INSTRUMENTS MUSICALS DE VENT FUSTA - ORQUESTRA I BANDA

Vent fusta – Orquestra – Banda (Simfònica, Jazz, etc.)

Flauta  -  Clarinet  -  Saxofon  -  Fagot  -  Oboè

Els instruments de vent de fusta, estan construïts amb aquest material, no obstant això, alguns d’ells estan fabricats amb metall i fins i tot amb altres materials. Es caracteritzen per emetre uns sons malenconiosos, misteriosos i melodiosos, que contrasten ells, amb una àmplia, àgil i alegre gamma de sons d’un gran poder expressiu.

Alternant-se amb parèmies, expliquem les característiques del tema d'aquest "moviment".

FLAUTA / FLAUTA TRAVESSERA: És l'instrument més antic de la història -com el tambor-. Actualment està construïda de forma cilíndrica en fusta i en metall (combinades amb or i platí), proveït de forats i de claus, es toca bufant directament contra l'embocadura, sostenint-lo paral·lelament al pla de la cara. El seu registre es de quatre octaves, del do3 fins al re7, pot ampliar-se fins a una octava i una quinta des del si2 fins al fa#7.

La flauta és extremadament àgil, les notes més altes donen un so brillant i espectacular mentre que les baixes sonen càlides i assossegades.

El so de la flauta s'associa amb els Dèus, La llegenda diu que una nota emesa per la flauta és capaç de calmar el món.

Irònicament indica que un encert ha estat casual, que ha dit una pallissada.

Quan pitos, flautes: quan flautes, pitos!

Amb aquesta frase festa he realitzat un treball (VAP 87) en el que parle de la flauta amb diversos comentaris i refranys, el qual esta inserit en PÀGINA66, en  Radiobanda i en el meu bloc Degustador de Música.

De fagots i altres fustes. 

Com vostès, hauran comprés, a més del fagot, el treball (VAP 89) abasta altres instruments de fusta com el saxòfon, el clarinet  i l'oboè, per assabentar-se de tot ell, clicar en Radiobanda o en  PÀGINA)66

-A-

A joc de flauta i clarinets pertanyen els bombos i trompetes.

A Ullà, fagots o fogots.

Llogaret del Baix Empordà on es denomina fagot o fogot a les branques de llenya prima que s'usen per a cremar en un forn o en una cuina.

Abans dels clarinets hi van haver els ditets.

Abril aiguat, bo per al camp però dolent per a l’instrument.

Sobre tot els de fusta.

Amb la flauta de nas tocaràs bé el baix.

Col·locant-se sobre el nas i bufant a través de les cavitats nasals, aquest xicotet instrument, potència la capacitat respiratòria i serveix per vocalitzar i millorar la tècnica i el so del baix, del bombardí i d'altres instruments de metall greus.

Amb pitos, flautes; amb flautes, pitos.

Amb trompes, tabals i flautes.

Anar per la flauta i tornar-se’n amb el tambor.

Aquell que no pot ser jugador de cítara que es faci jugador de flauta.

Aquesta flauta és un tros de ferro.

- B – C – D-

Bon músic és perquè sap tocar el fagot i el clarinet.

Bufant bufant, la flauta va tocant.

Canya fluixa o canya forta, eixa és la qüestió.

Dubte filosòfic.

Clar i net.

Clarinet de cinc claus.

Poc fiable.

Com un oboè que fa el fullatge i l'aigua com un violí.

Com una flauta.

Prim com un fideu.

Convertir el saxo en una llanda de sardines.

Costa més, que netejar un saxòfon.

Costar de netejar més que un clarinet.

De bona fusta ve p’a que no sone.

Per alguns instruments musicals de fusta.

Dels clarinets ve la música.

Dits per a tocar la tuba i morros per a tocar el clarinet.

Diu el trombó a la flauta: calla nano que m’eixordes.

Dur molt de vent a sa flauta.

Creure's superior als altres, presumit, cregut, ...

CLARINET: Instrument musical de vent fusta, format per diverses peces desmuntables: En la part superior trobem el broquet amb una llengüeta o canya subjecta a ella per una abraçadora, barrilet, que enllaça amb un tub de fusta o resina cilíndric amb orificis que per mitjà dels dits, tapen i obrin les claus i els forats fent sonar les diverses notes de l'instrument que acaba amb l’altre extrem amb el pavelló. 

Cobreix de tres a quatres octaves i és un instrument transpositor, els més usats estan afinats en si♭i en la, no obstant, la gamma d’aquesta família és molt àmpla (requint en mi♭,soprano en si♭, contralt, baix en si♭, etc.).

És un istrument imprescindible com la flauta, el fagot i l'oboé en les orquestres, en les bandes de música, en formacions de música de cambra i insubstituible en les bandes de jazz.

El so de seu registre inferior és ric, fosc i dramàtic, el registre mitjà és clar mentre que les notes agudes sonen brillants i penetrants.

-E – F – H – J-

Eixir (algú) en una flautà.

El fagot, millor en les mans que en l’armari.

És a dir, que cal estudiar molt per a tocar bé aquest instrument

El saxòfon és un instrument de circ.

En casa del flautiste tot el món és un artiste.

En un tres i un no res, entre pitos i flautes, ens gastàrem vint duros. En què?, doncs, deu duros amb pitos i deu duros amb flautes.

Gentilesa de Ernest Llorens.

Engrescar-se amb l’oboè.

Realitzar una tasca amb tenacitat i solvència.

Entre naps i cols i xerevies.

Entre pitos y flautas és un castellanisme.

Entre pitos i flautes, ens gastàrem 20 duros

Entre pitos i flautes, tururut violes.

És un bon xicot, perquè és un bon instrumentista de fagot.

Al meu amic Àngel Miró Beneito.

Escoltar el clarinet quan veiem tocar els violins.

Molt comú en les retransmissions televisives dels concerts.

Esta canya és un tauló!.

Fer sonar la flauta no vol dir ciència, sinó paciència.

Flauta o flauteta?.

He vingut per si sonava la flauta. I ha sonat!

Hi ha qui "taca" només el clarinet. (ni clar ni net),

Tacar: Embrutar, senyal visible degut a la presència d’una “substància estranya”.

Hi ha qui toca el clarinet!, “clar” i “net”.

Hi ha qui toca el clarinet, ni clar ni net.

Ja està fen borregaes.

Es diu d’un saxofonista tenor.

Ja t’explicaré el so de la flauta!.

Just i quadrat com una flauta.

-L – M – N – O-

L’ase de la faula, amb un bufet va tocar la flauta.

L'ase va bufar i la flauta va sonar.

L'ase va bufar la flauta, i li sonà.

L'home que toca la flauta, a sa casa, per què ací no fa falta.

La Banda de Moixent?... tres bombos i un clarinet.

La flauta que canta pel nas!.

Flauta que es fa sonar amb el nas.

La flauta d’en Bernat que només té un forat.

La flauta més bona, quan s’embussa fa mal so.

La flauta no la toca qui vol.

Li ha posat el vent a sa flauta.

Illes Balears.

Llevar-li la canya al saxofon.

M’he casat amb un ric que té molts diners, però té una flauta que no li sona res.

Menjar que sobri, vi que abasti i flautí que no falti.

Morro de flauta.

Nou Déu, nova flauta.

Olla sense ceba, noces sense flautí.

SAXÒFON: Amb una embocadura semblant a la del clarinet, però amb major sonoritat i amb un so més metàl·lic, aquest instrument construït comunment de metall i encorbat en forma de U i braços desiguals, s’eixampla en el seu extrem per a formar una campana. Al llarg del tub existeixen més de vint forats de grandària variable i coberts per diverses claus que es controlen amb els dits de les mans. Es un instrument transpositor que cobreix quasi tres octaves, Habitualment s’utilitzen els saxos  sopranino en do, soprano en si♭, l’alt en mi♭, el tenor en si♭, el saxo baríton en mi♭, o el baix en si♭.

El disseny del saxòfon permet una extensa gamma de producció tonal i en qualsevol de les seues dimensions, és imprescindible en gèneres tan diversos com la música de cambra, la coral, la simfònica o l’òpera, a més, és un punt de fusió entre el vent fusta i el vent metall.

-P – Q-

Pepet amb el clarinet, ni clar ni net.

Per l'ase, la flauta (o la lira) li sona de bades.

Per les flautes bufen els esperits.

Des de les civilitzacions més antigues, les flautes eren considerades instruments màgics i sobrenaturals, per tan res ens pot estranyar que amb el so de les flautes i a través de danses i cerimònies, es pregara als déus i als esperits abundant caça i collita a més de demanar salut i prosperitat.

Per pitos i per flautes.

Portar la vida d’un tocador de flauta.

Posar-li la canya al saxo.

Pot ser un bé musical perquè estudia amb flauta d’alemany.

Quan el mestre toca la flauta, els vailets ballen.

L'experiència ajuda millor que ningú a qui pràctica el mateix ofici. 

Vailet: Aprenent, deixeble de l'ofici.

Quan no són pitos, són flautes i quan no, són ous o són colomins.

Quan passa el vent per la flauta és l’hora de moure els dits.

Per aprofitar les ocasions quan es presenten.

Quan pitos, flautes!; quan flautes, pitos!.

Entre una cosa i una altra o entre un motiu o altre qualsevol activitat no es realitza o s'executa a desgana o fins i tot la rebutja per ser per a ell insignificant i mediocre

Qui de canyes fa flautes i de flautes fa tabal, un barret i a l’hospital.

Qui no puga tocar l’arpa que toque la flauta.

Qui té canyes, fa flautes.

Qui té canyes, té flautins.

El Vallès.

FAGOT:  És un instrument de vent fusta, de perforació lleugerament cònica, format per la conjunció de dos tubs paral·lels, el més curt acabat en un tudell amb una llengüeta doble, en la part inferior doble el tub canvia de direcció per mitjà d’un colze metàl·lic que continua amb la part greu que finalitza amb la campana. L’aire impulsat pel fagotista recorre des de la canya -llengüeta doble- fins la campana. Els sons que produeix van dels profunds i tenebrosos als brillants i solemnes sense oblidar els lírics i còmics, també és particularment apropiat per a tocar notes curtes i picades. Altra qualitat del fagot és la seua habilitat per combinar-se amb les trompes i altres fustes.

Té una altura aproximada de 156 cm. i una llargària de 250 cm. La seua tessitura és de tres octaves i mitja i els quatre registres que abasta, greu, mitja, agut i sobre agut es produeixen mitjançant la combinació dels dits amb les claus de l’instrument.

A més d’aquest instrument, està el fagotino que és més xicotet, més agut i que està afinat en sol i el contrafagot que és mes greu, la seua afinació està en do com el fagot, però sona una octava més baixa, el seu so amb una qualitat fosca i ronca, és més profund, doblegat quatre vegades té una mida de cinc metres i amb la seua altura de 160 cm. pot pesar 10 Kg. 

-S – T – U – V-

Seguint la pauta, tocaràs la flauta.

Sense sentit fa sonar el flautí.

Ser l'amor dels dos oboès.

Joc de paraules amb el protagonisme de l'oboè d'amor o italià.

Ser pitos i flautes.

Si trona en febrer s’han de tirar les flautes sobre el femer.

Si vas a Llaurí, el tocaran la flauta i el tamborí.

Llaurí està a la Ribera Baixa.

Solament amb una nota de flauta, es pot calmar el món.

Sonar com l'eco pastoril d'una flauta.

Sonen arpes, lires i flautes!.

Tapar forats com si foren els del clarinet.

Té bonic ballar, ha pujat damunt les flautes.

Té més encant que la flauta del conte.

Tenir la flauta i els cascavells d’or.

Tenir molt vent a la flauta.

Parlar molt.

Tindre el clarinet a la màniga i l’himne a la boca.

Tocar amb so aflautat.

Suau i agut.

Tocar el clarinet amplificat.

Tocar esgarrifosament.

Tocar el saxofon en els envelats.

Tocar una pipa amb moltes claus.

Sorneguerament parla del saxofon.

Tornar en pitos i flautes.

Total, el clarinet és solament un palo de madera!.

Palo és un castellanisme, cal dir Pal en tots els seus significats.

Tombar-li el cos amb una flautada.

Trempar bé la flauta.

Tuuuuu!, nom de flauta.

Un bon clarinet fa un bon enteniment.

Voler una cosa amb flauta i sortir-li amb trompeta.

OBOÈ: Aquest és un instrument de fusta d’uns 70 cm. de llargària, de tub cònic, amb un tudell de metall on s’insereix la llengüeta doble i una sèrie de claus, que serveixen per a facilitar l’execució de passatges musicals i acabat amb un pavelló acampanat. Amb una tessitura aguda, el seu so penetrant, nasal, aspre, ronc i vellut, representa la seua qualitat més òbvia, no obstant, també té un caràcter ple de tendresa, d’ingenuïtat, de timidesa, de goig i inclús d’ànima en pena, cosa que ho transmet de manera admirable amb tota la seua extensió. 

L’oboè està afinat en do i amb un registre de més de dues octaves habitualment s’utilitza en les formacions orquestrals, bandes simfòniques i amb música de cambra.

Pertany a la mateixa família, el corn anglès però té un registre més greu.

Con en altres instruments de vent fusta, la existència de les claus es deu al fet de que el ser humà amb deu dits no pot aconseguir tots els registres musicals d’aquests instruments, cosa que es resol amb aquest sistema, ja que permet tancar un forat, obrir un altre o combinar-ho amb altres situats lluny dels nostres dits.