8é EXPRESSIONS
AMB
MÚSICA I PARAULES
Per concloure aquesta Primera Part del recull, em permet la llibertat
d’incloure en aquest moviment, un seguit de parèmies que denomine Expressions amb música i paraules,
les quals d’una manera sonora, afinada, sentida o xiuxiuegada, ens il·luminen la nostra existència.
So - Sonoritat - Afinació - To
Soroll - Tocar
Ull - Oida - Veu
Xiulet - Xiular - Pito
Altres expressions musicals
Els efectes que es
produeixen per mitjà d'un objecte extern i que causen en la persona
admiració, sorpresa, curiositat, estupor i originalitat.
So - Sonoritat - Afinació - To Soroll - Tocar
SO: Nom donat a les vibracions
sonores que produeixen cadascun dels instruments musicals.
Sensació
que perceben els òrgans auditius, provocades per una vibració que es propaga
en forma d’ona sonora.
Significat i valor
literal que tenen en si les paraules.
SONORITAT: Qualitat de la sensació auditiva que permet
apreciar la major o menor intensitat dels sons que produeixen els instruments.
AFINAR – TREMPAR: Posar en to just els instruments musicals
d’acord amb un diapasó, i ajustar-los bé uns amb els altres perquè puguin
formar harmonia.
Entonar o
cantar ajustadament al to.
Perfeccionar, donar l'últim punt a alguna cosa.
DESAFINAR – DESTREMPAR: No donar
exactament una nota musical.
TO:
Característica del so, que depèn de la major o menor rapidesa de les vibracions
del cos sonor.
Cada una de
les escales que per a les composicions musicals es formen, partint d’una nota
fonamental, que li dóna nom.
Interval o
distància que mitja entre una nota i seva immediata, excepte del mi al fa i del
si al do.
Caràcter o forma
particular de l’expressió i de l’estil segons l’assumpte que tracta o l’estat
d’ànim que es pretén reflectir.
SOROLL: So o conjunt de sons inharmoniosos de qualsevol
classe i que provoquen en l’home, una reacció de rebuig.
Repercussió
d'algun esdeveniment més o menys important.
Plet, litigi,
discòrdia ...
TOCAR: Executar,
fer sonar una peça per un o més instruments musicals.
Correspondre-li
desfer una tasca desagradable.
Entrar en contacte amb
algú o amb alguna cosa per mitjà d’un objecte que es maneja.
-A-
A este so, per este
so i a so de què?.
A l’home pel parlar,
al pardal pel cantar i a les campanes pel sonar.
A mal so.
De males formes.
A paraules vanes, soroll de
campanes.
A so d’atabal.
Perquè tothom tingui testimoni.
A so d’atabals no s’agafen llebres.
Per aconseguir allò que es proposa, cal no
obrar de manera oposada al seu fi.
A so de bemolls
A so de bombo i platerets.
A so de campanes.
A so de corneta.
A so de flabiol no s’agafa peix.
A so de gaiter, era jo casamenter.
A so de tambors.
A so de trompetes.
De manera que
tothom se n’assabenti.
A
son callau.
A la chita callando.
Lengua Churra.
A tocar!.
A
veure si em vols tocar allò que sona.
Abans
de tocar un paper, hi ha que llegir-lo primer.
Abocar amb so roín gruixut.
Adoptar el to més
llagrimós del repertori.
Afinar els cinc sentits.
Afinar els
instruments.
Afinar les hores i
la tonada mentre la gent s'hi gira del altre costat.
Afinar
una tecla per a desafinar-ne una altra.
Agafar
el to.
Obtindre el grau d’elevació d’una o de diverses notes per a
cantar o sonar d’acord amb aquesta elevació.
Aigua porta el riu
quan sona.
Això que es toca, no té excusa.
Això
que siga, sonarà.
Això
que sona, sonarà ... i estaven fent un pandero.
Irònicament es diu d’un afer deixat al
judici de persones sensates.
Al so que em toquen,
balle.
Al so que plora la
vella, canta el capellà a l’església.
Allò
que és ben tocat, sol ser sempre ben encertat.
Amagar
i no donar, és trempar i no tocar.
Amb aquest so l’enterraren.
Prolongar una
decisió sense arribar a cap solució.
Amb
el so de corneta es pot vèncer, però no convèncer.
Amb mal so el faran ballar.
Amb so de ...
Amb so o sense so,
balla-li a l’as millor.
Anar braç sonant i orella fumant.
Anar molt resolt.
Anar
desafinat per no saber tocar melodies perfectes.
Anar-se’n de to.
Aplicar el to adequat.
Ara és hora de tocar a temps!.
Ara han arribat es sons, i tot d'una
començarà es ball.
Illes Balears.
Avui la Tomasa toca per ella mateixa.
-B – C-
Baixar de to.
Amb menys arrogància que abans.
Balla Antó segons li fan el so.
Censura segons
convé.
Ballar a qualsevol so.
Sense escollir ni especificar.
Ballar a so de gargamella.
Ballar al so d’una gaita.
Ballar al so de guitarres, bandúrries i
acordions.
Ballar
al so de la música que sona.
Ballar al son que toquen.
Obrar segons les necessitats o les circumstàncies
Ballar segons el so.
Obrar
segons les circumstàncies.
Ballar sense so, o és tenir gran força
o molta afició.
Bastant balla, a qui la fortuna li fa
el so.
Batalles nouen, i sonar i cantar
plauen.
Bossa buida fa mal so.
Buscar el to.
Cada u s’entén i balla sol al so del
flabiol.
Cal ballar al so que toquen.
Campana
de bastó, no té bon so.
Campana de llautó té mal so.
Campana de mal so.
Campana de plom no dóna bon so.
Campana de roí
metall, per força té que sonar mal.
Cantar?, cantar no cante però si que entone.
Canviar de to
major a to menor.
Canviar de to.
Casar casar, sona bé
i sap mal.
Clares com el so de les campanes.
Evident i viu.
Claveguera que sona, senyal que és
bona.
Cobratorum per tocatorum mai no és
pecatorum.
Com al cobla de Vilanant, que
se’ls va fer de dia afinant.
L’Alt Empordà.
Com el guitarrer del taronger, que tot
se li anava en trempar.
Com el so lamentós del violoncel.
Com el trobador amb enteniment que el so i
la cançó vol trobar.
Com els músics de Catí, que trempant,
trempant se'ls va passar la nit.
Al Maestrat.
Com és el so així és
el ball.
Com
estàs al ball, tens de ballar al so que toquen.
Com la cobla de Fitor, que un
dia toca i l’altre no.
Les Gavarres. (Baix Empordà).
Com la humitat, que ha afluixat les
cordes i ha destrempat el piano.
Com més menuda és la nou, més soroll
mou.
Es
refereix a persones o coses poc importants però que donen molt quefer.
Com un sacsament
de sonoritats minvants.
Comes mucho, bebes más, pero tocas poco y mal.
Locució oïda als músics de la Agrupació Musical
Valenciana.
Contestar fora de
to.
Contrabaix i violó, el mateix so.
-D – E-
D’un bon cul i d'una bona trompeta, tot és aire lo que sona.
De bon to.
De
diferents sons canten.
De
mal to.
De
vegades, el millor so és el silenci.
Deformació sonora.
Deixar
tocar.
Deixar-se
dur pel so de la música.
Desafinat
com la dolçaina.
Desafinat
com una gralla.
Desentonar.
Despatxar
a so de caixes destrempades.
Destrempat com
l’orgue de Caldes.
El Vallès.
Dir paraules de mal to.
Dir
una cosa amb to magistral.
Dir-ho
tal com sona.
Dolent
és fer música amb un instrument desafinat.
Donar
el to.
Fer sentir el so d’una nota musical d’acord amb su elevació
determinada.
Donar-se
to.
Donar-se importància.
Donar la nota amb so de timbal.
Donar-se-les de to.
Donçaina pagada,
roín so.
Dringar com els picarols.
Sonar vivament.
Eixir-se’n de to.
El bé no fa soroll i
el soroll no fa bé.
El bé sona i el mal vola.
El
boig en el cant, el port en el so.
Port: Manera d’obrar, de conduir-se.
El
burro no estima el so de l’arpa.
El
cant del cucut no és so d’arpa.
El cosí badat fa mal
so.
El feble.
Instant
de mínima intensitat
El fort.
El gaiter del poble, mai fa bon so.
El gos lladra al so de les campanetes.
El meu mal no vol
soroll.
El
que em sona, em sona.
El so amb
més intensitat sona més brillant.
Intensitat: Graduació
del so què amb l’altura, la duració i el timbre defeneix el so musical.
El so de les
campanes, melodia o efecte sonor?.
El so de les
esquelles engreixa les ovelles.
Les esquelles es posen
per a guardar el ramat.
El so del
flabiol allunya els llops.
El
soroll mata!.
El soroll no és alegria però és cosa pareguda.
El soroll passa, la música queda.
El tambor ple, no fa el so clar.
El to ajuda a
fer música.
El
to fa al músic.
El
to fa la cançó.
El xorroll d’aixeta sona com la
campaneta.
Els fills se’n van a tocar, l’home a
jugar a la pilota i ella a resar el rosari.
El joc de Pilota Valenciana és un esport en què dos o més
contrincants competeixen llançant-se mútuament una pilota
amb la mà sota determinades regles.
Excepte en el cas del frontó, totes les modalitats de la pilota valenciana es caracteritzen perquè els jugadors estan acarats, separats per una
corda o unes ratlles en terra, i han de colpejar la pilota amb la mà -que durà unes
proteccions segons el tipus de pilota-. En general, s'hi pot jugar al carrer -Galotxa,
Llargues, i Raspall-, o en un trinquet -Escala i corda i Raspall-.
A Bèlgida (La Vall d’Albaida).
Els
gots buits fan el so més gran.
Els
sermons amb pessetes tenen millor so.
Els
sons d’un mar de música, són gairebé agraïts.
Embolica
el qui toca massa fort.
En
boca de dona, tot bé sona.
En
casa del tabalater, el que menys
toca, toca el pandero.
En casa del tocardor, cadascú balla al
seu to.
En el sonar del càntir,
coneix hom si és sencer o no.
En
música dubtosa, cal callar i no tocar.
En
Penàguila, els dolçainers, perquè tots toquen en casa.
En sap un so i tres
ballades.
En to menor.
Encara que fa molt
so, sols tira aire la trompeta.
Entendre el so.
Comprendre la tasca o la intenció.
Entonar
el mea culpa.
Entonar-se
de bona manera.
És
el mateix músic, però amb un altre to.
És
inútil tocar si ningú no vol ballar.
Es morirà de vell i li tocaran albats.
Locució que s’aplica als qui es moren fadrins.
Es so de
l’aigua dóna ganes de pixar.
Ésser
de bon to.
Esta
música sona bé, perquè el qui la toca ho fa bé.
Estar destrempat
l’orgue.
Estar fora de to.
Estar
trempat com una guitarra.
-F-
Fa més soroll desenrotllar caramels que
escoltar música en un concert.
Faig
el so i balle tot sol.
Fan més soroll dos que criden que cent
que callen.
Fastiguejar i tocar sempre la mateixa
música.
Fer
callar els tambors amb el so d’un violí.
Fer
com els músics de ... que tocaven de franc i feien el gasto.
Fer com la campana,
que sona i calla.
Fer com si tocara.
Fer el so i ballar.
Fer els papers oposats.
Fer
el to cerdà.
Fer-se el desentès.
Fer mal so.
Manifestar-se en contra o desfavorablement.
Fer més soroll que un sac de nous
dolentes.
Fer sonar alguna cosa que vol ser
música.
Fer sonar la campana del porc.
Fer tocar.
Fer saber, insinuar.
Fer un soroll de mil dimonis.
Fer
una cosa sonada.
Fer una faena com el qui toca la
degollà.
Fer-li perdre
l’afinació.
Fins
i tot, les campanes tremolen quan sonen.
Pretext a la poca generositat de certa
gent per a front a una situació.
Flabiol
amb so, ànima viva.
Fugues
de sons.
Fuga: Forma que desenvolupa un tema o temes donats,
repetits en diferents tons segons les regles del contrapunt.
Acte de fugir.
-G – H
– I – J-
Gallejar.
Donar un so esquerdat.
Generador de so.
Guitarra que mal
sona, li falta corda.
Haver
tocata però no fuga.
Hi ha que ballar al so que toquen.
Hi
ha temps de callar i temps de tocar.
Ho
cantaré bé amb un altre to.
I
al remat, a tocar com sempre.
I els músics que vagin sonant!.
I més d'any després ... tornem a fer sonar els carrers!.
Descobriment del mural de la façana del Museu Alcoià de la Festa
A Alcoi, la Unió Musical d'Alcoi amb motiu del Dia dels Museus - Any 2021
Ja
entenc el so de l’orgue.
Ja
entenc la sonada.
Ja ha mort pel qui tocaven.
Ja
t’explicaré el so de la flauta!.
Joglar pagat fa mal so.
-L – M-
L’alegria és el so de l’ànima.
L'estima i l'amistat són com la música, dos cordes del mateix to, vibraran conjuntament encara que només es toque una.
L’home sense
sapiència és com una campana sense to.
L’olla i la seua tapadora fan el so de
la bona balladora.
L’olla pel so i l’home per la paraula.
La
afirmació d’allò que es diu és com el so de les campanes.
La canya buida, molt sona.
La flauta més bona quan s’embussa fa
mal so.
La música és el soroll més agradós o menys ingrat a les orelles.
La
música és l’aritmètica dels sons.
La música és l’art dels pensaments amb
els sons.
La música quan
agrada, és un art; però quan no agrada, és soroll.
La música quan no sona, es balla?
La
música que sona bé, bé pareix.
La música, organització sonora.
La música, si no expressa algun sentiment, no és més
que soroll.
La
tocata de l’Olleria, que trempant, trempant es féu de dia.
La
Vall d’Albaida.
La trompeta de la fama, en tot el mapa
sona.
Les campanes de Quartell deixen de
sonar per a no molestar a la gent.
Camp
de Morvedre.
Les cordes d’una arpa platejada no estan
mai desafinades.
Les
nous buides fan el soroll més gran.
Lo que no deixa. deixar-ho.
A Alcoi. (L'alcoià).
Llenya al bombo.
Per augmentar la intensitat, principalment el soroll.
Llibre amagat i
guitarra al racó, no fa cap de so.
M’agrada com toques,
però demà no tornes.
Mal
si toqueu, mal si no toqueu.
Matxucant, matxucant, el ferrer va afinant.
Menjada
sense sal, ballada sense so.
Més
entonat que ...
Més soroll dóna el tambor i només te aire.
Més val aixecar-se a to de campana que
a so de trompeta.
Mestre,
quina toquem?. La mateixa.
Millor
és estar sense música que no pas envoltat de sorolls.
Molt roído, y pòques anòus.
Molt
soroll de boixets i poca punta.
Molta aparença i poca realitat.
Molt
soroll de platerets i poca vianda.
Molta
aparença i poca substància
La
Segarra.
Molt soroll i poca gana.
Molta digitació, però mal so.
Digitació: Posició dels dit sobre l’instrument durant l’execució
d’una obra músical.
Moneda
que sona, senyal que és bona.
Moure soroll.
Mudar de so.
Canviar la manera d'actuar.
Músic d’orella, tocador de botella
Músic pagat fa mal so.
Qui cobra a la bestreta sol
treballar poc i de forma dolenta.
Músic
pagat, content però desafinat.
Músic
que afina, ho afina tot. (Però al final, desafina).
Música pagada, molt roí so fa.
Músics de bon to.
N – O – P-
Ni
sona ni trona.
No deixes les sendes velles per les novelles.
No
és el mateix tocar música que bramar-la.
No
és millor música la que més sona, sinó la que millor sona.
No
és música al casar-se això que sona alt o baix.
No
es tracta de tocar bé, sinó sentir el que es toca.
No estar per a
trempar gaites.
No s’han de tocar cordes desafinades.
No
saber on es toca.
No sonar ni conca ni bací.
No tenir prou destra
la mà per a fer sonar la guitarra.
No tenir to ni so, ni ballada.
No tocar a test.
No
tocar enlloc.
No
tocar ni alt ni baix.
No tocar.
O donar bona
campanada, o no sonar res.
Olorar els sons i
escoltar els colors.
On vaja la persona, deu ballar i cantar
al so que li toquen.
Parlar amb to de solfa.
Amb to de superioritat i recriminant.
Parlar
sense reflexionar és com fondre una campana sense trempar.
Passar del so dels canons al so heavy.
Passar-se la vida trempant gaites.
Pel bec surt
el so.
Pel
so es coneix a la campana i al home per la paraula.
Per
a l’ase, la lira li sona
debades.
Lira: Instrument compost de cordes o làmines de
metall afinades cromàticament, sostingudes sobre la caixa de ressonància i que es fan sonar amb un
plectre o baquetes.
Per
l’almoina toca el cego.
Per
tocar, es toca.
Perdut en una selva sonora.
Poc hi ha, poc hi tocarem.
Pòques cabres, pòchs chilulits
Portar
la vida d’un tocador de flauta.
Posar-se
a to.
Posar-se
fora de to.
Preferir
la música d'una xaranga al soroll dels petards.
A les
Falles i altres festes
Presumir de to major.
Publicar una cosa a
so de trompeta.
Pujar de to.
Amb
més força o arrogància que abans.
-Q-
Quan
dones almoina, no toques botzina.
Quan el riu no fa soroll, o no duu
aigua o va molt crescut.
Quan
el riu sona, alguna cosa porta.
Quan
hi ha soroll, no tot és cantar.
Quan
més alt és el so, més fina tremola la corda.
Quan més forts sonen els timbals més
agraden a l’orella del fester.
Quan
més grossa és la corda, més greu és el so.
Quan més sona el contrabaix, més
gruny.
Quan
vol la dona, tot bé sona.
Que
alegre so, el del bolsó!.
Què diu la campana si no sona?
Què és això?, castanyetes de suro que
no fan so.
Què hem de fer?. Trempar l’orgue i quedar
bé.
Que vagin sonant els músics, i la casa
es cremava.
Quedar-se al so de les bones nits.
Qui
balla sense so no està gens bo.
Qui
canta amb so vell obté soles salari vell.
Qui canta sense to no té el cap bo.
Qui és amic del sonador, balla el
primer ball.
Qui fuig de to, desafina.
Qui gasta sense to ni so, va a parar a
la presó.
Qui les té, que les sone.
Qui mal canta bé li sona, perquè si
mal li sonara no cantaria.
Qui massa alt pren el to, mai no
acabarà la cançó.
Qui més té, més vol.
Qui més toca és el qui no té que tocar.
Qui no escolta més que una campana, no
escolta més que un so.
Qui no té to, no té solta.
Qui pinta el violó, fa els sons més
grossos.
Qui té so,
que més bo!.
Qui toca la campana, s’ha de disposar
a sentir el so.
-R – S-
Resar en to major. (o en to menor).
Ric en sonoritat, ritme i
música.
Riquesa sense
bestiar, campana sense so.
Ronques?. Si, però ronque afinat.
S’ha de ballar el ball segons el so.
Saber dos sons i una ballada.
Saber on es toca.
Segons la campana,
el so.
Semblar que no hi
toca.
Tenir especte despreocupat,
Sense moure soroll.
Sense sentit fa sonar el
flautí.
Sense so però no sense música.
Sense to ni so.
Sense
motiu raonable.
Ser com el músic
que no sap trempar l’instrument.
Ser
com els Folcs, que han venut
les seves campanes per tenir el so.
Ser
més el soroll que les nous.
Si a descansar
tocaren, quants acudirien al so de les campanes.
Si al so que em
toquen balle, ni peque per curt ni per llarg tampoc.
Si
la butxaca no sona, els músics no poden tocar.
Si
les cordes no estan tenses, no sonen.
Si
tenim diners, comprarem torrat i si no em tenim, tocarem raspat.
Si vols estar ben servit, tu mateix fes-te el llit.
A Alcoi (L'Alcoià).
So
concomitant.
So harmònic que acompanya al so principal.
So
de fons.
So de fons.
So de tuba o de pandorga?.
So magnètic.
So original.
So sincrònic.
Sonar amotinada la interpretació.
Sonar
com l'eco pastoril d'una flauta.
Sonar com un cacòfon.
Cacofonia:Conjunt de sons desagradables a l’oïda produït per veus o per instruments discordants.
Sonar com un estol de notes màgiques.
Sonar com un tabal.(tambor, timbal. ..)
Sonar com una campana. (matraca, ...)
Sonar les castanyoles.
Sonar
en cada casa un instrument.
Sonar les castanyoles.
Sonar més
alt que el volum que l’envolta.
Sonar més música que en un romanç de cegos.
Sonar més que un collar de cascavells.
Sonar molt el tambor, però estar buit.
Sonar-li els plats com si foren
tapadores de perol.
Sonar-li la cançó.
Sonen arpes, lires i flautes!.
Soroll infernal!.
Soroll rar: Lloros.
Sortida de to.
Inoportú
i fora de tot criteri.
-T-
Tamboriner pagat, mal so fa.
Temps de callar i temps de tocar.
Tenir els tiples destrempats.
Tenir
que tocar com el violí vol.
Tens unes tonades!.
Tirar-se pets tan sansers que sonen com cent mil
tamborets.
To
mestre.
To principal.
Toca el tocador i tots ballarem a
l’entorn.
Toca i nosaltres ballarem.
Toca-la!.
Tocant a.
Tocar a cegues.
Falta de llum.
Tocar a gust i ballar a l’ús.
Tocar a la seua manera.
Tocar a primera vista.
Molt agut.
Tocar a quatre mans.
Música què interpreten dos músics. (habitualment
instrumentistes de teclat).
Tocar a sometent.
Toc en senyal d’alarma.
Tocar
a temps.
Tocar a trencacoll.
El
Montsià
Tocar a ull viu.
Tocar abonico.
A Villena
(Alt Vinalopó).
Tocar al mode de ...
Tocar
amb bon gust.
Tocar
amb bordons.
Tocar
amb diferent to.
Tocar amb interès.
Tocar
amb so flautat.
Suau i agut.
Tocar
axarangat.
Tocar
bé té el seu mèrit.
Tocar
bo o tocar mal, la qüestió és tocar.
Tocar
brillant.
Tocar
com Déu mana.
Tocar de gra a gra.
Tocar
de memòria.
Tocar
desafinat com un músic de jazz.
Tocar el bombardí, i per la nit la bandúrria.
Tocar
el clarinet amplificat.
Tocar el paper.
Tocar el Tiroriro.
Nom popular del excel·lent pasdoble
El K’sar el Yedid del músic Camilo Pérez Monlllor.
Tocar és un
bon art, però és més bon art deixar de tocar.
Tocar
esgarrat.
Tocar
esgarrifat.
Tocar estrena.
Tocar
fort i mal.
Tocar i picar fort.
Tocar juntets i afinaets.
Tocar l’antigalla.
Tocar l’ase.
Produir
so amb la llengua al paladar expressant contrarietat.
Tocar
l’himne equivocat.
Tocar la dolçaina.
Xuplar-se
el dit
Tocar
la tafarrà.
Fastiguejar-lo , destorbar-lo.
Tocar
mal i apressa.
Tocar mal,
però tots igual.
Tocar
notes baixes.
Tocar
palmes.
Fer ballmanetes.
Tocar pels colzes.
Tocar
sense bordons.
Tocar
sense paper.
Tocar
sense solfa.
Tocar
solfes.
Tocar
tots el registres.
Posar tots els mitjans per aconseguir una meta.
Tocar
un so esgarrat.
Tocar
una altra partitura.
Tocar
una bona peça.
Tocar
una cançó i ballar-ne una altra.
Tocar una música agarrada en agulles.
Tocar
una peça del repertori.
Tocar
valsos.
Tocarejar.
Tocar-li
la Primitiva.
Tocar-li la solfa.
Tocat i posat.
Toquem
a festa, que l’ase és mort.
Toquem
i toquem.
Amb intercanvi simultani
Toqueu a mal temps, ara que ha passat
la pedregada.
Toqueu
o no cobrareu.
Tornar-li el so al poble.
Tot en l’univers té ritme, tot sona.
Tot joglar pagat d’avança, fa pas bon so.
Trempar bé la
flauta.
Trempar els instruments.
Trempar l’orgue.
Treure algú a so
d’atabal.
Trompes i tambors
fan més forts els sorolls.
Tu no saps sinó un
so i jo sé un so i una ballada.
Tu saps un so i jo
se una sonada.
-U – V – X-
Un ase carregat d’or té el renill més
sonor.
Un mentider és més
bo d’afinar que una campana.
Un violí vell està fet abans de que la nova corda estiga
afinada.
Una altra sonada.
Una bona tocada sempre és ben escoltada.
Una campana sense batall, no sona.
Una corda sona més, quant més se
n’estreny.
Una missa ben tocada ja és mig dita.
Una música mai tocada
és una música inútil.
Una
trompeta desafinada mai no fa
bon so.
Val
més llevar-se al so de campana que al so de trompeta.
Val
més poc i ben tocat que molt i esgarrapat.
Veu on vas, i com veges, fes, i com
sonen, balla.
Veure,
tocar i trempar.
Vida
de pastor, vida regalada; cantant i sonant guanya la soldada.
Violí
gran, roin so.
Xam xam, so d’aram.
Frase atribuïda a sant Vicent Ferrer per a
manifestar la forma rutinària de resar sense atenció.
Xè, quin
soroll!.
Capacitat per distingir i reproduir temes
i melodies musicals
Cadascuna de les modalitats de la veu
caracteritzades pel timbre i per la tessitura, que componen les parts d’un
conjunt polifònic vocal o instrumental.
Manifestar
molta vitalitat.
La facultat humana
d’experiència o de coneixement immediat, es manifesten a través dels òrgans
dels sentits i que són necessaris per a veure i vocalitzar la música i la
paraula, així també, com la d’escoltar tots els altres sons produïts dins
d’aquesta naturalesa.
Ull – Oida -
Veu – Xiulet – Xiular - Pito
Tenir aptitud especial per a comprendre
una cosa o per a fer-la correctament, i evitar aquella que pot causar perjudici
o ruïna.
Assentir i desitjar amb alegria allò que
se li promet.
Aptitud per a diferenciar auditivament les
diferents altures dels sons musicals.
Atenció
o curiositat amb què algú sent o desitja sentir alguna cosa.
VEU: So proferit per l’home quan parla, crida,
canta, etc.
Qualitat, timbre o intensitat d'aquest so.
Part principal d’una
composició que, conté i expressa la melodia.
XIULET – XIULAR: Fer un so agut o una sèrie de sons musicals expel·lint amb força
l'aire amb els llavis contrets, amb l'ajuda dels dits o amb un instrument.
Instrument que ocasiona un so semblant a un
xiulet, en el qual l’aire insuflat pega obliquament contra la vora de l’orifici
de sortida.
PITO -Cast.-: La quarta part
d'un xavo.
-A-
A bell ull.
A bèstia que beu, no li calen xiulets.
A cau d’orella.
A confessió de pito, absolució de tambor.
A cop d’ull.
A mitja
veu.
A peu de
gat.
Sense fer soroll.
A plena
veu.
A
primera vista.
A quatre ulls.
A
sota veu.
A tota veu.
A una
veu.
A uns
els falta llum per creure; a altres, per veure.
A veus
altes.
A veus.
Abeurar l’ase.
Xiular.
Adreçar les orelles.
Escoltar
amb molta atenció.
Afalagar
l’oïda.
Així
et veges, com Beethoven!.
Maledicció o lloança?.
Al músic amb poc gust, no és difícil
xiular-lo.
Al
ruc que no et sent, debades li
xiules.
Al traginer que no xiula, els ases no el creuen.
Alçar
la veu.
Allarga més qui piula que no pas qui
xiula.
Als
meus ulls.
Al
meu entendre.
Amb
pitos, flautes; amb flautes, pitos.
Amb un
fil de veu.
Amb un
pam d’orella.
Escoltar amb gran atenció.
Amprar eficacio, parar cuenta.
Escuchar
con atención.
Lengua
Churra.
Anar a toc de pito.
Anar
braç sonant i orella fumant.
Anar molt resolt.
Anar calent d’orella.
Anar-se-li'n els ulls darrere (a algú)
Aprèn a escoltar i somriu, i així podràs agradar.
Avui
aplaudit, demà xiulat.
-B – C-
Baix
baixet.
Ballar-li
els ulls.
Ser alegre i expressar-lo amb la mirada.
Bé balla si lo sort li xiula.
Ben
mirat.
Bon peu i bona orella, senyal és de
bona bèstia.
Bona música!, la de les teves paraules.
Bufar a l’orella.
Calla
la boca, so gaita!.
Cantar
amb un fil de veu.
Cantar d’orella.
Bona memòria i sentit de l’afinació.
Cantar
de xiulet.
Cantar-li
una cançó a cau d’orella.
Cap
de xiulet.
Ximple. Poca-solta.
Caure
a l'ull.
Agradar
molt des del primer moment.
Com es xiula es balla.
Companys
de purgatori musical: unes veus despullades i una corda
escarransida.
Concert de pitos.
Cor de sords.
Cremar-se
els ulls.
Treballar
intensament en una cosa.
Cudols
com a tabals.
Sords
com a tabals
Cudol:Tros de pedra de dimensió variables i de forma
més o menys redona.
-D – E-
De
forma borratxa com un xiulet.
De
mal barro, malos pitos.
Venta
del Moro (Plana d’Utiel-Requena).
De
professió, xiulador!.
De xiular res n’has de treure, si és
que l’ase no vol beure.
Deixar-se
sentir per l’oïda.
Déu ens va donar una boca per parlar i dues orelles per escoltar.
Vol dir que tenim que escoltar el doble i parlar la meitat.
Dir els
quatre mots de la veritat.
Dir ho
tot amb la veu.
Dir paraules de mal
to.
Donar
música a un sord.
Donar orella.
Escoltar amb atenció.
Dur algú per l’orella.
Dur d’orella.
Dura més el que piula que el que xiula.
El
cervell dret, cantar a la taula i xiular en el llit.
El que no agrada als ulls, no plau a la boca.
El qui no pot cantar, pot xiular.
El
qui té pito, pita.
El qui tinga xiulet, que xiule; i el qui no en tinga, que cride.
El qui tingui orella per escoltar, que
escolti.
El qui xiula, no és sempre un pardal.
El sord de moda, només sent allò que li acomoda.
El sord no escolta, però compon.
Em
dones els diners?, tu xiularàs.
En
un tancar i obrir d'ulls.
Empenyat (o emprenyat) fins les orelles.
Estar endeutat. (Empenayt -Cast).
Enaiguar-se-li
els ulls.
Encendre’s
els ulls amb l’escalfor de la música.
Entrar pels ulls.
Entrar per una orella i sortir per
l’altra.
Entre
pitos i flautes, ens quedarem com estàvem.
Entre
pitos i flautes, tururut violes
Entre pitos i flautes.
Entre pitos y flautas és un
castellanisme. Cal dir: Entre naps i
cols i xirivies
Es fàcil xiular per a un bon ballar.
Escoltar
amb orelles captadores de silencis.
Escoltar amb orelles d’ase.
Escoltar amb totes les seves orelles.
Escoltar els clarinets quan veiem
tocar els violins.
Escoltar
una cosa xiulant.
Escolteu
i oireu.
Es diu del principi d’ un romanç.
Ésser digne d’escoltar.
Ésser
sord com una campana.
Esser
tot orelles.
Escoltar atentament.
Estar amb un pam d’orelles.
Estar calent d’orella.
Estar com un cudol.
Estar sord.
Estar en veu.
Tindre la veu en bon estat per a cantar.
Estar més cego que l'ull del cul.
Estar més destarotat que un sord en un ball.
Estar més content qu' un giular (xiular)
Estar molt ben posat perquè la veu li surti bé.
Estar orella de llebre.
Estar penjat a l’orella.
Estar sord de moda.
Estàs sord o menges mores!.
Estirar les orelles.
-F - G
– H – I – J-
Fa
més qui piula que qui xiula.
Fer
córrer la veu.
Fer
de bon escoltar.
Fer el sord.
Fer orelles de consol.
Fer-ho
cantant i xiulant.
Fàcil, amb tranquil·litat.
Fet
amb fusta de xiulets.
Gens sona tan estrident a les oïdes
del cantant com el silenci de la crítica.
Gíulali, que te agonía.
S' aplica en tò de guasa ó burlesch als sorts, per no ouir lo qu' els dihuen sinós después de pegarlos molts crits, y també dels que fan el sort de conveniència. (J.M.G.)
Ha
xiulat bé en la seva joventut.
Haver-hi
una gran xiulada.
Hi
ha temps de callar i temps d’escoltar.
Importar un pito.
Ja passaré per ací ... xiulant.
Ja pots xiular, si l’sa no vol beure.
Per
molt que manem, no serem esoltats si el que ho ha de fer no en té intenció
-L – LL - M – N-
L’orella és l’embut del cor.
Predisposició a
percebre un sentiment o emoció.
La
gana ensenya a xiular.
La
música que no agrada a l’orella, no plau sentir-la.
La
persona té que ballar com Déu li xiula.
La vista no m’obeeix!.
No
llegir bé la solfa per ...
Les mates tenen ulls i les parets orelles.
Sovint,
pensem que no som vistos i escoltats, cosa que no és certa.
Les parets òuen.
Llengua muda, mai fou batuda.
Mai no és igual estar sord que no
tenir orella.
Es refereix a
sentit de la oïda musical.
Martiritzar
l’orella.
Menjar més pels ulls que per la boca
Menjar pels ulls.
Més content qu'un giular (xiular).
Es refereix al Tio Caete de Benilloba, un saboner ambulant que el venia per la contrada allà per l'any 1840.
Més
viu el qui piula que el qui xiula.
Millor
home lleig amb guarniment que noi bonic sense pito.
Molta
orella té l’ase i no sap la música.
No hi ha que jutjar les qualitats d’una persona pel seu especte.
Mor
el qui xiula i viu el que piula.
Música
que emplena els ulls de records.
Ni
piula ni xiula.
No
adelantar un pito.
Adelantar
-Cast.- és INCORRECTE. Cal dir: Avançar:
Moure’s, anar endavant.
No
cantar-se’n ni xiular-se’n de quelcom.
No
dones pel xiulet més del que el xiulet val.
No és igual oir que escoltar.
No
és igual un cantant amb una veu bonica que un cantant que canta bé.
No
es pot beure i xiular-ne gaire alhora.
No et fies de mosca que no xiule ni
piule.
No me se’n donà un pito.
No saber ja quin pito tocar.
No saber ni cantar ni xuilar.
No valer un pito.
No xiularàs!.
No
xiuli abans de ser fora del
bosc.
-O – P –
Q-
Obrir l’orella i els ulls.
Oïda al parxe.
Orella musical.
Parar l’orella.
Posar
molta atenció al sorolls que es perceben
Per aquí m’entra i per aquí em surt
(orelles) i per aquí (pel darrere) em fa tururut.
Pegar-li una pitada.
Perdre la veu.
Quedar afònic, no tindre veu per a cantar.
Piular
només pel gust de moure el bec.
Poques cabres, pocs xiulets.
Portar la veu cantant.
Pregar i xiular.
Prendre’l pel pito del sereno.
Prestar orella a ...
Quan les bèsties són
a prop no cal xiular gaire fort.
Quan passi per aquí, xiula-li!.
Quan pitos, flautes!; quan flautes, pitos!.
Equival a: entre una cosa i una altra.
Quan xiula el vent, s’amaguen les granotes.
Què, m’has pres pel pito del sereno?.
Prendre’l
pel cap d'esquila.
Que Santa Llúcia ens conservi la vista!.
Qui
balla amb gust, li és lleuger quan li xiulen.
Qui
canta a la taula i xiula al llit, digueu que té el seny petit.
Qui
canta a la taula i xiula al llit, és que no té sentit.
Qui
canta a la taula i xiula al llit, no té el sentit ben complit.
Qui
canta a la taula i xiula al llit, o no té seny o el té molt petit.
Qui
canta a la taula o xiula en el llit, no té el coneixement complit.
Qui diu el que sent, se’n cent sent.
Qui diu el que sent, se’n sent del que diu.
Qui escolta, sap, qui s’escolta, és un orat.
Qui neix xiulet, mai no arriba a
trompeta.
Qui no pugi bufar, que xiuli.
Qui tingui orelles que hi senti.
Quin pito toca?.
-R – S – T-
Refilar la veu.
Cantar
modulant graciosament i adornant les notes.
Illes
Balears.
Rendir-se
les orelles amb aquesta música.
Sant
Llop, qui l’agafa és seu.
Es diu quan algú està afònic, perquè el mal pase a un altre.
Semblant
a donar-li música a un sord.
Sempre hi ha ulls que miren i orelles
que escolten
Ser de bon escoltar.
Ser dur d’orella.
Ser més oït que un músic.
Ser més sord que un barandat.
Ser més sord que una rella.
Ser músic d’orella.
Persona amb una
oïda peculiar.
Ser
sord com un timbal.
Ser tot orelles.
Ser tot ulls.
Ser
un músic il·lògic!. Es fa el mut quan desitja ser sord.
Ser un tararot, un borinot, un
banastell i un cap sense ulls.
Ser
una bona pua.
Si em necessites, xiula!.
Si em necessites, xiula, ... i em va xiular!.
Si la bèstia no té set, belles ganes
de xiular.
No gastar energies amb
qui no vol entrar en raó.
Si
no ho dic cantant, ho diré xiulant.
Si
t’han tocat els collons, ... xiula!
Sord
com una maça.
Tancar l’orella.
Tapar-se les orelles.
Tardis piulastis!.
Quan un afer ja està llest, sense apel·lació.
Té més veu que ànima.
Tenir bona orella.
Tenir
el pito acatarrat.
Tenir els ulls com els sants de
França: Clars i sense vista.
Tenir la
veu clara.
Tenir les orelles a compondre.
Tenir
més veu que ànima.
Donar-li més importància a l’opinió
que a la qüestió.
Tenir orelles.
Tenir bens, possibilitats,
etc.
Tenir
orelles de llebre.
Tenir
orelles de tàpia.
Tenir
u la veu com un cabiscol.
Tenir
una sordesa ben administrada.
Tenir
una veu privilegiada.
Tenir
veu de tro.
Tenir
veu prima.
Tindre
bon ull.
Tindre
dos orelles com dos doctrines.
Tindre
el xiulet calent.
Tindre les orelles a cal ferrer.
Tindre les orelles com a palmitos.
Palmito: Ventall, instrument generalment fet en semi-corona, sostingut per un mànec i que serveix per a agitar l'aire i donar frescor.
Tindre les orelles com a pàmpols.
Tindre les orelles plenes de cotó.
Tindre més ulls que un cor de cegos.
Tindre orelles com a llibrells.
Tindre orelles musicals.
Tindre
una bona veu per a escriure i una bona mà per a cantar.
Tindre
veu de regadora.
Tindre
veu de teixidor.
Veu grossa, forta, sonora, ...
A Alcoi (L'Alcoià)
Tindre
veu forta.
Tocar a
ull viu.
Treure'ns la son de les orelles.
-U – V – X-
Ullet,
ullet vivet!.
Ho deia el meu avi per a indicar que prestarem
atenció i no ens enganyaren.
A Alcoi. (L’Alcoià).
Un
cant ompli les orelles, no l’estómac.
Un
hom quan està sol, canta, xiula, i fa el que vol.
Una
boca silenciosa, també és musica.
Una veu
fa bella melodia, dues
veus fan cantar amb alegria i tres veus
juntes fan
bella harmonia.
Venir a orelles.
Veu blanca.
Veu que té una extensió dins dels límits de les veus
de soprano i contralt.
Veu
d’espigó.
Veu
forta, grossa ...
Veu de
cosí.
Veu esquerdada.
Veu de
tro.
Viu
més el qui piula, que el qui xiula.
Viu
més qui piula, que no qui xiula.
Xafar-se les orelles.
Ser molt bona persona, un beneit, tota de Déu.
Xiula,
xiula que pruna eres.
Vol
dir que digues el que digues, ja sé com eres.
Xiula-li que està sord.
Xiula-li!.
Xiula-li, que té agonia.
Veure "Gíulali ,,,,
Xiulant
soles, cantant aleshores?.
Xiular a algú.
Fer
mofa d’algú.
Xiular com el vent.
Xiular
com una òliba.
Xiular
és més lleuger que refregar.
Xiular
les orelles.
Xiulets
i crits de cançó, pertanyen al ball de camperols.
Altres expressions
musicals
ALTRES
EXPRESSIONS MUSICALS:
Conjunt de parèmies de diversos caràcters, referents a una persona o a una col·lectivitat
que es distingeixen pel seu significat i manifestant-se vivament, es troben en
aquest fragment.
Altres expressions
musicals
En aquest fragment hem inclòs un bon repertori de
parèmies que parlen de la intel·ligència que té el ser humà per a percebre,
discriminar, adaptar, transformar i expressar en un sentit autèntic o imaginari
les diferents situacions de la vida quotidiana amb el contingut d’aquest
recull.
-A-
A
bon començament, millor acabament.
A
bon entenedor, breu parlador.
A
cadascú segons les seves obres.
A cal ferrer, ganivet de fusta
A cal sabater, sabates de paper.
A
caprici.
A casa Tururut, setze hores.
A
consciència.
A
criteri de ...
A
l’inici de ...
A la
força.
A
la tercera va la bona.
A
l'èxit s'arriba convertint cada pas en una meta i cada meta en un pas.
A manta.
A plena
satisfacció.
A tot
plaer.
Abans
d’ensenyar aprèn.
Abans de criticar a ningú, mira bé
com ets tu.
Acabar
en ta-ra-rí.
Ací
no aprova ni cristo!.
Adormir-se
sobre els llorers.
Agafa
bon nom, i, cala’t a jeure’t.
Agarrar-li
el fil.
Agradarà
o no agradarà, però de segur que es parlarà.
Ah,
paraigües!.
Això és
bufar i fer ampolles.
A Alcoi: Obrir el cul i agarrar mosques.
Això és
una fart de re, barrejat amb poca cosa.
Això
que no deixa, deixar-ho.
Ajuda’t,
que ajudat seràs.
Al bo i
millor.
Al
cap, no s'hi fica el que no hi cap.
Manresa
(Bages).
Al
millor moment.
Al peu
de la lletra.
Al saber
li diuen sort.
Alaba
aquell qui et dóna gust, i dóna gust a qui t‘alaba.
Illes
Balears.
Agarrar-se
a un enlluït.
Persona llesta, que sap aprofitar les situacions.
El Collado dels Gabriels, L’Ombria de la Sarsa, El
Carxe. (Múrcia).
Alguns
entren llepant i en surten mossegant.
Allà
a on no hi ha cap no hi cal sombrer.
Allà on
hi ha sempre hi queda.
Allò
que és bo, a tots agrada.
Allò
que és escrit, ja és escrit.
Allò
que és trobat, no és robat.
Allò
que no és de natura, tururura.
Amb
art i engany, es viu mig any, amb engany i art, es viu l’altra meitat.
Amb
caràcter.
Amb
deliri.
Amb el cor a la mà.
Amb
els amics hi has d’estar bé perquè t’alabin, i amb els enemics
perquè
no et desalabin.
Amb tota
l’ànima.
Amb tots els cinc sentits.
Amor propi.
Anar de
bona (o de mala) fe.
Anar
d’Herodes a Pilat.
Anar
de mà en mà.
Anar-se’n
amb el morro eixut.
Anem
anant, uns darrere i altres davant.
A Alcoi.
(L’Alcoià).
Animal
de sèquia.
Aprendre
la lliçó.
Arribar a un acord.
Au!, s'ha acabat el cafetí!
Marcar el fi d'activitat, que no hi ha més que una cosa o un assumpte.
-B – C – D-
Ben fet.
Bon vent i barca nova.
Bona fama, falta tapa.
Bona
peça!. Bona joia!
Cada
cosa al seu temps, i l’estiu cigales.
Cada
dia té la seva parèmia i la seva feina.
Cada
poble la seva llengua i cada casa la seva façana
Cada
u, és cada u.
Cadascú
del seu ofici es pensa ésser rei.
Cadascú
és fill de les seves obres.
Cadireta de la Seu, qui s'aixeca ja no hi seu.
A Mallorca. (Les Illes).
Canviar
el disc.
Cap
on el cor s’encamina, el peu hi camina
Caure
està permès. Aixecar-se és obligatori!
Caure-li la bava.
Cercatz e trobaratz.
Val d’Aran.
Cobra
bona fama i posat a dormir. Cobra la dolenta i posat a morir.
Col·locar
un disc.
Com
el vent.
Com era de néu, es desféu.
Com la comèdia de Falset, que començava a les vuit
i es va acabar a les
set.
Falset és una població del Priorat.
Com
més costa, més val.
Com
més curt, millor.
Com
sembraràs colliràs.
Coneixes a Seso?. així com ho manes, fes-ho.
A Alcoi. (L'Alcoià).
D’un afamat,
guardat.
De bon
arbre, bon fruit.
De bon
començament.
De bon
principi.
De
categoria.
De
collita pròpia.
De fora vindran que de casa ens trauran.
De
gustos molt es
parlarà i poques vegades s'estarà d'acord.
De joves, projectes; de vells, renúncies.
De
l’abre caigut, tothom en fa llenya.
De
les dificultats ixen les virtuts.
De
memòria.
De
mentides i rondalles, d’una, en neixen a senalles.
De
pensaments fer obres.
De
ple.
De
primera mà.
De
propina.
De
vegades el camí de l'èxit està sembrat de fracassos.
Deixar
amb la mel en la boca.
Deixar
bon gust.
Deixar
d’una peça.
Deixar els
llibres.
Deixar
fer a qui sap.
Del
bonic a lo bo va un bon tros.
Del
treball surt el fruit.
Dels escarmentats, ixen els avisats.
Dels meus punts et riurás, pero dels meus dinés no menjarás.
Diden
qu’un trebalh començat ei miei acabat.
Val
d’Aran.
Dir,
diu qualsevol; fer, sols qui sàpiga, puga i vulga.
Diguesme en qui vas, y jo et diré qui eres.
Dit i fet.
Dònam un sòu, y pòrtemel á casa.
Donar
caràcter a una peça.
Donar
l’espectacle.
Donar-se-les
de ...
Dos germans en un Consell, fan tornar lo blanch vermell.
Dotzena
de frare.
Quan
compres dotze unitats, et donen tretze.
Dur
els papers mullats.
Durar
menos que Marieta en Alcoi, que va cendre i no va pastar.
De poca duració
La Torre del Rico. (El Carxe –
Múrcia).
-E-
El bé és de qui se’l guanya.
El
bon estudiant aprèn de tots els llibres.
El cabet a la faena.
El
fer ensenya a ben fer.
El
fracàs comença quan acaba l'esforç.
El
llegir fa perdre l’escriure.
El mal entra per arròves, y sen ix per argensos.
Per argensos: En quantitats molt xicotetes.
El més calent és a l'aigüera.
Indica que hi ha algun projectes està en una fase inicial o que està per fer.
El
millor sermó, el bon exemple.
El
paper és molt patit.
El
paper mai no diu a res que no.
El
paper mai no té empatx
El
paper tot ho admet.
El
paper tot ho aguanta.
El
plagi és necessari, el progrés l’implica.
El
poble de vegades fa com la mona, imita i no raona.
El
pregar no és errar.
El que espera dels demés, mai no fa res.
El que
no estudia no sap.
El que no vulgues per a tu, no ho vulgues per a
ningú.
El que s’escriu, dura, el que es diu, ningú
l’atura.
El que
s’escriu, no s’esborra.
El
rector fa parroquians.
Diu de la influència que tenen els dirigents amb
les seves conductes.
El
saber anima, la cultura aproxima.
El
saber no fa nosa.
El temps és or.
El
temps és un bon testimoni.
El
temps passa per a tothom.
El
temps perdut mai no torna.
El
temps tot ho adoba.
El
teu paper és important.
El valencià per guerrejar, el mallorquí per navegar
i el català per comerciar.
Els bons
se’n van i els dolents es queden.
Els
crítics són com els borinots, volen saber, però no poden.
Els
extrems es toquen.
Els
faves, al saber li diuen sort.
Els
homes no parlen, raonen.
Els
moros i cristians escassegen en el rondallari, però abunden en el llegendari.
Els
mosquits moren entre aplaudiments.
El que no es fa els comptes, li'ls trauen.
A Alcoi. (L'Alcoià)
Els
qui van a l’una, fan causa comuna.
Els
somnis no són impossibles.
Embrutar
paper.
En aquest món, els uns pasten i els altres van al forn.
En bones
mans.
En cap
buit, molt orgull i poc discurs.
En
Catalunya y Castella, lo cavall porta la sella.
En
consells, escolta els vells.
En diners. torronets.
A Alcoi. (L'Alcoià)
En este mon, uns pasten y atres van al forn.
En la casa dels conills, lo que fan els pares fan els fills.
Els defectes o les virtuts dels pares es reflecteixen en els fills.
En la casa qu'es treballa, may manca pa ni palla.
En la casa qu'es malaíx y jura, está la malaventura.
En la casa que no hiá farina, tos es mohina.
Moïna (Mohina): Mancat d'alegria, tr9istesa.
En
la varietat està el gust.
En
lletres de motlle.
En pasència tot s'alcanza.
En un mal pas, sempre hi ha un adagi.
Ensenya
més l'exemple que el precepte.
Ensenyar el llautó.
Entrar
en matèria.
Entre
col·legues bo es poden fer favors.
Enyorar el passat és córrer darrere el vent.
És
bo tenir amics fins a l’infern.
És
bon superior, qui ha segut bon inferior.
Es
qu’estudien saben força causes.
Val
d’Aran.
És valencià, tan fort com
ho pren, ho deixa.
Espasico
y con cuidao.
Baix
Segura.
Espero
que el que estàs aconseguint superi el que estàs sacrificant.
Estar
en la mà d'algú.
Estar
explicat d'una manera intel·ligent.
Estar que trina.
Estudiants
de foc o de sol, no val un cargol.
Estudiar
en un llibre de quaranta-vuit fulles.
Es diu d’una persona que juga sovint a cartes.
Estudiar
per a saber. Per a saber, voler.
Ets
adagis vénen darrera ets Evangelis.
Es refereix al dir ver, aconsellar i endevinar.
A Mallorca.
Ets l'esca del pecat!.
Esca - Esquer: Allò que atrau, que excita el desig.
-F - G – H – I – J-
Fa més
el que vol que el que pot.
Faré més
jo, vell amb poca experiència que
vosaltres amb molta ciència.
Faristol?, fa de la seva boca això que vol.
Fent i desfent es va aprenent.
Fer bon efecte.
Fer casa santa.
Quedar-s’ho tot.
Fer
com el trenet d’Alcoi, tric, trac, tric, trac, però sempre arriba.
Fer
creure que la progressia és de gent d’eucaristia.
Fer
el faristol.
Fer
el manta.
Fer
la cercavila.
Fer
la gramola.
Lamentar-se.
Fer la
gloriosa.
Fer llibre
nou.
Fer mans i mànegues
Esforçar-se
molt, fer tot el possible.
Fer
mèrits.
Fer
moviment.
Somoure’s
Fer
mutis.
Retirar-se d’escena, callar.
Fer
tots els papers de l'auca.
Auca: Conjunt de petites estampes -generalment 48-,
acompanyades d’una llegenda, disposades en un full de paper, que es refereixen als diferents
episodis d’una biografia, d’una història.
Fer-se
un nus a la gola.
Fes-ho
bé i trobaràs gust.
Fes-ne
cent i erra’n una i ja no hauràs fet res.
Fets,
fets, i deixa’t d’històries!.
Ficar-se
en camisa d’onze vares.
Fidelitat
a l’obra.
Finet i pel mig.
Fer-ho bé (En el món casteller).
Fugir
d’estudi.
Fuig de l'usurer, com delmateix Llucifer.
Granera
nova agrana bé.
Guardar
una cosa com una relíquia.
Haver-hi
una mà oculta.
Hem
caigut!. Però estem de nou en peu.
Hem
de pensar i creure, i creure i pensar.
Hi
ha qui callant parla, i qui parlant calla.
Home
de juraments, home de pocs talents.
Home refraner, embustero i malfaener.
A Alcoi (L'Alcoià).
Home
refraner, gandul a més no poder.
La Canyada del Trigo, Les coves de Penya-roja, La Sarsa (El
Carxe – Múrcia)
Instrument
que no has provat, no et dones per rebutjat.
Intencions
i resultats, no van sempre de la mà
Ja ha
arribat la tropa!.
Joiós qui a casa torna.
-L – M – N-
L’admiració
és filla de la ignorància.
L’afecció tapa els ulls a la raó.
L’amich pera que t'honre, l'enemich pera que no't deshonre.
L'aprenent de Portugal, no sap cosir y vól tallar.
L’aprenentatge
és amargor, i el fruit, dolçor.
L’enveja
és mala consellera.
L’important
no és saber, sinó més bé, el telèfon del qui sap.
L’home
és amo del que calla i presoner del que diu.
L’ofici
dóna benefici.
La còsa ben pensada, sòl eixir acertada.
La
cultura és el camí que fa noble al poble.
La
cultura no és cultura si perjudica a una altra persona.
La fe
sense obres és morta.
La gent
que llegeix rondalles, no acaba mai les rialles.
La
imaginació crea la realitat.
La lletra mata, y l'espirít salva.
La
millor memòria, escriure.
La
peresa cria deutes.
La
peresa és mare de la pobresa.
La
pràctica perfecciona.
La
saviesa és la clau de la llibertat.
La sort
és del qui l’arreplega.
Les bones sintonies conserven les
amistats.
Les comparacions són odioses.
Les
teves arrels són la millor cultura.
L'home
crea cultura i la cultura es crea a si mateixa.
Llegir
molt encaparra massa.
Llibre
tancat no trau trellat.
Lloança
pròpia, mentida clara.
Lo que deus fer tú, nou' deixes fer á ningú.
Lo que ú no vòl, un atre ho pren al vòl.
Lo saber
no ocupa lloch.
M'agrada com segues, pero demá no tornes.
M’agrada
escriure de matinada, perquè és quan més se senten les veus de
l’ànima.
Mai no digues que és impossible,
digues que no ho he fet encara.
Mai no
seràs profeta en la teva terra.
Mal dit
no hi ha res, sinó mal entès.
Mans
a l’obra.
Mans netes i comptes clars.
Matar
les hores.
Menjar com un paborde.
Paborde; Autoritat administrativa d'una comunitat religiosa inferior a l'abat o degà.
Mentre
sona el dobló, hi ha apel·lació.
Més tes que un faristol.
Més
val caure en gràcia que ser graciós.
Més
val una gota de saber, que una mar de fortuna.
Més val vergonya en la cara, que dolor en lo còr.
Mirar-lo
amb dues lupes i poc coneixement.
Molt
de fanalet i que ningú no s’enlluerni.
Molt
i bo no van pel mateix camí.
Moltes coses començades, altres tantes no acabades.
Moltes
miques fan un tros.
Ni agraïts ni pagats.
Ni agraïts ni pagats.
Ningú
fa res de franc.
Ningú
naix ensenyat.
No
contes com segur, el que encara té que venir.
No
dones a qui no dóna.
No
entendre de romanços.
Actuar sense fer cas dels consells.
No envegis res de ningú, procura guanyar-t’ho tu.
No
és més sabut el que més sap, si no aquell que sap allò més
convenient.
La saviesa no consisteix soles en
posseir coneixements.
No
està la fusta pa fer culleres.
No estar per fer romanços.
No
estar tocat de mans.
No estendre's en romanços.
No
et fies de monges i capellans ni de frares tardans.
No
fer-lo amb el cor, fer-lo amb l'estómac.
No
hi ha txego pitjor com aquell que no vol veure.
L’Alguer. (La Sardenya).
No hi ha
cap refrany que no siga vertader.
No
hi ha regla general sense excepció.
No
saber quants dits té a la mà.
No
sap qui estudia, sinó qui aprèn.
No
ser res de l’altre món.
No
sempre el millor camí és el més curt.
No
t’alabis tu, que no et creurà ningú.
No
tot es paga amb diners.
Nyas,
Cantí!.
-O – P
– Q-
Obra
feta diners espera.
Obra
pòstuma.
Ovella
ronyosa embruta el ramat.
Paciència
és una pasta que quan més es té, més es gasta.
Pagar
l’aprenentatge.
Paraula dita res no acredita, paraula escrita
tot ho testifica.
Paraula no pot tornar, després que és dita.
Paraules
de cortesia, sonen bé i no obliguen.
Parèixer
professionals!.
Parèixer un faristol.
A Alcoi. (L’Alcoià).
Pedra
de toc.
Pel que
fa a gustos molt s’escriurà i encara tot no s’inclourà.
Penjar
els hàbits a la figuera.
Pensar
en tocar amb un dit el cel.
Per
aprendre, cal entendre.
Per
aprendre, s’ha de ser humil.
Per
la ignorància ens equivoquem i per les equivocacions aprenem.
Per la
part que toca.
Perdre el fil.
Poc
concert a una casa, esca de renou.
Amb pocs diners o pocs aliments, poca
pau.
Portar
el rem.
Portar la seva creu.
Suportar allò que li ha tocat viure.
Posar
les mans al foc.
Posar una cosa
en el llibre dels perduts.
Pot
més l’afecció que la furor.
Primer
és l’obligació que l’afició.
Primer jo, dempuix jo y sempre jo.
Produir mal efecte.
Pujar-li els fums al cap.
Quan
el mal ve d'Almansa, a tots alcança.
Ciutat
manxega on el 25 d'abril de 1707 es va lliurar la batalla d’igual nom entre
les tropes
Borbòniques i les Austriacistes. A conseqüència de la derrota, el Regne de València
va perdre totes les seues llibertats forals, a més de les reivindicacions
socials plantejades,
-abolició del règim senyorial i del delme, rebaixes de fiscalitat, llibertat de comerç,
etc.-.
Quan més saps, més saps que res no saps.
Quan
més són, més s’emboliquen.
Quan un
parle lo cau escotar.
Val d’Aran.
Qui
alguna cosa vol, alguna cosa li costa.
Qui
bé estiga que no es menege.
Qui
bé lliga, bé deslliga.
Qui cáu y s'alça, tèrra alvança.
Qui
diu que ja sap massa, té el cap de carabassa.
Qui
fa allò que pot, fa això que deu.
Qui fa
el que pot, no està obligat a fer més.
Qui
ho a fet que ho pague.
Qui matina fa farina.
Qui
més sap, major dubte té.
Qui no
entengui de l’ofici, mai no es fiqui en eixe ofici.
Qui no té diners, no té vicis.
A Alcoi. (L'alcoià).
Qui no té res, el rei li fa franc.
A Alcoi (L'Alcoià).
Qui no
vulgui pols ...
Qui
paga, descansa, i qui cobra, més.
Qui
parla, sembra; que escolta, cull.
Qui
perd els orígens, perd l’identitat.
Qui
pregunta, saber vol.
Qui
sap esperar, arriba a triomfar.
Qui
té ofici, té benefici.
Qui
sigui confrare que prengui candela.
Qui
vulga del món gaudir, ha de veure, callar i oir.
-R – S-
Romances y calendarios.
Todo es palabreria o demagogia.
Lengua Churra.
Rondalla
va, mentida ve, no us cregueu res del que diré.
Fórmula
d’inici de una rondalla.
Rondalla va,
rondalla ve, si no escolteu, no us la diré.
Saber
de cor.
Saber
pel cap dels dits.
Saber-ne un niu.
Saber-se
espolsar les mosques.
Semblar
un disc ratllat.
Sempre
donen els torrons a qui no té dents.
Sempre
hi ha de bo a millor.
Sempre
parla qui més té que callar.
Sense
suc ni muc.
No servir per a res.
Sense
volta ni solta.
Sentir-se
més que pagat.
Ser barra de repetició.
Tornar a dir, tornar a fer, … dir sempre el mateix.
Barra de repetició:Doble barra formada per dos línies
paral·leles, una més gruixuda que l’altra, que travessen el
pentagrama perpendicularment i que, precedides o seguides de dos puntets situats en
el segon i tercer espai del pentagrama, servixen per a indicar i delimitar el fragment
de la partitura que cal repetir.
Ser de
pasta d’agnus.
Amb qualitat.
Ser el
capità mania.
Agradar-li
manar.
Ser
el món al reves.
Anar tot de cap per avall, il·lògic.
Ser
l’hermosura de les roses.
Destacar l’exelència d’algunes persones.
Ser
l’últim mico.
Ser
més bo que el pa blanet.
Ser més burro que Tacó.
Ser
més de l’altre món que no d’aquest.
Ser
més tossut que la figuera negra.
A Fraga. (la Franja de Ponent).
Ser u de
llibre verd.
Ser de costum, de rúbrica.
Ser u fumador
de puros.
Col·loquialment, defensor
de les idees puristes o tradicionals.
Ser un
manaire.
Amic d’anar amb romanços i històries
llargues.
Ser un
rondaire.
S'ha acabat el bròquil!.
Bròquil: Varfietatde col que té les fulles molt escampades, estretes, llargues i fosques de color
Marca el d'un assumpte.o una conversa.
Si
ets aplaudit no presumeixes fins que no sàpigues qui és.
Si
no és avui, serà demà.
Si
t’arriba la inspiració que t’ha agafe treballant.
Si vols ser Papa fica't-ho en la testa.
A Alcoi (L'Alcoià).
Són
molts els que aconsellen i pocs els que encerten.
Sota
les cendres sempre hi ha hagut brases.
-T - U – V – X – Z-
Tal-là-tal-lèra.
Mitjanament, poca expressió.
Tan es
perd per saber massa, com per saber massa poc.
Tararà,
tararú, tot és u.
Poca diferència entre una cosa i una altra.
A Alcoi (L’Alcoià).
Te
penses amb un dit tocar el cel, i tota sa mà no et basta.
A les
Illes Balears.
Tenir
bons dits.
Tenir
mans de plata.
Tenir moltes mans.
Tenir set mans.
Ser molt treballador.
Tenir
una cosa al final dels dits.
Tindre
bones vibracions.
Tindre
mà esquerra.
Tindre
mal gust.
Tindre menys substancia que el caldo de les olives.
Tindre menys trellat que un arròs amb tenca.
Tenca; Peix verdòs de cos ample i aplanat que viu en aigües embassades i amb un gust fangós.
Tindre
un dia de reis.
Tocar
el cel amb les mans.
Tocar el
cor.
Tocar el
pontet.
Moure-li una qüestió.
Tocar
el punt sensible.
Tocar
en positiu.
Tocar
entre ratlles.
Tocar la
nafra a algú.
Ferir-lo en els seus
interessos.
Tocar
pèl per pèl.
Tocar
peus a terra.
Tocar
ruixola.
Anar-se’n.
Tocar
totes les portes.
Sol·licitar ajuda.
Tocar
tots els registres.
Tocar un
caragol bufant.
Tocar-hi.
Encertar a comprendre.
Tocar-li
la tafarrà (a algú).
Tocat
del bolet.
Tocat
i posat.
Toqueu i
begueu ...
Tossidor
professional.
Tot
és de tots, i res és de ningú.
Tots
a l’una.
Amb unanimitat.
Tots
em fem de bones i de males.
Tots són uns, els autors i els adjunts.
Tenir els mateixos defectes.
Tota
pedra fa pared.
Trinar.
Parlar.
Tros
de quòniam.
Ignorant.
Tu
que sembres i llaures per les costeres, quan vinga la collita, collirás pedres.
A Alcoi.(L’Alcoià).
Turut
dotze hores!.
Pedre l'oportunitat
Un
tocatardà.
Que
s’aixeca tard.
Una
errada és una lliçó.
Una
lliçó ben ensenyada mai no s’oblida.
Una
sola mà no aplaudeix.
Val
més bona fama que bona cara.
Val
més llegir mil vegades un llibre, que mil llibres una vegada.
Val
més ofici que benefici.
Val
més poc i bo que molt i dolent.
Val
més un lairom, que tantes lilianes.
Millor
parlar clar que amb paraules encobertes.
Valencians
i catalans, cosins germans.
Van
les lleis per on voles els reis.
Vici
arrelat, tard arrencat.
Vida i
miracles.
Tots el fets de la vida atzarosa d’algú.
Visca!
Voler és
poder.
Xerrim,
xerram, llengua d’un pam.
Zero a l’esquerra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada