INSTRUMENTS MUSICALS DE PLECTRE I POLS

Guitarra  -  Llaüt  -  Bandúrria

Mandolina   -  Arpa  -  Cítara

La tècnica no ha de constituir un fi, sinó un mitjà necessari per arribar a la perfecció de l’art.

Amb aquesta reflexió de Francesc d’Assis Tàrrega i Eixea, vull encetar aquest moviment dedicat a la família d’Instruments Musicals de Pols i Plectre, com la Guitarra, el Llaüt, la Bandúrria, la Mandolina, l’Arpa, la Cítara, etc. les quals es fan sonar amb els dit de les dues mans o mitjançant els plectres o pues gaudint així, d’una singular varietat de sons produïts gràcies a la profusió de mides i a les tècniques d’estudi i d’interpretació dels diversos i reconeguts compositors, els quals ens han llegat a través de les seus obres tot aquest món musical de pols i plectre.

Un d’aquests compositors en l’art musical de la guitarra va ser el Vila-realenc Francesc d’Assis Tàrrega i Eixea, creador dels fonaments de la tècnica de la guitarra clàssica del segle XX, mètode que va emprar en l’emotiu i tendre “Cáprichoárabe”, serenata per a guitarra composta en 1892 i dedicada a Tomás Bretón i Hernández, on el compositor amb un marcat perfil andalusí, combina un manifest virtuosisme, és a dir, l’hàbil caràcter expressiu i melòdic, es barreja freqüentment amb breus i ràpids motius orientals o arabescs, sentiments sonors que no obstant de no ser una gravació recent, l’extraordinària destresa i capacitat musical del guitarrista clàssic alcoià Jose Luis GonzálezJuliá, interpretant-la amb la guitarra, ens ha transmès tot l’art i les complexitats tècniques i melòdiques d’aquesta afable però al mateix temps vigorosa serenata per a guitarra clàssica.

Com tots sabem, Alcoi compta amb l’Orquestra Harmònica Alcoiana, formació centenària que amb les famílies instrumentals de guitarres, llaüts, bandúrries i la secció de percussió, interpreten brillantment multitud de composicions gràcies a la textura i al color musical dels seus instruments. Així mateix, vull ressenyar que José L González amb només 14 anys i amb l’Harmònica Alcoiana, van delectar a un nombrós públic en un especial concert celebrat en el “Círculo Industrial” d’aquesta ciutat.

És important recordar que aquestes formacions instrumentals, (veure el terme rondalles en el Glossari del recull) tenen el seu origen en l’Edat Mitjana i que alternant-se amb parèmies, expliquem les característiques del tema d'aquest "moviment".

Sumant-me als actes del IV Festival de guitarra José Luis González, he publicat en la web de  Radio Banda  i de  PÀGINA66  un treball dedicat a aquests instruments.

-A-

A Àger, galtes de beceroles i panxa de guitarró.

La vall d'Àger, està a la comarca de la Noguera,

A mestre d’arpa aprenent de sambuca.

A tocar la corneta, a tocar-la amb estrident so, perquè no tens futur                

ni amb la guitarra ni tampoc amb el violó.

A Vilaverd toquen l’arpa.

Alt Camp.

Acabar com el ball de parra, que va acabar sense cordes ni guitarra.

Acordar la guitarra i la bandúrria.

Afinar.

Agafar el guitarró.

Aficionat a la beguda alcohòlica.

Agradar-li a u més el guitarró que la guitarra.

Agradar-li com agafa la guitarra.

Agradar-li més la guitarra que la festa.

Aguitarrat.

Que té forma de guitarra.

Aixafaguitarres!.

Persona que li fastigueja els objectius o els pojectes a algú.

Aixafar la guitarra.

Figuradament desbaratar els plans a algú.

Al mal temps bona cara, i a la fam, guitarraes.

      GUITARRA: Instrument musical de corda, compost d’una caixa de ressonància en forma de vuit amb un cercle buit al centre i un mànec dividit en dinou trasts i que amb un claviller a l’extrem per a tesar les sis cordes habituals es fa sonar amb els dits o una pua. Està afinada amb les notes  mi, si, sol, re, la, mi.

La guitarra ha sofert diverses variacions tan en la seua forma i dimensió com en la seua manera d’interpretar-la, fabricada amb fusta, principalment de pal sant, cedre, avet, xiprer i banús, en funció del tipus de guitarra -clàssica o flamenca-, en els seus orígens, tenia quatre cordes, després es va afegit una cinquena i finalment una sisena que acaba sent el model estàndard, no obstant, algunes sobrepassen les set cordes.

Les guitarres del Renaixement i Barroc són anteriors a la guitarra clàssica, altres com la guitarra flamenca, té menys sonoritat i ofereix menys volum, però dòna un so més brillant i és més fàcil de tocar i ràpida a causa de la menor alçada que la clàssica.

Ressenyar la guitarra acústica, l’electroacústica, l‘elèctrica i fins i tot la guitarra de cos massis, construïda ella amb un bloc de fusta o de fibra de vidre en què la pastilla només arreplega la vibració de les cordes, com també el guitarró, xicoteta guitarra de quatre cordes que s'usa per acompanyar cantades i danses populars..
        

Al molí, a la guitarra i a l’esposa sempre els falta alguna cosa.

Al mort terra i al cego, guitarra.

Allà on Nostre Senyor prengué el guitarró.

Allà on va caure l’arpa del rei David.

Als de Vilaverd els va caure l’arpa, i els d’Alforja la varen plegar.

Baix Camp.

Altra cosa és amb guitarra.

Amb dona, gos i guitarra, no ixques de nit de casa

Anar fora de trast.

Anar tocant-li la guitarreta.

Any de guitarres any de guerres.

Aquell que no pot ser jugador de cítara es faci jugador de flauta.

Ara ve Nadal, menjarem torrons i amb una guitarreta cantarem cançons.

Arpista o “tocador d’arpa”.

Arpista: Músic que interpreta obres musicals amb l’arpa .

Ase, guitarra i violí, sempre s’han de fer servir.

        PLECTRE: També conegut com a pua, és una peça xicoteta de forma triangular o ovalada, fabricada d’ivori, plàstic o altres materials i que s’usa per a polsar les cordes de la guitarra, el llaüt i altres instruments de corda.

-B – C-

Ballar al so de guitarres, bandúrries i acordions.

Bona guitarra!.

Tindre poc sentit comú.

Burros, guitarres i cordes d’espart, condemnació d’ànimes.

Cantar a llaüt trencat.

Com el guitarrer del taronger que tot se li anava en trempar.

Com la guitarra és meva, poso els dits com vull.

Com una guitarra en un enterro.

Corda de guitarra fluixa no sona.

     LLAÜT:  El llaüt -de l'àrab al-aüd- és un instrument de cordes pinçades que s'assembla a la guitarra moresca, la caixa construïda de fusta, té l'aspecte de mitja pera i amb un masteler amb trasts acaba en el claviller. Les cordes, de budell les agudes i de nucli de budell revestides de metall, les greus són sis dobles, i estan afinades a l’uníson per parells com la bandúrria. La seua tessitura és la de tenor.

L’origen es remunta cap el 2000 a. C. -llaüts de cos poc profund i mànec llarg-, per va ser a l’Edat Mitjana quan es va introduir a Europa per Al-Àndalus, va adquirir una gran popularitat sobre tot en el Renaixement -amb sis o vuit cordes- i el Barroc -de deu a tretze cordes-, posteriorment, la seua música va caure en desús fins el segle XX on va ressorgir.

El llaüt és un instrument imprescindible, igual que la bandúrria i la guitarra en les orquestres de plectre i en les rondalles.

-D – E -

De trast en trast.

Deixar-li la guitarra.

Desguitarrar.

Destemprar, desarreglar.

Dir bé sa guiterra.

Anar per bon camí els negocis, els assumptes, ...

Diuen que quasi tots els barbers són guitarristes, tabolaires i romancers.

Tabolaire:  Persona que es diverteix sorollosament.

Divertir-se com un peix a dins d’una guitarra.

Dona casada, guitarra espatllada.

Dona, escopeta, guitarra i cavall, no els deixes mai.

Durar menos que una "trencá" de guitarra.

A Carcaixent (Ribera Alta).

El burro no estima el so de l’arpa.

El cant del cucut no és so d’arpa.

El tocar de la guitarra no escau a totes les mans.

El violí i la guitarra són les meves pedres d’afilar, i afile la meva gola quan començe a cantar.

Els doctors tenen mala arpa.

En dies de festa la guitarra no es presta.

En el nostre món no hi ha més que sis cordes.

En guitarra d’un altre, bons clafits.

Vila-real (Plana Baixa).

En mi pueblo hay hombres, hombrecicos, cagabandurrios y piedrecicas de chisquero.

Chisquero: Mechero, encendedor.

Antiguamente era una bolsa de cuero sujeta a la cintura, que llevaba la yesca, el eslabón y el pedernal para encender la lumbre o el cigarro.

Utiel-Requena (Lengua Churra)

En temps de festa la guitarra no es presta.

Es tocar violí vol arpes.

Illes Balears.

Esgarrapar la guitarra.

Estar com Mateu amb la guitarra.

Seriós amb alguna cosa.

Estar desguitarrat.

Estar més acabat que les cordes d’una guitarra vella.

Estar més desafinat que les notes de la guitarra.

Per la dificultat d’afinar aquest instrument.

Estar més desmaiat que una guitarra.

Carcaixent (Ribera Alta).

Estores i estorins; guitarres i violins.

BANDÚRRIA: Instrument de cordes pinçades emparentada al llaüt, composta per una caixa de ressonància de forma aovada, amb sis cordes dobles polsades, les dues primeres metàl·liques -antigament de tripa- i les altres quatre dobles entorxades, que es puntegen amb un plectre o pua. La tècnica d’interpretació és idèntica a la del llaüt encara que la seua tessitura sona una octava per damunt, esta afinada per quartes -sol#, do#, fa#, si, mi, la-.

Els seus orígens poden vindre de Roma -pandora romana- on la van donar a conèixer per la resta d’Europa i al fusionar-se amb instruments similars d’origen àrab, el instrument resultant va ser la bandúrria.

-F – G – H – I-

Fer bordó de guitarra.

Fer córrer l’arpa.

Fer l’arpa.

Fer la guiterra.

Gratar-se insistentment.

Fer tanta falta com una guitarra en un soterrar.

Gent de l'arpa: gent que roba.

L’Empordà.

Guitarra descordada i monocord sense cordes, poc importa que es perden.

Guiterra mal sona, si li falta corda.

Es refereix a un guisat que no resulta saborós.

A Mallorca (Les Illes Balears)

Guitarra sense cordes no val un diner.

Guitarrejar.

Fer sonar la guitarra.

Guitarres, dones i paraigües, si es deixen es perden.

Ha trobat la bona clau per a l’arpa.

Home xicotet, ballador i guitarrer.

Home xicotet, guitarra i guitarronet.

A Alcoi. (L’Alcoià).

Horta sense aigua, guitarra sense cordes.

I el que et rondaré, morena, si el guitarró no es trenca.

I jo sense guitarró!.

        

        MANDOLINA: Instrument músic de cordes metàl·liques, de caixa de ressonància convexa o plana, amb un diapasó de 18 a 20 trasts i guarnida de quatre cordes dobles,(sol, re, la, mi) i que sonen puntejant-les amb un plectre, no obstant, també existeixen tècniques de tocar amb els dits.
          L’instrument precursor apareix a Itàlia a finals del segle XVI amb el nom de mandola on el seu us continua sent habitual en música tradicional, però en la música popular en les nostres terres, la mandolina ha sigut substituïda per la bandúrria.

-L – M-

L’art del pagès no és guitarrer.

Illes Balears.

La guitarra és per a un instant i no per a passar-se la vida tocant.

La música és un vici i la guitarra la seua millor droga.

Les cordes d’una arpa platejada no estan mai desafinades.

Les xiques d’Artana en lloc de camisa, porten guitarra.

Llei de guitarró

Llibre amagat i guitarra al racó, no fa cap de so.

M'han aixafat la guitarra!.

M'han vençut, he sigut superat.

Malàrum!, va dir el rei David quan va trucar el Cel i sant Pere no el va deixar entrar amb l’arpa.

Més tort que una guitarra.

Monocords responen a les merles; a la tenora, el tendre rossinyol.

Mostrar les seves arpes.

-N – P-

Ni botifarra sense gerra ni enamorat sense guitarra.

Ni casa obrar, ni guitarra trempar, ni dona tocar.

No concordar la cítara amb el saltiri.

Saltiri:  Instrument medieval de teclat, la caixa de ressonància és triangular trapezoïdal, té de set

deu cordes les quals són indistintament colpides o pinçades. 

Cadascun dels cent cinquanta cants que formen el llibre veterotestamentari dels salms.

No és àngel ni home qui no plora quan canta l’arpa.

No estar ben trempada la guitarra.

No tenir prou destra la mà per a fer sonar la guitarra.

No tenir ungles per a guitarrer.

No tots els que tenen cítara són citaristes.

Paraules sense obres, guitarres sense cordes.

Paraules són obres, cítares són cordes.

Parent de David és qui toca l’arpa.

Passar de dos guitarres a la moda del tupè.

Pegar-hi com una guitarra en un soterrar.

Ser una cosa inadequada a les circumstàncies.

Persona sense amor, arpa sense cordes.

Posar cara de bandúrria.

Posar les arpes damunt.

Posar trast a una guitarra.

      ARPA: Instrument de corda pinçada on les cordes estan tensades damunt d’un marc més o menys triangular que serveix de caixa de ressonància i amb una sèrie de pedals que serveixen per alterar les notes. Les cordes poden ser pinçades amb els dits, les ungles o amb un plectre. L’arpa està afinada en octaves i quintes. Les cordes de la meitat superior són de tripa, niló o fibra de carboni i es combinacions de colors més freqüents són: Do: roig; Fa: negre; Re, mi, sol, la, si: blanc, les cordes més greus són de fil d’acer entorxat amb un aliatge amb plata, els colors de les notes fa i do eren de color coure, però actualment s’imposen bordons negres i rojos, i com igual que en altres instruments de corda, aquests són molt sensibles als canvis de temps.

L’arpa moderna té sis octaves i mitja i per a tocar-la s’utilitzen les dos claus -per a la mà dreta s’escriuen el clau de Sol en segona línia i l’esquerra amb clau de Fa en quarta línia-.

Era un dels instruments més antics i existien diversos tipus segons el lloc d’on procedien, però no es podien tocar en totes les tonalitats i modalitats desitjades, per la qual cosa, l’arpa actual és fruit d’un llarg procés d’innovació que comença a finals del segle XVII.
          En certs animals, com el lleó, el tigre, el gat, mà proveïda d’ungles corbes. 

-Q – S-

Quan durarà si el guitarró no es trenca?.

Que cosa tan bonica, un llaüt amb una corda.

Què té de comú el burro amb l’arpa?.

Quedar la guitarra sense la prima.

Qui és bon ballador, balla sense el seu guitarró.

Qui no puga tocar l’arpa que toque la flauta.

Qui tempera una guitarra de pressa, fa saltar la prima.

Saber un poc de llatí i una miqueta de guitarra.

Sense trasts.

Ser el primer David que toca aquella arpa.

Ser més desmaiat que un guitarró.

Ser més estirat que la corda d'una guitarra. (guitarró, ...)

Ser un cagabandúrries.

Ser un llaüt petit amb un mànec llarg.

Ser un guitarró!.

Figuradament, persona que xerra molt i d’idees buides.

Ser una bona guitarra.

Ses dones són tan guitarrones, que no paren fins que han obtengut lo que volen.

A Mallorca. (Illes Balears).

Si tenim diners, comprarem torrat i amb una guitarreta tocarem raspat.

Si un toca el violí, l'altre toca la guitarra.

Sonen arpes, lires i flautes!.

-T -

Tenir al pit un llaüt amagat.

Tenir els cabells com cordes de guitarra.

Tenir més punts que una guitarra.

Tens bones arpes per a tocar piano.

Illes Balears.

Tindre la guitarra destrempada.

Tindre un guitarró com una corda d’estendre.

Tindre una panxa com un guitarró.

Estar mort de fam.

Toca la guitarra, morrut!.

Tocar el bombardí, i per la nit la bandúrria.

Tocar la guiterreta.

Molestar, fastiguejar.

Tocar l’arpa del rei David.

Tocar l’arpa.

Tocar la mandolina.

Tocar la mandúrria.

Referit a la bandúrria.

Sabadellenquisme detectat a les fitxes del "Arxiu Musical Daniel Sanahuja". 

Aquest paral·lelisme concorda amb el mateix nom que a Alcoi es denomina a la bandúrria. 

Josep Tormo Colomina - El nostre ciutat 06-11-2021.

Tocarà cítara?, ara "tic", ara "cot"

Tocar-li a u la guitarreta.

Tornar-li la guitarra.

Trempar-li la mandolina.

Trempat com una guitarra.

Tremolar com les cordes d'una guitarra. 

Treure de les arpes.

Tronar com l’arpa vella.

CÍTARA: La cítara és un instrument de cordes pinçades i consisteix en una caixa de ressonància on van superposades les cordes i que se sosté sobre els genolls o en una taula i que es punteja amb un plectre. Algunes cordes poden ser xafades -com en la guitarra-, i altres tenen altura fixa i són usades per a acompanyament. El nombre de cordes varia entre vint i trenta.

En antiguitat la cítara va ser considerada un instrument diví, ja que només podien extraure belles melodies els bons músics, enfront de la lira que podia ser tocada per afeccionats. A l’Edat Mitjana es va utilitzar moltíssim i rebia el nom de saltiri, nom amb el qual es va conèixer fins al segle XVIII.

- U – V – X-

Un rellotge, una guitarra i un hortal, són sa ruïna d’un menestral.

A les Illes Balears.

Una arpa entre les mans sempre és decorativa.

Una arpa jove necessita moltes cordes.

Una cosa és tindre la guitarra i l’altra saber tocar-la.

Una festa sense guitarra, ni és festa ni és res.

Una guitarra diu allò que no poden dir les paraules.

Vibrar com una corda de guitarra.

Villacarlos, villa l’arpa.

Xafar la guitarra (a algú).

Superar-lo o posar-lo en mala situació.

Vallés, Penedès, Ribera d'Ebre.

Xapar la guitarra.

Fer la guitza.

El Collado dels Gabriels, El Carxe. (Múrcia).