Qui
dejuna per les quatre festes anyals,
no li dolen els queixals.
Nadal, Pasqua,
Corpus i l’Ascensió
PASQÜES: Cadascuna de les solemnitats en la
vida de Jesucrist des del seu
naixement en NADAL, l’epifania el 6 de gener, les festes de la PASQUA de
RESSURRECIÓ i la PASQUA de PENTECOSTES.
L’ASCENSIÓ,
festa que commemora el misteri de la pujada de Jesucrist al Cel i la festivitat
del CORPUS CRISTI, també són dies molt
importants dins de ritus de l’Església catòlica.
El Cap d'any, no forma part
de la tradició religiosa del Nadal, però és una celebració festiva. És tradició
en aquesta nit, menjar els dotze grans de raïm al mateix temps que sonen les
dotze campanades que assenyalen l’arribada del nou any.
NADAL: Aquesta festa té el seu origen en les festes paganes dedicades al
solstici d’hivern, el cristianisme li va donar un caire religiós, per això, a
hores d’ara són les més tradicionals de l’any. Se celebren des del 24 de
desembre fins al 6 de gener, i commemoren el naixement de Jesús.
Tan la Nit de Nadal com el
Dia de Nadal, són dies molt entranyables, les famílies es reuneixen a la taula
per a menjar els àpats tradicionals i cantar nadales amb diversos instruments
musicals al voltant del Betlem.
Durant el Nadal són
tradicionals les lluminàries a tots els pobles i ciutats, les trobades familiars
i l’intercanvi de regals.
A la ciutat de l’Alguer,
Nadal s’anomena a tot el més de desembre.
 |
| En memòria de la nostra benvolguda Amelia Terol Pérez |
La Epifania se celebra el
dia sis de gener en la qual es manifesta el reconeixement a Jesús com el
Messies. En aquest dia cal destacar l’adoració dels tres Reis d’Orient, que
segons la tradició, eren uns mags -Melcior, Gaspar i Baltasar- que guiats per
una estrella van arribar al pessebre i van oferir a Jesús, or, encens i mirra. Des del segle XIII, es va començar a atribuir-se’ls simbòlicament la
representació de les races que es coneixien en aquell moment: Melcior per
l’europea, Gaspar per l'asiàtica i l'africana per a Baltasar. A finals del XVI
la fisonomia berber de Baltasar va ser substituïda per l’ètnia negra.
És una festivitat que es
manifesta pertot arreu amb cavalcades i en la que rebem els regals que hem
demanat per carta a SS. MM. els Reis d’Orient.
Alternant-se amb parèmies, expliquem les característiques del tema d'aquest "moviment".
-A-
A
l'Ascensió, cireretes a muntó, a la Plana, però aquí no.
Benassal (Alt Maestrat).
A
l’Ascensió, cireretes abundor.
A la Franja de Ponent.
A l'Asensió, sireretes á muntó.
A la fira no vaches si no tens dinés, ni á la Mare de Deu d'Agres si no tens promés.
A Pasqua els focs y a Nadal els chocs.
A
Nadal, capa no em cal; i d'allí en enllà, fred ja no en fa.
A Alcoi. (L’Alcoià).
A
Nadal, ferrets i esquelles, i panderos i timbals.
A
Nadal, les esquelles i les campanetes són amulets màgics.
A
Nadal, no cal que canti el gall.
A
qui veges amb espardenyes per Nadal no li preguntes con li va.
Abans
de l’Ascensió tres dies de processó, un dia de dejuni i l’altre no.
Al·leluia, al·leluia, qui no mata porc no menja xulla.
Alabat
sia Corpus, que és dia de festa i no porta negra.
Al·ludeix
a al creueta negra amb què se senyalaven els dies de dejuni en els antics calendaris.
Alabat
siga Corpus, festa de xiulets!
Exclamació
que es fa quan algú diu un disbarat o
comunica una cosa ja sabuda.
ATortosa
(Baix Ebre).
Alabat
siga el Corpus, que sempre cau en dijous.
Alegres com unes Pasqües.
Amoretes pel gener, per Pasqua muller i
per Nadal bolquer.
Ara
ve Nadal, menjarem torrons i amb una guitarra cantarem cançons.
Arribe
Nadau, toti èm contenti.
Val
d’Aran.
-B – C-
Beneït
sia Nadal, que és temps que no pengen.
Abans per Nadal no era penjat cap
condemnat a forca.
Beure
més que els peixos de la nadala.
Nadala: Cançó
dedicada al naixement de Jesús que es canta davant del Betlem o del Pessebre.
Composició poètica amb la finalitat de felicitar les festes de
Nadal.
Bon
dia i bon any que Déu nos do, per Nadal bona porcella i per Pasqua un
bon moltó.
Bona
sort per sant Joan, desventura per Nadal.
Bones
festes i Bon Nadal, bones fassegures i un bon regal.
Petrer,
L’Alguenya ... (Les Valls del Vinalopó).
Cada
dia no és Nadal.
Caticatasques!,
un ou per Pasqües.
Cant humorístic que fan les gallines quan
ponen l’ou.
Com les
palmes d’Elx, que vingueren el matí de Pasqua.
Com
les trampes, que van davant de
la processó.
Les
trampes són un joc de dos timbals posats dalt
d’un cavall, que un home vestit del S. XV
toca en la processó del Corpus de Barcelona
Content
com unes Pasqües,
Illes
Balears.
Corpus
és la festa del pa eucarístic.
Cridar
als Reis.
Anar
en la Nit de Reis amb fanals encesos cantant.
PASQUA FLORIDA, DIUMENGE DE RESURRECCIÓ O DE GLÒRIA: Festa en què l'Església Catòlica commemora la resurrecció de Jesucrist al tercer dia de la seva crucifixió. I amb això, Déu dóna als cristians una esperança viva per la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts.
És la festa de la primavera, l’esclat de les flors, el repic matinal de Glòria de les campanes, l’expressió popular de l’Al·leluia després dels dejunis i abstinències quaresmals i de Setmana Santa. El dilluns immediat a dita festa, s'anomena segon dia de Pasqua.
El Diumenge de Pasqua és una festa mòbil, és a dir, l’estableix el diumenge posterior a primera lluna plena de la primavera en l’hemisferi nord, la data varia entre el 22 de març i el 25 d’abril.
-D-
D’así a Corpus encara hia Pascua.
De la Puríssima a Nadal, desset dies
cabals.
L’Ombria
de la Sarsa. (El Carxe – Múrcia).
De
la verema a Nadal, tot és cosir i cantar.
De
Nadal a carnestoltes, set setmanes desimboltes
L’Empordà.
De
Nadal a carnestoltes, tot el món va en tretze voltes.
De Nadal a sant Esteve, durarà la bondat teua.
Quan va donar a Jesús i els seus deixebles roba nova, el va beneir, però també va predir-li que seria el primer màrtir del cristianisme.
De
Nadal a sant Julià, tretze dies hi ha.
De
Nadal i de sant Joan, només n’hi ha un cada any.
De
Pasqua Granada a Corpus Crist, un dijous per mig.
De
Santa Caterina a Nadal, un mes igual.
Demà
de Nadal, arròs de Catedral.
Conegut també per arròs de menuts o arròs de colls i punys.
Es costum cuinar-lo amb els sobrats del dinar Nadal.
Desembre,
mes de neules, nadales i torrons.
Despuix
de l'Ascensió, ni peix moll ni sermó.
Diner
per Nadal, pobresa per sant Joan.
Donar
els dies.
Visitar
als parents per a desitjar-los bones festes de Nadal.
A Alcoi. (L’Alcoià).
Donar raó al gat, que
farem carnestoltes.
Durar
de Nadal a sant Esteve.
Durar més que la Quaresma.
Parèixer que nos'acaba mai alguna cosa.
Durar quatre dies com les festes de Corpus.
Eixiràs
a Corpus!.
A Alcoi se li diu al alumne avantatjat en l'estudi del seu instrument
musical.
A Alcoi. (L’Alcoià).
-E-
El
desembre mes de festes.
El dia de Corpus tot hom canta en llatí.
El dia de l’Ascensió de tot l’any és el
millor.
El
dia de l'Ascensió és una festa tan grossa que fins els ocells
s'abstenen
de dur busques a llurs nius.
Illes Balears.
El dia dels Reis al migdia es veuen els estels.
El forn per Nadal, no para mai.
El Nadal és una festa inventada pel
cel.
El qui no celebra el Nadal, és home que
poc val.
El vi de Nadal, ni emborratxa ni fa
mal.
Els
dies dels volts de Nadal són els millors per a començar l’any.
Els
Reis d’Orient!.
El sermó i el salmó en Quaresma te saó i després no.
Els tres Reis d’Orient porten coses per a tota la gent.
Els torrons de Nadal, no fan bé ni mal.
En
l’Epifania, totes les festes s’avien.
En Nadal els jocs i en Pasqua els focs.
En un sarabanda vaig i en una Nadalenca torne.
Enramat
com per Corpus.
Entre
les Pasqües vénen les basques.
Entre Nadal i els Reis, el fred
correrà.
Ésser com els que ballaren en Betlem,
en castanyetes de suro.
Estar uno terovero.
No
estar católico.
Lengua
Churra.
-F – H – I-
Família?
la Sagrada, i que es quede penjada.
Fer ballar als gegants abans de Corpus.
Fer la festa de Corpus.
Fer
segona festa.
Celebrar el dia següent de Nadal o de
Pasqua.
Festes de Quinquagèsima, també les de
Nadal i les de Pasqua Florida són les millor de tot l’any.
Quinquagèsima: Diumenge que precedia al primer diumenge de quaresma.
Denominació antiga de la Pentecosta.
Haurem
d'esperar la benvinguda del Corpus!
Ho
farem per Corpus, que els dies són llargs.
Es
diu d’un assumpte que s'allarga i duu camí de no resoldre's.
L’Empordà.
I
Santes Pasques, conte acabat.
L’ASCENSIÓ: Aquesta festa celebra el misteri de la pujada de Jesucrist al Cel, després de la seva passió i mort, escau quaranta després de Pasqua de resurrecció. Commemora l’Ascensió de Jesús en presència dels seus Apòstols desprès d’anunciar-los que els enviaria l’Esperit Sant.
L’Església Catòlica sosté que Jesús va ascendir en forma física al Cel.
La data de celebració oscil·la entre els mesos de maig a juny.
-L-
L’endemà
de Nadal és sant Esteve i a la casa on no hi ha pa, ningú està alegre.
La
nit de Nadal és nit d’alegria i el fill de Maria és nat al portal.
La nit de Nadal, la festa dels estels i
la festa major de l’any.
La nit de Nadal, la més estelada de
l’any
La nit de Nadal, la més gran de l’any.
La nit de Nadal, la més serena de
l’any.
La
simbomba, per Nadal i per carnaval.
Les
dolçaines per Nadal, les unes fan mal de cap i les altres mal de queixal.
Les
festes per on passen. A Nadal, a casa.
Lo
Corpus capita sempre després de Pasqua de flors.
A L’Alguer. (La Sardenya)
Llibertats
d’orgue!.
Per Nadal i pel Dissabte de Glòria els organistes poden tocar tot el que volen per profà o laic que siga. Entre verset i verset dels salms, feien llargues tocades, conegudes i populars, danses, cançons de Nadal..les quals eren corejades i taral·lejades per tots els parroquians..
-M – N-
Mal és el Corpus que la ginesta no va a
parar al mar.
En al·lusió al fet que molts
anys plou.
Malalt
que passa sant Març, arriba a Nadal.
Més
alegre que unes pasqües.
Més
enutjós que les campanes per les batialles de Nadal.
Més llarg que la processó del Corpus.
Fa referència a la durada de la important processó del Corpus de València.
Més lleig que la Quaresma.
Montar
el Belén.
A Villena
(Alt Vinalopó)
Mudat com
una Pasqua.
Nadal
en dijous, any de molt ous.
Nadal en dimarts, festes a grapats.
Nadal en dimarts, pa i vi de totes
parts.
Nadal
en diumenge, totes les festes es menja.
Nadal
en divendres, festa grossa.
Representava
un dia menys de dejuni.
Nadal
festiu, Pasqua prop del caliu.
Nadal
sense torrons i sense Betlem no és Nadal.
Ni
Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja ni carnestoltes sense lluna.
Ni
Pasqua sense mona, ni Corpus sense ginesta
ni Sant Joan sense coca.
No
convé, ni ara ni abans, fer Pasqua
abans de Rams.
No
és bon Corpus si la ginesta no va al mar.
Ho
diuen perquè per Corpus plou.
No
és cada dia Pasqua.
No
estar de Pasqua en Granada.
Joc de paraules.
No
guanyar ni pa cera.
PASQUA DE PENTECOSTÉS o GRANADA: Festa que se celebra set setmanes desprès de Pasqua Florida, commemora a Crist ressuscitat, present en l'Església, i es coneix com la vinguda de l'Esperit Sant -Veni, Sancte Spiritus-, sobre els apòstols establint la nova aliança.
En la litúrgia catòlica és la festa més important després de la Pasqua de Resurrecció i del Nadal.
Estar alegre, content ...
Fastiguejar, molestar,...
-P-
P’a
Nadal un pam de gall.
La Sarsa, El Carxe. (Múrcia).
Pa
torrat, pa torrat, que Nadal és arribat.
Era
costum obsequiar pa torrat sucades amb cansalada.
Pare
nostre del Tió, per molts anys
que Déu mos dó, festes festoses,
Patum
i foc!.
Patum
i mam!.
Dones
curioses, torrons de pinyó, caga tió.
Tió: Tros de
soca o branca gruixuda que pel Nadal s’amaga el torró i altres menjars i que a força de cops de bastó dels infants arriba a treure -cagar- el
torró i altres llepolies.
Costum arrelat a Catalunya i a Mallorca.
El Tió és un element emblemàtic de la natura, el tronc o la soca de
l’arbre simbòlicament dóna solidesa a la família, que ens dóna calor i ens
alimenta. Se’l fa “cagar” la Nit de Nadal o també el dia de Nadal.
Parlem
d'ous, que ara ve Pasqua.
Irònicament
proposa canviar de conversa ja que no convé continuar-la.
Banyoles
(Pla de l’Estany).
Pasqua i
Nadal s’esperen amb alegria i passen com un altre dia.
Manresa (Bages).
Pasqua
sense ous, Nadal sense torrons.
Pasqua
sense truitada, com Nadal sense torronada
Rosselló.
Passat
el Diumenge de Rams, a l’altre, la Glòria entre mans.
Marca l’inici de les festes d’Alcoi.
A Alcoi. (L’Alcoià).
Pel dia dels Reis, fins a migdia es veuen
els estels.
Pel
Diumenge de Rams, qui no
estrena, no té mans
Diumenge de Rams: Dia en que es commemora l'entrada de Jesucrist
a Jerusalem amb els seus deixebles, on va ser rebut amb rams d’olivera, de
llorer i de palmes per donar-li la benvinguda..
Pel Nadal o per Pasqua,
les caramelles a tots abasta.
Caramelles: Obsequi
que els padrins donen als infants quan els visiten en la vigilia dels Reis.
Cançons de Betlem, que es canten la nit de Nadal.
Cançons de Pasqua que aborden temes com la religió, la sàtira i el
festeig.
Pels Reis, loco serà qui no els coneix.
Per
a festa, Corpus.
És la
més solemne de totes.
Tortosa
(Baix Ebre).
Per
a fogueres, la Nit de Reis.
A la
costa els xiquets encenien fogueres, per a que els Reis no passares de llarg i els
deixaren els regals.
Per
a Nadal s'indiot, i per a Pasco es xot.
Referent
als plats forts típics d'aquestes festes
A les
Illes Balears.
Per alegrar el Rei de cel jo vull portar-li coques
amb mel.
Per
Ascensió, no és metla ni ametló.
A les Illes Balears.
Per
Corpus, bescuits i forasters.
Per
Corpus de juny els volanters baixen: el volant al puny i a la mà la carabassa.
Amb referència a les llogues de segadors que feien antigament.
Per
Corpus i per Nadal els sastres maten la fam.
Per Corpus, festa i ginesta.
Per
Corpus, totes les dones parlen llatí.
Per l’Ascensió, totes les bruixes a la
processó.
Per
l'Ascensió, cortines al balcó.
Per
l'Ascensió, els homes es lleven la capa i les dones el gipó.
La Vall d’Albaida.
Per
l’Ascensió, l’ocell no porta busques al nieró.
Per
l’Ascensió que Claret fa festa major, menjarem mel i mató.
La Segarra.
Per
l'Ascensió, quaranta dies de perdó.
Per
la Pasqua Granada l’espiga daurada, per sant Joan segada i per sant
Pere a l’era
Per
la setmana de l'Ascensió, l'un dia carn i l'altre moltó i cada dia professó.
La Garriga.
Per
l'Ascensió, cortinetes al balcó.
Per
l'Ascensió, la minyona fira el minyó; i si la fira és bona, el minyó fira la
minyona.
Ho diuen a Llofriu, perquè per l'Ascensió hi ha la fira de
Palafrugell.
Per
l'Ascensió, la minyona paga, i el minyó no.
Llofriu (Baix Empordà).
Per
l'Ascensió, la senyora fira el senyor.
A Manresa (El Bages).
Per
l'Ascensió, orenetes a muntó, a la
Plana sí, però a Morella no.
A Morella (Els Ports).
Per
l’Ascensió, ni samarra ni sermó.
Per
l'Ascensió, tira es mantó i pren es ventó.
Ho diuen perquè per l'Ascensió ja comença a fer bon temps.
A les Illes Balears.
Per l'Ascensió, trau el palmito i amaga el mantó.
Per
les festes de Nadal, poc dormir i molt
cosir.
Per
les Pasqües, misses curtes i
ballades llargues.
Fa referència a les funcions
religioses de les Pasqües.
Per Nadal a casa i molt prop de la brasa.
Per Nadal al foc, per Pasqua al sol.
Per
Nadal calor, i per Pasqua fred, fan l’any bo i dret.
Per
Nadal coques, i per sant Joan bacores.
A
Nadal, és costum menjar coca amb mel ben torrada, que després donaria pas als torrons.
Per
Nadal el porc en sal, i per Pasqua, foc.
Per
Nadal els pastors tenen quatre potes.
Aquest
dia els pastors fan festa i els gossos s’ocupen del ramat.
Per Nadal focs i per abril jocs.
Per
Nadal sol, per Pasqua carbó.
Per
Nadal, cançons, neules i torrons.
Per
Nadal, el porc en sal, i la porquera al fumeral.
La
mort del porc es fa en vespres de Nadal.
Per
Nadal, fem festes cordials.
Per
Nadal, la nit més curta de l’any.
Per
Nadal, Nostre Senyor fa de pastor.
Te
cura dels ramats mentre els pastors van a la Missa del gall.
Per
Nadal, prop del nial.
La
festa se celebra en la intimitat.
Per
Nadal, qui no estrena, res no val.
És
corrent estrenar alguna cosa per aquestes festes.
Per
Nadal, ric i pobre mengen gall.
Per
Nadal, torrons; pels Reis, esclopets
i per la Candelera, plorets.
L’escloplet
és una pasta dolça de massapà.
Per
Nadal, tot menjar val, i per sant Joan purgues en gran.
Els
excés per Nadal no fan mal, però per sant Joan, sí.
Per
Pasqua a Corpus Cristi, un dijous va pel mig.
Per
Pasqua al recer, per Nadal al carrer.
Per
Pasqua i per Nadal, cada ovella al seu corral.
Per
Pasqua i per Nadal, qui no estrena, res no val.
Per
Pasqua, carn de corder; per Nadal, de galliner.
Per
Quaresma estima els teus, i per Pasqua a Déu.
Per
Reis, creix el dia un pas d’anyell.
CORPUS CRISTI: Cos de Nostre Senyor Jesucrist en l'Eucaristia.
Festa solemníssima que se celebra el segon dijous després de Pentecostes, i en la qual es commemora la institució de l'Eucaristia.
Sorgeix en l’Edat Mitjana, quan en l’any 1208 Juliana de Cornillon promou aquesta festivitat en honor al cos i sang de Crist present en l’Eucaristia. L’any 1263 en trencar un sacerdot l’hòstia consagrada, va brollar sang. Aquest fet miraculós va donar un impuls definitiu a l’establiment d’aquesta festa.
Instituïda el 8 de setembre de 1264 pel papa Urbà IV, aquesta festa és una de les principals manifestacions públiques religioses, i des d'un principi se solemnitza fastuosament.
Aquestes processons porten nombroses representacions -entremesos- en moltes poblacions, cal destacar a Berga i la festa de La Patum amb els nans, gegants, els diables, el foc, etc., a València, les Roques que són carrosses centenàries, la moma i els momos, la degollà, etc., a Pollença amb el Ball de les Àguiles i la dansa de sant Joan Pelòs, etc.
-Q – R-
Quan l’hereu i la pubilla surtern a passejar, Corpus endemà.
Pubilla: Filla major d'una casa; l'hereva d'una casa on no hi ha fills
mascles.
Quan Nadal cau en dilluns, riqueses amunts.
Quan
Nadal és en diumenge, fred i neu en penja.
Quan
Nadal és sense lluna, de mil fedes
n'escapa pas una.
Rosselló.
Qui
dejuna per les quatre festes anyals, no li dolen els queixals
Són Nadal, Corpus, Pasqua i
l’Ascensió.
Que
duren els reis? Un zing zing, un teté, una erre i una e: Re.
Qui
no celebra la festa de Nadal, poc val.
Qui
per Nadal s'assolella, per Pasqua es torrella.
Qui
treballa el dia de cap l’any, treballa tot l’any.
Qui
treballa per l’Ascensió mai no farà res de bo.
Qui
vulgui un bon Nadal, que es procuri un bon capçal.
Santes Pasqües!.
Semblar
el bou de Corpus.
Anar
tot el dia d'un lloc a l'altre.
Ser més anomenat que les Roques del Corpus.
Roques
del Corpus: Conjunt
escultòric representant escenes bíbliques i que van en la processó.
Ser
una patum.
Personalitat famosa més per consideració que no pas pels mèrits.
Si
escombren en el dia de l'Ascensió, després surten formigues pertot.
La Garrotxa.
Si
la ginesta no floria, la festa de Corpus no es faria.
Si
plou en Nadal, plou en Setmana Santa i en carnaval.
Si
plou per Pasqua, plourà per totes les festes assenyalades.
-T – U-
Ta
Nadau et ta Capdan cada un at son corrau.
Val d’Aran.
Tard
o lluny, Corpus pel juny.
Té cara de Pasqua i fets de Divendres Sant.
Te Deum a gran orquestra.
El
Fagotista de la Basílica de Santa Maria d'Alacant denominava amb este nom a l’olla que mengen
els alacantins per Nadal.
És un plat fet amb boles de magre picat, barrejat amb ous,
pa rallat, sang fresca, pinyons, canyella, julivert, all i unes gotes de llima,
i que li donen
el nom de tarongetes o pilotes de Nadal.
Tenir cera del Corpus.
Privilegiat.
Tornar
a tenir Nadal amb cinc festes.
Tot
l’any no és Pasqua, una a l’any, i no tot l’any.
Tot
no són glòries, també hi ha algun rèquiem.
Tres
dijous porta cada any que enlluernen més que el sol: Dijous Sant, Corpus
Cristi i
el dia de l’Ascensió.
Treure
el Corpus.
Vestir-se
amb la millor roba que es té.
Illes
Balears.
Tronc
de Nadau, caga torrons e pisha vin blanc.
Val d’Aran.
Un
Nadal no fa mal.
Una busca tinc en l'ull, si la vull ó no la vull, la Verche María que me la traga de l'ull.
Ves en ta Mare de Deu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada