VIOLÍ - VIOLA VIOLONCEL
CONTRABAIX
ARQUET - CORDA
p
El meu violoncel és el meu millor amic,
el més estimat amic. Pau Casals i Defilló
Estrenem aquest moviment amb els instruments habituals de la
secció de corda d’una orquestra
simfònica, que són els que es caracteritzen per emetre el so mitjançant la
vibració d’una o més cordes. Combinen les notes àgils i expressives del violí i
la viola amb els sons greus i solemnes del contrabaix i violoncel.Alternant-se amb parèmies, expliquem les característiques del tema d'aquest "moviment".
VIOLONCEL: El violoncel, anomenat també cello
–texl·lo–, instrument amb un registres de poc més de set octaves afinades en
quartes: la, re, sol do, es toca amb un arquet o amb els dits estant el músic
assegut i dóna uns sons intermedis entre els de la viola i els del contrabaix.
Les parts del violoncel són les mateixes que en els altres instruments de corda
i està construït amb fustes d’avet, d’acer, de cedre o de faig.
Es considera l'instrument que més s'assembla a la veu humana.
Cal destacar a l’humanista i músic Pau Casals i Defilló, un dels
grans violoncel·listes universals, que gràcies a la seua llavor tècnica, les
possibilitats d’aquest instrument van augmentar considerablement, aconseguint
retornar al violoncel a una posició privilegiada.
-A-
A
bon hora vaig pel carrer carregat amb el violó.
A
Llaurí toquen el violí.
Llaurí està a la Ribera Baixa.
A
tocar la corneta, a tocar-la amb estrident so,
perquè no tens futur ni amb la
guitarra ni tampoc amb el violó.
A
un violinista divertit no li falten els ballarins.
A
violí.
Comprar a fiat. A Alcoi. (L’Alcoià).
Amb
un sols impuls, executava uns grans sons amb l’arcada.
Arcada:
Gest del músic quan passa l’arquet sobre les cordes de l’instrument.
Anar
amb gent de la meva corda.
Anar de violí.
Anar de fiat.
Aprenent
de violí, mal veí.
Aquell
violí, més que acordar-lo, sés descordant-lo.
A L’Alguer. (La
Sardenya).
Arquet
del violí.
Membre masculí.
Ase, guitarra i
violí, sempre s’han de fer servir.
-B
– C-
Baixar la corda.
Ballar
abans que els violins estiguin
afinats.
Bona nit viola!.
Es diu quan alguna cosa s’interromp, desapareix ...
Bona nit viola!, ja et tinc a la
cassola.
Brunzit
de mosquit, música de violí petit.
Canviar l’arquet per la batuta.
Com
el so lamentós del violoncel.
Com
el trèmol angoixat del violí.
Trèmol: Terme musical que indica la repercussió o reiteració ràpida d'un so
o d'un acord i que
produeix un efecte de tremolor.
Com els arquets dels violins,
pujant i baixant, pujant i baixant.
Com
l’arc del violó, d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra i a dreta.
Com si li donaren corda.
Que per imprudència o maldat, sempre conta el que veu i escolta.
Els Càpitos. El Collado dels Gabriels. (El Carxe – Múrcia).
Com
tocar el violó.
Companys de purgatori
musical: unes veus despullades i una corda escarransida.
Contrabaix
i violó, el mateix so.
Cop
d'arquet.
Al ser un instrument amb una gran versatilitat sonora, àgil,
enigmàtic i expressiu s’utilitza en tot tipus de música, (clàssica, jazz,
cambra, etc.) creant una passió intensa i sorprenen, a més, el so del violí serveix de nexe d’unió entre totes les
classes socials.
VIOLA; Instrument musical de corda, similar al violí
però de major grandària i proporcions més variables. La seua tessitura se situa
entre els aguts del violoncel -una octava per damunt- i els mitjans i greus del
violí -una quinta per baix-. Les cordes estan afinades en intervals de quinta:
do. sol, re, la. Entre els instruments de la seva classe equival al contralt.
-F-
Corda
falsa.
La que no es posa en
consonància amb les altres del mateix instrument o també la veu humana.
Corda
simpàtica.
La que
no es toca directament, sinó que sona per simpatia o ressonància.
-D
– E-
Déu ens guardi del vi dolent i
del violí d’un aprenent.
Déu
ens lliure del mal veí i d’aprenent de violí.
Donar-se
corda.
El
contrapunt als problemes
digestius. El violó!.
El
millor violinista trenca una corda.
El
músic i el violí es fan pregar.
El pitjor veí és l’aprenent de
violí.
El
qui és bon músic, amb una corda toca.
El violí és jutjat per la seva melodia.
El violí fa la festa.
El violí i la guitarra són les
meves pedres d’afilar,
i
afili la meva gola quan començo a cantar.
El violí més gran, toca sempre al
músic més petit.
Els
millors violinistes afluixen les seues cordes.
Embutxacar-se el violí.
Ensorrar-se tocant el violó.
Entre
pitos i flautes, tururut violes.
Entre naps i cols,
tururut violes
Es
tocar violí vol arpes.
És a dir, amb bon gust i bona manya.
A Menorca
Escoltar
els violins quan veiem tocar els clarinets.
Ésser
que viu amb esperança, balla sense violí.
Estar com un violí.
Estar
en tots els tocs de la viola.
Sempre a punt.
Estar tocat del violó.
Estores
i estoríns; guitarres i violins.
VIOLI: Instrument de corda, d’uns 60 cm de llargària, format per una caixa de ressonància de fusta amb dos calats en forma de efa i mànec sense trast amb quatre clavilles que subjecten altres tantes cordes, les quals es fan sonar fregant-les amb un arquet o amb els dits. El violí es col·loca baix la mandíbula i és l’instrument més agut de la seua família.
Les cordes s'afinen per intervals de quinta: sol, re, la, mi.
 |
| Violí - Viola wikipedia.org |
Encara que musicalment
ha d’adaptar les relacions de pes i de velocitat de l’arc i del tipus de
vibrat, cal destacar el gran poder expressiu afable, recollit i malenconiós que
li dóna el seu registre (més greu que el violí del qual empra la mateixa
tècnica).
Dins d’aquesta
gamma de violes, cal esmentar a la viola d’amor en que només es toquen set de
les catorze cordes (les altres fan un efecte de ressonància). la viola de gamba
(Afinades com el llaüt) o la viola de mà de cordes pinzades i fons pla, etc.
Fa
com l’arc del violí, pujar i baixar.
Fer
callar els tambors amb el so d’un violí.
Simbòlicament, en temps de guerra es requereixen les armes que no calen en temps de pau.
Fer
gemegar l’arquet.
Fer
l’arquet.
Amoïnar.
Ferir
com les cordes xicotetes i agudes de l’espineta.
Flac -o magre- com un violí.
-G – I – J-
Grinyolar l’arc.
Grinyolar: Soroll estrident causat pel fregadís en alguna cosa.
Guardar el violí al sac.
Insistir
amb la mateixa corda.
Jo
vull el violí, que la casa se'n va a fer punyetes.
-L
-
L'estima i l'amistat són com la música, dos cordes del mateix to, vibraran conjuntament encara que només es toque una.
Les
cançons del violer, totes van
pel mateix raser.
Violer:
Sonador de viola.
Les
cordes dolentes espatllen costums bones.
Les
cordes fines tallen més que les grosses.
Les
cordes més gruixudes grunyen molt més temps.
Les mengen se nos mosques!, Va dir un sorollosament nerviós un violinista mentre tocava "El vol del moscardó".
Realment volia dir les mosques se'ns mengen, ...
-M – N-
Mireu-lo!,
té les cames com un violó.
Tindre les cames entre parèntesi
-arquejades-.
Molta
bona música ix d’un vell violí.
Mon
fill és emparant música i sona lo violí.
Emparar:
Aprendre amb intel·ligència.
A L’Alguer. (La
Sardenya).
Musica
ratonera.
Nom burlesc que es donava a la música de la “viola de roda”.
Viola de roda: Instrument musical de corda fregada que substitueix l'arquet per una roda
Ni
sopranos, ni pianistes, ni violinistes!.
No
donava per a més, ni el violí ni el violinista.
No
dur el mateix ritme el ventall i el violoncel.
No
em toquis l’arquet.
Al Gironès.
No es pot dir bon pastoret si no
toca el rabequet.
Rabec –
Rabequet: Violí
de tres o quatre cordes tocat amb un arquet corbat.
No
és una corda la que no s’ha de tocar.
No
hi ha més mal veí que un aprenent de violí.
No
s’han de tocar cordes desafinades.
No vulgues mai, més mal veí que un aprenent de violí.
Burla general a un músic metre aprèn a tocar un instrument.
No
vulgues més mal veí que un aprenent de violí.
Només
els bojos i els violinistes
canten quan mengen.
Nyigo-nyigo. Nyigo-nyigo.
Onomatopeia del so d'un instrument de música de timbre nasal, sobretot de violins mal tocats. (DCVB)
-O – P-
O ser fotja o tocar el violí.
Fotja: Violinet
que empren els mestres de ball per a donar lliçó.
Persona mandrosa, de moviments lents, que no treballa com cal.
Pagar els violons perquè els
altres ballen.
Patir el virtuosisme rovellat d'un tocador de viola.
Pensar que les coses són flocs i violes.
Que no té dificultat.
Penseu!,
l’arc del violinista i del guerrer són completament diferents.
Poc diàleg entre faristols i el violí solista.
Passar trompeters per
violinistes.
Posar
les altres cordes.
Posar una cosa com un violí.
Posar-li
la corda a l’espineta.
-Q-
Quan
més alt és el so, més fina tremola la corda.
Quan
més grossa és la corda, més greu és el so.
Quan
més sona el contrabaix, més gruny.
Què
pinta el violó?. Fa els sons més grossos.
Qui bé toca el violí, mai no molesta a cap veí.
Qui
paga als violins sempre balla al so d’ells.
Qui paga els violons, dansa per
tots.
Qui
té un bon veí, pot tocar el violí.
Qui
toca el violí, que li posi les cordes.
-R
– S-
Rascar
corda.
Rascatripes.
Nom vulgar dels instrumentistes de
corda.
Rompre’s
la corda per la part més fluixa.
S’han
de trencar moltes cordes abans
de saber guiar l’arquet.
Sec
com un rabec.
Sense
violí no es balla.
Ser
el violí d'ingrés d'algú.
Ser tot flors i violes.
Fàcil i plaent.
Ser un bon violí.
Ser un violí vell amb cordes
noves.
Serrar
el violí.
Servir per a tocar el bombo, però
no el violí.
Set trombons i dos violins.
Tot soroll
Si
els violins estan afinats, el ball pot començar.
Si
la corda es fa tova, rebenta.
Si
les cordes no estan tenses, no sonen.
Si l'un toca el violí, l'altre toca la guitarra. (O el
violó).
Silenci!,
el violó.
Sonar
la viola.
Suar
sota l’arc.
Suar
tot l’arc.
Suavitzar
cordes.
CONTRABAIX -
VIOLÓ: Amb quatre cordes afinades en quartes: mi, la, re, sol, és
l’instrument de dimensions més grans, d’entre 1’60 i 2 metres i de registre més
greu, es toca
estant el músic dempeus i dóna uns sons equivalents al baix, es caracteritza
perquè les notes escrites sonen una octava més baixa.
CONTRABAIX -
VIOLÓ: Amb quatre cordes afinades en quartes: mi, la, re, sol, és
l’instrument de dimensions més grans, d’entre 1’60 i
El contrabaix és molt habitual en les
orquestres i en les bandes simfòniques, jazz, etc., en les cobles és l’únic
instrument de corda i habitualment té tres cordes ja que la més greu s’ha
eliminat i es coneix amb el nom de verra.
Veu més greu i
profunda que la del baix.
-T-
Tant
estrenyen la corda, que es romp.
Tenir
cara de rabec.
Tenir
que tocar com el violí vol.
Tindre cames de violó.
Tindre
el pit com un violí.
Tindre poca corda.
No tindre peciència, perdre el seny.
Tocar el violí.
Fer-se el desentés davant d'una pregunta compromesa.
Tallar pernil.
Tocador
de violí!.
Tocar el violó a dos mans.
Tocar el violó a tota orquestra.
Desvariar, parlar o obrar fora de tot propòsit.
Tocar el violó, el bombo o el
raspall.
Tocar el violoncel amb pinces
d’estendre.
Poc assajat i/o estudiat.
Tocar
la corda sensible.
Causar emoció, gaudir d'un sentiment intens.
Tocar
sempre amb la mateixa corda fa la música lletja.
Tocar viola.
Tocar-se el violó.
Tot
no són ni flors ni violes.
Tot
té un fi, fins i tot el violí.
Tres
convidats que mai no es perden cap festa: el captaire, el violinista i el rector.
-U
– V-
Un
quartet de corda està format per quatre músics: un violinista bo,
una viola dolenta, un ex-violoncel i un a
qui no li agrada el contrabaix.
Un
vell violí quan està ben fregat, encara retoca.
Un
violí vell està fet abans que la nova corda estiga afinada.
Una
casa sense dones, és com un violí sense cordes.
Una
corda quan més sona és quan més se n’estreny.
Una
cosa és amb violí, i l’altra cosa és amb violó.
Uns
paguen els violins, els altres ballen.
Vagi
tamborí per flabiol.
Violó gran, roín so.
Violí!.
Persona innoble
i ridícula.
Antigament les
cordes eren de budell, menys resistents però amb una sonoritat més càlida i més
pura, no obstant, ara s’utilitzen cordes metàl·liques, més resistents i amb
major sonoritat. Músics amb instruments barrocs, utilitzen cordes de budell
posat que són les que el compositor barroc va pensar per a les seues obres.
Cadascuna de les
quatre veus fonamentals del cant, baix, tenor, contralt i tiple.
Extensió de la
veu des de la nota més baixa a la més alta a què pot arribar.
Part sensible de
l'esperit.
Cosa que atreu,
que provoca el desig, que lliga, obliga.
Los días 25 y 26 del pasado se
verificaron en el Teatro Calderón de Alcoy, los ejercicios de la Academia de
música de Santa Cecilia, que dirigida por el distiguido pianista D. Rafael
Casasempere, existe en aquella ciudad. Asistió inmenso público, que supo
apreciar los progresos realizados por alumnas y alumnos. Los ejercicios de
piano, violín, violoncello, armónio, clarinete y solfeo, versaron sobre
composiciones de los grandes clásicos como Gounod, Saint-Saëns, Boccherini,
Schubert, Beethoven, Mendelssohn, Haydin, Chopin, Beríot, Godard, Greig y
otros. Fot. Segura
En la fotografia de la pàgina
anterior, apareix vestit amb tratge (dempeus per l’esquerra), José Mompó
Colomina, destacat violinista i director de la Societat Artística Unió Musical
d’Alcoi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada