dansa!.

Això és com quan els velles vénen al ball.

Això són danses i fogueres!.

Al ball de la patacada, hi va la gent dissipada.

Ball de la patacada: Ball molt sorollós de gent ordinària, que se celebrava per carnestoltes.

Era costum, que el baIlador convidés una dama a la dansa, o viceversa, donant-li un cop a l’esquena, una patacada.

A Cadaqués, aquest ball va sorgir dels diferents "passatemps" dels vells mariners què després de tornar dels viatges a Cuba i a les Antilles ...

Al ball del Tururut, qui gemeca ja ha rebut.

Fragment de la "Cançó del Tururut", comèdia de tres actes. Adaptacio d'una comèdia francesa feta per Eduard Aules i estrenada en 1894 al Teatre Romea de Barcelona

Al joc, a la taula i a la dansa, es coneix la bona criança.

Al qui li agrada ballar de festa en festa va.

Al so de qui paga, balla l'Antonet, ell balla la polca i fa el paper de met.

Paper de met: Fer-se el desentès, indiferent.

Al so que em toquen, balle.

Alacrans en dansa i puces en processó, vana presumpció.

Allà on no hi ha, el diable balla.

Alla on vagis, balla com ballen.

Allioli i patorrat, aiguardent i figues seques, fan ballar endimoniat.

Alto a la dansa!, senyora Pepa.

Altra cosa és ball amb donçaina.

Altra feina hi ha que ballar amb l’àstic.

Refutar a qui proposa una cosa.

La Segarra.

Altre que balla bé.

Amb balls i amb salts se’n va suaument a l’infern.

Amb el diner en la mà a tot el món faràs ballar.

Amb germans hom balla amb un peu.

Amb la panxa prima fa de mal ballar i de mal aconsellar.

Amb música s'estima, es riu i es plora, com també amb música es canta, es viu i es balla.

Amb so de flabiol fa ballar a qui vol.

Amb so o sense so, balla-li a l’as millor.

Anar a ballar i no ballar és com anar a missa i no resar.

Anar a veure l'ou com balla.

Anar amb més gust al ball que al rosari.

Anar ballador.

Anar cap avall ballant i cap amunt caminant.

Anar en coples.

Anar en dansa.

Anar-li al soldat com l’ase al mestre de ball.

Anar-se’n per al ball de truges.

Anar-se’n tot, en músics i balladors.

Aprèn de ballar-ho tot, i allà on vagis, balla com ballen.

Aprofita-te’n panxa, ara que et veus amb aquesta dansa.

Aquell al·lot que bé dansa, té amics en la sala o en la plaça.

Al·lot: El qui està dins l'edat compresa entre els sis o set anys i els quinze.

Noi o home de mal viure.

Aquell bocí de música és bell, és ballable.

Bocí: Part relativament petita d’uan cosa.

A L’Alguer. (La Sardenya).

Aquest món és un fandango i qui no ho balla una somera.

Aquesta és la dansa tradicional més antiga que es balla.

Aquestes són entrades de pavana!.

Ara balla sa baldufa!.

Illes Balears.

Ara han arribat es sons, i tot d'una començarà es ball.

Illes Balears.

Ara si que ballem!.

Armar polca.

En l’argot dels malfactors, crit d’alarma.

Armar-se el ball de picataló.

Escandalitzar-se, provocar un infern.

Armar-se un ball de bastons, (o de porra).

Art en moviment.

-B-

Ball a ca d’altri i flaons a sa casa.

Manifestar que és més estimable l’interès que la pompa.

Illes Balears.

Ball de barril o Ball de barraló?.

Dubte?.

Ball de barril: Festes de nit, al mig de la qual per a fer llum, hi havia un barril de teia encesa.

Ball de barraló: Ball de disfresses que dóna la benvinguda als carnavals caracteritzat per ser un ball invertit, és s dir, els homes es disfressen de dones i les dones poden triar la seva parella. A Mollet del Vallés (Vallès Oriental), se celebra el dijous gras.

Ball de bot.

Illes Balears.

Ball de cascavell gros.

Ball de cascavell gros: Ball de diversió i alegre.

Ball de cascavells.

Ball de cascavells: Ball popular en què els balladors porten cascavells als braços i a les cames o només a les cames, els quals fan sonar violentament.

Ball de maletes.

En aeroports, trens ...

Ball de nit, ball de pessic.

Joc de parella.

Ball de pesseta.

Nom donat antigament als balls públics, que per a entrar a ells, calia pagar una pesseta.

Ball de petons.

Ball de picataló.

S'enfrasca en els possibles canvis, gresques, enderrocaments, polítics, etc. 

Ball de porra.

S’aplica a tota cosa que ha acabat o pot acabar malament.

Ball de raspes.

Ball de minyones. Una “raspa” ea una minyona, una criada. Potser fa referència a la magra alimentació que patien aquestes persones.

Ball dels músics.

Nom donat en les ballades populars a la darrera de les danses.

Ball que comença en festes, acaba en noces.

Balla Antó segons li fan el so.

Balla el llop pegant-li voltes al pou.

Balla, canta i beu, que la vida és breu.

Ballada.

Composició musical, instrumental o vocal, apta per a ballar.

Ballada per carnestoltes, batejada per Tots Sants.

Ballador de l’anca.

Protuberància de l’extrem del fèmur que s’articula amb la pelvis.

Ballant i cantant mai ningú aplega a sant.

Ballant s’unfla.

Ballant se n’aprèn.

Ballant, ballant i l’ataüt davant.

Ballant, la baldufa s’infla.

Ballar (a algú) l’aigua endavant.

Ballar a carro.

Ballar la baldufa de forma que canvi de lloc contínuament.

Ballar a l’estil de ...

Ballar a la vela.

Ballar de pressa.

Ballar a qualsevol so.

Sense escollir ni especificar.

Ballar a so de flabiol i atabal.

Ballar a so de gargamella.

Ballar a tots els sons.

Ballar a un peu on un altre n’utilitza dos.

Ballar abans que els violins estiguin afinats.

Ballar al cim o a la punta d’un punxó.

Es diu d’una persona molt balladora.

Ballar al compàs.

Ballar al so d’una gaita.

Actuar per obligació.

Ballar al so de guitarres, bandúrries i acordions.

Ballar al so de la música que sona.

Ballar al so que li toquen s'entén del qui és ballador; però del qui no ho enten ni "pisca", no deu pendre això en calor.

Ballar al son que toquen.

Obrar segons les necessitats o les circumstàncies

Ballar amb carabasses.

Ballar amb desembaràs.

Ballar amb la més lletja.

Ballar amb la negra.

Ballar amb un peu.

Ballar amples.

A les Illes Balears.

Ballar bé o ballar mal, el cas és ballar.

Ballar com Déu mana.

Ballar com el llop, amb la cua entre les cames.

Ballar com un boig.

Ballar com un cavall, que és picat per frens.

Ballar comun fus.

Sens deixar-lo parar.

Ballar com un llop sobre el pou.

Ballar com un pern de rifa.

Amb velocitat.

Ballar com un taral·lirot.

Ballar com una vaca a la corda.

Ballar com una ventureta.

Ventureta: Joguet de fusta o d’altre material que es fa voltar amb els dits.

Ballar d’un peu.

Estar molt content.

A les Illes Balears.

Ballar damunt la corda.

Illes Balears.

Ballar de capoll.

Veure’s obligat a posar tots el mitjans per vèncer les dificultats.

Illes Balears.

Ballar de costelles.

Ballar la baldufa de costat

Ballar de gana.

Ballar de punta i de taló.

Ballar el ball del poll.

Molt nerviós.

Ballar el canari.

Pixar fen rogles.

Ballar el contrapàs.

Ballar el momo.

Momos:  Personatges que ballen en la processó de Corpus al voltant de la moma, figura simbòlica, que representa la gràcia divina o la salut-.

Fer per agradar a l’altre.

Ballar el rigodons.

Ballar el sambori.

Sambori – Xarranca: Joc consistent en saltar a peu coix figures dibuixades a terra, dividides en caselles fent córrer a cops de peu un palet o teula per a passar d’una casella a l’altra.

Ballar als nassos (d’algú).

Ballar en algun negoci.

Ballar en la coberta del Titànic.

Ballar en la corda fluixa.

Ballar en la fira del dimoni.

Ballar en la punta d’una espasa.

Ballar en un peu.

Ballar en un taulell de 50x50, arreglaets i quetets.

Distribuïts com en un tauler d'escacs, per files un si un no i en la fila següent a l'inrevés, un no un si.

A Sueca. (Ribera Baixa)

Ballar en una caixa de música.

Ballar en una rajoleta.

Ballar és l’art que desitga música.

Ballar és la frustració vertical d’un desig horitzontal.

Ballar estrets.

A les Illes Balears.

Ballar fusta amb fusta.

Ballar i cantar, abans no eren de fiar.

Ballar i cantar, feines que no donen.

Ballar i donar voltes sense ritme.

Ballar i no pecar, tararà.

Ballar i plorar sòbriament, no està bé per a ningú.

Ballar i saltar de goig.

Ballar l’hamaca alegre.

Ballar l’hamaca dels bisbes.

Ballar la baldufa invertida.

Ballar la coroneta.

Ballar la jota d’onze.

Ballar la magra.

Ballar la mandolina.

Ballar la pavana.

Ballar la tela.

Expressió tèxtil que s’empra, quan la tela va solta damunt el molons del tambor de la perxa.

Ballar les lletres d'un llibre.

No estar ben arrenglerades, de manera que les ratlles resulten tortuoses.

Ballar més que el gegant de la ciutat.

Ballar més que la filla del rei Herodes.

Salomé, la filla del Rei Herodes van ser castigada per Déu, a ballar eternament al so dels panderos, a causa de la decapitació de sant Joan Baptista.

Altra versió sobre la mort de Sant Joan Baptista la trobem en l'Evangeli de Sant Mateu, segons la qual va morir decapitat per haver-se manifestat contrari a l'enllaç d'Herodes amb la seua cunyada Heròdies, la mare de Salomé.

Veure  "El temps passa i la Joana balla"

Ballar més que sant Vito.

Se suposava que el provocava la picada de la taràntula i s'intentava curar amb música.

Es símptoma d'aquesta malaltia, que ataca a determinats nuclis de l'encèfal medul·lar, és l'aparició de moviments involuntaris, ràpids, desordenats i sense cap fi.

Ballar més que un trompellot.

Ballar més que una baldufa.

Ballar lo veure ballar, eixa (o aquesta) és la qüestió?.

Ballar pel cap.

Recordar-se'n una idea vagament.

Ballar pels colzes.

Ballar planet.

Ballar poquet.

Ballar s’encenall.

Passar grans dificultats.

Illes Balears.

Ballar sardanes.

Ballar segons el ball que toquen.

Obrar d’acord amb les exigències d’altre.

Ballar segons el so.

Ballar segons la música.

Ballar segons la seua música.

Obrar segons les circumstàncies.

Ballar sense pecar, quasi impossible serà.

Ballar sense pecar, difícil serà.

Ballar sense so, o és tenir gran força o molta afició.

Ballar sobre un punxó.

Ser molt ballador          .

Ballar un piu dins el forat.

Ballar un tango.

Ballar una cosa dins d’una altra.

Ballar xàqueres.

Xàquera: Dansa valenciana -nomenada també xàquera vella- que fins a les darreries  del segle XIX es ballava, de ritme lent, d'aire distingit i cerimoniós, i era executada al so de dolçaina i tabalet, presidida pel rector i el batlle, la parella cap de dansa, la formaven persones casades.

Ballarem aquest sant Joan, que el que ve Déu sap si els ballarem.

Ballarem el ball anglès, que quan se sap no costa res.

Ballar-hi el diable.

Ballar-hi el dimoni de capoll (en una cosa).

Haver-hi un gran conflicte o discòrdia difícil de resoldre.

Illes Balears.

Ballarins en coixos paren.

Ballar-la.

Trobar-se en una dificultat, en una baralla, etc.

Ballar-la grassa.

Tenir molts diners.

L’Empordà.

Ballar-la magra.

Patir, sofrir.

L’Empordà.

Ballar-la prima.

Passar privació.

Ballar-li a u els nanos.

Complaure’l i afalagar-lo.

La locució ve del costum d’anar els nanos a ballar davant de les cases importants, per a obsequiar els senyors en la festa de Corpus.

Castelló (La Plana Alta).

Ballar-li el cor d’alegria.

Ballar-li el cos d'alegria.

Ballar-li els números.

Ballar-li els ulls.

Ser alegre i expressar-ho amb la mirada.

Ballar-li en l’ull.

Ballar-li l’aigua a u.

Adular-lo i complaure’l.

Ballar-li pel cap alguna cosa.

Ballar-ne més que no en toquen.

Balle bé, i em fan fora al rotgle.

Balleu fadrinets, balleu, que demà no ballareu; l'un agafarà l'aixada i l'altre agafarà la reu.

Balls de caretes i balls de saló porten llàgrimes a discreció.

Balls de saló: Balls de parella, com el tango, vals, mambo, bolero, pasdoble, etc.

Balls de saló, menejar-se sense to ni so.

Balls i cants, abans no eren de fiar.

Balls que en burla comencen, acaben en noces.

Bastant balla, a qui la fortuna li fa el so.

Batre fesols.

Ballar apressadament.

Bé balla a qui la fortuna canta i encara millor si malament canta.

Bé balla a qui la fortuna canta.

Bé governar i no gaire ballar.

Bé li va la dansa, senyora Esperança.

Beilar los nanos.

Hacer la pelota a alguien,

Lengua Churra.

Bellugar en el ball de l’escombra.

Boira boirassa, el cul de la burra t'amenaça, i ballaràs amb la barcassa.

Bon element és, ja que sap cantar i ballar bé.

Bon dia i bon hora i bon ball per la vesprada.

Bona dansa i sa casa es crema.

Opinar dels afers aliens i no veure els propis.

Bona entrada de pavana!.

Bona va la dansa!.

-C-

Cada ball vol la seva música.

Cada ballador és fidel a la seva balladora.

Cada ú s’entén i balle sol.

A la Franja de Ponent.

Cadascú a casa seva balla el ball que vol.

Cadascú balla amb més gust en una altra casa.

Cadascú dansa conforme als amos que té en la sala.

Cadascú es canta i balla sol.

Cadascú es grata on li pica.

Cadascú fa el que pot, com en el ball.

Cadascú s’entén i balla al so del flabiol.

Cadascú s’entén i balla sol.

Cadascú s’entén, com aquell que balla sol.

Cadascú té el seu ball.

Cal ballar al so que toquen.

Calla i balla.

Callús, les velles al ball, les noies al fus.

Al Bages.

Campana per gaita, i els vicaris per balladors.

Cantant i ballant el camí s’escurça.

Cantant i ballant el fred se’n va anant.

Cantant i ballant i donant-li gràcies al sant.

Cantant i ballant mai ningú aplega a ser sant.

Cantar o ballar el goigs de sant Prim.

Encara ben viva, s'usa per a indicar que algú passa gana.

Cantar i ballar no fan aixovar.

Cantar una cançó i ballar-ne una altra.

Carnestoltes fredes de poca virtut, sempre n’hi ha que ballen amb el ventre buit.

Carnestoltes fresques i blat a vint-i-vuit, molts n’hi ha que ballen amb el ventre buit.

Cartes, balls i vi, al més polit li treuen el seny.

Cavalleria!, que ballarem.

Referit als cavalls de les cartes.

Clavar a u en dansa.

Clavar-se en dansa d’espases.

Colpejar el tambor i ballar de la mateixa forma.

Com el pati del carall, on tot s’hi fa, menys ball.

Referent a que en aquest i posiblements imaginat pati i amb un ambient d'alegria i escàndol, existia una taverna concorreguda per estudiants i soldats (Històries i llegendes de Barcelona -Edicions 62- de Joan Amdes).

Com és el so així és el ball.

Com es xiula es balla.

Com estàs al ball, tens de ballar al so que toquen.

Com l’ànima del cantiret, que salta i balla per la paret.

Com sonarà, així ballaràs!.

Començament amb ball, acabament amb casament.

Como le gusta a la gente la jotica de Cofrentes.

A Cofrents (Vall de Cofrents-Aiora).

Comprar un ball.

Convits, balls i dimonis, destrueixen molts matrimonis.

-D-

D’aquelles burles venen aquestes danses.

D’un ball sublim a un ball grotesc, només hi ha un pas.

D’un petit ball se’n fa una gran sardana.

D’una festa sardanista, fer una festa amb sardanes.

Dansa d’espases!.

Dansa fas, nadiu?.

Dansallunes!.

D’humor variable.

Dansar com un trompa.

Ballador i tocador.

Dansar pel mig.

De ballar ningú s’engreixa.

De bona fusta ve el trompellit perquè no balli.

De cantar i de ballar, no es mor cap ase gras.

De franc, el óssos no ballen.

De la ballada, en surt la baralla.

De la música al compàs, ballarem un contrapàs.

De pare músic, fill ballador.

Deixar-se de danses.

Deixeu el porró quetet que veig que el feu dansar massa.

El porró és el recipient de vidre amb coll i berquelló llarg que serveix per a beure a gallet.

 A Alcoi. (L’Alcoià).

Del ball al rosari.

Del ball depèn.

Dels balls, misses i sermons, fins els trossos en són bons.

Després de banyut i fuetejat, li manaren ballar i amb tot això, deien que ballava mal.

Fuetejat:  Colpejat amb una corretgeta.

Després de la panxa, hi ha la dansa.

Dir-li les trescentes i la balladora.

A Almussafes (La Ribera Baixa).

Dona aficionada als ball, per a casa no té treball.

Dóna-li pa, que ballarà.

Donar el ball per acabat.

Donar més voltes que un ballarí.

Dos balladors mai no poden ballar en la mateixa corda.

Dur el ball.

Cridar l’atenció.

-E-

Eixa que no balla, que de les noces se’n vaja.

Eixida de pavana

Eixiu a ballar, eixiu, que la vergonya ja està perduda.

El ball anglés, molts l'anomenen i no saben com és.

El ball d’en Belluga, campi qui pugi.

Referit al temps d'agitació popular.

A Llofriu (Baix Empordà).

El ball del boig torna a pertocar.

El ball és l’obra del dimoni.

El ball pla, molts l’anomenen i no saben com va.

Ball pla: Forma de ball de parelles de compàs ternari, caracteritzat per un punteig suau, moviment dels peus lliscant a poca distància de terra i per l’absència de salts. Inicialment dansaven amb música de dolçaina i tabalet, però a mesura que aquests anaven desapareixent es substituïen per les bandes de música. Actualment la major part dels pobles conta amb la banda de música que interpreta les diverses  tonades baix les peculiaritats de cada lloc

El ball, com l’amor, rejoveneix a qui ho practica.

El ballador té tres xiquets i tots tres són balladorets.

El ballar no dóna per a viure, però fa riure.

El ballar no dóna per a viure.

El cervell dret, cantar a la taula i ballar en el llit.

El fill de pare ballador, tot el dia salta.

El frare mal està en el ball i si és ballador, pitjor.

El gos balla pel pa i no pel seu amo.

El millor ballador, sense postisses.

El mon és un fandango, i el que no el balla ... R.I.P -Requiescat in pace-.

El pare encara no és nat, que el fill balla pel terrat.

Illes Balears.

El que dansa de nit dorm de dia.

El que té pansa té dansa.

El qui balla per febrer poca feina té per fer.

El qui canta i balla, s’agita i no avança.

El qui és ballador sempre li durà l’acció.

El qui ha de ballar, balla també.

El qui presta el cavall per a garrotar i la seua dona per a ballar, mai no té que protestar.

Garrotar: Estrènyer fort el lligam -d'un fardell, una càrrega, etc.- retorcent-lo amb garrot.

El qui s’agrada del ball, de festa en festa va.

El riure, el cantar i el ballar, volen cor alegre.

El sambori fa ballar a tots.

El temps passa i la Joana balla.

Refrany que demostra inadvertidament, el pas cruel del temps sense que puguem fer res.

Veure "Ballar més que la filla del rei Herodes)

El vi i el ball, pel vespre.

Ells canten i ballen sols.

Que no necessiten l'ajuda de ningú.

Els balls de saló porten la perdició.

Els balls i festeig d’impureses fan un safareig.

Els catalans, fins quan ballen, conten.

Els diables i els timbalers fan escampar els esquelets.

Referent al Ball dels Diables.

Els que ballen es tornen coixos.

Ho diuen els que no els agrada el ball.

Els qui mengen sopes són balladors.

Creença popular.

Els qui trepitgen raim, per ballar no miren prim.

Els uns ballen descalços i els altres no tenen sabates.

Els xiquets de la Romana són poquets i ballen bé, en sentir una guitarra, ixen corren tots al carrer.

Emocions en dansa.

Empolainar-se per a ballar.

Vestir i adornar amb bones robes i ornaments

En Agost el qui té pansa, balla la dansa.

Al·ludeix als beneficis que té l’elaboració d’aquest producte.

En aldees miserables, quatre casetes i huit dansetes.

En allò de la dansa de Lloret toquem a córrer.

La Selva.

En bon ball t’has ficat!.

En cas del ball, s’ha de veure a qui s’agafa de la mà.

En casa del so Tomàs, tot lo món balla a compàs.

En casa del tocardor, cadascú balla al seu to.

En Divendres Sant, ni balls, ni festa, ni carn.

En el ball de Na Ventura, qui no hi és, no hi ha fretura.

Es diu per manifestar indiferència per l'absència d'algú en un lloc on es suposava que assistiria.

Illes Balears.

En el ball tots són mossos, en quintes defectuosos

En el cant i en el ball no es fan mentides.

En gola seca i panxa buida, no es balla ni es crida.

En l’Alguenya, ni jota ni malaguenya.

La Canyada d’Alenya. (El Carxe – Múrcia).

En les bodes ballen les primes, i les grosses també.

En què vindrà a parar aquest ball?.

En sap un so i tres ballades.

En un sarabanda vaig i en una Nadalenca torne.

Enredar el ball,

Ens fa ballar a tots!.

Entendre’s i ballar sol.

Entrar en dansa.

Entre fadrinalla, el dimoni enmig hi balla.

Entre hom’ y dona, lo diable hi balla al mig.

Entre la creu i l’aigua beneita hi balla el diable.

Entre xiques i xics el diable hi balla enmig.

Enviscar el ball.

És fàcil xiular per a un bon ballar.

Es passa el dia dansant!.

Escudella sense ceba, ballada sense flabiol.

Esser com els que ballaren en Betlem, en castanyetes de suro.

Esser més balladora que un trompellot.

Esser més llarg la sardana que el contrapàs.

Esser més sarauista que en Joan.

Esser molt pavana.

Esser que viu amb esperança, balla sense violí.

Esser u ballador de conte.

Esser un dansant de cascavells grossos.

Estar al ball i haver de ballar.

Estar al ball.

Estar ballant el brial.

Estar com el que balla amb un peu.

Estar en dansa.

Estar més destarotat que un sord en un ball.

Estar tocada de la ballaruga.

Nalec (Urgell).

Este és el meu ball que balle!.

Referent a la vida pròpia.

Estic fins als collons, de músics, ballets i ordinadors.

-F-

Fa de mal ballar, en lo ventre buit.

A la Franja de Ponent.

Fa de més bon ballar amb la panxa plena que amb el vestit nou.

Fa es so i balla.

Ho diuen del que fa dos papers dierents o es contradiu.

Illes Balears.

Faig el so i balle tot sol.

Fer ballar (a algú) com una trompa.

Doblegar-lo, acaparar-lo.

Fer ballar als gegants abans de Corpus.

Fer ballar com una baldufa.

Fer ballar el paperet.

Fer ballar els dits.

Fer ballar l’aigua davant dels ulls.

Fer ballar un mort.

Fer ballar una cadira té mala astruga.

Fer balls de cançons.

Ballar al so de cançons populars de caràcter satíric i festiu.

Fer cama.

Descansar a la meitat de la dansa, per a recaptar diners per a pagar als músics i balladors.

Fer com els minyons del ball robat.

Ball robat: Ball en què els balladors poden prendre la balladora de qualsevol company.

Fer creure que els bancs ballen.

Fer el ball de l’orso.

Ballar amb poca gràcia.

Fer el ball dels polls.

Fer el boig és també un ball si es balla bé.

Fer la ballaruga.

Fer mal ballar amb el ventre buit.

Fer més passades que un ball de vells.

Fer una cascavellada i que siga sonada.

Cascavellada:  Dansa rossellonesa que es ballava durant el carnaval al final del S XIX.

Fer-li ballar el zapateado.

Zapateado -Cast.-:  Ball flamenc en què els balladors marquen els passos percudint fortament a terra amb els talons de la sabata.

Fer-li ballar els ulls verds.

No creure les seus consells

Llofriu (Baix Empordà).

Fer-li ballar les olivetes.

Fer-lo banyut i fer-lo ballar, no és res bo de lloar.

Ferli á ú ballar els nanos.

Posarlo en ridícul, fentli fer tots els papers que hia que fer (J.M.G.)

Ficar en el ball a algú.

Fora la gaita, fora la dansa.

Fortuna i presumpció, ballen a un so.

-G – H – I – J-

Gaudir del ball del gresol.

Ball del gresol: Ball d’habilitat on els balladors portaven un gresol d'oli encès penjat a l'entrecuix dels pantalons; quan se'ls apagava, s'havia d'aturar de ballar i tornar-lo a encendre ràpidament per a continuar el ball.

Guarda’t de la dona molt balladora.

Guiar la dansa.

Haver-hi ball de bastons.

Ball de bastons: Forma de ball en què els balladors duen a les mans bastons, que fan sonar amb cops ritmats d’acord amb la música que sona i combinats amb les evolucions del cos.

Es balla per les festes majors, Corpus i en festes d'importància.

Haver-hi de ballar en la servitud.

Haver-hi una bona sardana.

Hi ha que ballar al so que toquen.

Home xicotet, ballador i guitarrer.

Home xicotet, mentirós i ballaoret,

I ballarem alegres i desesperats.

Irem a Sant Ferriol i ballarem si Déu vol.

La Garrotxa.

Ja està altra volta l’atabal en dansa!.

Ja la ballem!.

Jo m’entenc i balle sol.

Jo sé com ballo i ballo bé.

Jugar al ball rodó.

Format un cèrcol i donant-se la mà cantaven: “Al barriró (ball rodó) cagadinari ha fer un rató, xumballa, xumbala en terra” Am aquestes últimes paraules, saltant i rient, caieven en terra.

A L’Alguer. (La Sardenya).

Aixís les hores en ses dances belles

lo ritme van seguint de les estrelles

que en giravolta eterna rodejan la polar

més canta'l gall y dançan més alegres y,

d'ombra alçant los cortinatges negres,

ab cants d'albada ajudan la terra a desvetllar.

L'aplech. Fragment de Canigó.

Jacint Verdaguer i Santaló

-L – LL-

L’allioli, el pa torrat i l’aiguardent amb figues seques fan ballar endimoniat.

L’amo del ball, balla el ball que vol.

L'amo del ball, balla el ball quan vol.

L’art de la dansa consisteix a deixar que el cos i la ment es casen amb la música.

L’home prudent i de pau, no mou brega en el sarau.

Sarau: Ball de moltes persones, sobretot a lloc tancat.                                                            

Renou, desordre acompanyat de crits o soroll, generalment de brega

L’olla i la seva tapadora fan el so de la bona balladora.

L’oncle sense fills, amb càntics i balls.

L’últim a arribar, amb la més lletja li toca ballar.

La baldufa ballant s’unfla.

Però perquè balle, l’han de despullar, és dir, li han de treure el fil.

La bella balla ballarugues al so dels cascavells.

La boda d'en Gil, huit ballant i cap tamboril.

La carn fa carn, el pa fa panxa i el vi mena la dansa.

La dansa surt de la panxa.

La dona del xeremiter d’estiu balla i d’hivern badalla.

La fam els trau a ballar.

La flaca balla en la boda, que no la grossa.

La música quan no sona, es balla?

La persona té que ballar com Déu li xiula.

La pluja de gregal, les pedres fa ballar.

Aquest vent fa córrer les corrents.

La que en les noces no balla, que se’n isca d’ella.

La sardana de l’avellana, pica de peus i balla de grana.

La sardana de Ripoll, mata la puça i deixa el poll.

S’aplica quan no es punteja bé la sardana.

Al Ripollès.

La vida és un tango i el qui no el balla ben tonto que és.

La vida pot no ser la festa que esperàvem, però mentre hi som, hem de ballar.

Gentilesa de Ma.Teresa Ribas Xaubet

Les dones sense mestre, saben plorar, mentir i ballar.t 

Les nenes de Canillo són poques i ballen bé, però tenen la panxa arrugada com la marca d'un ferrer.

Canillo, antigament Canílleu, és un nucli o parròquia d'Andorra i està considerada el seu centre religiós amb el Santuari de la Mare de Déu de Meritxell patrona d'Andorra, 

Li farà ballar el cervell!.

Li tocarà ballar de valent!.

Lo ballaor de l'auca.

Lo que és tocar no sé, si hem toquen les castanyetes, ballar, balle molt bé.

Lleig amb faixa, bonic en dansa.

Llença la capa i ballem, que bon rei tindrem.

Parla de la persona que no compleix les seves responsabilitats.

Llenya al ball!.

Lloa al boig i fes-lo ballar que si no és boig, boig el tornaràs.

Lloc a la balladora!.

-M – N-

Mai m’han tret que no hagi ballat

Per manifestar que estan resolts a fer qualsevol cosa.

A les Illes Balears.

Mai no falta un gripau per a que balle la granota.

Maria peresosa, que més s’estima ballar que fer filosa.

Filosa:  Instrument per a filar a mà consistent en un bastó acabat per un extrem amb un cap o un eixamplament on hom enrotllava la floca per a filar.

Marxa al ball si la bella marxa per davant.

Massa danses tu!.

Mató i ball, que passa Déu pel meu llar.

Mató: Massa que resulta de la coagulació de la llet. Requesón -Cast.- INCORRECTE.

Me’n balla una pel cap.

Menar la dansa.

Menejar-se més que el ballador de l'anca.

Moure's molt.

A Alcoi (L'Alcoià).

Menjada sense sal, ballada sense so.

Mentre dura el ball, ballem.

Mentre la vídua plora, altres ballen en la boda.

Mentre Maria és al ball a casa se li crema el tall.

Menut com en Barjaula que ballava sot a la taula.

Menys dansa i més llaurança.

Més que ballar i riu-ho, és ballar i referir-ho.

Més val seure que mal ballar.

Mestre de ball.

Director d’un cos de ball d'un teatre.

Mi pare era charamitero, asina he salio de bailaó.

Millor aplegar tard a missa que prompte al ball.

Mira qui dansa, i dansava un poll.

Moure’s més que en un ball.

Ni olla sense patata ni boda sense ballada.

Ni terra llauradora, ni dona balladora.

Ningú dansa al mateix ritme.

No ballar mai no serà bo per a un clergue.

No cal ser fuster per saber si una taula balla.

No encaixen la música de ball i el campaneig de cavar.

No es pot ballar d’empentes.

Ho diuen d’una cosa que presenta moltes dificultats.

No és prou saber ballar, sinó saber donar la volta.

No estar per a balls.

No et fies mai de dones que freqüenten balls i bodes.

No haver-hi cap dona que per trescar no es torne colorada, fresca i bella.

Trescar:  Ballar amb moviments ràpids i cops de peus i de mans

No hi ha ballada a la vila, que Marieta no hi sigui.

No hi ha cap ase gras de ballar.

No hi ha cap parella que faci el mateix ritme.

No m’ensenyis el ball dels cargols.

No m’han tret mai que no hagi ballat.

Illes Balears.

No per molt carregar el ball, resulta més bonic.

No s’ha de ballar pas més de pressa del que marca la música.

No cal avançar-se a les aparences d'una cosa, atès que pot canviar i fer-nos quedar mal. 

No sempre el ballador és el que paga la música.

No tenir to ni so, ni ballada.

No tocar les espardenyes en terra.

Ballar amb agilitat.

No totes les hores són balladores.

No tots els que ballen estan contents.

No traure fusta per un ballador.

Només li falta que ballar-li els nanos.

-O – P-

O ballar o ser un tonto.

Olla sense patata, boda sense ballada.

On ballen molts, hi ha molta pols.

On hi ha ballat el diable no creix cap gras.

On no hi ha diners el diable hi balla.

On vaja la persona, deu ballar i cantar al so que li toquen.

Pactes en dansa.

Pagar els violons per a que els altres ballen.

Parèixer el ballador de rotgle que es creu que ha descobert les

Amèriques.

Parèixer el rei del mambo.

Pareixer un ball de vells.

Pau, fes ballar a Maria, Pau fes-la ballar si us plau

Pel ballar, sol la donzella relliscar.

Pel diner, fins el rei balla si convé.

Pel dineret balla el gosset.

Pel juliol, balla que balla l’eugassada sobre la palla.

Eugassada:  Ramat d’egües.

Pel juliol, qui no balla és perquè no vol.

Pel juliol balla qui vol.

Temps enrrere per la Mare de Déu del Carme se celebraven grans balls.

Pel pa balla el ca.

Per a ball de castanyeta, no és menester trompeta.

Per a ballar copeo sortim quasi tots. per a ballar mateixes només de dos en dos.

Ball de copeo: Dansa mallorquina de moviments ràpids i ternari semblant a la jota i en el qual es canten cançons de quatre versos i sis síl·labes. L’origen del nom Copeo és incert; alguns diuen que ve de cop, de copa etc. En alguns pobles per influència murciana parrandes.

Per a ballar tots són valents, per a soldats tots són dolents.

Per a coques i balls, no hi ha res com Valls.

L’Alt Camp.

Per a mi estan el joc i ball per davant.

Per ballar, pot la donzella pegar un bac.

Per cantar i per ballar, hom no pot mal pensar.

El cant i el ball són arts.

Per diners balla el gos, i pel pa si li’l donen en la mà.

Per diners balla el gos, també vosté, jo i tots.

Per diners ballen els cans, canten els frares carmelitans i fan miracles els sants.

Per diners canta el cego i dansa el gos.

Per l’agost, el qui pensa balla la dansa.

Per les Pasqües, misses curtes i ballades llargues.

Per on balles?.

Per on va la dansa?.

Per sant Antoni grans balls hi ha, per sant Maurici tot el poble hi va.

Per sant Joan el sol surt ballant.

Per ser bona selvatana cal que ballis la sardana.

Selvatana és el gentilici dels habitants de la Selva a Girona.

Per una volta que vaig ballar ho van saber en tots els llars.

Pocs arriben a ser sants, ballant.

Por la Pilarica, baila la jotica i repica.

Posar-ho en dansa.

Posar-se en un bon ball.

Pots deixar la donzella al ball, més no deixarà el mirall.

Primer és la panxa que la dansa.

Procuradors i hereus de confiança, a l’infern ballen la contradansa.

Contradansa: Dansa popular de ritme ràpid i binari en què les parelles de balladors estan disposades les unes davant les altres, i executen successivament diverses figures de ball.

Puja aquí dalt i balla!.

Pujant cap a la Massana, que saben molt de ballar i porten les ungles ben llargues per esgarrapar.

Parròquia del Principat d'Andorra, situada al nord-oest del país, 

El nom de la Massana prové del llatí "mattianam", varietat de pomes agres que les dones utilitzaven per a remullar-se la boca i provocar-se saliva mentre filaven. 

-Q-

Quan balla la vella, molta pols aixeca.

Quan balla tot el món, senyal que és sant Ramon.

Quan el gat no hi és, les rates ballen.

Quan el marit és joglar, la companya és balladora.

Quan el mestre toca la flauta, els vailets ballen.

L'experiència ajuda millor que ningú a qui pràctica el mateix ofici. 

Vailet: Aprenent, deixeble de l'ofici.

Quan el pare és trobador, els fills són balladors.

Quan el pare no hi és, jo salto i ballo; quan la mare no hi és, jo salto i ballo més.

Quan el pare no té pa, la canalla fa ballar.

Quan el raïm comença a madurar ixen les xiques a ballar.

Quan el rector està tot sol, salta i balla i fa el que vol.

Quan ell hi és, tot va en dansa.

Quan els raïms comencen a madurar, les dones comencen a ballar.

Quan en ma casa em parlen de criança, mal va la dansa.

Quan facin festa al meu carrer, tots ballarem.

Quan l’amo és joglar, balladors són els seus familiars.

Quan l’amo és joglar, els criats són balladors.

Quan l’amo és joglar, què han de fer els seus criats si no ballar?.

Quan la baldufa balla, pega-li pollada.

Cal aprofitar les ocasions.

Quan la mà no hi és, jo salti i balli més.

Quan les gavines ballen, els pescadors reposen.

Senyal de mal temps.

Quan mor la sogra balla la nora.

Quan no està la gata les rates ballen.

Quan no hi ha ganes de ballar. no hi ha que escalfar-se gens el cap.

Quan plou i fa sol, balla el gos i el pastor.

Quan s’és al ball, s’ha de ballar.

Quan són dades són ballades.

Quan va a ballar és que va a cobrar.

Que balle l’os!.

Què balle la mona.

Què!. Balle bé o balle mal?.

Qui amb esclops balla, no hi ha menester gaita.

Qui amb si mateix balla, té un boig per parella.

Qui balla als balls, passa treballs.

Qui balla amb gust, li és lleuger quan li xiulen.

Qui balla de presa, no balla bé.

La precipitació fa fer malament les coses.

Qui balla en juliol, plora en desembre.

Qui balla sense joc, no té gaire ganes d’agradar.

Qui balla sense so, no té es cap bo.

Illes Balears.

Qui bé balla de noces en noces va.

Qui bé balla i bé canta, en boda i boda, bé se la campa.

Tenir habilitats i procura demostrar-les sempre que vol.

Qui bé balla i bé canta, no té el cap de palla.

Qui bé canta i bé balla, bé badalla.

Qui canta i balla massa, té cap de carabassa.

Qui canta i balla, no té el cap de palla.

Qui de mala gana balla, balla també.

Qui dissabte balla, diumenge dorm.

Qui en balls i saraus no es taca no duu gaire neta la casaca.

Qui és afectat de ballar, de festa en festa va.

Qui és amic d’es sonador, balla sa primera.

Illes Balears.

Qui és bon ballador, balla sense el seu guitarró.

Qui es dóna de ball, no s’adona que fa mal.

Creença antiga de què el ball és perversió.

Qui és llest, aconsegueix fàcilment el ball.

Qui està fet pel ball, balla dormint.

Qui està fet per a ballar, quiet no sap estar.

Qui està fet per a la dansa, no sap deixar-la.

Qui ha encarregat el ball, pot pagar-lo també.

Qui mal balla, bé enfada.

Qui mana en el ball, balla com vol.

Qui massa balla, té prompte les cames cansades.

Qui massa es banya, la seva salut posa en dansa.

Qui molt balla, mai no descansa.

Qui molt balla, poc treballa.

Qui ni en balls ni en festes mai no es taca, té ben neta la casaca.

Qui no balla, no cura.

Qui no balla, no és home, ni dona, ni mitja persona.

Als qui els agrada ballar, ho diuen.

Qui no balli, que calli!.

Qui no pugui ser gaiter, que sia ballador.    .

Qui no va amb en el ball, pot saber molt de cançons.

Qui no vulga ballar, que no vaja al ball.

Qui paga als violins, sempre balla a so d’ells.

Qui paga els violons, dansa per tots.

Qui pinta cordes daurades, troba a tot arreu ballarins.

Qui sap sonar el flabiol, balla quan vol.

Qui surt a ballar, perd el seu lloc.

Qui té castanyetes balla al so d’elles.

Qui té es ball, balla!.

Illes Balears.

Qui va als balls, passa treballs.

Olot (La Garrotxa).

Qui va als mercats, a les fires i als balls sense portar rés, és un embarrasacarrers.

Qui viu amb esperança, balla sense tamborí.

Qui vol ball, que mire bé a qui agafa de la mà.

Qui vol ballar el vals, també pot pagar la música.

Qui vol ballar, la borsa s’ha de gratar.

Qui vol, balla pel Juliol.

Quin fandango!.

Quin sarau!.

-R – S-

Resultar més llarga la sardana que el contrapàs.

Retirada la música, acabada la dansa.

Retor nou, balls en dansa.

Riure’s del ball i dels sonadors.

S’abaixa més en el ball que a l’església davant de la Custòdia.

S’ha de ballar el ball segons el so.

S’ha dit, a ballar!.

Saber ballar l’aigua.

Saber dos sons i una ballada.

Saber molt de ballar i ballar malament.

Saber-ne ballet i sardanes.

Saltar i ballar.

Sardanejar.

Semblar el ball de sant Antoni.

S’aplica als conjunts poc harmònics i a les festes mal organitzades.

Semblar que el dimoni hi balla.

Sempre que hi ha sardanes, es balloteja.

Una cosa porta l’altra.

Se té que ballar a la música que toquen.

El Collado dels Gabriels (El Carxe – Múrcia).

Sense música no es pot ballar.

Sense violí no es balla.

Ser dels que ballaren a Betlem.

Ser curt d’enteniment.

Ser galants, com en els balls de rams.

Ball de rams: Nom que s’aplica a diferents tipus de balls en els quals els balladors regalen rams a les balladores.

Ser l’amo del ball.

Ser més apegalós que un tango.

Ser més bast que ballar amb la música del telediari.

Ser més ronyós que un xotis.

Ser portaveu de la ballerusca i de la festa al carrer.

Ser d’un ball d’alegries dolentes que per forca es té que callar.

Ser un ball tan dolent que es trenca tot.

Ser un ballador moscós.

Serena de la nit i minyona que molt dansa, són de poca confiança.

Seu aquí, que se n’aixeca un.

Sorneguerament, convidar-lo a ballar.

Si al so que em toquen balle, ni manque de curt ni de llarg tampoc.

Si Amèlia vol ballar, doncs això que es va trobar.

Si canten, canta; si ballen, balla.

Si el pare és músic, el fill és ballador.

Si els músics són allà, també es troben els balladors.

Si els violins estan afinats, el ball pot començar.

Si la por fora música, tots ballarien.

Si Maria va a ballar, que prengui el que hi va a trobar.

Si no hi ha dades, no hi ha ballades.

Si no tinc la targeta, em fot i balle?.

Si paguem la música, anirem al ball.

Si s’escombra la casa en dia de festa anyal, s’omple tota de xinxes.

Xinxes:  Monedes antigues d’or -durets d’or-.

Si tots els boigs foren gotosos, es veuria poc ball.

Fa referència als malalts que pateixen de gota.

Si uns ballen, els altres ha de mantenir la llum.

Si uns ballen, han de ballar els altres?.

Si voleu que balle, que vaja el barral endavant.

Si vols que el mono balle, tira-li cacaus.

Si vols saber el vent d’on ve, mira com dansa el pruner.

Som al ball, i hem de ballar.

En estar enmig de les dificultats, és necessari vèncer-les.

Sortir en el ball.

-T – U-

Tabolejar en el ball de racó.

Ball de racó: Ball de carnestoltes que solia fer-se lluny del poble, els que ballaven anaven disfressats, i el ball es feia en un corral totalment fosc.

Tal música, tal dansa.

Té bonic ballar, ha pujat damunt les flautes.

Tenir el ball de sant Víctor -Vito-.

Moviment involuntari d’una malaltia.

Tensió, composició, ordre, concert, equilibri, harmonia. Art en moviment!.

Toca el tocador i tots ballem a l’entorn.

Toca i nosaltres ballarem.

Tocar a gust i ballar a l’ús.

Tocar la pavana.

Todolella, la de la dansa guerrera.

Els Ports.

Toqueu música balladora, que volem ballar!.

Tornar a ballar-la.

Tot ballant cau el diner i algun ballador també.

Tot ballant, se n’aprèn.

Tothom sap ballar quan la fortuna sona.

Trastornar la dansa.

Traure la camisa a ballar.

Traure els draps al cel.

Traure’l a ballar.

Trencar el ball.

Tres, el ball encès.

Tu no saps sinó un so i jo sé un so i una ballada.

Un altre que balla bé, i donava la volta al revés.

Un ball breu està fet aviat.

Un ballarí és un titulat per al coix.

Un boig balla sense sentir la gaita.

Un bon sopar sense vi és com un ball sense orquestra.

Un coixo per a ballar i un queco per a cantar.

L’Empordà.

Un home no fa el ball.

Un saltador no és encara cap ballador.

Un soldat escabellat salta i balla pel terrat.

Un vell que vol ballar, fa a la mort un joc d’amics.

Una vegada posats en el ball, ballem!.

Uns ballen, els altres es queixen.

Uns paguen els violins, els altres ballen.

-V – X – Y-

Vaig oir que ballaven i soles ballava un gos en mig la plaça.

Val més ballar rigodons i valsos!.

Val més seure que mal ballar.

Vell que balla, molta polseguera alça.

Vendre el ball.

Vet aquí un altre que mai no ha ballat.

Veu on vas, i com veges, fes, i com sonen, balla.

Veure ballar amb gust.

Veure’l ballar des de fora.

Vindre en dansa.

Voler ballar bé, però no poder ja que el vent és massa fort

Volta-la!, que va de vals.

Xica balladora, mala casadora.

Xica balladora, mala cosidora.

Xiulets i crits de cançó, pertanyen al ball de camperols.

Y Roseta per a hon balla?.