EXPRESSIONS AMB MÚSICA I PARAULES

8é  EXPRESSIONS 
AMB MÚSICA I PARAULES

Per concloure aquesta Primera Part del recull, em permet la llibertat d’incloure en aquest moviment, un seguit de parèmies que denomine Expressions amb música i paraules, les quals d’una manera sonora, afinada, sentida o xiuxiuegada, ens  il·luminen la nostra existència.

So - Sonoritat - Afinació - To

Soroll - Tocar

Ull - Oida - Veu

 Xiulet - Xiular - Pito

Altres expressions musicals

Els efectes que es produeixen per mitjà d'un objecte extern i que causen en la persona admiració, sorpresa, curiositat, estupor i originalitat.

So - Sonoritat - Afinació - To -Soroll - Tocar

SO:  Nom donat a les vibracions sonores que produeixen cadascun dels ins­truments musicals.

Sensació que perceben els òrgans auditius, provocades per una vibració que es propaga en forma d’ona sonora.

Significat i valor literal que tenen en si les paraules. 

SONORITAT:  Qualitat de la sensació auditiva que permet apreciar la major o menor intensitat dels sons que produeixen els instruments.

AFINAR – TREMPAR:  Posar en to just els instruments musicals o les veus d’acord amb un diapasó, i ajustar-los bé els uns amb els altres perquè una composició sone de manera coherent i agradable. 

Entonar o cantar ajustadament al to.   

Perfeccionar, donar l'últim punt a alguna cosa.     

DESAFINAR – DESTREMPAR:  No donar exactament una nota musical.

TO:  Característica del so, que depèn de la major o menor rapidesa de les vibracions del cos sonor.                                                         

Cada una de les escales que per a les composicions musicals es formen, partint d’una nota fonamental, que li dóna nom.                

Interval o distància que mitja entre una nota i seva immediata, excepte del mi al fa i del si al do.

Caràcter o forma particular de l’expressió i de l’estil segons l’assumpte que tracta o l’estat d’ànim que es pretén reflectir.  

SOROLL:  So o conjunt de sons inharmoniosos de qualsevol classe i que provoquen en l’home, una reacció de rebuig.    

Repercussió d'algun esdeveniment més o menys important.

Plet, litigi, discòrdia ...

TOCAR:  Executar, fer sonar una peça per un o més instruments musicals.

Correspondre-li desfer una tasca desagradable.

Entrar en contacte amb algú o amb alguna cosa per mitjà d’un objecte que es maneja. 

-A-

A este so, per este so i a so de què?.

A l’home pel parlar, al pardal pel cantar i a les campanes pel sonar.

A mal so.

 De males formes.

A paraules vanes, soroll de campanes.

A so d’atabal.

Perquè tothom tingi testimoni.

A so d’atabals no s’agafen llebres.

És a dir, que per aconseguir allò que es proposa, cal no fer-ho amb soroll i confusió, sinó més bé, es requereix astúcia, discreció i paciència.

A so de bemolls

A so de bombo i platerets.

A so de campanes.

A so de corneta.

A so de flabiol no s’agafa peix.

A so de gaiter, era jo casamenter.

A so de tambors.

A so de trompetes.

De manera que tothom se n’assabenti.

A son callau.

A la chita callando.

És a dir, fer alguna cosa de forma silenciosa, discreta i sense cridar l'atenció.

Lengua Churra.

A tocar!.

A veure si em vols tocar allò que sona.

Abans de tocar un paper, hi ha que llegir-lo primer.

Abocar amb so roín gruixut.

Adoptar el to més llagrimós del repertori.

Afinar els cinc sentits.

Afinar els instruments.

Afinar les hores i la tonada mentre la gent s'hi gira del altre costat.

Afinar una tecla per a desafinar-ne una altra.

Descriu la dificultat de trobar un equilibri, atès què, amb l'esforç de solucionar un problema, la millora es converteix en un problema encara major.

Agafar el to.

Refereix al fet d’ajustar-se a la tonalitat correcta, bé quant es toca un instrument o bé quan es canta i adaptant-se a la nota de referència per a que l’obra estiga ajustada i afinada.

Aigua porta el riu quan sona.

Això que es toca, no té excusa.

Això que siga, sonarà.

Això que sona, sonarà ... i estaven fent un pandero.

Irònicament es diu d’un afer deixat al judici de persones sensates.

Al so que em toquen, balle.

Al so que plora la vella, canta el capellà a l’església.

Allò que és ben tocat, sol ser sempre ben encertat.

Amagar i no donar, és trempar i no tocar.

Amb aquest so l’enterraren.

Prolongar una decisió sense arribar a cap solució.

Amb el so de corneta es pot vèncer, però no convèncer.

Amb mal so el faran ballar.

Amb so de ...

Amb so o sense so, balla-li a l’as millor.

Anar braç sonant i orella fumant.

Anar molt resolt.

Anar desafinat per no saber tocar melodies perfectes.

Anar-se’n de to.

Aplicar el to adequat.

Ara és hora de tocar a temps!.

Ara han arribat es sons, i tot d'una començarà es ball.

Illes Balears.

Avui la Tomasa toca per ella mateixa.

-B – C-

Baixar de to.

Amb menys arrogància que abans.

Balla Antó segons li fan el so.

Censura segons convé.

Ballar a qualsevol so.

Sense escollir ni especificar.

Ballar a so de gargamella.

Ballar al so d’una gaita.

Ballar al so de guitarres, bandúrries i acordions.

Ballar al so de la música que sona.

Ballar al son que toquen.

Obrar segons les necessitats o les circumstàncies

Ballar segons el so.

Obrar segons les circumstàncies.

Ballar sense so, o és tenir gran força o molta afició.

Bastant balla, a qui la fortuna li fa el so.

Batalles nouen, i sonar i cantar plauen.

Bossa buida fa mal so.

Buscar el to.

Cada u s’entén i balla sol al so del flabiol.

Cal ballar al so que toquen.

Campana de bastó, no té bon so.

Campana de llautó té mal so.

Campana de mal so.

Campana de plom no dóna bon so.

Campana de roí metall, per força té que sonar mal.

Cantar?, cantar no cante però si que entone.

Manera de dir que se fer bé un treball sense ser una persona destacada.

Canviar de to major a to menor.

Canviar de to.

Casar casar, sona bé i sap mal.

Clares com el so de les campanes.

Evident i viu.

Claveguera que sona, senyal que és bona.

Cobratorum per tocatorum mai no és pecatorum.

Com al cobla de Vilanant, que se’ls va fer de dia afinant.

L’Alt Empordà.

Com el guitarrer del taronger, que tot se li anava en trempar.

Com el so lamentós del violoncel.

Com el trobador amb enteniment, que el so i la cançó vol trobar.

Descriu a l'artista que no es limita a seguir un patró establert, sinó que busca millorar per a trobar noves formes d'expressió, posant ànima i creativitat en la seua obra.

Com els músics de Catí, que trempant, trempant se'ls va passar la nit.

Al Maestrat.

Com és el so així és el ball.

Com estàs al ball, tens de ballar al so que toquen.

Com la cobla de Fitor, que un dia toca i l’altre no.

Les Gavarres. (Baix Empordà).

Com la humitat, que ha afluixat les cordes i ha destrempat el piano.

Com més menuda és la nou, més soroll mou.

Es refereix a persones o coses poc importants però que donen molt quefer.

Com un sacsament de sonoritats minvants.

Evoca un so que després de sacsar-lo, perd força i a mesura que passa el temps, es dissipa en l'espai.

Comes  mucho, bebes más, pero tocas poco y mal.

Locució oïda als músics de la Agrupació Musical Valenciana.

Contestar fora de to.

Contrabaix i violó, el mateix so.

-D – E-

D’un bon cul i d'una bona trompeta, tot és aire lo que sona.

De bon to.

De diferents sons canten.

De mal to.

De vegades, el millor so és el silenci.

Deformació sonora.

Deixar tocar.

Deixar-se dur pel so de la música.

Desafinat com la dolçaina.

Desafinat com una gralla.

Desentonar.

Despatxar a so de caixes destrempades.

Destrempat com l’orgue de Caldes.

El Vallès.

Dir paraules de mal to.

Dir una cosa amb to magistral.

Dir-ho tal com sona.

Dolent és fer música amb un instrument desafinat.

Donar el to.

Fer sentir el so d’una nota musical d’acord amb su elevació determinada.

Donar-se to.

Donar-se importància.

Donar la nota amb so de timbal.

Donar-se-les de to.

Donçaina pagada, roín so.

Dringar com els picarols.

Sonar vivament.

Eixir-se’n de to.

El bé no fa soroll i el soroll no fa bé.

Les bones accions es fan discretament i sense necessitat de cridar l'atenció ni esperar el reconeixement, com també condemna al qui fa ostentació ja que el soroll moltes vegades està separat del bé.

El bé sona i el mal vola.

El boig en el cant, el port en el so.

Port:  Manera d’obrar, de conduir-se.

El burro no estima el so de l’arpa.

El cant del cucut no és so d’arpa.

El cosí badat fa mal so.

El feble.

Instant de mínima intensitat

El fort.

El gaiter del poble, mai fa bon so.

El gos lladra al so de les campanetes.

El meu mal no vol soroll.

El que em sona, em sona.

El so amb més intensitat sona més brillant.

Intensitat: Graduació del so què amb l’altura, la duració i el timbre defeneix el so musical.

El so de les campanes, melodia o efecte sonor?.

El so de les esquelles engreixa les ovelles.

Les esquelles es posen per a guardar el ramat.

El so del flabiol allunya els llops.

El soroll mata!.

El soroll no és alegria però és cosa pareguda.

El soroll passa, la música queda.

El soroll simbolitza una cosa temporal i ridícula que acaba desapareixent, però una cosa que perdura i que representa allò profund, autèntic i significatiu, està simbolitzat per la música. 

El tambor ple, no fa el so clar.

El to ajuda a fer música.

El to fa al músic.

El to fa la cançó.

El xorroll d’aixeta sona com la campaneta.

Els fills se’n van a tocar, l’home a jugar a la pilota i ella a resar el rosari.

El joc de Pilota Valenciana és un esport en què dos o més contrincants competeixen llançant-se mútuament una pilota  amb la mà sota determinades regles.

Excepte en el cas del frontó, totes les modalitats de la pilota valenciana  es caracteritzen perquè els jugadors estan acarats, separats per una corda o unes ratlles en terra, i han de colpejar la pilota amb la mà -que durà unes proteccions segons el tipus de pilota-. En general, s'hi pot jugar al carrer -Galotxa, Llargues, i Raspall-, o en un trinquet -Escala i corda i Raspall-.                

A Bèlgida (La Vall d’Albaida).

Els gots buits fan el so més gran.

Els sermons amb pessetes tenen millor so.

Els sons d’un mar de música, són gairebé agraïts.

Embolica el qui toca massa fort.

En boca de dona, tot bé sona.

En casa del tabalater, el que menys toca, toca el pandero.

En casa del tocardor, cadascú balla al seu to.

En el sonar del càntir, coneix hom si és sencer o no.

En música dubtosa, cal callar i no tocar.

En Penàguila, els dolçainers, perquè tots toquen en casa.

En sap un so i tres ballades.

En to menor.

Encara que fa molt so, sols tira aire la trompeta.

Entendre el so.

Comprendre la tasca o la intenció.

Entonar el mea culpa.

Entonar-se de bona manera.

És el mateix músic, però amb un altre to.

És inútil tocar si ningú no vol ballar.

Es morirà de vell i li tocaran albats.

Locució que s’aplica als qui es moren fadrins.

Es so de l’aigua dóna ganes de pixar.

Ésser de bon to.

Esta música sona bé, perquè el qui la toca ho fa bé.

Estar destrempat l’orgue.

Estar fora de to.

Estar trempat com una guitarra.

-F-

Fa més soroll desenrotllar caramels que escoltar música en un concert.

Faig el so i balle tot sol.

Fan més soroll dos que criden que cent que callen.

Fastiguejar i tocar sempre la mateixa música.

Fer callar els tambors amb el so d’un violí.

Fer com els músics de ... que tocaven de franc i feien el gasto.

Fer com la campana, que sona i calla.

Fer com si tocara.

Fer el so i ballar.

Fer els papers oposats.

Fer el to cerdà.

Fer-se el desentès.

Fer mal so.

Manifestar-se en contra o desfavorablement.

Fer més soroll que un sac de nous dolentes.

Fer sonar alguna cosa que vol ser música.

Fer sonar la campana del porc.

Fer tocar.

Fer saber, insinuar.

Fer un soroll de mil dimonis.

Fer una cosa sonada.

Fer una faena com el qui toca la degollà.

Fer-li perdre l’afinació.

Fins i tot, les campanes tremolen quan sonen.

Pretext a la poca generositat de certa gent per a front a una situació.

Flabiol amb so, ànima viva.

Fugues de sons.

Fuga: Forma que desenvolupa un tema o temes donats, repetits en diferents tons segons les regles del contrapunt.

Acte de fugir.

-G – H – I – J-

Gallejar.

Donar un so esquerdat.

Generador de so.

Guitarra que mal sona, li falta corda.

Haver tocata però no fuga.

Hi ha que ballar al so que toquen.

Hi ha temps de callar i temps de tocar.

Ho cantaré bé amb un altre to.

I al remat, a tocar com sempre.

I els músics que vagin sonant!.

I més d'any després ... tornem a fer sonar els carrers!.

Descobriment del mural de la façana del Museu Alcoià de la Festa

A Alcoi, la Unió Musical d'Alcoi amb motiu del Dia dels Museus - Any 2021 

Ja entenc el so de l’orgue.

Ja entenc la sonada.

Ja ha mort pel qui tocaven.

Ja t’explicaré el so de la flauta!.

Joglar pagat fa mal so.

-L – M-

L’alegria és el so de l’ànima.

L'estima i l'amistat són com la música, dos cordes del mateix to, vibraran conjuntament encara que només es toque una.

L’home sense sapiència és com una campana sense to.

L’olla i la seua tapadora fan el so de la bona balladora.

L’olla pel so i l’home per la paraula.

La afirmació d’allò que es diu és com el so de les campanes.

La canya buida, molt sona.

La flauta més bona quan s’embussa fa mal so.

La música és el soroll més agradós o menys ingrat a les orelles.

La música és l’aritmètica dels sons.

La música és l’art dels pensaments amb els sons.

La música quan agrada, és un art; però quan no agrada, és soroll.

La música quan no sona, es balla?

La música que sona bé, bé pareix.

La música, organització sonora.

La música, si no expressa algun sentiment, no és més que soroll.

La tocata de l’Olleria, que trempant, trempant es féu de dia.

Col·loquialment s'utilitza per descriure escenes en que es fa molt poc o es perd el temps mentre el dia avança.

La Vall d'Albaida.

La trompeta de la fama, en tot el mapa sona.

Les campanes de Quartell deixen de sonar per a no molestar a la gent.

Suggereix què, en voler complaure tothom o evitar conflictes es pot arribar a suprimir costums que en altres temps formaven part de la normalitat..

Camp de Morvedre.

Aquesta dita suggereix que, en voler complaure tothom o evitar conflictes, es poden arribar a suprimir costums o accions que formaven part de la normalitat

Les cordes d’una arpa platejada no estan mai desafinades.

Les nous buides fan el soroll més gran.

Lo que no deixa. deixar-ho.

Consell per alliberar-se d'allò que ens frena, ens limita i no ens permet progressar.

A Alcoi (L'Alcoià).

Llenya al bombo.

Per augmentar la intensitat, principalment el soroll.

Llibre amagat i guitarra al racó, no fa cap de so.

M’agrada com toques, però demà no tornes.

Mal si toqueu, mal si no toqueu.

Matxucant, matxucant, el ferrer va afinant.

Menjada sense sal, ballada sense so.

Més entonat que ...

Més soroll dóna el tambor i només te aire.

Més val aixecar-se a to de campana que a so de trompeta.

Mestre, quina toquem?. La mateixa.

Millor és estar sense música que no pas envoltat de sorolls.

Molt roído, y pòques anòus. 

Molt soroll de boixets i poca punta.

Molta aparença o poca realitat

Molt soroll de platerets i poca vianda.

Molta aparença i poca substància.

La Segarra,

Molt soroll i poca gana.

Molta digitació, però mal so.

Digitació: Posició dels dit sobre l’instrument durant l’execució d’una obra músical.

Moneda que sona, senyal que és bona.

Moure soroll.

Mudar de so.

Canviar la manera d'actuar.

Músic d’orella, tocador de botella

Músic pagat fa mal so.

Qui cobra a la bestreta sol treballar poc i de forma dolenta.

Músic pagat, content però desafinat.

Músic que afina, ho afina tot. (Però al final, desafina).

Música pagada, molt roí so fa.

Músics de bon to.

N – O – P-

Ni sona ni trona.

No deixes les sendes velles per les novelles.

No és el mateix tocar música que bramar-la.

No és millor música la que més sona, sinó la que millor sona.

No és música al casar-se això que sona alt o baix.

No es tracta de tocar bé, sinó sentir el que es toca.

No estar per a trempar gaites.

No s’han de tocar cordes desafinades.

No saber on es toca.

No sonar ni conca ni bací.

No tenir prou destra la mà per a fer sonar la guitarra.

No tenir to ni so, ni ballada.

No tocar a test.

No tocar enlloc.

No tocar ni alt ni baix.

No tocar.

O donar bona campanada, o no sonar res.

Olorar els sons i escoltar els colors.

On vaja la persona, deu ballar i cantar al so que li toquen.

Parlar amb to de solfa.

Amb to de superioritat i recriminant.

Parlar sense reflexionar és com fondre una campana sense trempar.

Passar del so dels canons al so heavy.

Passar-se la vida trempant gaites.

Pel bec surt el so.

Pel so es coneix a la campana i al home per la paraula.

Per a l’ase, la lira li sona debades.

Lira: Instrument compost de cordes o làmines de metall afinades cromàticament, sostingudes sobre la caixa de ressonància i que es fan sonar amb un plectre o baquetes.

Per l’almoina toca el cego.

Per tocar, es toca.

Perdut en una selva sonora.

Poc hi ha, poc hi tocarem.

Pòques cabres, pòchs chilulits

Portar la vida d’un tocador de flauta.

Posar-se a to.

Posar-se fora de to.

Preferir la música d'una xaranga al soroll dels petards.

A les Falles i altres festes

Presumir de to major.

Publicar una cosa a so de trompeta.

Pujar de to.

Amb més força o arrogància que abans.

-Q-

Quan dones almoina, no toques botzina.

Quan el riu no fa soroll, o no duu aigua o va molt crescut.

Quan el riu sona, alguna cosa porta.

Quan hi ha soroll, no tot és cantar.

Quan més alt és el so, més fina tremola la corda.

Quan més forts sonen els timbals més agraden a l’orella del fester.

Quan més grossa és la corda, més greu és el so.

Quan més sona el contrabaix, més gruny.

Quan vol la dona, tot bé sona.

Que alegre so, el del bolsó!.

Què diu la campana si no sona?

Què és això?, castanyetes de suro que no fan so.

Què hem de fer?. Trempar l’orgue i quedar bé.

Que vagin sonant els músics, i la casa es cremava.

Quedar-se al so de les bones nits.

Qui balla sense so no està gens bo.

Qui canta amb so vell obté soles salari vell.

Qui canta sense to no té el cap bo.

Qui és amic del sonador, balla el primer ball.

Qui fuig de to, desafina.

Qui gasta sense to ni so, va a parar a la presó.

Qui les té, que les sone.

Qui mal canta bé li sona, perquè si mal li sonara no cantaria.

Qui massa alt pren el to, mai no acabarà la cançó.

Qui més té, més vol.

Qui més toca és el qui no té que tocar.

Qui no escolta més que una campana, no escolta més que un so.

Qui no té to, no té solta.

Qui pinta el violó, fa els sons més grossos.

Qui té so, que més bo!.

Qui toca la campana, s’ha de disposar a sentir el so.

-R – S-

Resar en to major. (o en to menor).

Ric en sonoritat, ritme i música.

Riquesa sense bestiar, campana sense so.

Ronques?. Si, però ronque afinat.

S’ha de ballar el ball segons el so.

Saber dos sons i una ballada.

Saber on es toca.

Segons la campana, el so.

Semblar que no hi toca.

Tenir especte despreocupat,

Sense moure soroll.

Sense sentit fa sonar el flautí.

Sense so però no sense música.

Sense to ni so.

Sense motiu raonable.

Ser com el músic que no sap trempar l’instrument.

Ser com els Folcs, que han venut les seves campanes per tenir el so.

Ser més el soroll que les nous.

Si a descansar tocaren, quants acudirien al so de les campanes.

Si al so que em toquen balle, ni peque per curt ni per llarg tampoc.

Si la butxaca no sona, els músics no poden tocar.

Si les cordes no estan tenses, no sonen.

Si tenim diners, comprarem torrat i si no em tenim, tocarem raspat.

Si vols estar ben servit, tu mateix fes-te el llit.

A Alcoi (L'Alcoià).

So concomitant.

So harmònic que acompanya al so principal.

So de fons.

So de fons.

So de tuba o de pandorga?.

So magnètic.

So original.

So sincrònic.

Sonar amotinada la interpretació.

Sonar com l'eco pastoril d'una flauta.

Sonar com un cacòfon.

El refereix a un so o discurs que és desagradable o molest per a l'oïda. Una cacofonia és una combinació de sons que resulta dissonant o discordant, produint una sensació auditiva desagradable.

Sonar com un estol de notes màgiques.

Sonar com un tabal.(tambor, timbal. ..)

Sonar com una campana. (matraca, ...)

Sonar les castanyoles.

Sonar en cada casa un instrument.

Sonar les castanyoles.

Sonar més alt que el volum que l’envolta.

Sonar més música que en un romanç de cegos.

Sonar més que un collar de cascavells.

Sonar molt el tambor, però estar buit.

Sonar-li els plats com si foren tapadores de perol.

Sonar-li la cançó.

Sonen arpes, lires i flautes!.

Soroll infernal!.

Soroll rar: Lloros.

Sortida de to.

Inoportú i fora de tot criteri.

-T-

Tamboriner pagat, mal so fa.

Temps de callar i temps de tocar.

Tenir els tiples destrempats.

Tenir que tocar com el violí vol.

Tens unes tonades!.

Tirar-se pets tan sansers que sonen com cent mil tamborets.

To mestre.

To principal o veu imponent que sol utilitzar un mestre o algú que vol fer-se respectar o imposar-se en una situació.

Toca el tocador i tots ballarem a l’entorn.

Toca i nosaltres ballarem.

Toca-la!.

Tocant a.

Tocar a cegues.

Falta de llum.

Tocar a gust i ballar a l’ús.

Tocar a la seua manera.

Tocar a primera vista.

Molt agut.

Tocar a quatre mans.

Música que interpreten dos músics. (Habitualment instrumentistes de teclat)

Tocar a sometent.

Toc en senyal d'alarma.

Tocar a temps.

Tocar a trencacoll.

De manera ràpida i sense cura.o atenció.

El Montsià.

Tocar a ull viu.

De forma intuïtiva i simplificant els detalls.

De forma intuïtiva i per tant, simplificant els detalls

Tocar abonico.

A Villena (Alt Vinalopó).

Tocar al mode de ...

Tocar amb bon gust.

Tocar amb bordons.

Tocar amb diferent to.

Tocar amb interès.

Tocar amb so flautat.

Suau i agut.

Tocar axarangat.

Tocar bé té el seu mèrit.

Tocar bo o tocar mal, la qüestió és tocar.

Tocar brillant.

Tocar com Déu mana.

Tocar de gra a gra.

Tocar de memòria.

Tocar desafinat com un músic de jazz.

Tocar el bombardí, i per la nit la bandúrria.

Tocar el clarinet amplificat.

Tocar el paper.

Tocar el Tiroriro.

Nom popular del excel·lent pasdoble El K’sar el Yedid del músic Camilo Pérez Monlllor.

Tocar és un bon art, però és més bon art deixar de tocar.

Tocar esgarrat.

Tocar esgarrifat.

Tocar estrena.

Tocar fort i mal.

Tocar i picar fort.

Tocar juntets i afinaets.

Tocar l’antigalla.

Tocar l’ase.

Produir so amb la llengua al paladar expressant contrarietat.

Tocar l’himne equivocat.

Tocar la dolçaina.

Xuplar-se el dit.

Tocar la tafarrà.

Fastiguejar-lo , destorbar-lo.

Tocar mal i apressa.

Tocar mal, però tots igual.

Tocar notes baixes.

Tocar palmes.

Fer ballmanetes, és a dir, topar repetidament el call d'una mà amb el de l'altra per fer soroll en demostració d'alegria.

Tocar pels colzes.

Tocar sense bordons.

Tocar sense paper.

Tocar sense solfa.

Tocar solfes.

Tocar tots el registres.

Posar tots els mitjans pefr aconseguir una meta.

Tocar un so esgarrat.

Tocar una altra partitura.

Tocar una bona peça.

Tocar una cançó i ballar-ne una altra.

Tocar una música agarrada en agulles.

Tocar una peça del repertori.

Tocar valsos.

Tocarejar.

Tocar-li la Primitiva.

Tocar-li la solfa.

Tocat i posat.

Toquem a festa, que l’ase és mort.

Toquem i toquem.

Amb intercanvi simultani

Toqueu a mal temps, ara que ha passat la pedregada.

Toqueu o no cobrareu.

Tornar-li el so al poble.

Tot en l’univers té ritme, tot sona.

Tot joglar pagat d’avança, fa pas bon so.

Trempar bé la flauta.

Trempar els instruments.

Trempar l’orgue.

Treure algú a so d’atabal.

Trompes i tambors fan més forts els sorolls.

Tu no saps sinó un so i jo sé un so i una ballada.

Tu saps un so i jo se una sonada.

-U – V – X-

Un ase carregat d’or té el renill més sonor.

Un mentider és més bo d’afinar que una campana.

Un violí vell està fet abans de que la nova corda estiga afinada.

Una altra sonada.

Una bona tocada sempre és ben escoltada.

Una campana sense batall, no sona.

Una corda sona més, quant més se n’estreny.

Una missa ben tocada ja és mig dita.

Una música mai tocada és una música inútil.

Una trompeta desafinada mai no fa bon so.

Val més llevar-se al so de campana que al so de trompeta.

Val més poc i ben tocat que molt i esgarrapat.

Veu on vas, i com veges, fes, i com sonen, balla.

Veure, tocar i trempar.

Vida de pastor, vida regalada; cantant i sonant guanya la soldada.

Violí gran, roin so.

Xam xam, so d’aram.

Frase atribuida a Sant Vicent Ferrer per a manifestar la forma rutinària de resar sense atenció.

Xè, quin soroll!.

La facultat humana d’experiència o de coneixement immediat, es manifesten a través dels òrgans dels sentits i que són necessaris per a veure i vocalitzar la música i la paraula, així també, com la d’escoltar tots els altres sons produïts dins d’aquesta naturalesa.

Ull – Oida - Veu – Xiulet – Xiular - Pito

ULL:  Òrgan de la vista del ésser humà i dels altres animals.

Tenir aptitud especial per a comprendre una cosa o per a fer-la correctament, i evitar aquella que pot causar perjudici o ruïna.

Assentir i desitjar amb alegria allò que se li promet.

OÏDA:  Òrgan extern de l’audició.

Aptitud per a diferenciar auditivament les diferents altures dels sons musicals.

Capacitat per distingir i reproduir temes i melodies musicals

Atenció o curiositat amb què algú sent o desitja sentir alguna cosa.

VEU:  So proferit per l’home quan parla, crida, canta, etc.              

Cadascuna de les modalitats de la veu caracteritzades pel timbre i per la tessitura, que componen les parts d’un conjunt polifònic vocal o instrumental.

Qualitat, timbre o intensitat d'aquest so.

Part principal d’una composició que, conté i expressa la melodia. 

XIULET – XIULAR: Fer un so agut o una sèrie de sons musicals expel·lint amb força l'aire amb els llavis contrets, amb l'ajuda dels dits o amb un instrument.

PITO: Instrument que ocasiona un so semblant a un xiulet, en el qual l’aire insuflat pega obliquament contra la vora de l’orifici de sortida.

Manifestar molta vitalitat.

PITO -Cast.-: La quarta part d'un xavo.

-A-

A bell ull.

A bèstia que beu, no li calen xiulets.

A cau d’orella.

Parlar suaument, mantenint el to de la conversa privat i personal.

A confessió de pito, absolució de tambor.

A cop d’ull.

A mitja veu.

A peu de gat.

Sense fer soroll.

A plena veu.

Amb èmfasi i obertament.

A primera vista.

Recorda la importància de no quedar-se amb allò que inicialment veiem, sinó que tenim que buscar altres alternatives més sàvies i equilibrades

A quatre ulls.

A sota veu.

A tota veu.

A una veu.

A uns els falta llum per creure; a altres, per veure.

A veus altes.

Parlar o discutir en un to de veu elevat

A veus.

Abeurar l’ase.

Xiular.

Adreçar les orelles.

Escoltar amb molt enterrés i atenció.

Afalagar l’oïda.

Així et veges, com Beethoven!.

Maledicció o lloança?

Al músic amb poc gust, no és difícil xiular-lo.

Recorda la importància de la qualitat musical sentenciant al músic per la seua falta de sensibilitat i de saviesa artística.

Al ruc que no et sent, debades li xiules.

Al traginer que no xiula, els ases no el creuen.

Alçar la veu.

Allarga més qui piula que no pas qui xiula.

Als meus ulls.

Al meu entendre. També pot expressar una mirada plena d'emoció, d'amor, d'alegria o de tristesa, o fins i tot, subratllar les experiències o les realitats que es perceben segon qui les observa.

Amb pitos, flautes; amb flautes, pitos.

Amb un fil de veu.

Amb un pam d’orella.

Escoltar atentament i amb curiositat siga part o no de la conversa

Amprar eficacio, parar cuenta.

Reflecteix la importància de l'eficiència i de l'atenció en tasques habituals parò que requereixen una atenció especial.

A les comarques Churres.

Anar a toc de pito.

Anar braç sonant i orella fumant.

Anar molt resolt.

Anar calent d’orella.

Anar-se-li'n els ulls darrere (a algú)

Aprèn a escoltar i somriu, i així podràs agradar.

Escoltar sempre amb interès i mostrar una actitud positiva és primordial, com somriure per a guanyar-se l’afecte dels altres

Avui aplaudit, demà xiulat.

Sentència la inestabilitat de l'èxit i dels aplaudiments, no obstant, tampoc cal desanimar-se pels xiulets, en definitiva, tot en la vida és passatger

-B – C-

Baix baixet.

Ballar-li els ulls.

Parla de l'emoció intensa i màgica que té la música (o altres arts) en una persona, i que s'expressa en la mirada.

Bé balla si lo sort li xiula.

L'habilitat o el talent no sempre influeix en l'èxit, la sort també juga un paper important, és a dir, que amb la sort de cara, les coses ixen millor del que es podria esperar.

Ben miron peu i bona orella, senyal és de bona bèstia.

Bona música!, la de les teves paraules.

Bufar a l’orella.

Calla la boca, so gaita!.

Cantar amb un fil de veu.

Cantar suaument, com si no tingueren força.

Cantar d’orella.

Amb bona memòria i sentit de l’afinació.

Cantar de xiulet.

Reflecteix un estat d¡ànim positiu i relaxat, a més, indica que mentre treballem, gaudim d'ell amb una melodia senzilla i informal.

Cantar-li una cançó a cau d’orella.

Cap de xiulet.

Ximple, poca-solta.

Caure a l'ull.

Despertar curiositat, cridar l'atenció com si alguna persona o cosa no puguera passar desapercebuda,

Com es xiula es balla.

Companys de purgatori musical: unes veus despullades i una corda escarransida.

Defineix el “purgatori musical” que estan sofrint els escoltadors (i els intèrprets?) a causa d’una actuació musical en la que canten unes ves limitades, dèbils i esquilades que són acompanyades “solfisticament” per un instrument de corda “escarransit”.

Concert de pitos.

Situació desordenada amb per un excés de crits que crea una atmosfera confusa i fastijosa.

Cor de sords.

Cremar-se els ulls.

Treballar intensament en una cosa.

Cudols com a tabals.

Sords com a tabals.

Cudol: Tros de pedra de dimensió variable i de forma més o menys redona.

-D – E-

De forma borratxa com un xiulet.

De mal barro, malos pitos.

Adagi que utilitza el fang i els pitos per manifestar que l'esforç o els mitjans dedicats, determina el seu resultat final.

Venta del Moro (Plana d'Utiel-Requena).

De professió, xiulador!.

De xiular res n’has de treure, si és que l’ase no vol beure.

Per molt que insisteixis, la decisió final depèn de l'altra persona i no dels esforços que facis per convèncer-la. 

Deixar-se sentir per l’oïda.

Déu ens va donar una boca per parlar i dues orelles per escoltar.

Vol dir que tenim que escoltar el doble i parlar la meitat.

Dir els quatre mots de la veritat.

Dir ho tot amb la veu.

Dir paraules de mal to.

Donar música a un sord.

Donar orella.

Escoltar amb atenció.

Dur algú per l’orella.

Dur d’orella.

Assenyala al qui no vol escoltar res o no vol fer cas del que li diuen.

A                   El cervell dret, cantar a la taula i xiular en el llit.

              Les expressions cervell dret, és a dir, conforme a la raó i al seu fi, s'associa amb la creativitat i el pensament intuïtiu, cantar a la taula representa una actitud desenfadada i espontània i xiular al llit indica una relació i un enfocament informal.

                Per tant, la suma del tres factors parlen d'una persona amb un comportament lliura i una mentalitat oberta.

El que no agrada als ulls, no plau a la boca.

L'atractiu visual d'una vianda té un gran impacte en la nostra percepció i jutja la decisió de si ens agrada o no. 

El qui no pot cantar, pot xiular.

El qui té pito, pita.

Aquest adagi ens diu que el qui té el poder, les influències o els recursos, pren les decisions que més li convenen per aconseguir els seus objectius.

El qui tinga el xiulitet, que xiule; i el qui no el tinga, que cride. 

Tant d'una forma com d'una altra, ens convida a viure el moment sense barreres ni preocupacions, i així celebrar-lo amb alegria. 

A Alcoi, tant si es te el xiulitet com si no, aquesta frase mostra l'entusiasme dels veïns que celebren la Resurrecció de Jesús amb festa, crits i xiulets.

El qui tingui orella per escoltar, que escolti.

El qui xiula, no és sempre un pardal.

El sord de moda, només sent allò que li acomoda.

El sord no escolta, però compon.

Em dones els diners?, tu xiularàs.

En un obrir i tancar d'ulls.

Parla de la brevetat del moment, en que tot canvia o pot canviar.

Empenyat (o emprenyat) fins les orelles.

Estar endeutat. (Empenayt -Cast).

Encendre’s els ulls amb l’escalfor de la música.

Descriu l'impacte que una composició pot tenir en el nostre ànim a través de la nostra percepció musical,

Entrar pels ulls.

Entrar per una orella i sortir per l’altra.

Entre pitos i flautes, ens quedarem com estàvem.

Entre pitos i flautes, tururut violes.

Entre una circumstància i una altra. (Els dos anteriors refranys).

Entre pitos i flautes.

Les anteriors frases es refereixen a situacions en les que s'empra més energia de la necessària i que complica allò que semblava ràpid i senzill.

Entre  pitos i flautes és un castellanisme. Millor dir: Entre naps, cols i xirivies. 

Es fàcil xiular per a un bon ballar.

Escoltar amb orelles captadores de silencis.

Escoltar amb orelles d’ase.

Escoltar amb totes les seves orelles.

Escoltar els clarinets quan veiem tocar els violins.

Escoltar una cosa xiulant.

Escolteu i oireu.

Es diu del principi d'un romanç o d'altra conversa per a captar l'atenció del que s'està dient o transmetent.

Ésser digne d’escoltar.

Ésser sord com una campana.

Esser tot orelles.

Escoltar atentament.

Estar amb un pam d’orelles.

Estar calent d’orella.

Estar com un cudol.

Estar sord.

Estar en veu.

Tindre la veu en bon estat per a cantar.

Estar més cego que l'ull del cul.

Estar més destarotat que un sord en un ball.

Estar més content qu' un giular (xiular)

Estar molt ben posat perquè la veu li surti bé.

Estar orella de llebre.

Estar penjat a l’orella.

Estar sord de moda.

Estàs sord o menges mores!.

Irònicament, dir-li a algú que està ignorant el que es diu o que no vol escoltar-ho.

Estirar les orelles.

-F - G – H – I – J-

Fa més qui piula que qui xiula.

Fer córrer la veu.

Fer de bon escoltar.

Fer el sord.

Fer orelles de consol.

Fer-ho cantant i xiulant.

Fàcil, amb tranquil·litat, 

Fet amb fusta de xiulets, tot s'ho pren a la lleugera i no es preocupa gens.

Tindre una ànima alegre i desenfadada, és a dir, juganera i lliure com el so d'un xiulet.

Gens sona tan estrident a les oïdes del cantant com el silenci de la crítica.

Gíulali, que te agonía.

S'aplica en tò de guassa ó burlesch als sorts, por no ouir lo qu' els dihuen sinós después de pegarlos molts crits, y també dels que fan el sort de conveniència. (J.M.G.- 1906).

Ha xiulat bé en la seva joventut.

Haver-hi una gran xiulada.

Hi ha temps de callar i temps d’escoltar.

Importar un pito.

Dona a entendre que la rellevància d’un assumpte és mínima i poc important.

Ja passaré per ací ... xiulant.

Ja pots xiular, si l’sa no vol beure.

Per molt que manem, no serem escoltats si el que ho ha de fer, no té intenció.

-L – LL - M – N-

L’orella és l’embut del cor.

Predisposició a percebre un món de sentiments i emocions a través delssons i de les paraules que entren en el nostre cor mitjançant l'oïda.

La gana ensenya a xiular.

L'adversitat i la necessitat impulsa a les persones a  trobar noves solucions per sobreviure o eixir d'una situació difícil.

La música que no agrada a l’orella, no plau sentir-la.

La persona té que ballar com Déu li xiula.

La vista no m’obeeix!.

No llegir bé la solfa per ...

Les mates tenen ulls i les parets orelles.PP

Sovint, pensem que no som vists i escoltats, cosa que no sempre és certa.

Les parets òuen.

Llengua muda, mai fou batuda.

Mai no és igual estar sord que no tenir orella.

Es refereix al sentit d'oïda musical.

Martiritzar l’orella.

Menjar més pels ulls que per la boca

Menjar pels ulls.

Més content qu'un giular (xiular).

Es refereix al "Tio Caete" de Benilloba, un saboner ambulant que el venia per la contrada allà per l'any 1840,

Més viu el qui piula que el qui xiula.

Millor home lleig amb guarniment que noi bonic sense pito.

Molta orella té l’ase i no sap la música.

No hi ha que jutjar les qualitats d'una persona pel seu aspecte. O en altre terme, es refereix al qui sap,però no sap emprar-ho amb habilitat i coneixement efectiu.

Mor el qui xiula i viu el que piula.

Ens recorda la importància d'actuar sempre de forma positiva front a les queixes o les adversitats.,

Música que emplena els ulls de records.

Ni piula ni xiula.

No adelantar un pito.

Adelantar -Cast.- és  INCORRECTE.  Cal dir: Avançar:  Moure’s, anar endavant.

No cantar-se’n ni xiular-se’n de quelcom.

No donar pel xiulet més del que el xiulet val.

No és igual oir que escoltar.

No és igual un cantant amb una veu bonica que un cantant que canta bé.

La veu "com Déu mana" és un do natural, mentre que cantar bé, és una habilitat que s'ha d'aprendre i desenvolupar.

No es pot beure i xiular-ne gaire alhora.

No et fies de mosca que no xiule ni piule.

No me se’n donà un pito.

Col·loquialment, dir que alguna cosa no té cap valor o importància

No saber ja quin pito tocar.

No saber ni cantar ni xuilar.

No valer ni un pito. (o tres pitos).

No valer res, ser una cosa inútil o significant.

No xiularàs!.

No xiuli abans de ser fora del bosc.

-O – P – Q-

Obrir l’orella i els ulls.

Oïda al parxe.

Orella musical.

Parar l’orella.

Posar molta atenció als sorolls que es percdeben.

Per aquí m’entra i per aquí em surt (orelles) i per aquí (pel darrere) em fa tururut.

Pegar-li una pitada.

Per pitos o per flautes.

Per un motiu o per un altre..

Perdre la veu.

Quedar afònic, no tindre veu per a cantar,

Piular només pel gust de moure el bec.

Poques cabres, pocs xiulets.

Portar la veu cantant.

Fa referència al cantant que canta la melodia principal o representa el primer "paaper",però també es refereix a la persona que duu la iniciativa o assumeix el lideratge en un assumpte.

Pregar i xiular.

Prendre’l pel pito del sereno.

Prestar orella a ...

Quan les bèsties són a prop no cal xiular gaire fort.

Quan passi per aquí, xiula-li!.

Quan pitos, flautes!; quan flautes, pitos!.

Equival a: entre una cosa i una altra.

Quan xiula el vent, s’amaguen les granotes.

Què, m’has pres pel pito del sereno?.

Prendre’l pel cap d'esquila.

Que Santa Llúcia ens conservi la vista!.

Qui balla amb gust, li és lleuger quan li xiulen.

Qui canta a la taula i xiula al llit, digueu que té el seny petit.

Qui canta a la taula i xiula al llit, és que no té sentit.

Qui canta a la taula i xiula al llit, no té el sentit ben complit.

Qui canta a la taula i xiula al llit, o no té seny o el té molt petit.

Qui canta a la taula o xiula en el llit, no té el coneixement complit.

Aquesta “bateria” de frases fetes suggereix la manca de seny o prudència al voltant d’algunes actituds i/o comportaments, no obstant, contradiu  altres frases reflectides en aquest "Moviment".

"Cantar a la taula”, lloc on la convivència i el respecte és habitual, cantar pot considerar-se una falta de cortesia o una distracció com també es pot interpretar al inrevés i fins i tot, poc seriós i inapropiat.

Inadequat i fora de lloc com “Xiular al llit”, espai reservat per al descans i la tranquil·litat.

Qui diu el que sent, se’n cent sent.

Qui diu el que sent, se’n sent del que diu.

Qui escolta, sap, qui s’escolta, és un orat.

Qui neix xiulet (xiulitet), mai no arriba a trompeta.

Cadascú té el seu caràcter i és difícil canviar-lo dràsticament, per tant, suggereix que ens acceptem tal com som, amb totes les nostres virtuts i tots els defectes

Qui no pugi bufar, que xiuli.

Qui tingui orelles que hi senti.

Quin pito toca?.

-R – S – T-

Refilar la veu.

Descriu un cantant que té una gran tècnica vocal i és capaç de fer floritures amb la veu, és adir, cantar amb claredat, lleuger i amb matisos.

Illes Balears.

Rendir-se les orelles amb aquesta música.

Deixar-se dur pels efectes meravellosos de la música.

Sant Llop, qui l’agafa és seu.

Es diu quan algú està afònic,per a què el ma l'arreplegue un altre

Semblant a donar-li música a un sord.

Sempre hi ha ulls que miren i orelles que escolten

Ser de bon escoltar.

Ser dur d’orella.

Ser més oït que un músic.

Ser més sord que un barandat.

Ser més sord que una rella.

Ser músic d’orella.

Persona amb una oida peculiar.

Ser sord com un timbal.

Ser tot orelles.

Ser tot ulls.

Ser un músic il·lògic!. Es fa el mut quan desitja ser sord.

Ser un tararot, un borinot, un banastell i un cap sense ulls.

Ser una bona pua.

Si em necessites, xiula!.

Si em necessites, xiula, ... i em va xiular!.

Si la bèstia no té set, belles ganes de xiular.

No gastar energies amb qui no vol entrar en raó.

Si no ho dic cantant, ho diré xiulant.

Si t’han tocat els collons,  ... xiula!

Sord com una maça.

Tancar l’orella.

Tapar-se les orelles.

Tardis piulastis!.

Quan un afer ja està llest, sense apel·lació.

Té més veu que ànima.

Tenir bona orella.

Tenir el pito acatarrat.

Irònicament en un pla lleuger i col·loquial i sense donar detalls específics, suggereix un patiment íntim per cert problema.

Tenir els ulls com els sants de França: Clars i sense vista.

Posar èmfasi entre l'aparença i la realitat. Irònicament, manera de dir que una persona no s'adona del que està observant, tot i que sembla que si ho veu,

Tenir la veu clara.

Musicalment, neta i fàcil d'entendre, amb un to ben definit i una dicció precisa, com tambés percebre-la amb claredat i sense esforç.

En contextes comunicarius, és important també en l'ensenyança.

Tenir les orelles a compondre.

Tenir més veu que ànima.

Donar-lo més importància a l'opinió que a la qüestió.

Tenir orelles.

Tenir bens, possibilitats, etc.

Tenir orelles de llebre.

Tenir orelles de tàpia.

Tenir u la veu com un cabiscol.

Tenir una sordesa ben administrada.

Manera de dir que quan una informació o opinió no interessa, no fer cas d'ella, com també en cas contrari, gaudir d'allò que es considera rellevant i positiu.  

Tenir una veu privilegiada.

Tenir veu de tro.

Tenir veu prima.

Tindre bon ull.

Tindre dos orelles com dos doctrines.

Tindre el xiulet calent.

Intervenir en una situació amb un gran sentit de crítica i control, com també, fer comentaris de forma reiterada i fins i tot pesada.

Tindre les orelles a cal ferrer.

Tindre les orelles com a palmitos.

Palmito: Ventall, instrument generalment fet en semi-corona, sostingut per un mànec i que serveix per agitar l'aire i donar frescor.

Tindre les orelles com a pàmpols.

Tindre les orelles plenes de cotó.

Tindre més ulls que un cor de cegos.

Tindre orelles com a llibrells.

Tindre orelles musicals / Tindre una bono oida..

Definició que s'utilitza per descriure la bona capacitat per identificar i apreciar els matisos i les variacions musicals, és a dir, tindre un acusat sentit auditiu que els permet reconèixer harmonies, ritmes i tons musicals amb una facilitat,

Tindre una bona veu per a escriure i una bona mà per a cantar.

Tindre veu de regadora.

Tindre veu de teixidor.

Veu grossa, forta, sonora, ...

A Alcoi (L'Alcoià

Tindre veu forta.

Tocar a ull viu.

Treure'ns la son de les orelles.

-U – V – X-

Ullet, ullet vivet!.

Ho deia el meu avi per a indicar que prestarem atenció i no ens enganyaren.

A Alcoi. (L’Alcoià).

Un cant ompli les orelles, no l’estómac.

Un hom quan està sol, canta, xiula, i fa el que vol.

Una boca silenciosa, també és musica.

Una veu fa bella melodia, dues veus fan cantar amb alegria i tres veus juntes fan bella harmonia.

Frase formada per tres fragments que ens duu a la màgia creada per la cohesió vocal i musical,

La primera reflexió, melòdicament ens trasllada la bellesa d'una veu que ens emociona per si mateixa.

La segon, ,les dues veus creen una experiència alegre i rica, i amb la última reflexió, en el que s'afegeix una tercera veu, la combinació d'elles, puja a un alt nivell gràcies a unes harmonies més belles i profundes.

Venir a orelles.

Veu blanca.

Veu que té una extensió dins de les veus soprano i contralt.

Veu d’espigó.

Veu forta, grossa,...

Veu de cosí.

Veu esquerdada.

Veu de tro.

Viu més el qui piula, que el qui xiula.

Viu més qui piula, que no qui xiula.

Xafar-se les orelles.

Persona que dorm molt., profundament, durant molt temps.

Xiula, xiula, que pruna eres.

Digues el que digues, sé com actues i com eres.

Xiula-li que està sord.

Xiula-li!.

Xiula-li, que té agonia.

Veure "Giulali...

Xiulant soles, cantant aleshores?.

Xiular a algú.

Segons la intenció o la situació en que es produeix, serveix per a mostrar la desaprovació o el descontent, com també s'utilitza per a cridar a algú -de manera ràpida i fins i tot, es fa servir com una forma de coqueteig o flirteig.

Xiular com el vent.

Amb el seu so incessant, fluid i suau, metafòricament evoca sentiments de misteri i llibertat, que també podem associar al vent que xiula per espais oberts o paisatges malenconiosos. 

Xiular com una òliba.

Molest, persistent i desconcertant a més de repetitiu, semblant al xiulet que l'òliba emet per les nits.

Xiular és més lleuger que refregar.

Fer una tasca o una cosa amb poca cura i ràpida en volta de fer-ne una altra que requereix més esforç.

Xiular les orelles.

Xiulets i crits de cançó, pertanyen al ball de camperols.

Altres  expressions  musicals

En aquest fragment hem inclòs un bon repertori de parèmies que parlen de la intel·ligència que té el ser humà per a percebre, discriminar, adaptar, transformar i expressar en un sentit autèntic o imaginari les diferents situacions de la vida quotidiana amb el contingut d’aquest recull.

        ALTRES EXPRESSIONS MUSICALS: Conjunt de parèmies de diversos caràcters, referents a una persona o a una col·lectivitat que es distingeixen pel seu significat i manifestant-se vivament, es troben en aquest fragment.

-A-

A bon començament, millor acabament.

A bon entenedor, breu parlador.

A cadascú segons les seves obres.

A cal ferrer, ganivet de fusta

A cal sabater, sabates de paper.

Dos variants amb la mateixa explicació: No prioritzar l'ús dels propis coneixements professionals per a si mateixos, bé per falta de temps o per altres motius.

A caprici.

A casa Tururut, setze hores.

A consciència.

A criteri de ...

A l’inici de ...

A la força.

A la tercera va la bona.

A l'èxit s'arriba convertint cada pas en una meta i cada meta en un pas.

La frase subratlla que l'èxit s'aconsegueix fraccionant el camí en xicotets metes i convertint cada meta en una base per a continuar avançant, veient-lo tot com un conjunt de xicotets passos.

A manta.

A plena satisfacció.

A tot plaer.

Abans d’ensenyar aprèn.

Abans de criticar a ningú, mira bé com ets tu.

Consell que ens recorda la importància de reflexionar sobre les nostres pròpies imperfeccions abans de jutjar als altres.

Acabar en ta-ra-rí.

Acabar una cosa malament o d'una manera decebedora, inesperada o frustrant.

Ací no aprova ni cristo!.

Adormir-se sobre els llorers.

Agafa bon nom, i, cala’t a jeure’t.

Agarrar-li el fil.

Agradarà o no agradarà, però de segur que es parlarà.

Ah, paraigües!.

Això és bufar i fer ampolles.

A Alcoi, obrir el cul i agarrar mosques.

Això és una fart de re, barrejat amb poca cosa.

Això que no deixa, deixar-ho.

Ajuda’t, que ajudat seràs.

Al bo i millor.

Al cap, no s'hi fica el que no hi cap.

Manresa (Bages).

Al millor moment.

Al peu de la lletra.

Al saber li diuen sort.

Alaba aquell qui et dóna gust, i dóna gust a qui t‘alaba.

Illes Balears.

Agarrar-se a un enlluït.

Persona llesta, que sap aprofitar les situacions.

El Collado dels Gabriels, L'Ombria de la Sarsa, El Carxe (Múrcia).

Alguns entren llepant i en surten mossegant.

Allà a on no hi ha cap no hi cal sombrer.

Allà on hi ha sempre hi queda.

Allò que és bo, a tots agrada.

Allò que és escrit, ja és escrit.

Allò que és trobat, no és robat.

Allò que no és de natura, tururura.

Amb art i engany, es viu mig any, amb engany i art, es viu l’altra meitat.

Per tirar endavant, la gent fa ús tant de l'habilitat (l'art) com de l'astúcia (l'engany), és a dir, irònicament, recòrrer a l'engany en lloc de l'honestedat, i com es converteix en un full de ruta per sobreviure.

Amb caràcter.

Amb deliri.

Amb el cor a la mà.

Amb els amics hi has d’estar bé perquè t’alabin, i amb els enemics perquè no et desalabin.

Amb tota l’ànima.

Amb tots els cinc sentits.

Amor propi.

Anar de bona (o de mala) fe.

Anar d’Herodes a Pilat.

Anar de mà en mà.

Anar-se’n amb el morro eixut.

Anem anant, uns darrere i altres davant.

A Alcoi (L'Alcoià).

Animal de sèquia.

Aprendre la lliçó.

A partir de l'experiència viscuda, prendre consciència per evitar repetir errors o situacions viscudes.

Arribar a un acord.

Au!, s'ha acabat el cafetí! 

Manera col·loquial per indicar que el temps de descans ha acabat i que cal tornar a la feina després del descans

-B – C – D-

Ben fet.

Bon vent i barca nova.

Bona fama, falta tapa.

Bona peça!. Bona joia!

Amb un to sarcàstic, dos variants en les quals destaca que una persona no és tan bona com sembla, sinó que és tot el contrari.

Cada cosa al seu temps, i l’estiu cigales.

Cada dia té la seva parèmia i la seva feina.

Cada poble la seva llengua i cada casa la seva façana

Cada u, és cada u.

Cadascú del seu ofici es pensa ésser rei.

Cadascú és fill de les seves obres.

Cadireta de la Seu, qui s'aixeca ja no hi seu.

A Mallorca  (Illes Balears)

Canviar el disc.

Cap on el cor s’encamina, el peu hi camina

Caure està permès. Aixecar-se és obligatori!

Caure-li la bava.

Cercatz e trobaratz.

Val d'Aran.

Cobra bona fama i posat a dormir. Cobra la dolenta i posat a morir.

Expressa com la reputació (siga bona o roïna) té un gran impacte en la vida d’una persona. 

En la primera part de la frase se li reconeix les qualitats positives i el respecte. En canvi, la segona és condemnatòria, ja que recuperar la bona imatge és quasi impossible atès que només es recorden els defectes i els errors comesos.

Col·locar un disc.

Com el vent.

Com era de néu, es desféu.

Com la comèdia de Falset, que començava a les vuit i es va acabar a les set.

Falset està situal al Priorat.

Com més costa, més val.

Com més curt, millor.

Com sembraràs colliràs.

Coneixes a Seso?. així com ho manes, fes-ho.

A Alcoi. (L'Alcoià),

D’un afamat, guardat.

De bon arbre, bon fruit.

De bon començament.

De bon principi.

De categoria.

De collita pròpia.

De fora vindran que de casa ens trauran.

De gustos molt es parlarà i poques vegades s'estarà d'acord.

Cada persona té opinions diferents i amb aquesta diversitat d'opinions, costa molt arribar a un consens.

De joves, projectes; de vells, renúncies.

De l’abre caigut, tothom en fa llenya.

De les dificultats ixen les virtuts.

De memòria.

De mentides i rondalles, d’una, en neixen a senalles.

De pensaments fer obres.

De ple.

De primera mà.

De propina.

De vegades el camí de l'èxit està sembrat de fracassos.

Deixar amb la mel en la boca.

Deixar bon gust.

Deixar d’una peça.

Deixar els llibres.

Deixar fer a qui sap.

De lo bonic a lo bo va un bon tros.

Ens recorda que no jutjar només per les aparences, ja que podem trobar una gran diferència entre lo que és bonic i lo que és realment valuós o de qualitat. 

Del treball surt el fruit.

Subratlla que fent una tasca amb interès i dedicació, s'aconsegueixen els èxits i els beneficis buscats.

Dels escarmentats, ixen els avisats.

Sls que han patit una experiència negativa o han comés un error, es tornen més prudents en el futur, ja que aquestes experiències els fan més savis i cauts.

Dels meus punts et riurás, pero dels meus dinés no menjarás.

Diden qu’un trebalh començat ei miei acabat.

Val d'Aran.

Dir, diu qualsevol; fer, sols qui sàpiga, puga i vulga.

Diguesme en qui vas, y jo et diré qui eres.

Dit i fet.

Dònam un sòu, y pòrtemel á casa.

Donar caràcter a una peça.

Donar l’espectacle.

Donar-se-les de ...

Dos germans en un Consell, fan tornar lo blanch vermell.

Dotzena de frare.

Quan comprés dotze unitats, et donen tretze.

Dur els papers mullats.

Durar menos que Marieta en Alcoi, que va cendre i no va pastar.

Es refereix quan alguna cosa o algú dura molt poc temps en un treball..

Parla de Marieta, que només es va limitar a cendre, és a dir a netejar o preparar el forn amb cendra, però que mai no va arribar a pastar el pa.

La Torre del Rico. (El Carxe - Múrcia).

-E-

El bé és de qui se’l guanya.

El bon estudiant aprèn de tots els llibres.

El cabet a la faena.

El fer ensenya a ben fer.

El fracàs comença quan acaba l'esforç.

El llegir fa perdre l’escriure.

El mal entra per arròves, y sen ix per argensos.

Per argensos: En quantitats molt xicotetes.

El més calent és a l'aigüera.

Indica que hi ha un projecte que està en una fase inicial o que està per fer.

El millor sermó, el bon exemple.

El paper és molt patit.

El paper mai no diu a res que no.

El paper mai no té empatx

El paper tot ho admet.

El paper tot ho aguanta.

El plagi és necessari, el progrés l’implica.

Controvertida, frase que podem interpretar com les noves idees evolucionen a partir d'altres existents, encara què, cal anar amb compte per no confondre la inspiració amb l'apropiació infeguda.

El poble de vegades fa com la mona, imita i no raona.

El pregar no és errar.

El que espera dels demés, mai no fa res.

El que no estudia no sap.

El que no vulgues per a tu, no ho vulgues per a ningú.

El que s’escriu, dura, el que es diu, ningú l’atura.

El que s’escriu, no s’esborra.

El rector fa parroquians.

Parla de la influència que tenen els dirigents amb les seues conductes,

El saber anima, la cultura aproxima.

Aquesta combinació -saber i cultura- ens permet compartir els nostres coneixements i experiències per crear afinitats més intenses i profundes.

El saber no fa nosa.

El temps és or.

El temps és un bon testimoni.

El temps passa per a tothom.

El temps perdut mai no torna.

El temps tot ho adoba.

El teu paper és important.

El valencià per guerrejar, el mallorquí per navegar i el català per comerciar.

Els bons se’n van i els dolents es queden.

Els crítics són com els borinots, volen saber, però no poden.

Tot i que examinen una obra parlant d'ella doctament, aquesta metàfora accentua la manca de coneixements i d'habilitat per comprendre-la .

Borinot: Home de poca formalitat i que vol fer creure que ho sap tot.

Els extrems es toquen.

Els faves, al saber li diuen sort.

Els homes no parlen, raonen.

Els moros i cristians escassegen en el rondallari, però abunden en el llegendari.

Els mosquits moren entre aplaudiments.

El que no es fa els comptes, li'ls trauen.

A Alcoi. (L'Alcoià)

Els qui van a l’una, fan causa comuna.

Els somnis no són impossibles.

Embrutar paper.

En aquest món, els uns pasten i els altres van al forn.

En bones mans.

En cap buit, molt orgull i poc discurs.

En Catalunya y Castella, lo cavall porta la sella.

En consells, escolta els vells.

En diners. torronets.

A Alcoi (L'Alcoià).

En este mon, uns pasten y atres van al forn.

En la casa dels conills, lo que fan els pares fan els fills.

Els defectes o les virtuts dels pares es reflecteixen en els fills.

En la casa qu'es treballa, may manca pa ni palla.

En la casa qu'es malaíx y jura, está la malaventura.

En la casa que no hiá farina, tot es mohina.

Moïna (Mohina): Mancat d'alegria, tr9istesa.

En la varietat està el gust.

En lletres de motlle.

En pasència tot s'alcanza.

En un mal pas, sempre hi ha un adagi.

Ensenya més l'exemple que el precepte.

Ensenyar el llautó.

Entrar en matèria.

Entre col·legues bo es poden fer favors.

Enyorar el passat és córrer darrere el vent.

És bo tenir amics fins a l’infern.

És bon superior, qui ha segut bon inferior.

Es qu’estudien saben força causes.

Val d’Aran.

És valencià, tan fort com ho pren, ho deixa.

Espasico y con cuidao.

Baix Segura.

Espero que el que estàs aconseguint superi el que estàs sacrificant.

Estar en la mà d'algú.

Estar explicat d'una manera intel·ligent.

Estar que trina.

Estudiants de foc o de sol, no val un cargol.

Estudiar en un llibre de quaranta-vuit fulles.

Es diu d'una persona que juga sovint a cartes..

Estudiar per a saber. Per a saber, voler.

Ets adagis vénen darrera ets Evangelis.

Es refereix a "dir, veure, aconsellar i endevinar.

A Mallorca.

Ets l'esca del pecat!.

Esca - Esquer: Allò que atrau, que excita el desig.

-F - G – H – I – J-

Fa més el que vol que el que pot.

Faré més jo, vell amb poca experiència  que vosaltres amb molta ciència.

Faristol?, fa de la seva boca això que vol.

Parla del qui vol controlar un discurs servint-se de les paraules sense restriccions i manipulant-les a la seua conveniència. 

Metafòricament, el faristol sosté el discurs per captar tot el que es vol transmetre). 

Fent i desfent es va aprenent.

Fer bon efecte.

Fer casa santa.

Quedar-s'ho tot.

Fer com el trenet d’Alcoi, tric, trac, tric, trac, però sempre arriba.

Fer creure que la progressia és de gent d’eucaristia.

Fer el faristol.

Fer el manta.

Fer la cercavila.

Fer la gramola.

Col·loquialment, parlar sense para, no deixant a altres que participen activament de la conversa.

Fer la gloriosa.

Fer llibre nou.

Fer mans i mànegues.

Actuar amb astúcia i imaginació per aconseguir o superar un obstacle o un problema.

Fer mèrits.

Fer moviment.

Somoure’s

Fer mutis.

Retirar-se d’escena, callar.

Fer tots els papers de l'auca.

Auca: Conjunt de petites estampes -generalment 48-, acompanyades d'una llegenda, disposades en un full de paper, que es refereixen als diferents episodis d'una biografia o d'una història.

Fer-se un nus a la gola.

Fes-ho bé i trobaràs gust.

Fes-ne cent i erra’n una i ja no hauràs fet res.

Fets, fets, i deixa’t d’històries!.

Ficar-se en camisa d’onze vares.

Fidelitat a l’obra.

Finet i pel mig.

Fer-ho bé (En el món casteller).

Fugir d’estudi.

Fuig de l'usurer, com del mateix Llucifer.

Granera nova agrana bé.

Guardar una cosa com una relíquia.

Haver-hi una mà oculta.

Hem caigut!. Però estem de nou en peu.

Hem de pensar i creure, i creure i pensar.

Hi ha qui callant parla, i qui parlant calla.

Home de juraments, home de pocs talents.

Home refraner, embustero i malfaener.

A Alcoi (L'Alcoià).

Home refraner, gandul a més no poder.

La Canyada del Trigo, Les coves de Penya-roja, La Sarsa (El Carxe – Múrcia)

Instrument que no has provat, no et dones per rebutjat.

Intencions i resultats, no van sempre de la mà

Ja ha arribat la tropa!.

Joiós qui a casa torna.

-L – M – N-

L’admiració és filla de la ignorància.

L’afecció tapa els ulls a la raó.

L’amich pera que t'honre, l'enemich pera que no't deshonre.

L'aprenent de Portugal, no sap cosir y vól tallar.

L’aprenentatge és amargor, i el fruit, dolçor.

L’enveja és mala consellera.

L’important no és saber, sinó més bé, saber el telèfon del qui sap.

L’home és amo del que calla i presoner del que diu.

L’ofici dóna benefici.

La còsa ben pensada, sòl eixir acertada.

La cultura és el camí que fa noble al poble.

La cultura no és cultura si perjudica a una altra persona.

La falta d'educció musical impedeix l'abstendre's d'aplaudir entre els moviments d'una simfonia.

Pràctica que pot ser vista com una falta de respecte cap als músics i cap la composició en si mateixa atès què, trenca la concentració i el caràcter emocional de l'obra.

La fe sense obres és morta.

La gent que llegeix rondalles, no acaba mai les rialles.

La imaginació crea la realitat.

La lletra mata, y l'espirít salva.

La millor memòria, escriure.

La peresa cria deutes.

La peresa és mare de la pobresa.

La pràctica perfecciona.

La saviesa és la clau de la llibertat.

La saviesa ens allibera de la contradicció i de la ignorància, ja que amb ella prenem decisions equilibrades que ens duen cap a la llibertat.

La sort és del qui l’arreplega.

Les bones sintonies conserven les amistats.

Les comparacions són odioses.

Les teves arrels són la millor cultura.

L'home crea cultura i la cultura es crea a si mateixa.

Llegir molt encaparra massa.

Llibre tancat no trau trellat.

Lloança pròpia, mentida clara.

Lo que deus fer tú, nou' deixes fer á ningú. 

Lo que ú no vòl, un atre ho pren al vòl.

Lo saber no ocupa lloch.

M'agrada com segues, pero demá no tornes.

M’agrada escriure de matinada, perquè és quan més se senten les veus de l’ànima.

Mai no digues que és impossible, digues que no ho he fet encara.

Ens convida a veure amb optimisme les oportunitats que es presentes per a creure en elles i per tant superar-les.

Mai no seràs profeta en la teva terra.

Mal dit no hi ha res, sinó mal entès.

Mans a l’obra.

Mans netes i comptes clars.

Matar les hores.

Menjar com un paborde.

Paborde; Autoritat administrativa d'una comunitat religiosa inferior, l'abat o degà.

Mentre sona el dobló, hi ha apel·lació.

Més tes que un faristol.

Més val caure en gràcia que ser graciós.

Més val una gota de saber, que una mar de fortuna.

Més val vergonya en la cara, que dolor en lo cor.

Mirar-lo amb dues lupes i poc coneixement.

Molt de fanalet i que ningú no s’enlluerni.

Molt i bo no van pel mateix camí.

Moltes coses començades, altres tantes no acabades.

Moltes miques fan un tros.
           Ni agraïts ni pagats.

Ningú fa res de franc.

Ningú naix ensenyat.

No contes com segur, el que encara té que venir.

No dones a qui no dóna.

No entendre de romanços.

Actuar sense fer cas dels consells.

No envegis res de ningú, procura guanyar-t’ho tu.

No és més sabut el que més sap, si no aquell que sap allò més

convenient.

La saviesa no consisteix només en posseir coneixements.

No està la fusta pa fer culleres.

No estar per a romanços

No estar tocat de mans.

No estendre's en romanços.

No et fies de monges i capellans ni de frares tardans.

No fer-lo amb el cor, fer-lo amb l'estómac.

No hi ha txego pitjor com aquell que no vol veure.

L'alguer (La Sardenya).

No hi ha cap refrany que no siga vertader.

No hi ha regla general sense excepció.

No saber quants dits té a la mà.

No sap qui estudia, sinó qui aprèn.

No ser res de l’altre món.

No sempre el millor camí és el més curt.

No t’alabis tu, que no et creurà ningú.

No tot es paga amb diners.

Nyas, Cantí!.

-O – P – Q-

Obra feta diners espera.

Obra pòstuma.

Ovella ronyosa embruta el ramat.

Paciència és una pasta que quan més es té, més es gasta.

Pagar l’aprenentatge.

Paraula dita res no acredita, paraula escrita tot ho testifica.

Paraula no pot tornar, després que és dita.

Paraules de cortesia, sonen bé i no obliguen.

Recorda que si bé és important mantindre relacions harmoniosos, també poden dur una capa seperficial que no implica cap compromís.

Parèixer professionals!.

Reflecteix la idoneïtat de les aparences, on la imatge és tan important com les capacitats que realment tenen

Parèixer un faristol.

A Alcoi (L'Alcoià)

Pedra de toc.

Pel que fa a gustos molt s’escriurà i encara tot no s’inclourà.

Penjar els hàbits a la figuera.

Pensar en tocar amb un dit el cel.

Per aprendre, cal entendre.

Per aprendre, s’ha de ser humil.

Per la ignorància ens equivoquem i per les equivocacions aprenem.

O veure les equivocacions no com un fracàs, sinó com a part d'un camí necessari per aconseguir l'èxit.

Per la part que toca.

Perdre el fil.

Poc concert a una casa, esca de renou.

Amb pocs diners o pocs aliments, poca pau.

Portar el rem.

Portar la seva creu.

Suportar allò que li toca viure.

Posar les mans al foc.

Posar una cosa en el llibre dels perduts.

Pot més l’afecció que la furor.

Primer és l’obligació que l’afició.

Primer jo, dempuix jo y sempre jo.

Produir mal efecte.

Pujar-li els fums al cap.

Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança.

Ciutat manxega on el 25 d'abril de 1707 es va lliurar la batalla d’igual nom entre les tropes Borbòniques i les Austriacistes. A conseqüència de la derrota, el Regne de València va perdre totes les seues llibertats forals, a més de les reivindicacions socials plantejades, -abolició del règim senyorial i del delme, rebaixes de fiscalitat, llibertat de comerç, etc.-.

Quan més saps, més saps que res no saps.

Quan més són, més s’emboliquen.

Quan un parle lo cau escotar.

Vall d'Aran.

Qui alguna cosa vol, alguna cosa li costa.

Qui bé estiga que no es menege.

Qui bé lliga, bé deslliga.

Qui cáu y s'alça, tèrra alvança.

Qui diu que ja sap massa, té el cap de carabassa.

Recorda que una actitud senzilla, positiva i oberta és el vertader signe d'intel·ligència i el bon camí cap l'aprenentatge front a una postura arrogant i superba del qui creu que ja ho sap tot (representada per la carabassa). 

Qui fa allò que pot, fa això que deu.

Qui fa el que pot, no està obligat a fer més.

Qui ho a fet que ho pague.

Qui  matina fa farina.

Qui més sap, major dubte té.

Qui no entengui de l’ofici, mai no es fiqui en eixe ofici.

Qui no té diners, no té vicis.

A Alcoi (L'Alcoià).

Qui no té res, el rei li fa franc.

A Alcoi (L'Alcoià).

Qui no vulgui pols ...

Qui paga, descansa, i qui cobra, més.

Qui parla, sembra; que escolta, cull.

Qui perd els orígens, perd l’identitat.

Qui pregunta, saber vol.

Qui sap esperar, arriba a triomfar.

Qui té ofici, té benefici.

Qui sigui confrare que prengui candela.

Qui vulga del món gaudir, ha de veure, callar i oir.

-R – S-

Romances y calendarios.

Todo es palabreria o demagogia.

Lengua Churra.

Rondalla va, mentida ve, no us cregueu res del que diré.

Fórmula d'inici d'una rondalla.

Rondalla va, rondalla ve, si no escolteu, no us la diré.

Saber de cor.

Saber pel cap dels dits.

Saber-ne un niu.

Saber-se espolsar les mosques.

Semblar un disc ratllat.

Sempre donen els torrons a qui no té dents.

Sempre hi ha de bo a millor.

Sempre parla qui més té que callar.

Sense suc ni muc.

No servir per a res.

Sense volta ni solta.

Sentir-se més que pagat.

Ser una barra de repetició.

Irònicament, descriu a una persona que repeteix constantment  la mateixa "cançó" o fa sempre les mateixes coses, fins al punt de resultar fastigós i pesat.

Barra de repetició: Doble barra formada per dues línies paral·leles, una més greixuda que l'altra, que traveses el pentagrama perpendicularment i que precedides o zseguides de dos puntets situats en el segon i tercer espai del pentagrama, serveixen per a indicar i delimitar el fragment de la partitura que cal repetir.  

Ser de pasta d’agnus.

Amb qualitat.

Ser el capità mania.

Es refereix a la persona molt meticulosa, obsessiva i maniàtica que vol tenir-ho tot, baix control i fins al mínim detall.

Ser del món al reves.

Ser l’hermosura de les roses.

Metàfora usada en un context líric o romàntic per elevar la bellesa d'algú al mateix nivell que la perfecció de les roses.

Ser l’últim mico.

Ser més bo que el pa blanet.

Ser més burro que Tacó.

Ser més de l’altre món que no d’aquest.

Ser més tossut que la figuera negra.

A Fraga. (LaFranja de Ponent)

Ser u de llibre verd.

Ser de costum, de rúbrica.

Ser u fumador de puros.

Col·loquialment, defensor de les idees puristes o tradicionals.

Ser un manaire.

Amic d’anar amb romanços i històries llargues.

Ser un rondaire.

S'ha acabat el bròquil!. 

Bròquil: Varfietatde col que té les fulles molt escampades, estretes, llargues i fosques de color

Marca el d'un assumpte.o una conversa.

Si ets aplaudit no presumeixes fins que no sàpigues qui és.

Si no és avui, serà demà.

Si t’arriba la inspiració que t’ha agafe treballant.

Si vols ser Papa fica't-ho en la testa.

Ens recorda que els grans objectius o metes requereixen una mentalitat forta i un compromís constant.

A Alcoi (L'Alcoià)

Són molts els que aconsellen i pocs els que encerten.

Sota les cendres sempre hi ha hagut brases.

-T - U – V – X – Z-

Tal-là-tal-lèra.

Mitjanament, poca expressió.

Tan es perd per saber massa, com per saber massa poc.

Tararà, tararú, tot és u.

Poca diferència entre una cosa i una altra.

A Alcoi (L’Alcoià).

Te penses amb un dit tocar el cel, i tota sa mà no et basta.

A les Illes Balears.

Tenir bons dits.

Tenir mans de plata.

Tenir moltes mans.

Tenir set mans.

Ser molt treballador.

Tenir una cosa al final dels dits.

Tindre bones vibracions.

Tindre mà esquerra.

Tindre mal gust.

Tindre menys substancia que el caldo de les olives.

Tindre menys trellat que un arròs amb tenca.

Tenca; Peix verdòs de cos ample i aplanat que viu en aigües embassades i amb un gust fangós.

Tindre un dia de reis.

Tocar el cel amb les mans.

Tocar el cor.

En l'art, la música , la literatura  i en la vida quotidiana, aquesta estima la tenim molt present, atès què, quan ens arriben directament al cor, ens deleixen una grata i duradora impressió.

Tocar el dos. (o la de l'u)

Abans, quan no hi havia cotxes, el carros eren tirats per rucs o cavalls als quals es "tocava" el dors perquè es posaren en marxa. L'evolució fonètica ha fet que el dors es convertisca en "dos". 

També quan dues persones s'acomiaden, alhora que es donen la mà, també es dónen un colpets a l'espatlla en senyal d'amistat.

Tocar el pontet.

Moure-li una qüestió.

Tocar el punt sensible.

Tocar en positiu.

Tocar entre ratlles.

Tocar la nafra a algú.

Ferir-lo en els seus interessos.

Tocar pèl per pèl.

Tocar peus a terra.

Tocar ruixola.

Anar-se'n 

Tocar totes les portes.

Sol·licitar ajuda.

Tocar tots els registres.

Tocar un caragol bufant.

Tocar-hi.

Tocar-li la tafarrà (a algú).

Tocat del bolet.

Tocat i posat.

Toqueu i begueu ...

Tossidor professional.

Tot és de tots, i res és de ningú.

Tots a l’una.

Amb unaminitat.

Tots em fem de bones i de males.

Tots són uns, els autors i els adjunts.

Tenis rel mateixos defectes

Tota pedra fa pared.

Trinar.

Tros de quòniam.

Ignorant.

Tu que sembres i llaures per les costeres, quan vinga la collita, collirás pedres.

A Alcoi. (L'Alcoià).

Turut dotze hores!.

Perdre l'oportunitat.

Un tocatardà.

Qus s'aixeca tard.

Una errada és una lliçó.

Una lliçó ben ensenyada mai no s’oblida.

Una sola mà no aplaudeix.

Val més bona fama que bona cara.

Val més llegir mil vegades un llibre, que mil llibres una vegada.

Val més ofici que benefici.

Val més poc i bo que molt i dolent.

Val més un lairom, que tantes lilianes.

Millor parlar clar que amb paraules encobertes.

Valencians i catalans, cosins germans.

Van les lleis per on voles els reis.

Vici arrelat, tard arrencat.

Vida i miracles.

Tots el fets viscuts.

Visca!

Voler és poder.

Xerrim, xerram, llengua d’un pam.

Zero a l’esquerra.